|
|
|
|
|
Notícies :: antifeixisme : criminalització i repressió : pobles i cultures vs poder i estats |
|
Tortura i aïllament als Països Catalans
|
|
|
per VOLEM L´AMNISTIA ! |
22 des 2005
|
Intervenció de Júlia Humet, responsable d'Antirepressiu d'Endavant i membre de Rescat (organització de suport a les presos i presos polítics catalans), al Simposi de París.
www.endavant.org
Intervenció de Júlia Humet, responsable d'Antirepressiu d'Endavant i membre de Rescat (organització de suport a les presos i presos polítics catalans), al Simposi Internacional contra l'Aïllament i la Tortura celebrat a París del 16 al 19 de desembre de 2005: |
En aquesta taula hem sentit testimonis d'una repressió molt més dura que la que patim nosaltres, als Països Catalans. Però el que crec que és necessari tenir present és que nosaltres parlarem de la repressió que exerceix l'Estat espanyol, un Estat de la Unió Europea, considerat democrà tic des del final de la dictadura franquista i l'aprovació de la Constitució el 1978.
L'Estat espanyol és un estat considerat, a nivell internacional, com un Estat occidental, de l’anomenat Primer Món, i on se suposa que es compleixen totes les garanties democrà tiques i de respecte als Drets Humans que són pròpies d'un Estat Social i Democrà tic de Dret, com es defineix a l'article 1 de la Constitució Espanyola.
L'Estat espanyol és un estat membre del Consell d'Europa, signant dels acords internacionals contra la tortura i de respecte als Drets Humans, del Tribunal Europeu de Drets Humans... Però la realitat ens mostra que som molt lluny de poder afirmar que a l'Estat espanyol es respecten els drets i les llibertats més fonamentals. Potser, els casos més evidents, més medià tics, són els que pateixen els companys bascos, tan en l'à mbit de drets polÃtics com també de tortures, presos etc. Però no és necessari rascar massa perquè surtin a la llum molts altres casos de maltractaments, de tortures i en definitiva de vulneració dels drets més fonamentals.
Repetidament, any rere any, els diferents organismes i organitzacions tant internacionals com de l'Estat espanyol, tant oficials com no oficials, denuncien una i altra vegada la prà ctica de la tortura. Estem parlant d'Amnistia Internacional, del Comitè per a la Prevenció de la Tortura del Consell d'Europa, del Relator Especial de les Nacions Unides i d'altres organitzacions dins l'estat com l'Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans, el Comitè contra la Tortura d'Euskal Herria, l'Acció de Cristians per l'Abolició de la Tortura i moltes més.
El 2003, el Comitè contra la Tortura del Consell d'Europa va denunciar que, a l'Estat espanyol, el marc jurÃdic actual no ofereix a les persones detingudes un conjunt de salvaguardes efectives contra els maltractaments, al qual les autoritats espanyoles van contestar que no era necessari revisar l'actual marc jurÃdic.
Theo Van Boven, el Relator Especial sobre la Qüestió de la Tortura de les Nacions Unides, va denunciar, després de la seva visita a l'Estat espanyol, que a la prà ctica, el sistema permet la prà ctica de tortura o maltractaments, en particular en el cas de persones detingudes en règim d'incomunicació per activitats terroristes (informe).
En l'informe de gener de 2005 de l'organització no-governamental Human Rights Watch es denuncia que les mesures “antiterroristes� dels Estat espanyol infringeixen els drets més bà sics dels detinguts, destacant l'ús de la detenció incomunicada i la limitació del dret a l'advocat.
Hi ha més informes, i més denúncies, però crec que aquests exemples són suficients, sobretot si tenim en compte que tots ells són d'organismes institucionals o parainstitucionals i que per desgrà cia, vosaltres ho heu de saber bé, aquests informes acostumen a veure's superats per la realitat.
Referent a tortura i repressió polÃtica, el més destacat i denunciat per aquests organismes és la Legislació Antiterrorista. A l'Estat espanyol hi ha una legislació especial, amb un òrgan judicial ad hoc per als casos del que ells anomenen “terrorismeâ€?. Aquestes mesures excepcionals no tenen el seu origen en l’11-S com ha succeït en alguns països com els Estats Units i el Regne Unit. Les mesures excepcionals antiterroristes de l'Estat espanyol tenen el seu origen en la legislació franquista per perseguir les activitats i organitzacions polÃtiques. La Legislació Antiterrorista actual és la mateixa, amb lleus modificacions, de la Llei Antiterrorista franquista, i l'Audiència Nacional, l'òrgan judicial encarregat de processar aquests casos, és el Tribunal d'Ordre Públic franquista, el tribunal que s'encarregava dels processos polÃtics, amb un lleu maquillatge.
