|
|
Anàlisi :: dones |
Dones en la Història, I (Cat / Cast)
|
|
per Antoni Ferret |
16 des 2005
|
|
DONES EN LA HISTÒRIA, I
34 dones destacades que han anat contra corrent
L'«altra meitat» de la Història
Introducció
En la Història hi ha molta mentida. La Història l'han escrita, generalment, els vencedors (i han calumniat els vençuts), les classes dominants (i han menystingut les classes populars) i els homes (i han ignorat les dones).
Fa algunes dècades, sota el mestratge dels inoblidables Jaume Vicens i Vives i Pierre Vilar, vam aprendre a explicar la Història també amb el component sòcio-econòmic, i no tan sols els elements polític i cultural, com fins llavors. Aquesta influència em va estimular a fer una història de Catalunya centrada en les classes populars. No encara que fes justícia a les dones. Aquesta reivindicació va venir després.
Les dones ho han tingut malament, per comptar en la Història, per dues raons: generalment, la manca de formació i la poca possibilitat de participar en la presa de decisions han estat poderoses barreres; però, a més, les dones que han pogut travessar-les han estat voluntàriament ignorades.
Ara ens cal compensar-ho. Tenim la història d'un seguit de dones que podien haver estat conegudes si les haguessin deixat ser-ho. Ara cal que ho siguin. Tant els qui tenim afecció a la Història com els qui no en tenen, si ens considerem revolucionaris, hem de conèixer i fer conèixer aquestes dones. Per justícia.
Antoni Ferret
Ressenyes resumides del llibre «Mujeres a contracorriente», de Clara Obligado
Safo
Poetessa grega dels segles VII-VI aC. Cantà l'amor passional a les dones, amor que ella practicà en un grup femení de convivència. De classe alta i culta, la seva poesia té un gran valor sobretot per la profunda descripció dels sentiments. Però la seva experiència vital ha estat considerada escandalosa per la tradició, i per això, culturalment marginada.
Aspasia de Mileto
Filòsofa i poetessa grega del segle V aC. Esposa de Pèricles. Fou la seva mestra en l'art de l'oratòria i la seva consellera política. També Plató la considera la seva mestra en el mateix art. Culta, intel·lectual i independent, dirigí un grup de dones d'aquestes característiques. Fou acusada de dissipassió sexual, de corrompre altres dones i de ser impia, i jutjada.
Agripina
Conspiradora i assassina romana del segle I. De la família de l'emperador August i mare de Neró. Posseïda d'una gran passió pel poder, conspirà, denuncià, es casà amb un emperador vell, l'assassinà, fins a aconseguir que el seu fill arribés a emperador. La seva ambició la portà a renyir amb Neró, el qual acabà assassinant-la.
Elionor d'Aquitània
Dirigent política occitana del segle XII. Duquessa d'Aquitània, fou reina de França per matrimoni amb Lluís VII, matrimoni que quan va convenir va ser declarat nul, i fou reina d'Anglaterra, Normandia i Aquitània mitjançant un altre matrimoni, amb Enric Plantegenet. Aportà primer a la cort francesa la cultura i el refinament sensual de la seva Aquitània natal. Acompanyà el seu marit en una croada, on aparegueren les dissensions. Dins el nou matrimoni treballà afanyosament en l'obra de govern, fins que s'enfrontà al marit, el qual l'empresonà, i estigué 15 anys presonera, fins a la mort del rei. Llavors encara batallà per fer reis els seus dos fills, successivament.
Hildegarda de Bingen
Monja (abadessa) alemanya. Escriptora i predicadora. Tenia (o creia tenir) visions i comunicacions divines, que després escrivia. Viatjà molt, per fer arribar la seva veu a diferents llocs. Fou atentament escoltada per molta gent, fins i tot papes i emperadors. Tingué una gran personalitat i una forta vitalitat, malgrat estar malalta crònica des de petita. «Protegia» el seu gran valor amb una gran dosi d'humilitat.
Christine de Pisan
Escriptora italiana, emigrada a França, del segle XIV. Esdevinguda vídua, amb fills, als 25 anys, i havent-se de mantenir, ho féu escrivint llibres. Fou potser la primera dona escriptora professional. Escriví «La ciutat de les dames», utopia d'una ciutat imaginària, regida per dones, allunyada de la guerra i dels desordres que ocasiona el govern masculí. Hi ofereix opcions inconformistes i una vida independent. Hi descriu el cos i el rol femení de manera positiva, lluny dels prejudicis misògins de l'època. Després de morta, els seus llibres foren atribuïts a Boccaccio, i aquest engany durà 4 segles.
