Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Novembre»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
    01 02 03 04 05
06 07 08 09 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
27 28 29 30      

Accions per a Avui
19:00

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: globalització neoliberal : corrupció i poder : sanitat
Les societats científiques i la indústria farmacèutica. Col·laboració o clientelisme?
05 des 2005
deBAT a deBAT: Les relacions amb la indústria farmacèutica PÀG. 10
ANNALS DE MEDICINA: VOLUM 84, NÚMERO 5, NOVEMBRE/DESEMBRE 2001

M. Ferran
Comité Assessor de la Sociedad Española de Medicina de Familia y Comunitaria (semFYC). Barcelona
Resum

Des d’una relació de col·laboració ideal entre la indústria farmacèutica i els metges a través de les societats científiques que els representen, fins a una relació hipotètica de dependència econòmica amb pèrdua total de la independència científica, s’han de trobar fórmules intermèdies que permetin d’una manera suficient el finançament d’activitats científiques de qualitat al servei de la medicina.

Societats científiques i indústria farmacèutica

Les societats científiques, com a principals referents dels metges de les diferents especialitats en l’àmbit de la formació continuada i la recerca, necessiten recursos econòmics per poder portar a terme les seves funcions, tan importants pel manteniment d’una atenció mèdica de qualitat i alt nivell científic. Les quotes del seus associats i les escasses subvencions de l’administració sanitària són insuficients per mantenir la seva activitat i fan imprescindible la captació de recursos mitjançant el patrocini de la indústria farmacèutica. En aquest marc es planteja un ampli ventall de possibilitats de col·laboració que s’han d’aprofitar sense caure en situacions de dependència econòmica a vegades properes al clientelisme.

A l’antiga Roma, el clientelisme era una pràctica habitual que lligava els patricis amb una xarxa de plebeus o lliberts enriquits (clients), que basaven la seva prosperitat econòmica en les seves relacions privilegiades amb el patrici. La fórmula era molt simple, els patricis rebien aportacions econòmiques, en diners o espècie, a canvi que els seus clients utilitzessin el seu prestigi i la seva influència política per afavorir els seus negocis particulars. Quan més bona era la posició econòmica del patrici, més influència política i social aconseguia i més podia afavorir la prosperitat dels negocis dels seus clients. Però, en aquest sistema, la independència política dels patricis quedava condicionada a la dependència econòmica de la seva xarxa de clients.

Podem traslladar aquesta situació a la nostra època i fer que els prestigiosos patricis siguin equivalents a les societats científiques (o als metges amb prestigi acadèmic i científic) i que els emprenedors clients siguin les empreses farmacèutiques. En aquest marc, les empreses farmacèutiques estarien afavorint el creixement econòmic de les societats científiques per poder utilitzar el seu prestigi en favor dels seus negocis, condicionant, però, l’activitat d’aquestes als seus interessos comercials concrets (malalties o teràpies determinades).

Les societats científiques són associacions sense ànim de lucre que ofereixen uns serveis, tant científics com de representació i de defensa d’interessos professionals, als seus associats. La pertinença a aquestes institucions és voluntària i comporta el pagament d’unes quotes periòdiques que haurien de permetre el manteniment de l’activitat normal de cada entitat. Habitualment, però, les quotes que paguen els associats són baixes i fan imprescindible la recerca de recursos econòmics complementaris que permetin augmentar el nombre i la qualitat de les activitats programades.

Les societats, en els últims anys, han assajat diferents fórmules per obtenir més recursos, però la majoria porten associat el patrocini de la indústria farmacèutica amb el risc que això pot comportar de dependència econòmica i pèrdua d’autonomia científica. La indústria busca el contacte personal i directe amb els metges per poder informar-los de la qualitat i presentacions dels seus productes i per facilitar aquesta tasca acostuma a finançar publicacions, cursos de formació, debats científics, congressos, etc., que realitza directament o que patrocina a través de les societats.

Col·laboració

Idealment, les societats haurien de planificar les seves activitats partint de les necessitats científiques (formatives i de recerca) dels seus associats. Les prioritats les haurien de definir les juntes directives i a posteriori s’haurien de buscar els recursos econòmics necessaris per poder dur-les a terme. Les societats, com a coneixedores de primera mà de les necessitats dels seus associats, oferirien productes de qualitat i adaptats a les expectatives del col·lectiu de metges que representen. La relació ideal entre la indústria i les societats es produiria quan aquestes oferissin un ventall ampli de productes científics de qualitat triats amb total independència científica i la indústria, sobre la base dels seus pressupostos i de les seves necessitats d’oferta de serveis de qualitat als metges, financés aquestes activitats d’una manera transparent i ètica. La selecció de temes, autors, continguts, criteris de distribució, criteris de selecció dels assistents a actes científics finançats, etc., seria responsabilitat de les societats, que haurien de pactar amb la indústria els pressupostos i els terminis de producció i distribució dels productes científics fruit d’aquesta col·laboració.