La Llei antiterrorista, criticada à mpliament tant per juristes com per organitzacions de drets humans, estableix un perÃode d'incomunicació del detingut que pot arribar als 13 dies deixant-lo a les mans de la policia durant tot aquest temps. La prà ctica de la tortura en les detencions sota aquest règim d'incomunicació és habitual però a més la Llei Antiterrorista nega als detinguts també el dret a l'assistència jurÃdica per un advocat de confiança reconegut a la Constitució Espanyola.
Com veieu, estic parlant únicament de l'Estat espanyol. Nosaltres som dels Països Catalans. Som un paÃs mediterrani, les principals ciutats del qual són Barcelona, València, Palma de Mallorca i Perpinyà , actualment sota els dominis no només de l'Estat espanyol sinó també del francès, pel que segurament també us hauria de parlar de la situació repressiva de la part del nostre paÃs que és sota domini francès. La realitat és que les polÃtiques uniformitzadores i negadores de les identitats culturals i nacionals dutes a terme per l'Estat francès des de fa dècades han aconseguit debilitar molt la força de l'independentisme a les diferents nacions oprimides per aquest estat, per la qual cosa es donen poques dinà miques repressives contra l'independentisme revolucionari, i suposo que de la repressió als moviments socials francesos i altres experiències polÃtiques n’estareu més ben informats molts de vosaltres.
Des de la mort del dictador Francisco Franco i l'arribada de la presumpta democrà cia, al nostre paÃs ha existit, i existeix una lluita pels nostres drets polÃtics tant individuals com col·lectius a nivell de nació. Aquesta lluita, unes vegades més intensa i altres menys, ha estat reforçada, també de forma més o menys intensa per l'ús de la violència revolucionà ria.
El 1992, coincidint amb la celebració de les OlimpÃades de Barcelona, es va posar en marxa una gran operació repressiva que va acabar definitivament amb l'organització armada Terra Lliure i va deixar al moviment independentista revolucionari d'aleshores ferit de mort.
Amb aquesta mega operació repressiva, l'estat va donar per desarticulat el moviment independentista revolucionari i va baixar el llistó de la repressió. El 1997 van ser indultats els últims presos polÃtics catalans i passem a viure una situació de repressió de baixa intensitat, amb bastants detencions però sense cap condemna greu i sense cap empresonament.
El gener del 2001 van desarticular al comando Barcelona de l'Organització Revolucionà ria Basca ETA, fet que va suposar la detenció i empresonament de 8 catalans. Les organitzacions revolucionà ries catalanes afrontem aquest fet des de la inexperiència en el tracte i suport a presos polÃtics i la constatació d'haver fet un salt qualitatiu en l'estratègia repressiva de l'estat.
I efectivament, l'estratègia repressiva espanyola es va endurir des de llavors. Actualment hi ha 9 presos polÃtics catalans i diversos casos oberts amb peticions fiscals de fins a 15 anys de presó. Tenim dos casos que s'estan jutjant a l'Audiència Nacional i els casos de denúncies de tortures i maltractaments a les comissaries han crescut.
Massa exemples confirmen que la tortura, els maltractaments i aïllament dels presos no són una anècdota als Països Catalans.
Presos relacionats amb el moviment basc d'alliberament
Com ja he apuntat abans, als Països Catalans hi ha actualment 5 presos polÃtics relacionats amb el moviment d’alliberament basc. 4 d'aquests presos van ser detinguts arrel de la desarticulació del Comando Barcelona d'ETA en el 2001 i, d'altra banda la cinquena, va ser detinguda en l'Estat francès i actualment es troba empresonada a ParÃs.
En els últims anys, seguint clares directives polÃtiques, les condemnes pels delictes relacionats amb l'anomenat “terrorismeâ€? d'ETA, tant a l'Estat espanyol com en el francès s'han endurit molt. Sota aquesta dinà mica, els 4 presos empresonats i jutjats a l'Estat espanyol han estat condemnats a 9 anys de presó pel delicte de col·laboració amb banda armada, un delicte que en altres països europeus no existeix, i la companya empresonada i jutjada a l'Estat francès ha estat condemnada a 18 anys de presó per delictes que fa uns anys eren castigats amb penes de 6 o 8 anys.
