|
|
|
Volem un nou Estatut (dels Treballadors)
|
|
|
per Antoni Ferret |
14 des 2005
|
|
|
(Carta publicada en el diari «El Punt» el dia 14 de desembre de 2005)
No el de Catalunya, que aquest ja va fent el seu camí. Volem un nou Estatut dels Treballadors. És a dir, el parent pobre, aquell de qui ningú no se'n recorda. Però que és igual d'important.
Cal recordar que, així com l'Estatut d'Autonomia va ser fruit del consens i els pactes de la Transició, l'Estatut dels Treballadors no, sinó que va ser una imposició unilateral. Va ser la imposició del bloc UCD-PSOE-UGT, amb declarada oposició dels sectors més d'esquerra. Aquest Estatut va néixer coix, minusdotat. Després, amb les seves traces i manyes, els successius governs encara l'han anat retallant.
Ja és hora de compensar aquesta llacuna, fins i tot amb més necessitat que l'Estatut d'Autonomia. Quines haurien de ser algunes línies del nou Estatut? 1. Recuperar la centralitat del contracte de treball fix (salvant casos molt excepcionals). 2. Abolir l'acomiadament anomenat «objectiu» (per conveniències de l'empresa). Cap més acomiadament que aquell que sigui per mal comportament. 3. Més drets sindicals dins l'empresa. Singularment, dret d'intervenció (i de veto) sindical en relació a reformes de l'organització del treball. També en reformes de plans productius. Així mateix, dret d'assemblea en hores de feina (amb un màxim anual d'hores i un temp de preavís).
Amb aquests canvis avançaríem cap a una democratització (i fins i tot socialització) de l'empresa, que passaria, de ser un subjecte de dret quasi personal, a un subjecte social, és a dir, allò que de fet ha de ser. I sortiríem al pas de la degradació social present. Unes prioritats sociopolítiques ben indiscutibles.
Antoni Ferret. Barcelona |
This work is in the public domain |
|
Re: Volem un nou Estatut (dels Treballadors)
|
|
per No |
15 des 2005
|
L'amic Ferret sempre fent costat de les falàcies socialdemócrates i altercapitalistes cristianes. Els treballadors no necessiten cap mès "estatut" per nodrir les poltrones del sindicalistes venuts, sino alliberar-se del treball capitalista, que els converteix en simple mercaderia-força de treball.
No dieu que el mòn no està en venda: donç perque això sigui coherent el que cal es lluitar contra el capitalisme, que converteix la gent en mercaderia de treball per engroixir els guanys de les èlits. Aquesta mercantilització de la persona, aquesta alienació de la que ja va escriure en Marx, és el fonament de la injustícia. No ens calen mès paranys "humanitaris" sino canviar desde l'arrel el model de producció capitalista.
El treball pels treballadors i no pels capitalistes. |
