|
|
|
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
la dreta espanyola i el bilingüisme assimilador a les illes balears
|
|
|
per guillem r.c. |
15 des 2005
|
El concepte de bilingüisme no és el que tothom podria interpretar com la capacitat d’una persona de parlar dues llengües a un territori determinat. És un terme molt ambigu que depèn del contingut que li donem i del context en què l’utilitzem. Els diferents governs del PP a les Illes Balears i Pitiüses han amagat sempre el conflicte lingüÃstic existent entre la comunitat catalanoparlant i la hispanoparlant amb la intenció de perpetuar-lo. El mite bilingüista no és cap solució viable del conflicte, tampoc aspira a oferir-ne cap, és evasiu, inefable, és un intent d’emmascarar una realitat conflictiva i desigualità ria. Les dues llengües són complementà ries perquè no són iguals. El mite presenta com a indiscutible que el bilingüisme és harmoniós, estable i inamovible, per això representa que és allò invers de l’equilibri, la neutralitat, la imparcialitat, l’equitat o la justÃcia.
La inferioritat absoluta de la llengua dominada respecte a la dominant és donada per descomptat. La llengua catalana per al Sr. Matas i el seu partit, és un mer sÃmbol, pur i està tic, fins i tot metafÃsic. És un instrument considerat de segona categoria, no apte per a ser usat en contextos formals, de prestigi, sinó més aviat d’anar per casa, sols per a parlar-lo “en la intimidadâ€?, inclús una eina que resulta de “molt mala educacióâ€? per a parlar-la en públic davant d’hispanoparlants, o també pel fet de dirigir-se en llengua dominada (català ) a un parlant de la llengua dominant (espanyol). Som només els parlants de la llengua dominada, el català en el nostre cas, els obligats a ser bilingües, mentre que els hispanoparlants són monolingües en la seva llengua perquè és la llengua de l’Estat. Els catalanoparlants tenim el deure de conèixer-la (com aixà estableix la Constitució espanyola), no aixà en el cas dels hispanoparlants, que no tenen cap deure jurÃdic vers l’ús de la llengua catalana a tot el territori nacional. Simplement només gaudeixen del dret a conèixer-la i usar-la.
El bilingüisme assimilador té per objectiu l’extinció (desaparició) a llarg o mitjà termini de la llengua dominada. La subordina, la dialectalitza i fragmenta, i fa reduir progressivament les seves funcions socials, com també els à mbits en els quals era o hauria de ser usada. Aquesta és la perversa estratègia practicada pel PP del senyor Jaume Matas a les nostres illes. L’eliminació de subvencions públiques a la premsa forana escrita en català , l’aïllament dels grups de música en català no afins al “règimâ€?, el tancament de “Somrà dioâ€?, la concessió del certificat “Câ€? de la JAC als alumnes que finalitzin l’ESO, la creació (com excusa) de l’Institut d’Estudis Baleà rics per trencar amb l’Institut Ramon Llull, l’actual model diglòssic d’IB3, la creació de guetos lingüÃstics a les escoles de primà ria, la befa constant davant les resolucions d’informes del Consell d’Europa sobre el procés de substitució lingüÃstica que pateix la nostra llengua a les Illes Balears i Pitiüses...
Aquest és el tipus de bilingüisme que porta a terme aquesta gent “tan ufana i tan superbaâ€? i que, amb la subtilitat adient, han recollit el testimoni de la “Nova Plantaâ€? de Felip V, on el senyor Matas esdevé el José Rodrigo Villalpando del segle XXI, emprant altres mètodes però amb la mateixa i cruel consigna: “que se consiga el efecto sin que se note el cuidadoâ€?. És, sens dubte, l’artÃfex principal de l’obscura trama configurada dins la nova “Formación del EspÃritu Bilingüeâ€?, que persegueix abocar de forma inexorable la llengua catalana cap a la substitució lingüÃstica a les Illes Balears i Pitiüses. |
La inferioritat absoluta de la llengua dominada respecte a la dominant és donada per descomptat. La llengua catalana per al Sr. Matas i el seu partit, és un mer sÃmbol, pur i està tic, fins i tot metafÃsic. És un instrument considerat de segona categoria, no apte per a ser usat en contextos formals, de prestigi, sinó més aviat d’anar per casa, sols per a parlar-lo “en la intimidadâ€?, inclús una eina que resulta de “molt mala educacióâ€? per a parlar-la en públic davant d’hispanoparlants, o també pel fet de dirigir-se en llengua dominada (català ) a un parlant de la llengua dominant (espanyol). Som només els parlants de la llengua dominada, el català en el nostre cas, els obligats a ser bilingües, mentre que els hispanoparlants són monolingües en la seva llengua perquè és la llengua de l’Estat. Els catalanoparlants tenim el deure de conèixer-la (com aixà estableix la Constitució espanyola), no aixà en el cas dels hispanoparlants, que no tenen cap deure jurÃdic vers l’ús de la llengua catalana a tot el territori nacional. Simplement només gaudeixen del dret a conèixer-la i usar-la.