L'Estat espanyol aplica de forma sistemà tica, la mesura de la dispersió als presos polÃtics. D'aquesta manera, s'allunya el pres del seu entorn però també, en alguns casos se’l va canviant periòdicament de presó. Aquesta mesura perjudica al pres a nivell personal, però també polÃtic, ja que l'allunya del seu paÃs i de la seva lluita però també allunya els presos polÃtics entre si, dificultant la seva actuació polÃtica col·lectiva. Hem de recordar que, fins a la data, l'Estat espanyol nega el carà cter de subjecte polÃtic dels presos polÃtics en relació amb la solució del conflicte basc. A part, la dispersió perjudica també els familiars i amics que cada setmana han de recórrer milers de quilòmetres i gastar-se centenars d'euros per poder estar parlant 40 minuts amb el company pres a través d'un vidre.
Perquè us feu una idea de les conseqüències de la dispersió tant per als presos com per a nosaltres: el pres Zigor Larredonda ha estat empresonat en 4 presons en 5 anys, i el pres Diego Sanchez ha sofert 3 trasllats l'últim any. D'altra banda, els amics de la presa Laura Riera hem hagut de recórrer cada cap de setmana més de 2000 quilómetros per visitar-la durant 40 minuts, ja que la van traslladar a Badajoz, probablement una de les presons més allunyades de Barcelona.
Una altra de les polÃtiques que s'apliquen des del Govern contra els presos polÃtics és l'aïllament. Per una part, s'apliquen amb més duresa les mesures generals existents referents a règim de vida etc. A les presons espanyoles hi ha 3 règims de vida generals, anomenats graus, i a la majoria de presos polÃtics se'ls aplica el primer, el més dur, reservat en teoria per a casos excepcionals, que comporta que el pres es passi més de 20 hores al dia dins de la cel·la, que quan surti al pati només es vegi amb un numero molt reduït de presos, se li prohibeix realitzar qualsevol tipus d'activitat esportiva o cultural...
Una altra mesura per fomentar l'aïllament dels presos polÃtics és mitjançant el control, intervenció i restricció, la majoria de les vegades de forma il·legal, de totes les comunicacions, cartes, trucades etc.
Com hem vist, la polÃtica de l'Estat espanyol envers els presos polÃtics es basa en l'aïllament expressat en diferents mesures. Amb l'aïllament es pretén debilitar la força dels presos polÃtics com a col·lectiu i com a subjecte polÃtic i es pretén, també, dificultar i debilitar la lluita pels presos dels que som al carrer.
Centres d'Internament per a Estrangers
Probablement un dels llocs on aquestes prà ctiques són més habituals i es practiquen amb major impunitat són els Centres d'Internament per a Estrangers. Aquests centres són presons a part de la presó on es deté de manera cautelar o preventiva els estrangers de fora de la Unió Europea que no tinguin la seva documentació en regla. Un dels més grans de l'Estat espanyol es troba a Barcelona. Cap regulació vetlla per les condicions de vida dels interns en aquests espais, on els detinguts poden arribar a estar-hi fins a 40 dies, quan el perÃode mà xim de retenció d'una persona a comissaria és de 72 hores. La falta de regulació facilita que sistemà ticament es vulnerin els drets de les persones detingudes. Per tractar de protegir la integritat i dignitat d'aquestes persones, diferents associacions han demanat l'accés a aquestes instal·lacions a Barcelona, però les autoritats l'han denegat una i altra vegada. Aixà doncs, el coneixement de les condicions el tenim a través dels que han estat reclosos allà . Aquestes persones han explicat que els detinguts s'amunteguen en cel·les de 3 x 2 metres, que estan en un soterrani sense llum natural, escassa ventilació i cap pati interior. Falten intèrprets per als que no coneixen l’espanyol, fet que agreuja la seva situació d'indefensió. Durant els últims anys s'han presentat desenes d'agressions sofertes pels detinguts a les mans dels carcellers. Però hem d'entendre que possiblement aquesta xifra només sigui la punta de l'iceberg, perquè passats els 40 dies, molts d'ells són expulsats als seus països d'origen i no tenen l'oportunitat d’explicar a cap entitat ni a persona de Catalunya la situació viscuda.
