Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: antifeixisme : corrupció i poder
Crònica d’un merder anunciat
16 des 2005
El relat de la patriòtica acció de Maulets a Girona (val a dir de pas que amb el vist-i-plau de la policia), explicat en primera persona per una de les ponents.
Tot va començar cap a les 12 del migdia quan em va trucar el cap dels Mossos dâEsquadra de Girona, el Sr. Santi Tarrès. Un home molt amable i correcte que em va advertir que els Maulets en tenien una de preparada a la porta de lâhotel Melià a lâhora que nosaltres anàvem a fer lâacte. No era cap alâ¢licient que animés a fer un viatge de dues hores en tren com havia de ser el meu. Em va tranquilâ¢litzar una mica dient-me que ells estarien al cas i que, a la tarda, el cap de torn es posaria en contacte amb mi.

A lâestació em ve a buscar un atent desconegut del qual gairebé tot el que sé és que es diu âIsidoroâ? i això ja és una advertència del toque 70´s que tindrà lâestada. Quan arribo a lâhotel, lâambient està tranquil, però més tard vénen un parell de signants de Girona, el mateix Isidoro i Manuel, i em diuen que a la porta de lâhotel hi ha una pintada així de gran que diu âBoadella feixistaâ?, i una estelada de les que fan goig de veure. Quan arriba en Boadella surt a fora per mirar-sâho i no es decep. Jo, entre una cosa i lâaltra, només ho veig més tard en foto.

Al cap dâuna estona, cap a les 7, es presenten tres mossos dâesquadra de paisà. L´Albert diu que es veu dâun hora lluny que ho són. Però jo no afino tant perquè no tinc la seva experiència de la vida. Pugem dalt a la sala per veure les condicions que té. Ãs una sala distribuïda en forma dâela, amb 75 cadires a cada braç. Els ensenyo la taula que tenim preparada amb els fulls dâinscripció, informació sobre Ciutadans i còpies del Manifest. Jo, com que encara penso que la poli està a prop de la realitat del carrer i del ciutadà, que són una gent pràctica, de poca metafísica, saltironejo com la Heidi al seu voltant animant-los a fer-se socis i donant-los paperets. De sobte, un dâells em pregunta que cóm és que no tenim el Manifest en català. Jo li dic imbuïda de santa seguretat que i tant que sí. Nâagafo un i veig que és un model nou i que està en castellà. Li dic al mosso que deu ser que hi ha una banda en cada llengua. Li donem la volta i, no, és tot en castellà. Em sap greu quedar malament davant de les forces de lâordre. Resulta que en Roger pensava que ja en portava jo en català i només nâha dut en castellà. O alguna cosa dâaquestes de lâúltim moment. Li explico al mosso que tot està sempre bilingüe i que deu ser un despiste del que ho ha portat. Això de venir en tren carregat i tal. Però sí que em quedo fotuda. Al final amago els manifestos darrera un biombo. Total, no son indispensables, ho coneix molta gent i està a la web. De tota manera, vaja un ull per lo políticament correcte que tenen aquests mossos de Girona.

Al cap de mitja hora, ve el seu cap i em diu que hem de controlar lâaccés. Que tenim de fer el nostre filtre els de âlâorganitzacióâ?. Jo li explico el que li he explicat ja al migdia al Sr. Tarrés, que lâorganització som servidora i el Roger, aquell noi dâallà amb ulleres, amb aspecte més intelâ¢lectual que de matón de discoteca. Perquè es faci millor a la idea, li dic que jo no sé distingir pel carrer un Maulet dâun jove normal amb gorra i anorac. I que en nom de què impedeixo a la gent lâaccés a un acte públic. Però em diu que no podran fer res si hi ha enrenou, que, malgrat que la nostra seguretat està garantida â100%â?, no actuaran si no hi ha âviolència físicaâ? de la de debò. Genial.
Torno a la sala, que ja compta amb prou gent que sâespera, entre ells una senyora rossa, dâuns 55 anys, burgesa vestida que em mira severa. Jo penso que està impacient perquè comencem i li dic, empàtica, que de seguida pugem i obrim lâacte. No em contesta o així em sembla.

Seâns cansa el personal. Corro a avisar als ponents. A ¾ de vuit, quan entren en Francesc i l´Albert ja ha pujat també un grup dâuns 15 individus amb lâatrezzo típic de lâindependent hispà: estelades, models casuals, amb toque radikal, i fins i tot algun passamuntanyes kaleoborrokero. I comença lâespectacle. ¾ dâhora ben bons de crits, insults, amenaces i aspersió dâuna substància com a mínim pudenta amb un esprai. Jo tracto dâanar llegint el que duc escrit entre lâaldarull. Ho llegeixo gairebé tot, però acabo amb el coll fet pols. De tant en tant, haig de parar perquè no ens sentim ni nosaltres mateixos. Sâacosten, esverats, alguns assistents, preguntant per què no sâha avisat al mossos. Els dic que, com Los invasores, âestán entre nosotrosâ?, tranquils. ¿Per què no fan res? I jo què sé. Que si no hi ha batussa, que no actuaran, han dit. La gent indignada, que què passa amb aquesta pudor, que què deu ser aquest esprai, que si els fa mal de cap i vinga i dale. Un gran embolic. Alguns Maulets sâacosten a la taula de lâentrada on hi ha la propaganda nostra i sâho miren amb menyspreu. Hi ha un moment que sembla que pot motivar als mossos a fer com si hi fossin: veig gent que es baralla. I que algú del públic ha alçat una cadira com si volgués defensar-se dâuns lleons de circ. La senyora rossa que estava impacient és una de las que més ens insulta. Ja veus. ¿Els policies hi reconeixerien una mauleta i no la deixarien entrar? Portentós. Després mâexplicarà una decidida assistent que també una mauleta ha intentat arrancar-li la càmera de fer fotos i sâha hagut de posar ferma. No sé si la meva senyora rossa o quina.

