|
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
Orígens i evolució del federalisme català:::Fèlix Cucurull
|
|
per Resistent
Correu-e: resistents@gmail.com (no verificat!) |
12 des 2005
|
|
Aportació de Fèlix Cucurull a la història del nacionalisme d'esquerres als Països Catalans |
|
Sovint, dins dels rengles de l'esquerra del nostre país, escoltem persones i llegim textos que lliguen burgesia i nacionalisme català. Aquest prejudici neix del deconeixement del nostre passat.
Fèlix Cucurull, a "Orígens i evolució del federalisme català", treballà l'apartat específic del segle XIX de la magna obra "Panoràmica del nacionalisme català", conscient limitava l'estudi a l'àmbit del Principat de Catalunya a l'espera de poder-lo ampliar a la totalitat dels Països Catalans.
A grans trets, exposà que al segle XIX, Catalunya visqué un període de grans transformacions econòmiques, fruit de la industrialització capitalista. Com a conseqüència, l'estructura econòmica, les bases materials que havien dreçat la Catalunya industrial, aguditzaren el "fet diferencial català".
Tot i ser-ne conscients, el caràcter diferencial dels burgesos catalans van renunciar a "capitanejar" una secessió i es reclogueren en la reclamació del proteccionisme duaner i en un paper subsidiari.
"La burgesia del Principat se sentirà profundament catalana i catalanista, sempre que el catalanisme no suposi prejudici per als seus interessos materials". Però de fet, la por al desbordament d'obrers i menestrals manté la burgesia catalana aferrada a l'Estat monàrquic espanyol i, com a molt, per netejar la mala consciència desplega un moviment cultural popularitzat amb el nom de la Renaixença. Però al capdavall, allò més rellevant és que renuncia a la independència, a tenir un Estat propi.
Malgrat tot, "obtindrà la seva gran victòria amb la Revolució de Setembre de 1868, però serà precisament aleshores que es veurà clarament que viu divorciada de les dues úniques forces populars que existeixen al Principat: el federalisme republicà i el carlisme. I haurà de vèncer els uns i els altres recolzant-se en Madrid. L'exèrcit espanyol l'empararà en la consecució de la seva finalitat de predomini econòmic. Amb la particularitat que, amb la Restauració borbònica, ja no li caldrà ésser liberal. S'ha consolidat, d'una manera definitiva, la seva possessió dels béns desamorititzats de l'Església. Ara, a la burgesia, li interessarà ésser conservadors i catòlica practicant."
Un altra qüestió, seria escatir perquè el republicanisme federal, que representa l'esforç de reconstrucció nacional més ferm a mans de les calsses urbanes subalternes, fracassa. Així, doncs, la pregunta és: perquè després del Pacte Federal de Tortosa (18 de maig de 1869) i, sobretot, després dels intents de proclamar l'Estat català (11 de març de 1873) encara n'hi que persisteixen a legitimar projectes unitaris i espanyolistes disfressats de republicanisme?
Fèlix Cucurull, explicà, diàfanament, que la polèmica se situava (com avui dia) en determinar on se situava la sobirania primària. L'abisme existent "entre el federalisme català i el confusionisme federalitzador que es predicava en diferents indrets d'Espanya" desembocà en un punt en què "per a molts, catalanisme i federalisme seran incompatibles". Aquesta és, doncs la història de la gènesi del nacionalisme d'esquerres, de Valentí Almirall, S. Farnés, J.N. Roca i Ferreras o Puigdengoles, que lligaran la llibertat (entesa com a justícia social) amb la independència nacional, que havia de desenllaçar en la separació o la federació sense prejudici de les llibertats i de sobirania original del poble català. |
Mira també:
http://resistent.blogspot.com
|
This work is in the public domain |
|
Re: Orígens i evolució del federalisme català:::Fèlix Cucurull
|
|
per Sniper |
12 des 2005
|
Nacionalisme? Sincerament crec que no és el mateix nacionalisme i independentisme. Tots els pobles són iguals, i crear fets diferencials no fa més que dur a la confusió.
Ni estatus, ni constitucions!
Independència Revolució! |
|
Cultura de diccionari
|
|
per Resistent |
12 des 2005
|
NACIONALISME m. Devoció a la pròpia nació, a la seva unitat, a la seva independència; partit o conjunt de persones que senten i defensen aquesta devoció; cast. nacionalismo.
Etim.: derivat de nacional.
http://dcvb.iecat.net/ |