Cert és que aquestes persones no estan preses per la seva activitat polÃtica, però el motiu d'aquest empresonament sà que és polÃtic i es repeteix, de diferents formes però amb el mateix objectiu, en la major part dels estats de l'UE, com molts dels quals esteu aquà segurament coneixereu. Diem que el motiu és polÃtic perquè és fruit de les polÃtiques econòmiques dels estats de la Unió, que exporten misèria i explotació a la resta del món, però que responen amb mà dura als que són expulsats dels seus països per culpa d'aquestes polÃtiques. I és que tenir-los com a mà d'obra il·legal és molt lucratiu, però trobar-se’ls pel carrer ja no agrada tant als bons ciutadans. I centres d'internament com els que hem descrit serveixen per a aquesta tasca de â€?netejarâ€? els carrers dels excedents de la immigració.
Règim FIES
Però dins de les presons catalanes -i les de la resta de l'Estat espanyol- també hi ha espais on hi ha major impunitat per als maltractaments als presoners. Estic parlant del règim FIES, descrit com la presó dins de la presó. Xosé TarrÃo, ex-pres que va estar molts anys en règim FIES, explica al seu llibre “Huye, hombre, huyeâ€?, que “aquest règim es va crear el 1991 per aplicar un règim especial a tots aquells reclusos conceptuats com molt perillosos que haguessin participat en motins, segrests o evasions, o que simplement els resultessin molestos. Aixà van crear un cercle de presons de mà xima seguretat dins d'altres presons d'alta seguretat, autèntics búnquers en els quals enterrar-nos, més que tancar-nos. Per a això van trencar totes les lleis existents imposant-nos les seves pròpies, aquelles que proporcionaven a l'Estat dret a TOT sobre totes les altres personesâ€?.
Dins d'aquest règim empresonen tant els presos que l'Estat considera conflictius com els que estan tancats per motius polÃtics. Qui està pres sota aquest règim, viu aïllat entre 22 i 23 hores al dia, amb només una hora de pati al dia, gairebé sempre sol. Aquesta situació d'aïllament dóna una gran impunitat als carcellers per a exercir la seva repressió sobre els presos FIES sense que hagin de respondre per això davant de cap tribunal, perquè la major part de les vegades les denúncies són arxivades.
El Parlament Europeu assegurava en un informe en el 2001 que a l'Estat espanyol encara resulta molt freqüent que persones empresonades pateixin violències inadmissibles per part del personal de vigilà ncia: brutalitats, abusos sexuals i escorcolls humiliants.
Aquesta situació la viuen molts presos a les presons dels Països Catalans: València i Mallorca, sobretot. Però dins del nostre paÃs hi ha una zona, la Comunitat Autònoma Catalana, on no s'aplica aquest règim perquè té una ordenació diferent. Malgrat això, diferents informes han constatat que a les presons d'aquest territori es maltracten igualment els presos i que els mòduls d'aïllament existents provoquen una major impunitat en casos de maltractaments -cosa que eleva el nombre de casos. Perquè sà que existeix un equivalent del FIES, el DERT, que permet l'aïllament 24 hores al dia sense lÃmit de temps, el registre diari de la cel·la, els escorcolls integrals sense limitació en el nombre de vegades. Diferents informes han demostrat que aquest règim de vida provoca greus danys en la salut fÃsica i psÃquica dels presos.
I tot això, no ho oblidem en un suposat Estat de Dret que hauria de donar plenes garanties a qualsevol persona presa. I on el presumpte bon tarannà del nou govern encara no el coneixen els presos. De fet, va ser el govern de Felipe González, del PSOE, qui va crear el règim FIES.
