Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Novembre»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
    01 02 03 04 05
06 07 08 09 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
27 28 29 30      

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: globalització neoliberal
La indústria farmacèutica (catalana)
05 des 2005
Indústria farmacèutica
Sector industrial encarregat de la fabricació de productes farmacèutics. Aquesta indústria, molt complexa, pot ésser considerada inclosa dins la indústria química, però té unes característiques especials que la'n diferencien.
Les diverses activitats de la indústria farmacèutica poden ésser esquematitzades en tres grups principals. En primer lloc, hi ha la preparació, per extracció i purificació, dels medicaments existents a la natura. Aquest és el cas, entre els medicaments relacionats amb el regne vegetal, dels alcaloides, dels glucòsids i dels antibiòtics, i entre els del regne animal, dels sèrums, de les vacunes i de les hormones. Tots aquests productes són sovint els precursors i la guia de molts estudis científics i tècnics industrials de productes posteriors, més elaborats. En segon lloc, hi ha els productes creats sintèticament per l'home, com ara els hipnòtics, els analgèsics, les vitamines sintètiques, els antihistamínics, etc. I en tercer lloc, hi ha l'estudi i la preparació, a escala més o menys gran, de les especialitats farmacèutiques més variades. La indústria farmacèutica és sotmesa a una forta reglamentació en tots els estats.
Als Països Catalans, la indústria farmacèutica s'inicià a la regió de Barcelona, a partir de la segona meitat del s XIX, època en què foren ampliades les rebotigues de moltes farmàcies importants (Doctor Andreu, Doctor Uriach), les quals es transformaren en veritables laboratoris, i s'hi instal·laren farmacèutics d'altres comarques (els Cusí, de l'Alt Empordà, al Masnou) i, a partir del 1918, laboratoris estrangers. Tanmateix, fins el 1936 fou una indústria bàsicament menestral (només un 50% dels medicaments eren específics). Marcà una fita important l'inici de la producció de sulfamides per part dels Laboratoris del Doctor Esteve, el 1936. Actualment, a l'estat espanyol la producció de la indústria farmacèutica representa l'11% de la producció química. El sector, malgrat ésser situat amb unes bones perspectives, ha sofert una mínima recessió econòmica deguda a raons de racionalització. Des de l'any 1964 fins al 1976 la indústria farmacèutica realitzà una escalada econòmica espectacular, fonamentada en la concertació amb la Seguretat Social. El primer concert fou signat el 1967 i tingué una durada de cinc anys. Aquest pacte incloïa tota mena de medicaments en les prestacions de la Seguretat Social. Tant els laboratoris com les oficines de farmàcia es beneficien d'aquest mercat gratuït per als assegurats i molt costós per a l'estat. L'any 1973 l'oferta de presentacions farmacèutiques (productes o especialitats amb distinta presentació) a la Seguretat Social arribà a la xifra de 27 064. A partir del 1976 s'inicià la racionalització d'aquesta oferta i, alhora, es cridà l'atenció dels metges per la gran desproporció existent entre les quantitats de productes receptables i les necessitats reals per a combatre les malalties. Aquesta crida contra el malversament de productes farmacèutics i la racionalització de les ofertes (l'any 1977 solament foren 12 227 les presentacions incloses en el concert amb la Seguretat Social) feren minvar de manera important els ingressos del sector. Això unit a l'increment dels costs de producció i a l'encariment de les primeres matèries —de les quals l'any 1974 l'estat espanyol havia d'importar el 34% del total necessari— conformaren un estat de minicrisi que ajudà a forçar la tendència interior vers la concentració. Mentre l'any 1961 hi havia 756 empreses farmacèutiques operant en territori espanyol, deu anys més tard ja només en quedaven 615, que en el termini de deu anys més es reduïren a 415. Aquestes poc més de quatre-centes indústries de l'any 1981 apleguen 42 500 treballadors, però el 97% de les vendes les efectuen els 200 primers laboratoris. L'oferta farmacèutica és de 17045 especialitats enregistrades amb 21 645 presentacions, i a poc a poc, a causa de l'increment de la tasca investigadora, augmenta el nombre de patents. En aquest camp de la investigació, l'estat espanyol ha passat d'ocupar 934 persones l'any 1974 a 1 204 persones l'any 1979. També durant aquest període les inversions han augmentat des de 900 milions de pessetes a 2 169 milions, mentre les patents enregistrades s'han incrementat des de les 972 del 1974 a les 1 280 el 1979. Pel que fa a oficines de farmàcia, l'any 1977 n'hi havia 14 700, xifra que dobla les necessitats aconsellades per l'OMS. Barcelona és l'àrea on hi ha més indústries farmacèutiques instal·lades, ja que agrupa el 47% del total estatal, encara que la majoria són petites empreses de caire familiar. Madrid, per exemple, amb el 23% de les indústries instal·lades té un nombre superior de treballadors del sector, a causa de la gairebé total presència de les multinacionals.
Mira també:
http://www.xtec.es/~jbuxader/historia/temes/escat/economiaXX.htm

This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more