Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Juliol»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
          01 02
03 04 05 06 07 08 09
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31            

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: sanitat
Carta oberta a Imma Mayol: responsable de l’Agència de Salut pública de Barcelona
08 des 2005
Ben volguda Imma, em dic Marc, i treballo al SAPS de Creu Roja, des de fa uns quants anys. Per si no té ni idea què és el meu centre ni com vostè té alguna cosa a veure amb la meva vida, li explicaré que al nostre centre varen instal·lar la primera sala de consum higiènic estable. L’ajuntament al que vostè representa, l’organ tècnic de drogues de la generalitat, i la mateixa empresa Creu Roja són les tres entitats que es manegen el que li diuen la comissió de control del nostre servei, i són els qui decideixen quant i com s’inverteix en el nostre centre.

Des de fa força temps (concretament des de que crearen la XAD, xarxa d’atenció als drogodependents) totes les petites millores de salut que s’han anat introduint per a l’atenció de la població consumidora de drogues de la ciutat han estat concertades amb empreses socials, voltors de les subvencions, camuflades d’ONGs. Aquesta situació de permanent privatització de l’atenció als drogodependents ha anat deteriorant la qualitat de l’assistència que prestàvem a aquests usuaris, fins arribar al punt actual, on les càrregues de treball i la pressió que hem de suportar els treballadors fan que emmalaltim de la feina, d’una feina que ens agrada fer, perquè ens agrada pensar que podem ajudar algú.

Això pensava quan vaig començar a treballar, però es clar, la realitat sempre s’imposa. L’antic equip de treball, vam veure que l’empresa no complia cap mena de legislació laboral, ni tan sols tenia un pla de prevenció de riscos laborals (que encara no té de debò), ni comitè d’empresa, ni res... Es clar, havia de sortir més barat que els treballadors públics, i l’empresa ja ho feia molt bé, ens acomiadà a tot l’equip de persones que volguérem treballar amb dignitat, tant per nosaltres com per l’atenció als usuaris del nostre servei. Portaren gent nova, però la necessitat de més diners per poder atendre amb dignitat als consumidors de drogues que venen al nostre centre feu que la gent tornés a no ser “el perfil que busca l’empresa�, però com la legislació laboral d’avui dia ho permet, compliren amb la llei, però desatengueren als usuaris de forma molt greu, tant, que em sembla que hi ha un delicte contra la salut pública que els hi escauria prou bé, però ja sabem que aquesta llei està feta perquè la policia persegueixi porretas pel carrer, i no pas pel meu cap, ben encorbatat.

Gràcies a la vostra forma de gestió, aquesta que voleu també imposar a Parcs i Jardins, s’ha creat una munió de buròcrates que viuen a costa de gestionar la misèria de diners que destineu a la població mes desafavorida de Barcelona, heu potenciat la competitivitat entre empreses del sector, cosa que ha fet baixar els costos dins les mateixes empreses, però costos quins?, a costa de què?, i heu creat la corrupció social, el nostre comitè ha preguntat a l’empresa on estaven tota una sèrie de projectes, que estaven pressupostats per duplicat, sense seu ni local, o partides pressupostades sobre noms tant genèrics com per ajuda social, i sense cap mena de transparència ni control.

A arribat a passar al nostre centre que van començar a fer un taller de collarets i polseretes perquè els consumidors de drogues els venguessin i es poguessin guanyar la vida sense robar carteres ( que és el que més els molesta als guiris) era tant l’èxit, que es va acabar el material, i la Creu Roja, no va poder assumir un cost de 300 euros, per material, ja que no estava pressupostat; llavors els consumidors de drogues portaren pels seus propis mitjans els materials que calia per poder fer el taller (és a dir, ho van robar).

També ha passat que a la major empresa de gestió social i competidora directe de la Creu Roja, juga amb alguna avantatge, mentre la Creu Roja aplica el conveni de la sanitat privada (que té una certa lògica) l’altre empresa, aplica el conveni d’oficines i despatxos (qualsevol sindicat sap que és el més baix que hi ha), per tant es bé a donar alguna cosa així com competència deslleial (o lliure competència que en diuen uns altres). O sigui, que gràcies a les formes de gestió que imposa l’Agència de Salut Pública de Barcelona, els consumidors de drogues es veuen obligats a robar, i els educadors socials a educar cobrant el que una secretària. Però clar sempre són uns mandats i la culpa sempre és algú per sobre de vostè (no cal que m’expliqui totes les coses que li agradaria fer i no pot perquè no és responsabilitat seva només), i això mateix és el que ens diuen a l’empresa Creu Roja: nosaltres només gestionem els diners de l’administració, si no hi ha més que hi farem, o ho agafem o pleguem, això és el que hi ha. Encara que el que hi hagi sigui la vulneració sistemàtica del dret a la salut de la població consumidora de drogues, que és un dret constitucional, encara que es vulneri l’estatut dels treballadors, els convenis col·lectius, i la dignitat de tothom menys dels que gestionen.

Quan em vaig preocupar per alguna cosa de la vida, em van ensenyar que mentre menys diners tens pitjor et tracta aquesta societat, però també que si la gent s’autoorganitza pot fer-ho tot. Jo no tinc gaire diners, però la població a la que atenc encara en té menys, i per tant la seva misèria encara és molt major. Jo ja m’autoorganitzo com a treballador, i participo de l’activitat sindical a la meva feina, però les persones a les que atenc cada nit ningú els ha explicat que el sistema públic de salut el vam crear els treballadors amb les lluites socials, i això és el que els tocarà fer a ells per poder gaudir d’un autèntic dret a la salut, unir-se, i mobilitzar-se per donar visibilitat al problema, precisament, per no tornar a ser silenciats i ignorats pel sistema al qual tu, Imma, representes tant bé.
Mira també:
http://www.revoltaglobal.net

This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more