Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Comentari :: educació i societat
Voltaire: un filosof contra l'esglesia catolica
per Francesc Quintana Castello Correu-e: fquincast@yahoo.es	28 des 2005
El mueu homonim, François-Marie Arouet, allias Voltaire, (1694-1778)va neixer a Paris , pero la manca de llibertat de pensament a França, controlada pels vaticanistes, el va portar a la preso de la Bastilla primer i a l'exili despres.
Als 30 anys va començar el seu llarg exili. Primer va a anar a Anglaterra, on creia trobar mes llibertat entre els protestans. El seu odi a l'esglesia catolica prove de quan va estudiar al colegi dels jesuites de Paris. Diu en una carta a un amic:"aquests maleits jesuites, quan encara nomes era un infant, em van sodomitzar fins al punt que mai podre recuperar-me mentres visqui..." Comdena tota jeraquia i dogmes, defensa els valors del treball i de la ciencia. Ataca la Noblesa en nom de la "egalite" de totes les persones. A França les seves obres no es podien publicar, pero si als paisos protestans nordics, a Holanda , Anglaterra i Suissa.Als 56 anys es trasllada a Berlin a la cort dels seu amic el rei Federic II de Prusia, pero aquest el va decepcionar perque era un tira absolutista, el mateix li va passar amb els seus amics aristocrates: no podien acceptar les seves critiques i acabaven donant-li l'esquena. Se'n va anar de Prusia i va buscar la llibertat a Ginebra, la ciutat regida pels calvinistes, des de aqui, les seves obres (sota seudonim, i negant sempre la seva autoria) eren difosses pero tota França. A Ginebra tambe estava refugiat Rousseau, altre gran representant de L'il.lustracio i que defensava a les seves obres, "l'emili" i "el contrat social" que la persona era boina per naturalesa, i era la civilitzacio i l'eduacio qui el tornaven dolent. Voltaire va polemitzar amb ell i el va respondre amb la seva obra "Candide", on soste la maldat original de la persona, nomes superada per l'educacio. Quan va criticar la mort de Miguel Servet a mans dels calvinistes, va perdre el suport dels calinistes de Ginebra, i es va anar a viure a un poble al costat de Ginebra, pero a l altra banda de la frontera de França, es deia Ferney (avui dia Ferney-Voltaire) on va passar la resta de la seva vida. Voltaire estava convençut que no arribaria a veure el triomf de les seves idees (va morir deu anys abans de la Revolucio Francesa) pero va posar las bases ideologiques del canvi. En una carta a d'Alembert, redactor de l'Encyclopedie li diu: "escriu, lluita perque els fanatics religiossos ressultin tan odiossos i menyspreables que el Govern s'avergonyessi de donar-los suport..." Voltaire defensava la tolerancia religiosa, pero no va arribar a ser ateu, perque creia en un deu abstracte com a principi de totes les coses. Al 1770 Holbach va publicar"le systeme de la nature" en que nega l'existenia de deu i diu que la natura es composa exclusivament de materia i moviment, i la concienci humana te una base material, esta basada en l'experiencia, que deu es un concepte inventat per l'home, per alliberar-se del mal i explicar-se els fenomens desconeguts. Voltaire, pero ho va rebutjar. Fins i tot altres redactors de l'Encyclopedie" con d'Alembert, Diderot, i sobretot Condorcet( el deceble preferit de Voltaire) eren molt mes radicals. Quan despres de la seva mort es van publicar les seves obres completes a Alemanya, van ser prohibides a França, i l'esglesia va comdenar la seva difusio sota pena d'excomunio. Tot i aixi le seves idees van calar a la poblacio francesa i van triunfar a la Revolucio Francesa de 1789, l'any 1791 les seves restes van tornar a Paris i van ser posades al Panteo, despres d'una apoteosica rebuda pels carrers.
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more