Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: antifeixisme : amèrica llatina
A 30 anys de l'enfrontament polític i militar de classes més gran d'Argentina
23 des 2005
Fa 30 anys, el 23 de desembre de 1975, més de dos-cents combatents del Batalló Urbà General Sant Martín de l'exèrcit revolucionari del poble van participar en la major batalla de la lluita de classes a Argentina. Els combatents de lâERP van complir una gesta tan gloriosa que, per trobar-ne dâaltres de tanta magnitud, hem de remuntar-nos a les batalles fundadores de la nostra independència. El PRT, com a direcció política i militar de lâERP, va decidir prendre el Batalló d'Arsenals 601 de Monte Chingolo, amb l'objectiu d'apropiar-se de 20 tones d'armament per a donar la volta en la relació de forces polítiques militars.

A les 19:45 h s'iniciaven les accions amb el tall dels nou ponts de carreteres que uneixen la Capital i l'Oest amb el Sud del Gran Buenos Aires, sâassetjava al Regiment 7 de La Plata i les Unitats Regionals de la Policia Provincial de Lanus i Lomas de Zamora. S'interrompia el trànsit en els dos camins que uneixen La Plata amb el Sud de Gran Buenos Aires i es tendien punts de contenció al voltant del quarter. El combat va ser aferrissat en molts d'aquests punts, alguns amb particular èxit com el de l'Avinguda Pasco i en el pont La Noria.

A aquesta mateixa hora 70 valents combatents, al comandament del Capità de lâERP Abigail Attademo, iniciaven l'assalt a la Caserna. Ni bé van entrar es van trobar amb un nodrit foc de fusells i de metralladores pesades, fent evident la preparació prèvia i la pèrdua del factor sorpresa. Malgrat això, els combatents van prendre parcialment la caserna: la guàrdia central, diversos llocs de la guàrdia i la companyia de serveis. Era tal l'embranzida dels combatents del poble que les forces de l'exèrcit burgès, que els doblaven en número i multiplicaven diverses vegades el seu poder de foc, van sentir que perdien el control de la situació i que la caserna cauria en les mans insurgents. Això no es va poder concretar per l'arribada dels reforços del regiment 3 de La Tablada i El Regiment 1 de Palermo. A les 21:00 h, malgrat l'enorme superioritat de l'exèrcit opressor, els combatents del poble es van reorganitzar i van provocar un contraatac per a afavorir la seva pròpia retirada.

Monte Chingolo s'inscriu en el marc d'una contesa de classes en la qual les Forces populars havien passat a l'ofensiva des del âCordobazoâ?, i les contra revolucionàries des del 20 de juny de 1973 intentaven trencar-la per mitjà del terrorisme d'estat. En aquest context polític militar la decisió del PRT aspirava a mantenir l'ofensiva, tot d'acord amb la tradició revolucionària mundial.

Com s'explica que en una mateixa jornada es van donar lloc joves heroics com el tambor de tacuari i les nenes dâAyohuna, aguerrits soldats com els infernals gauchos de Güemes, i oficials revolucionaris com Juana Azurduy o el Sergent Cabral? Ãs que els combatents revolucionaris de lâERP eren conscients de ser protagonistes d'una batalla decisiva per la independència nacional, i el socialisme, en contra de la Gran Burgesia i de l'imperialisme nord-americà, principal enemic de la humanitat i del pobles argentí i dâAmèrica Llatina.

Actes organitzats per la comissió d'homenatge:

Dijous 22 a les 19:00 h. Acte polític cultural en la Universitat de las Madres.
Divendres 23 a les 17:00 h. Acte a la porta de lâex caserna (Camí Gral. Belgrano i Linch).

GLÃRIA ETERNA ALS HEROIS DE MONTE CHINGOLO!
Mira també:
http://argentina.indymedia.org
http://argentina.indymedia.org

This work is in the public domain
Sindicat Terrassa