El bilingüisme assimilador té per objectiu l’extinció (desaparició) a llarg o mitjà termini de la llengua dominada. La subordina, la dialectalitza i fragmenta, i fa reduir progressivament les seves funcions socials, com també els à mbits en els quals era o hauria de ser usada. Aquesta és la perversa estratègia practicada pel PP del senyor Jaume Matas a les nostres illes. L’eliminació de subvencions públiques a la premsa forana escrita en català , l’aïllament dels grups de música en català no afins al “règimâ€?, el tancament de “Somrà dioâ€?, la concessió del certificat “Câ€? de la JAC als alumnes que finalitzin l’ESO, la creació (com excusa) de l’Institut d’Estudis Baleà rics per trencar amb l’Institut Ramon Llull, l’actual model diglòssic d’IB3, la creació de guetos lingüÃstics a les escoles de primà ria, la befa constant davant les resolucions d’informes del Consell d’Europa sobre el procés de substitució lingüÃstica que pateix la nostra llengua a les Illes Balears i Pitiüses...
Aquest és el tipus de bilingüisme que porta a terme aquesta gent “tan ufana i tan superbaâ€? i que, amb la subtilitat adient, han recollit el testimoni de la “Nova Plantaâ€? de Felip V, on el senyor Matas esdevé el José Rodrigo Villalpando del segle XXI, emprant altres mètodes però amb la mateixa i cruel consigna: “que se consiga el efecto sin que se note el cuidadoâ€?. És, sens dubte, l’artÃfex principal de l’obscura trama configurada dins la nova “Formación del EspÃritu Bilingüeâ€?, que persegueix abocar de forma inexorable la llengua catalana cap a la substitució lingüÃstica a les Illes Balears i Pitiüses.
La inferioritat absoluta de la llengua dominada respecte a la dominant és donada per descomptat. La llengua catalana per al Sr. Matas i el seu partit, és un mer sÃmbol, pur i està tic, fins i tot metafÃsic. És un instrument considerat de segona categoria, no apte per a ser usat en contextos formals, de prestigi, sinó més aviat d’anar per casa, sols per a parlar-lo “en la intimidadâ€?, inclús una eina que resulta de “molt mala educacióâ€? per a parlar-la en públic davant d’hispanoparlants, o també pel fet de dirigir-se en llengua dominada (català ) a un parlant de la llengua dominant (espanyol). Som només els parlants de la llengua dominada, el català en el nostre cas, els obligats a ser bilingües, mentre que els hispanoparlants són monolingües en la seva llengua perquè és la llengua de l’Estat. Els catalanoparlants tenim el deure de conèixer-la (com aixà estableix la Constitució espanyola), no aixà en el cas dels hispanoparlants, que no tenen cap deure jurÃdic vers l’ús de la llengua catalana a tot el territori nacional. Simplement només gaudeixen del dret a conèixer-la i usar-la.
El bilingüisme assimilador té per objectiu l’extinció (desaparició) a llarg o mitjà termini de la llengua dominada. La subordina, la dialectalitza i fragmenta, i fa reduir progressivament les seves funcions socials, com també els à mbits en els quals era o hauria de ser usada. Aquesta és la perversa estratègia practicada pel PP del senyor Jaume Matas a les nostres illes. L’eliminació de subvencions públiques a la premsa forana escrita en català , l’aïllament dels grups de música en català no afins al “règimâ€?, el tancament de “Somrà dioâ€?, la concessió del certificat “Câ€? de la JAC als alumnes que finalitzin l’ESO, la creació (com excusa) de l’Institut d’Estudis Baleà rics per trencar amb l’Institut Ramon Llull, l’actual model diglòssic d’IB3, la creació de guetos lingüÃstics a les escoles de primà ria, la befa constant davant les resolucions d’informes del Consell d’Europa sobre el procés de substitució lingüÃstica que pateix la nostra llengua a les Illes Balears i Pitiüses...
Aquest és el tipus de bilingüisme que porta a terme aquesta gent “tan ufana i tan superbaâ€? i que, amb la subtilitat adient, han recollit el testimoni de la “Nova Plantaâ€? de Felip V, on el senyor Matas esdevé el José Rodrigo Villalpando del segle XXI, emprant altres mètodes però amb la mateixa i cruel consigna: “que se consiga el efecto sin que se note el cuidadoâ€?. És, sens dubte, l’artÃfex principal de l’obscura trama configurada dins la nova “Formación del EspÃritu Bilingüeâ€?, que persegueix abocar de forma inexorable la llengua catalana cap a la substitució lingüÃstica a les Illes Balears i Pitiüses. |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: la dreta espanyola i el bilingüisme assimilador a les illes balears
|
|
per I-mès |
15 des 2005
|
Els atacs contra la unitat de la llengua no venen únicament de la dreta declarada, al PSOE tambè tenen "blaveros" com aquesta gent del Instituto Nacional del Consumo (arribaspaña). Mireu si no el que fan quan plantejan el tema: SELECCIONE UNA LENGUA (s'enten que la cosa té el vistobueno del tres patufets):
http://www.consumopolis.com |
|
Re: la dreta espanyola i el bilingüisme assimilador a les illes balears
|
|
per Baltasar ¿por qué él? |
16 des 2005
|
Ay, Baleares,
la tierra de mis amores,
ramo de flores
que brotan de la mar.
Vergel, de belleza sin par,
son nuestras Islas Baleares
que hacen despierto soñar.
Jardin ideal siempre en flor
son las mujeres las rosas
luz del cielo y del amor.
El corazón de los maulets
el murmullo de la brisa,
suspiran todos amantes
por el amor de una sardanista.
Desde la cumbre bravía
hasta el mar que nos abraza
no hay tierra como la mia
ni raza como mi raza.
¡ Ay mis Islas Baleares,
con la sierra de Tramontana de guardiana,
son hermosos corazones
que palpitan al mismo compás !
¡ Mis Islas Baleares ! |
|
|