_______________________
MUJERES EN LA HISTORIA, I
34 mujeres destacadas que han ido contra corriente
La «otra mitad» de la Historia
Introducción
En la Historia hay mucha mentira. La Historia la han escrito, generalmente, los vencedores (y han calumniado a los vencidos), las clases dominantes (y han menospreciado a las clases populares) y los hombres (y han ignorado a las mujeres).
Hace algunas décadas, bajo la enseñanza de los inolvidables Jaume Vicens i Vives y Pierre Vilar, aprendimos a explicar la Historia también con el componente socio-económico, y no tan sólo los elementos político y cultural, como hasta entonces. Esta influencia me estimuló a hacer una historia de Catalunya centrada en las clases populares. No todavía que hiciera justicia a las mujeres. Esta reivindicación vino después.
Las mujeres lo han tenido mal, para contar en la Historia, por dos razones: generalmente, la carencia de formación y la poca posibilidad de participar en la toma de decisiones han sido poderosas barreras; pero, además, las mujeres que han podido atravesarlas han sido voluntariamente ignoradas.
Ahora hay que compensarlo. Tenemos la historia de una serie de mujeres que podían haber sido conocidas si las hubieran dejado serlo. Ahora hace falta que lo sean. Tanto quienes tenemos afición a la Historia como quienes no la tienen, si nos consideramos revolucionarios, debemos conocer y hacer conocer estas mujeres. Por justicia.
Antoni Ferret
Reseñas resumidas del libro «Mujeres a contracorriente», de Clara Obligado
Safo
Poetisa griega de los siglos VII-VI aC. Cantó el amor pasional a las mujeres, amor que ella practicó en un grupo femenino de convivencia. De clase alta y culta, su poesía tiene un gran valor sobre todo por la profunda descripción de los sentimientos. Pero su experiencia vital ha sido considerada escandalosa por la tradición, y por ello, culturalmente marginada.
Aspasia de Mileto
Filósofa y poetisa griega del siglo V aC. Esposa de Pericles. Fue su maestra en el arte de la oratoria y su consejera política. También Platón la considera su maestra en el mismo arte. Culta, intelectual e independiente, dirigió un grupo de mujeres de estas características. Fue acusada de disipación sexual, de corromper otras mujeres y de ser impia, y fue enjuiciada.
Agripina
Conspiradora y asesina romana del siglo I. De la familia del emperador Augusto y madre de Nerón. Poseída de una gran pasión por el poder, conspiró, denunció, se casó con un emperador viejo, lo asesinó, hasta conseguir que su hijo llegara a emperador. Su ambición la llevó a reñir con Nerón, el cual acabó asesinándola.
Leonor de Aquitania
Dirigente política occitana del siglo XII. Duquesa de Aquitania, fue reina de Francia por matrimonio con Lluís VII, matrimonio que cuando convino fue declarado nulo, y fue reina de Inglaterra, Normandia y Aquitania mediante otro matrimonio, con Enrique Plantagenet. Aportó primero a la corte francesa la cultura y el refinamiento sensual de su Aquitania natal. Acompañó a su marido en una cruzada, donde aparecieron sus disensiones. Dentro del nuevo matrimonio trabajó afanosamente en la obra de gobierno, hasta que se enfrentó al marido, el cual la encarceló, y estuvo 15 años prisionera, hasta la muerte del rey. Entonces todavía batalló por hacer reyes a sus dos hijos, sucesivamente.
Hildegarda de Bingen
Monja (abadesa) alemana. Escritora y predicadora. Tenía (o creía tener) visiones y comunicaciones divinas, que después escribía. Viajó mucho, para hacer llegar su voz a diferentes lugares. Fue atentamente escuchada por mucha gente, incluso papas y emperadores. Tuvo una gran personalidad y una fuerte vitalidad, pese a estar enferma crónica desde pequeña. «Protegía» su gran valor con una gran dosis de humildad.
Christine de Pisan
Escritora italiana, emigrada a Francia, del siglo XIV. Siendo viuda, con hijos, a los 25 años, y habiéndose de mantener, lo hizo escribiendo libros. Fue quizás la primera mujer escritora profesional. Escribió «La ciudad de las damas», utopía de una ciudad imaginaria, regida por mujeres, alejada de la guerra y de los desórdenes que ocasiona el gobierno masculino. En ella, ofrece opciones inconformistas y una vida independiente. Describe el cuerpo y el rol femenino de manera positiva, lejos de los prejuicios misóginos de la época. Una vez muerta, sus libros fueron atribuidos a Boccaccio, y este engaño duró 4 siglos. |
This work is in the public domain |
|
|