|
|
|
|
|
Notícies :: dones |
|
Dones en la Història, II (Cat / Cast)
|
|
|
per Antoni Ferret |
23 des 2005
|
|
|
34 dones destacades que han anat contra corrent
L'«altra meitat» de la Història
Joana d'Arc
Heroïna francesa del segle XV. Als 17 anys, amb el seu país envaït pels anglesos (Guerra dels Cent Anys), unes veus que sentia o creia que sentia la impulsaren a lluitar per la llibertat de França. Cabdilla d'un exèrcit, alliberà la ciutat d'Orleans, entre altres victòries. Finalment fou feta presonera a mans dels anglesos, que la jutjaren, acusant-la de bruixa (la pitjor calúmnia llançada històricament contra les dones). Morí en la foguera, i, acabada la guerra, els francesos la declararen màrtir i heroïna.
Malinche
Dona mexicana del segle XVI. Esclava dels asteques, en arribar els conqueridors castellans els serví d'intèrpret. Fou amant d'Hernán Cortés i es casà amb un noble castellà. La seva actuació com a intèrpret entre espanyols i asteques, tant en les negociacions com en la guerra, fou fonamental: un paper de nexe i de comprensió entre dos mons.
Lucrècia Borja
Cortesana italiana dels segles XV-XVI. Membre de la criminal família, d'origen valencià, dels Borja. Filla del cardenal (després papa) Alexandre VI. Fou utilitzada pel seu pare i el seu germà (el criminal Cèsar Borja) en tres successius casaments amb sengles prínceps italians. Administrà l'Estat del Vaticà en absència del papa, entre altres importants funcions polítiques. Com a duquessa de Ferrara, promogué el conreu de la literatura.
Catalina de Erauso
Aventurera basca dels segles XVI-XVII. Fugí del convent on els pares l'havien reclosa, i, vestida d'home i aparentant ser un home, corregué món en busca d'aventures tot fent diverses feines: soldat, mosso, escrivent, traginer... Estigué a Sud-amèrica, Espanya, França, Itàlia, Mèxic. I dissimulant sempre el seu sexe. Durant dos anys i mig tornà a ser monja, però se'n tornà a cansar. Tenia un caràcter bel·licós i violent.
Mary Wortley Montagu
Anglesa dels segles XVII-XVIII. De família nobiliària. Amb una voraç afecció a la lectura, es féu sàvia llegint en la biblioteca del seu pare. Fugí de casa per casar-se amb l'home que volia. Passà un any a Istanbul, pel càrrec d'ambaixador del marit, i observà i descriví la societat musulmana de manera oberta, sense prejudicis. Observà la pràctica de la vacunació contra la verola, la qual féu conèixer a Anglaterra, però no n'hi feren cas (fins que 50 anys després la descobrí un home). Ja gran, enlluernada per un nou amor (que fracassaria), fugí de la seva família i visqué 20 anys a Roma, essent centre de la vida social.
Mary Wollstonecraft
Escriptora anglesa del segle XVIII. Apassionada per viure de manera independent i respectada, cosa molt difícil en l'època. Apartà la seva germana del marit, que la maltractava, i establí, amb ella i una amiga, una comunitat de dones soles, cosa mal vista. Fundaren una escola, per mantenir-se. Després passà a escriure, de primer un llibre sobre l'educació de les nenes. Els anys de la Revolució Francesa escriví «Una vindicació dels drets de l'home» i «Vindicació dels drets de la dona». Li costà odis i fou anomenada «la hiena amb faldilles». Anà a viure a França, però els revolucionaris no «entenien» els drets de la dona. Enemiga del matrimoni, sofrí dues vegades la contradicció de tenir una unió amorosa i la por que els seus fills fossin «il·legítims», i acabà casant-se.
Olympe de Gouges
Revolucionària francesa del segle XVIII. Abandonà la vida pobletana i la família i anà a París a desenvolupar les seves aptituds i a participar en l'ambient revolucionari. Escriví multitud de pamflets i, enmig de la Revolució, el document «Declaració dels drets de la dona i de la ciutadana». Muntà obres de teatre. Defensà una postura netament feminista. Fou odiada i calumniada. Les seves crítiques als revolucionaris perquè no acceptaven els drets polítics de les dones molestaren el criminal Robespierre, que la féu detenir i guillotinar.
_________________________________
MUJERES EN LA HISTORIA, II
34 mujeres destacadas que han ido contra corriente
La «otra mitad» de la Historia
Juana de Arco
Heroína francesa del siglo XV. A los 17 años, con su país invadido por los ingleses (Guerra de los Cien Años), unas voces que sentía, o creía que sentía, la impulsaron a luchar por la libertad de Francia. Caudilla de un ejército, liberó la ciudad de Orleans, entre otras victorias. Finalmente fue hecha prisionera a manos de los ingleses, que la juzgaron, acusándola de bruja (la peor calumnia lanzada históricamente contra las mujeres). Murió en la hoguera, y, acabada la guerra, los franceses la declararon mártir y heroína.