Operació 'Dixan'
Les motivacions polÃtiques també expliquen algunes operacions a Catalunya contra el temut “terrorisme internacionalâ€?. És el cas, per exemple, de l'Operació Llac, més coneguda com a Operació Dixan. Dixan és una marca d'un detergent en pols per rentar la roba, i és l'única prova que ha presentat la policia espanyola contra 24 persones detingudes el gener de 2003 de les poblacions catalanes de Girona i Banyoles. La Plataforma contra la Guerra de l'Iraq de Girona -moviment molt ampli que agrupa desenes d'entitats- ha defensat tot aquest temps els detinguts, i ha denunciat la motivació polÃtica de l'operació, ja que va ser un dels arguments d'Aznar, l'anterior president espanyol, perquè participés amb el seu amic Bush en la guerra contra l'Iraq. El maig del mateix 2003 sortien en llibertat tots els detinguts ja que es va demostrar que el material confiscat -el Dixan- era innocu. Davant les injúries i calúmnies sofertes, 12 dels implicats presenten una querella contra Aznar i el ministre de l'Interior. La resposta de l'Estat va ser reobrir el cas amb l'excusa que es podia fabricar Napalm casolà amb el sabó i oli. Des de llavors quatre persones estan fins i tot empresonades per la seva presumpta vinculació amb la xarxa Al-Qaeda, sense que hi hagi cap prova ni acusació concreta contra elles. A més a més del fet que se’ls hagi empresonats sense proves, aquests presos han sofert l'aïllament i agressions per part dels carcellers. Ho explicava recentment Mohamed Nebbar al seu advocat: Estem en temps del dictador Franco. Aquà tinc molta por i molts à rabs han estat quatre mesos en el mòdul d'aïllament. M'han destrossat la vida, però jo continuo lluitant. Per què no hi ha cà meres a les cel·les de primer grau per veure els cops i els insults que ens diuen? Em sento impotent. Els últims mesos la situació s'ha agreujat, a pesar que el PSOE -ara al poder- assegura que té un altre tarannà , ja que el Govern pretén extradir un dels detinguts, Mohamed Benaboura, a Algèria, on pesa sobre ell una pena de mort.
Repressió contra l'independentisme catalÃ
Certament, la repressió contra l'independentisme revolucionari català no és tan dura com la que sofreixen els companys bascos, ja que el conflicte no està tan aguditzat. Però des de que a finals dels noranta els i les joves independentistes van reprendre la lluita al carrer, junt amb altres lluites populars com l'okupació, centenars de persones han estat detingudes, sobretot en manifestacions o en relació amb l'atac a seus bancà ries.
Molts dels detinguts han posat denúncies per les tortures i els maltractaments soferts a les comissaries, tant fÃsics com psÃquics. Alguns d'aquests joves han estat traslladats, a més, fins a Madrid, on hi ha l'Audiència Nacional, un tribunal heretat del franquisme i que és una eina judicial per a la repressió polÃtica, responsable, per exemple, de l'il·legalització d'organitzacions polÃtiques i socials basques. L'acusació contra els joves catalans que són traslladats a Madrid és d'integració en banda armada, encara que avui en dia no existeix ningun grup armat català i que els principals atacs a les forces repressives siguin amb artefactes incendiaris sense que s'hagi demostrat cap relació entre aquestes accions. Fruit d'aquesta polÃtica repressiva, actualment diferents grups de joves -els 3 de Grà cia, els 4 de l'Hospitalet, els de Torà ...- estan en espera de judici. En la major part d'aquests casos, les úniques proves són declaracions extretes sota tortura a alguns dels detinguts. A més, hi ha 4 anarquistes presos als Països Catalans.
La lluita és l'únic camÃ
Davant totes aquestes situacions de repressió, tortura, empresonament i aïllament, s'han creat entitats antirepressives de solidaritat amb els que sofreixen la repressió, de denúncia del carà cter polÃtic de les detencions i de pressió per aconseguir la llibertat dels presos. Les organitzacions més fortes actualment són les vinculades als detinguts i presos de l'esquerra independentista, doncs el moviment polÃtic s'està estructurant i té una considerable capacitat de mobilització. Per contra, els presos en règim FIES o els detinguts per la seva presumpta relació amb l'anomenat “terrorisme internacionalâ€? tenen menys suport, a excepció dels detinguts de l'Operació Dixan, ja que la seva vinculació amb les organitzacions catalanes és menor, i això dificulta el coneixement de la seva situació. Aquest és un dels reptes, sens dubte, el d'articular tota la gent que lluita contra la repressió i el control social.
La lluita antirepressiva catalana concreta el seu treball en la denúncia d'uns casos concrets i en aconseguir majors garanties per als detinguts i presos. Però també vol mostrar el carà cter repressiu del sistema capitalista i imperialista, ja que és evident que fins que no aconseguim la independència i el socialisme als Països Catalans, la maquinà ria de l'Estat continuarà reprimint qualsevol col·lectiu que lluiti decididament per l'alliberament nacional del nostre poble i empresonant, torturant i aïllant els que quedin exclosos de l'economia de mercat o que en denunciïn les seves conseqüències.
Grà cies per haver-nos convidat a participar en el simposi i rebeu una salutació revoluciònria des dels Països Catalans la resta d'organitzacions presents en aquesta trobada. |
Mira també:
http://www.endavant.org
|
This work is in the public domain |
|
|
