|
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
NOU ESTATUT: Un Estatut sobiranista
|
|
|
per est |
07 des 2005
|
|
Un bon article, crec que realment l'Estatut és un pas endavant, no la caguem i comencem a fer campanya pel NO perquè la gent no ho entendria |
Com que no tinc cap responsabilitat polÃtica, ni cap deure de prudència com el que s’espera dels negociadors més hà bils, puc afirmar sense ambages que l’Estatut sorgit del Parlament de Catalunya el 30 de setembre d’enguany és un Estatut sobiranista, un pas decisiu cap a la independència polÃtica, que esberla el sistema constitucional del 1978 amb el reconeixement de Catalunya com a nació, i que reforma el sistema de finançament perquè el nostre paÃs tingui els recursos necessaris en el moment clau en què es desempallegarà d’Espanya.
Si parléssim clar, si plantegéssim sense embuts els nostres objectius, els espanyols probablement ens entendrien millor: 1) som una comunitat polÃtica diferenciada i 2) volem un Estat, el mateix que han aconseguit prà cticament totes les comunitats polÃtiques del món amb el nostre nivell de desenvolupament. Però els espanyols, dissortadament per a ells, han de barallar-se amb una cosa molt pitjor que l’independentisme i molt més enrevessada: els complexos dels catalans.
Potser semblo massa provocatiu si dic que el Partit Popular -deixant de banda la seva desfermada apologia de l’odi- té raó. Amb l’Estatut s’inicia l’esquarterament de l’Estat i és evident que, si el procés estatutari no contingués una à nima secessionista, no hauria estat impulsat ni aprovat per l’únic partit que formalment arbora l’estelada: ERC. Però és que el PP també té raó quan denuncia els canvis constitucionals que l’aprovació de l’Estatut pot propiciar. Aquest és el gran drama de les relacions entre Catalunya i Espanya: que a Catalunya no hi ha suficient agosarament com per marxar però alhora volem continuar l’Estat establint unilateralment les condicions del pacte de convivència.
Per tal de reparar el garbuix dels nostres traumes, en la nostra fanà tica creença en l’estabilitat, el catalanisme no independentista no sols s’absté de resoldre el problemes a casa sinó que diu als altres com s’han d’organitzar. Aquesta és la història del federalisme i de la seva delirant expressió en la figura de Pasqual Maragall, una dimensió que impregna de manera molt intensa l’Estatut i que al meu parer afecta els aspectes més confusos i més difÃcils de justificar del text. Sense ni tan sols saber que volem –perquè gran part dels diputats catalans que van aprovar l’Estatut continuen sense saber quin és l’horitzó final de les seves aspiracions per al paÃs- no renunciem a dir als espanyols el que volem que siguin, com es proclama en el preà mbul de la proposta estatutà ria: “Catalunya considera que Espanya és un estat plurinacionalâ€?, per bé que ells ja van decidir el que eren: “la Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pà tria comuna i indivisible de tots els espanyolsâ€? (article 2 de la Constitució espanyola).
Una cosa és que, a efectes estratègics, ens mantinguem en l’ambigüitat per buscar alguna complicitat a l’altra banda de l’Ebre, però l’altra és que els agents econòmics, la majoria de la classe polÃtica i gran part dels intel•lectuals no admetem entre nosaltres quin és l’objectiu que perseguim, que sempre ens haguem d’escudar en subterfugis, en definitiva, que haguem de veure en el rostre dels nostres enemics l’envergadura de les nostres ambicions.
Sens dubte la psicologia dels derrotats, que s’expressa en la impossibilitat de verbalitzar els autèntics desigs, representa la pitjor de les herències d’un passat que ens castra nacionalment. Es tracta de la mateixa tendència que ens incapacita per enfrontar-nos als atacs rebuts. Ja sé que d’on no n’hi ha no en raja, però continua sorprenent-me que ningú des de Catalunya faci el mateix que la COPE però des de l’altra banda, que fins i tot els nostres mitjans critiquin els que s’enfrontem amb vehemència a l’emissora episcopal –com van fer els nois de la JERC la setmana passada- que no boicotegem els productes espanyols, i que apel•lem a la bona educació per tal d’encobrir la nostra feblesa patètica.
Però sens dubte l’apoteosi de l’embull catalanista continua sent representada per Convergència i Unió. Després d’haver aprovat, amb esmenes a l’alça, un Estatut de possibilitats nacionals infinites, en la seva tan lloada conferència de 21 de novembre, Artur Mas és encara incapaç de dir amb tots els ets i uts en què consisteix la seva “ambició de paÃsâ€?, el seu elaborat discurs en l’à mbit socioeconòmic continua sense aportar cap novetat en l’à mbit nacional. Com es pot cometre el despropòsit de parlar d’ambició si no és anhelant, de manera taxativa, el mateix que ja tenen els altres països?.
Amb tot, resulta fascinant la seva perseverança a repetir les velles fórmules, com si no hagués passat res, com si encara es pogués tirar de veta del pujolisme, com si no hi hagués hagut un relleu generacional, com si l’independentisme no fos la idea polÃtica que més ha crescut electoralment en els darrers vint anys, com si la majoria dels catalans encara estiguéssim disposats a perdonar que, per un plat de llenties, es poden pactar amb el PSOE les rebaixes de l’instrument polÃtic més potent que ha tingut aquest paÃs.
Hèctor López Bofill és Doctor en Dret i professor de Dret Constitucional de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.
(article publicat a l'AVUI - 5 de desembre de 2000) |
This work is in the public domain |
|
Re: NOU ESTATUT: Un Estatut sobiranista
|
|
per 33 |
07 des 2005
|
|
MOLT BÉ |
|
Re: NOU ESTATUT: Un Estatut sobiranista
|
|
per oi! |
07 des 2005
|
|
no al estatut de la burguesia!!! ni cap estatut ni cap constitució ens farà lliures!!! |
|
Re: NOU ESTATUT: Un Estatut sobiranista
|
|
per joc floral |
07 des 2005
|
|
La independència no ens farà lliures. Ens farà encara més esclaus. De fet ja ens esclavitzen amb el monotema aquells que ténen somnis calents de pensament únic amb això. |
|
Re: NOU ESTATUT: Un Estatut sobiranista
|
|
per Cagarrot-Rovira |
07 des 2005
|
|
Vizcos els païasos cacalans |
|
Re: NOU ESTATUT: Un Estatut sobiranista
|
|
per oi! |
08 des 2005
|
|
no és independència.Es reformar la constitució ecspanyola. |
|
Re: NOU ESTATUT: Un Estatut sobiranista
|
|
per MDT |
08 des 2005
|
|
el nou estatut té aspectes negatius i positius |
|
Re: NOU ESTATUT: Un Estatut sobiranista
|
|
per buf |
09 des 2005
|
|
la MDT no diu aixó, no intoxiqueu collons! |
