Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
NOU ESTATUT: Un Estatut sobiranista
07 des 2005
Un bon article, crec que realment l'Estatut és un pas endavant, no la caguem i comencem a fer campanya pel NO perquè la gent no ho entendria
Com que no tinc cap responsabilitat política, ni cap deure de prudència com el que sâespera dels negociadors més hàbils, puc afirmar sense ambages que lâEstatut sorgit del Parlament de Catalunya el 30 de setembre dâenguany és un Estatut sobiranista, un pas decisiu cap a la independència política, que esberla el sistema constitucional del 1978 amb el reconeixement de Catalunya com a nació, i que reforma el sistema de finançament perquè el nostre país tingui els recursos necessaris en el moment clau en què es desempallegarà dâEspanya.

Si parléssim clar, si plantegéssim sense embuts els nostres objectius, els espanyols probablement ens entendrien millor: 1) som una comunitat política diferenciada i 2) volem un Estat, el mateix que han aconseguit pràcticament totes les comunitats polítiques del món amb el nostre nivell de desenvolupament. Però els espanyols, dissortadament per a ells, han de barallar-se amb una cosa molt pitjor que lâindependentisme i molt més enrevessada: els complexos dels catalans.

Potser semblo massa provocatiu si dic que el Partit Popular -deixant de banda la seva desfermada apologia de lâodi- té raó. Amb lâEstatut sâinicia lâesquarterament de lâEstat i és evident que, si el procés estatutari no contingués una ànima secessionista, no hauria estat impulsat ni aprovat per lâúnic partit que formalment arbora lâestelada: ERC. Però és que el PP també té raó quan denuncia els canvis constitucionals que lâaprovació de lâEstatut pot propiciar. Aquest és el gran drama de les relacions entre Catalunya i Espanya: que a Catalunya no hi ha suficient agosarament com per marxar però alhora volem continuar lâEstat establint unilateralment les condicions del pacte de convivència.

Per tal de reparar el garbuix dels nostres traumes, en la nostra fanàtica creença en lâestabilitat, el catalanisme no independentista no sols sâabsté de resoldre el problemes a casa sinó que diu als altres com sâhan dâorganitzar. Aquesta és la història del federalisme i de la seva delirant expressió en la figura de Pasqual Maragall, una dimensió que impregna de manera molt intensa lâEstatut i que al meu parer afecta els aspectes més confusos i més difícils de justificar del text. Sense ni tan sols saber que volem âperquè gran part dels diputats catalans que van aprovar lâEstatut continuen sense saber quin és lâhoritzó final de les seves aspiracions per al país- no renunciem a dir als espanyols el que volem que siguin, com es proclama en el preàmbul de la proposta estatutària: âCatalunya considera que Espanya és un estat plurinacionalâ?, per bé que ells ja van decidir el que eren: âla Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyolsâ? (article 2 de la Constitució espanyola).

Una cosa és que, a efectes estratègics, ens mantinguem en lâambigüitat per buscar alguna complicitat a lâaltra banda de lâEbre, però lâaltra és que els agents econòmics, la majoria de la classe política i gran part dels intelâ¢lectuals no admetem entre nosaltres quin és lâobjectiu que perseguim, que sempre ens haguem dâescudar en subterfugis, en definitiva, que haguem de veure en el rostre dels nostres enemics lâenvergadura de les nostres ambicions.

Sens dubte la psicologia dels derrotats, que sâexpressa en la impossibilitat de verbalitzar els autèntics desigs, representa la pitjor de les herències dâun passat que ens castra nacionalment. Es tracta de la mateixa tendència que ens incapacita per enfrontar-nos als atacs rebuts. Ja sé que dâon no nâhi ha no en raja, però continua sorprenent-me que ningú des de Catalunya faci el mateix que la COPE però des de lâaltra banda, que fins i tot els nostres mitjans critiquin els que sâenfrontem amb vehemència a lâemissora episcopal âcom van fer els nois de la JERC la setmana passada- que no boicotegem els productes espanyols, i que apelâ¢lem a la bona educació per tal dâencobrir la nostra feblesa patètica.

Però sens dubte lâapoteosi de lâembull catalanista continua sent representada per Convergència i Unió. Després dâhaver aprovat, amb esmenes a lâalça, un Estatut de possibilitats nacionals infinites, en la seva tan lloada conferència de 21 de novembre, Artur Mas és encara incapaç de dir amb tots els ets i uts en què consisteix la seva âambició de paísâ?, el seu elaborat discurs en lâàmbit socioeconòmic continua sense aportar cap novetat en lâàmbit nacional. Com es pot cometre el despropòsit de parlar dâambició si no és anhelant, de manera taxativa, el mateix que ja tenen els altres països?.

Amb tot, resulta fascinant la seva perseverança a repetir les velles fórmules, com si no hagués passat res, com si encara es pogués tirar de veta del pujolisme, com si no hi hagués hagut un relleu generacional, com si lâindependentisme no fos la idea política que més ha crescut electoralment en els darrers vint anys, com si la majoria dels catalans encara estiguéssim disposats a perdonar que, per un plat de llenties, es poden pactar amb el PSOE les rebaixes de lâinstrument polític més potent que ha tingut aquest país.


Hèctor López Bofill és Doctor en Dret i professor de Dret Constitucional de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.
(article publicat a l'AVUI - 5 de desembre de 2000)

This work is in the public domain

Comentaris

Re: NOU ESTATUT: Un Estatut sobiranista
07 des 2005
MOLT BÉ
Re: NOU ESTATUT: Un Estatut sobiranista
07 des 2005
no al estatut de la burguesia!!! ni cap estatut ni cap constitució ens farà lliures!!!
Re: NOU ESTATUT: Un Estatut sobiranista
07 des 2005
La independència no ens farà lliures. Ens farà encara més esclaus. De fet ja ens esclavitzen amb el monotema aquells que ténen somnis calents de pensament únic amb això.
Re: NOU ESTATUT: Un Estatut sobiranista
07 des 2005
Vizcos els païasos cacalans
Re: NOU ESTATUT: Un Estatut sobiranista
08 des 2005
no és independència.Es reformar la constitució ecspanyola.
Re: NOU ESTATUT: Un Estatut sobiranista
08 des 2005
el nou estatut té aspectes negatius i positius
Re: NOU ESTATUT: Un Estatut sobiranista
09 des 2005
la MDT no diu aixó, no intoxiqueu collons!
Sindicat Terrassa