Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: altres temes
La verdura patriòtica
09 des 2005
>Des de Beijing, la crònica de Mercè Campo, corresponsal de Transversal Web a la Xina

El 15 de novembre a la ciutat de Beijing comença oficialment l’hivern. No es tracta d’una qüestió astronòmica, ni tan sols meteorològica, és el dia en que a tota la ciutat s’encén la calefacció, que és comunitària. Abans d’aquesta data, encara que faci fred, un no pot considerar inaugurada la temporada hivernal. En qualsevol cas, encara hi ha un altre fet que, no fa tants anys, representava el punt d’inflexió entre tardor i hivern i que significava que el fred ja no es faria enrere: l’aparició als carrers de piles i piles de col xinesa que si fa no fa, acostumava a produir-se cap a mitjans de novembre.

Llegeix el reportatge sencer a www.transversalweb.com

This work is in the public domain

Comentaris

Re: La verdura patriòtica
09 des 2005
Lâescenari polític que tenim davant els ulls és alhora nou i vell. Si bé hi ha símptomes en el sentit que alguna cosa canvia, també podem tenir la sensació que és el mateix de sempre, en molts aspectes. Cal destriar un gra de la palla; i saber veure els canvis reals, que tot just sâinsinuen entre un conjunt de fets confusos o inconnexos, dâun caire més aviat negatiu
Allò que és de sempre, és el panorama de fons, la âmúsica mediàticaâ?: si ens plantem davant del televisor correm el perill de pensar que ens trobem dins el túnel del temps: catolicisme exacerbat en lâapoteosi faraònico-funerària del papat; prínceps que es moren i dâaltres que es reprodueixen satisfactòriament ... Més encara, però: des del franquisme no ha cessat lâexplotació salvatge del territori, ha continuat una escalada de destrucció ecològica que sembla imparable; també pertany, de manera inequívoca al passat obscurantista, la repressió incessant dels Estats espanyol i francès que ens regalen amb episodis, com ara lâoposició de representants de lâEstat francès a la presència del català a les universitats catalanes, el probable ingrés a presó dâun noi a Terrassa acusat dâhaver âultratjatâ? [sic] una bandera espanyola o el darrer capçitol de lââ?estil Bustosâ? a Sabadell. I no cal insistir en el trist panorama laboral immers en la irregularitat i la precarietat més escandaloses.

Ara bé, totes aquestes expressions del passat sâhan de considerar, com una realitat ben viva del present ... o podrien començar a ser relegades en lâoblit del passat ? La resposta a aquesta pregunta és que, més que en cap altra època precedent, lâorientació del futur depèn poderosament de nosaltres... I això és perquè, entre aquests signes negatius que existeixen realment, comencen a insinuar-se nous canvis que fan pensar en la construcció dâun nou escenari ben diferent.

A nivell internacional, en un entorn força pròxim, apareixen signes esperançadors; tot sembla indicar, per exemple, que el moviment dâalliberament basc, després de tota la repressió que ha patit, ha aconseguit finalment de fer conèixer obertament el seu discurs, la necessitat de respectar lâopinió colâ¢lectiva de la nació basca, de tal manera que el debat polític es troba avui situat sòlidament en una via favorable a lâaplicació pràctica del dret a lâautodeterminació.

Dâaltra banda, al nostre país les reaccions contra la destrucció ecològica sâestan estenent arreu i comencen a generar fins i tot debats al si dels sectors dominants (al Principat i al País Valencià, si més no) tot creant dubtes i indecisions governamentals allà on abans els discursos apareixien com a extremament rígids i invariables..

En un pla més local, cal assenyalar la força i la profunditat de la les mobilitzacions contra el conegut â?estil Bustosâ?, unes mobilitzacions que insinuen noves formes de configuració de resposta popular i dâorganització. En una època en què la manipulació mediàtica del PSOE i aliats es troba en el seu punt més àlgid, les maniobres desinformadores de lâequip Bustos no només sâhan desfet com un terròs de sucre, sinó que no han impedit el desenvolupament de tota una resposta popular sòlida i coherent.

Però ... a nivell global dels Països Catalans la confusió retorna: sâha avançat â i força! â en la denúncia de lâespoliació econòmica i fiscal però el debat entorn de la reforma dels Estatuts dâAutonomia es mou en un mar dâincerteses i en una vaguetat dâobjectius certament escandaloses. La reforma dels Estatuts es fa al nostre país sota principis âminimalistesâ?, la majoria dels quals són simplement inacceptables. La nació catalana (ni tan sols com a nació cultural) no és tinguda en compte i cap raonament no es proposa de partir de la voluntat colâ¢lectiva en cap de les àrees del nostre territori on es diu que es vol âmillorarâ? lâEstatut. Sâaccepta de manera submisa la intangibilitat de la Constitució espanyola i la defensa dels Estatuts sâestà reduint, en el millor dels casos, a una simple reclamació de âmés calésâ?.

Hi ha algunes reivindicacions que haurien de ser punts mínims de partida, si més no dels partits que es reclamen dâun cert âcatalanismeâ?, com la del dret a lâautodeterminació, unes condicions per a la gestió cultural en funció del conjunt de lâàrea lingüística, lâoficialitat plena de la llengua catalana, unes condicions per a la gestió econòmica que no tan sols representin âcobrar mésâ?, sinó que comportin la fi de lâespoliació (quina espoliació caldria considerar âacceptableâ?, si no?) i la possibilitat conseqüent de gestionar la riquesa generada tot promovent la igualtat social i aturant la destrucció de lâentorn, etc.

Però... per què aquestes reividicacions bàsiques i elementals no apareixen de manera clara en les propostes dels diferents partrits ? Per què les classes populars dels Països Catalans no reaccionen contra tanta confusió política? La resposta és clara: perquè no existeixen uns referents política clars (ideològics, simbolics, organitatius...). Fins i tot els autoanomenats independentistes o nacionalistes declarats (ERC, CiU, PSM, BNV...) en tenen prou amb continguts confusament federalistes i no gosen proposar res que no estigui inclòs en la Constitució espanyola ... això vol dir que ens trobem davant una manca greu de referents.

Ãs en aquesta situació, doncs, que la recerca de referents polítics clars, la delimitació dels nostres referents com a poble, com a classes populars catalanes, esdevé un objectiu fonamental.
Re: La verdura patriòtica
09 des 2005
Se te va la olla, colega!!
Y lo peor es que he llegado a esa conclusión después de haberme tragado toda tu mierda.
menja verdura
09 des 2005
todo vuelve, peró nada regresa
Re: La verdura patriòtica
09 des 2005
Verdura a la Xina, verdura a Beijing...

Me´n vaig cap a la Xina.

Passeu passeu...
Sindicat