En aquest marc ideal, el paper de les juntes directives seria molt important per garantir, d’una manera democràtica i participativa, l’ètica i la transparència dels processos de selecció tant de temes i productes científics com d’autors, ponents i assistents becats a cursos i congressos.

Clientelisme

A l’altre extrem de l’espectre podríem trobar la situació en què els laboratoris farmacèutics, en funció dels seus interessos econòmics i des de les seves estructures de màrqueting, decidissin quins productes científics han d’interessar als metges i, directament o a traves d’empreses de serveis intermediàries, seleccionessin autors, temes, criteris de distribució i assistents a congressos o cursos finançats, etc. El paper de les societats científiques quedaria relegat a avalar o posar el segell de prestigi a aquestes activitats a canvi d’aportacions econòmiques que permetessin el seu sosteniment. Els patricis-metges, a través de les societats o directament sense necessitat de l’aval d’aquestes, es beneficiarien econòmicament d’aquesta situació hipotètica a canvi de, renunciant a la seva independència científica, donar prestigi als serveis que finançats pels clients-laboratoris serien utilitzats per aquests últims per afavorir la prescripció dels seus productes farmacèutics. D’aquesta manera la qualitat final dels productes científics que es posarien a disposició dels metges aniria més lligada als interessos comercials de la indústria farmacèutica que a l’evidència científica o a les seves necessitats reals de formació o recerca.

Hi ha una situació ideal?: reflexions finals

Entre la col·laboració ideal i la relació amb el client hipotètica hi pot haver un ample ventall de possibilitats intermèdies que de ben segur els lectors coneixen i que ens haurien de permetre reflexionar, en cada cas, sobre la bondat o maldat de l’actual sistema de patrocini de les activitats científiques que la indústria farmacèutica finança directament o a través de les societats científiques. D’alguna manera hem de ser capaços de trobar la fórmula per aconseguir un finançament suficient de les societats mèdiques i de les activitats que aquestes promouen, garantint també adequadament la seva independència científica.

Aquestes mateixes reflexions ens haurien de servir per aplicar-les individualment a les relacions de cada metge particular amb els representants de la indústria farmacèutica i fer-nos, cada vegada que la indústria ens ofereix algun dels seus serveis i abans d’acceptar-lo, la ja coneguda pregunta de si ens agradaria que els nostres pacients ho sabessin.
Mira també:
http://www.acmcb.es/pages/academ/vidaacad/publica/annals/2001/A5/deBAT5.htm

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Les societats científiques i la indústria farmacèutica. Col·laboració o clientelisme?
03 gen 2006
si l@s medic@s tenemos una responsabilidad a nivel individual, deberíamos tener un debate serio sobre:
- necesidad de realizar una presión real al ICS para cursos, material....docente, de formación continuada de l@s profesionales ,que actualmente es casi nula y viene dada por parte de la industria farma´ceútica ¿se puede mantener independencia cientifica de esta manera?
- relacion con los representantes de laboratorios ,que sobornan individualmente a los medicos de los CAPs, y el lugar que deberían de ocupar en los mismos( k no sea el ACOSO que actualmente soportamos en la puerta de entrada)
- papel de la industria farmaceútica en los congresos anuales de la semfyc,: viajes, hoteles, cenas....¿hay un control de calidad cientifica de los congresos? ¿acudirían los profesionales que no tuvieran estas minivacaciones pagadas?
- Ho senc manel, pro no hi estic d'acord.....creo que en un sistema publico de salud, la industria farnmaceutica no pinta nada y llegar a esa relación ideal ,es como decir que el capitalismo propone un mundo de relaciones economicas justas....Si a los militares los mantiene el estado, k menos que hacerse cargo de un sistema sanitario de calidad lejos de las garras de la industria farmaceútica????
Re: Les societats científiques i la indústria farmacèutica. Col·laboració o clientelisme?
03 gen 2006
Ya que se está hablando del tema he pensado que igual os interesaría el siguiente análisis:

http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/226652/index.php

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more