Malinche
Mujer mexicana del siglo XVI. Esclava de los aztecas, al llegar los conquistadores castellanos los sirvió de intérprete. Fue amante de Hernán Cortés y se casó con un noble castellano. Su actuación como intérprete entre españoles y aztecas, tanto en las negociaciones como en la guerra, fue fundamental: un papel de nexo y de comprensión entre dos mundos.
Lucrecia Borja
Cortesana italiana de los siglos XV-XVI. Miembro de la criminal familia, de origen valenciano, de los Borja. Hija del cardenal (después papa) Alejandro VI. Fue utilizada por su padre y su hermano (el criminal César Borja) en tres sucesivos casamientos con sendos príncipes italianos. Administró el Estado del Vaticano en ausencia del papa, entre otras importantes funciones políticas. Como duquesa de Ferrara, promovió el cultivo de la literatura.
Catalina de Erauso
Aventurera vasca de los siglos XVI-XVII. Huyó del convento donde sus padres la habían recluida, y, vestida de hombre y aparentando ser un hombre, corrió mundo en busca de aventuras haciendo varios trabajos: soldado, mozo, escribiente, arriero... Estuvo en Sudamérica, España, Francia, Italia, México. Y disimulando siempre su sexo. Durante dos años y medio volvió a ser monja, pero se volvió a cansar. Tenía un carácter belicoso y violento.
Mary Wortley Montagu
Inglesa de los siglos XVII-XVIII. De familia nobiliaria. Con una voraz afección a la lectura, se hizo sabia leyendo en la biblioteca de su padre. Huyó de casa para casarse con el hombre que quería. Pasó un año en Estambul, por el cargo de embajador del marido, y observó y describió la sociedad musulmana de manera abierta, sin prejuicios. Observó la práctica de la vacunación contra la viruela, la cual hizo conocer en Inglaterra, pero no le hicieron caso (hasta que 50 años después la descubrió un hombre). Ya mayor, deslumbrada por un nuevo amor (que fracasaría), huyó de su familia y vivió 20 años en Roma, siendo centro de la vida social.
Mary Wollstonecraft
Escritora inglesa del siglo XVIII. Apasionada por vivir de manera independiente y respetada, cosa muy difícil en la época. Apartó a su hermana del marido, que la maltrataba, y estableció, con ella y una amiga, una comunidad de mujeres solas, cosa mal vista. Fundaron una escuela, para mantenerse. Después pasó a escribir, primero un libro sobre la educación de las niñas. Los años de la Revolución Francesa escribió «Una vindicación de los derechos del hombre» y «Vindicación de los derechos de la mujer». Le costó odios y fue denominada «la hiena con faldas». Fue a vivir a Francia, pero los revolucionarios no «entendían» los derechos de la mujer. Enemiga del matrimonio, sufrió dos veces la contradicción de tener una unión amorosa y el miedo de que sus hijos fueran «ilegítimos», y acabó casándose.
Olympe de Gouges
Revolucionaria francesa del siglo XVIII. Abandonó la vida puebletina y la familia y fue a París a desarrollar sus aptitudes y a participar en el ambiente revolucionario. Escribió multitud de panfletos y, en medio de la Revolución, el documento «Declaración de los derechos de la mujer y de la ciudadana». Montó obras de teatro. Defendió una postura netamente feminista. Fue odiada y calumniada. Sus críticas a los revolucionarios porque no aceptaban los derechos políticos de las mujeres molestaron al criminal Robespierre, que la hizo detener y guillotinar. |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Dones en la Història, II (Cat / Cast)
|
|
per l’experiència |
23 des 2005
|
La veritat és que no m’ha desagradat l’experiència però també l’hagués disfrutat més si hagués tingut més temps per dedicar-me amb tranqui·litat. Malauradament, els nombrosos treballs de la carrera no m’han permés dedicar-li tot el temps que volia.
Enorabona!! |
|
Re: Dones en la Història, II (Cat / Cast)
|
|
per Roger |
24 des 2005
|
Exel·lent treball! També caldria buscar les dones ocultes darreres el talent dels seus marits... M'agradaria saber quina part de molts llibres de filósofs han escrit les seves esposes.
Roger
www.lacoctelera.com/glamboy69 |
|
Re: Dones en la Història, II (Cat / Cast)
|
|
per un poc de rigor |
26 des 2005
|
Espero que qui hagi escrit aquests textos no sigui historiador/a perquè fa vergonya llegir "Criminal familia" parlant dels Borgia (que no Borja).
Que quedi clar que no van utilitzar cap tàctica que no fos usual per a l'època per a mantenir-se en el poder (és a dir, com avui en dia) sols que tenen aquesta mala fama perquè s'hi van mantenir en el poder; tot enveja, així que, siguem més científics i menys novel·listes |
|
|