Al cap dâuna llarga estona, el cap dels mossos, em crida en un apart i em diu que ja seân van els nazionalistes, que âhan pactat amb ellsâ? i ho faran dâaquí a una estona. Lâestona es fa llarga. El pacte sembla que inclou alguns càntics tribals de caire bèlâ¢lic, i rematar amb els âSegadorsâ?. En acabat, seân van dignament amb la satisfacció de la feina ben feta. Els mossos, també. La sala està mig ocupada. Uns 70. Però quan l´Albert està ben avançat en la seva dissertació, veiem que estan totes les cadires ocupades, o gairebé. Es veu que la gent anava entrant i sortint i una bona part sâhavia esperat que la pudor i els seus causants sâallunyessin. No els culpo. Son ciutadans corrents que prefereixen triar ells mateixos les seves aventures. Devem ser uns 140. Déu nâhi do per Girona.

Per acabar fem una petita enquesta, la mà enlaire, entre el públic i resulta que, calculat a ull, hi ha 40% dâassistents que han vingut informats per la web, un 25% per e-mail, un 15% pels mitjans i un altre pel âboca a bocaâ?. I, el mes important, gairebé un 85% són gent de la província de Girona.

Gironins amb un parell de nassos. Gràcies.
Mira també:
http://www.ciutadansdecatalunya.com

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Crònica d’un merder anunciat
16 des 2005
maulet negociant amb els mossos, que revolucionari puajjj
Re: Crònica d’un merder anunciat
16 des 2005
Boadell, Carreras, Espasa. Marxeu cap a Castella i creeu allà el vostre oasi d'idees retrogrades i contradictories amb els vostes propis ideals.

Salut i força al canut!
Re: Crònica d’un merder anunciat
16 des 2005
Maulets les SA de Catalunya, amb el permís del mossos.
Re: Crònica d’un merder anunciat
16 des 2005
fora intoxicadors i feixistes d'indymedia!

endavant maulets!
Re: Crònica d’un merder anunciat
16 des 2005
Endavant Maulets, aneu pel bon camí.
Heil Mauletitandia¡
Re: Crònica d’un merder anunciat
16 des 2005
No sóc de Girona, però hagués valgut la pena assisitir a aquesta posada en escena que van fer el Boadella, un dramaturg d'ego descontrolat que s'ha deixat dominar pel personatge de bufó, i els Maulets, una colla de nanos que no s'enteren d'absolutament res. Una competició de pallassos que ni genis com Calderón de la Barca, Molière o Shakespare haguessin pogut concebre. Això sí que és fer el mono i la resta, tonteries!
Re: Crònica d’un merder anunciat
16 des 2005
A mi em fa pena per la gent de maulets de girona que son bons nanos i amb moltes ganes però que pobres no tenen ni idea d'intervenció política...
Re: Crònica d’un merder anunciat
16 des 2005
Un patriota¿?1 Idiota.
Agur.
Re: Crònica d’un merder anunciat
16 des 2005
No la esaten da katalanez Txakurrak¿?
Perr@.
Zein da zure izena?
Txakurrak-perr@
Gabon.
zorionak.
Re: Crònica d’un merder anunciat
16 des 2005
No la esaten da katalanez Txakurrak¿?
Perr@ ez!! esaten da katalanez gos (sarnos):


zorionak
Re: Crònica d’un merder anunciat
17 des 2005
és increible. Us creieu les intoxicacions del nazis i maderos! No parlem de qui fa pactes amb la fiscalia que igual obrim la caixa dels trons...
Els mossos també són forces d'ocupació!
El combat maulet continua!
Re: Crònica d’un merder anunciat
17 des 2005
Feixistes lerrouxistes & aZnarquistes de barra de bar... Curioses aliances!

Visca Durruti! Visca Catalunya!
Re: Crònica d’un merder anunciat
17 des 2005
¿us creieu aquest mail? tot un classic, divideix i venceràs. aquest home coneix molt bé l'EI pq li hem tocat molt més el crostó que altres organitzacions polítiques com els jerkis k no foten res, penseu de quina boca surten aquestes paraules. Està boig però no és tonto, ke no ens divideixin.
Re: Crònica d’un merder anunciat
17 des 2005
Vizcos els païasos cacalans
Re: Crònica d’un merder anunciat
17 des 2005
Txakurrak los maulets
Re: Crònica d’un merder anunciat
18 des 2005
antifa=madero
Re: Crònica d’un merder anunciat
18 des 2005
visca l'EI i visquen els Països Catalans!
Sindicat