|
|
|
Notícies :: amèrica llatina |
|
Veneçuela : Abans i després del cop electoral .
|
|
|
per 1924 |
13 des 2005
|
Abans i després del cop electoral Luismi Uharte, corresponsal de Resumen Latinamericano a Caracas, alerta en aquest article del perill de colpisme electoral a Veneçuela i de les contradiccions internes del procés.
Luismi Uharte Pozas (corresponsal de Resumen Latinoamericano a Caracas).
----------------------------------------------- |
Quan tres dies abans de les eleccions a l'Assemblea Nacional, la majoria dels principals partits de l'oposició veneçolana es van retirar del procés electoral, es va engegar la nova estratègia contra la Revolució Bolivariana: el colpisme electoral. Argumentant que no es donaven les mÃnimes condicions democrà tiques per celebrar les eleccions, Acción Democrática, COPEI, Proyecto Venezuela i Primero Justicia optaven per l'estratègia del boicot electoral impulsada per la Casa Blanca. La realitat era que calia evitar de qualsevol manera el fracà s en els comicis parlamentaris, en els quals les enquestes més optimistes els atorgaven al voltant de 25 escons, d'un total de 167 diputats. L'objectiu concret era deslegitimar la nova Assemblea Nacional al·ludint a l'alta abstenció que es preveia.
Un cop celebrades les eleccions, s'han multiplicat les anà lisis superficials i notablement esbiaixades dels mass media nacionals i internacionals, amb el clar propòsit d'engegar la nova campanya de desgast contra el govern que presideix Hugo Chávez. La baixa participació, que no arriba al 30% del cens, s'ha convertit en l'argument principal per atacar sistemà ticament el nou Parlament i per generar dubtes sobre la seva legitimitat. No obstant això, la majoria d'aquests mitjans oculta que des de fa molts anys, Veneçuela posseïx un sistema presidencialista que concentra el vot en les eleccions per escollir el cap de govern, mentre que en la resta de cites electorals la participació és força més baixa; oculta que, en els comicis parlamentaris anteriors (any 2000), l'abstenció va ser similar; oculta que el nombre de vots obtingut pels partits del chavisme ha estat semblant al que van assolir en les parlamentà ries precedents; i oculta que els actuals alcaldes i governadors de l'oposició van ser escollits amb un percentatge de vots i participació menors. Cap dels grans mitjans de comunicació posa en dubte la legitimitat dels congressistes nord-americans o dels parlamentaris europeus, quan els percentatges d'abstenció són en molts casos elevadÃssims. Ni tampoc s'atreveixen a qüestionar la legitimitat del sistema polÃtic-electoral de l'Estat Espanyol, tot i que existeixen opcions polÃtic-ideològiques il·legalitzades, cosa que no ocorre en el paÃs sud-americà .
Però tot això té la seva raó de ser, ja que obeeix a una lògica orquestrada des del govern dels Estats Units. Primer van intentar implementar el “model xilèâ€?, és a dir, el cop empresarial combinat amb el cop militar, però els va fallar rotundament. Posteriorment, van creure que el “model nicaragüencâ€? tindria més èxit, és a dir, fomentar una guerra de baixa intensitat que acabés desgastant el govern bolivarià i que, per culpa del cansament dels sectors populars, permetés la victòria d'un candidat a l'estil “Violeta Chamorroâ€?. No obstant això, també van errar amb aquesta via. Actualment, han començat a impulsar el “model haitià â€?, és a dir, la deslegitimació internacional del govern i del sistema polÃtic del paÃs, de manera que a mitjà termini permeti justificar una intervenció internacional per reinstaurar l'ordre “democrà ticâ€?. Per això, a ningú ha de sorprendre que el boicot electoral de les eleccions parlamentà ries, només sigui un assaig per obligar a Chávez a presentar-se en solitari a les eleccions presidencials de desembre de l'any que ve, propiciant d'aquesta manera un escenari electoral de candidat únic, amb les lectures esbiaixades que això pot generar.
Per tant, l'estratègia del cop electoral no s'ha tancat, sinó que més aviat acaba de començar, tot i que en aquests comicis, el cop electoral que pretenia donar l'oposició se'ls va revertir, i van ser ells qui van rebre un cop dur. Aquesta debilitat de l'oposició, no obstant això, pot convertir-se en un element perillós per al chavisme, ja que les actuals visions triomfalistes estan ocultant que el principal perill és a l'interior del moviment. No es pot tancar els ulls a les queixes d'importants sectors, i a la necessitat de canvis profunds que cada vegada més grups demanden. La implosió pot ser la major tragèdia, igual que va succeir en altres processos de canvi revolucionari.
Mentrestant, la confrontació continua entre dos projectes de convivència: el democrà tic (que aspira al govern de les majories) i el plutocrà tic (que pretén reinstaurar el govern de les elits). Aquest diumenge passat ho vam poder percebre de nou, al contrastar la participació, la mobilització i l'esperança de milers de veïns de la popular parròquia 23 de Enero, enfront de la intransigència d'una minoria que va intentar convertir en focus de resistència unes poques esglésies situades en les zones més riques de Caracas. |
Mira també:
http://www.aporrea.org
|
This work is in the public domain |
|
Re: Veneçuela : Abans i després del cop electoral .
|
|
per www.endavant.org |
13 des 2005
|
|
no està de més citar la font |
|
Re: Veneçuela : Abans i després del cop electoral .
|
|
per Visca Chavez ! |
14 des 2005
|
ALCA...rajo con los antichavistas !
Visca la Revolució Bolivariana ! |
