Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Novembre»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
    01 02 03 04 05
06 07 08 09 10 11 12
13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26
27 28 29 30      

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: especulació i okupació
Mapa de problemes + solucions: l'habitatge
03 des 2005
(PROBLEMES marcats *** = importantíssims, ** = molt importants, * = importants)

- L'HABITATGE al NOSTRE país
- i a ALTRES PA?SOS i ÈPOQUES
PROBLEMES de l'HABITATGE al nostre país

***MASSA DESNONAMENTS (DESAHUCIOS):
A BARCELONA sembla ser que hi ha uns 3.000 DESNONAMENTS d'HABITATGES cada any.
Mateixa xifra aproximada a MADRID .
(((Comprovar l'actualitat d'aquestes dades, i les d'altres ciutats)))
(Veure AMPLIACIÓ)

** INSUFICIÈNCIA de l'OFERTA de VIVENDA PÚBLICA:
Més de 2000 persones opten als 578 PISOS de LLOGUER BAIX>> (El Periódico, gener 2003)
I això sense comptar moltíssima gent que no té prou diners per ni pensar en cap lloguer,
o que no cumpleix alguna de les condicions per poder optar a ells,
o que no sap com fer-ho (la informació al ciutadà no és massa efectiva), etc.

*** Els PREUS PUJEN DESMESURADAMENT, amb conseqüències com les següents:

- Els HABITATGES NOUS, sobretot segones residències, es dirigeix no tant a cobrir les necessitats de la gent del país, sinó als EUROPEUS RICS, que els poden pagar.

-
(El Periódico, 21/01/03, portada).

- *** I la qüestió és que les esperances dels propietaris de VENDRE el pis a ESTRANGERS
no són infundades:Tot Mallorca (o més un 90%, per dir algo) està venuda a estrangers:
Un/a fill/a de mallorquins de classe mitja té poques probabilitats de trobar-ne,
i menys a un preu assequible.
(((BUSCAR DADES a Barcelona, Espanya etc.)))

- Cal treballar MASSA ANYS per anar pagant amb dificultats la CASA on es viu.

- *** Tota aquesta situació, entre altres coses, fa que la gent, quan té ocasió de "FER DINERS",
en faci els màxims possibles, sense miraments ni límits,
ja que en un món tan dur, qualsevol quantitat de diners és poca,
per nosaltres i els nostres filles/fills, quan cal abordar, per exemple, un CANVI de VIVENDA.

** PROBLEMES amb els LLOGUERS:

*** Des de l'any 2000 aproximadament, PER LLOGAR un PIS,
ÉS NECESSARI tenir un TREBALL ESTABLE i BEN PAGAT
(això ja només passa si ets funcionari o "bitxo en extinció"),
O TENIR un molt bon AVAL, qui ho tingui, o qui tingui un altre pis en propietat...
(no val un aval que tingui una paga petita, com molts dels nostres pares).
I avui dia, només un familiar s'exposaria segons com a avalar un lloguer d'una altra persona.
SOLUCIÓ parcial (govern socialista, juliol 2004):
Donar fins a 240 € (no més del 40% del lloguer)
als joves fins a 35 anys que guanyn mens de 15.792 € anuals. Però l'ajut només dura 2 anys,
no arriba als que ha hem passat aquesta edat, segur que no serveix per joves en atur o amb contractes temporals...
És just per ajudar a qué alguns joves que tenen la sort de guanyar 1000 €/mes
tinguin una miqueta més fàcil tenir fills, a veure si així augmenta una mica la natalitat...

* Els CONTRACTES de LLOGUER NOMÉS poden ser de 5 ANYS de durada,
(((buscar llei))),
i no et permeten fer cap millora estructural a la casa, ni il·lusionar-te massa amb ella
(5 anys passen molt ràpid).

- Però tampoc per als PROPIETARIS semblen ser massa atractius, malgrat tot
(i això que ara en tres mesos pots estar al carrer des què hi ha un impagat).
Tots volen vendre (diuen que un terç dels pisos de Barcelona estàn buids i en venda, al 2003),
i tots somnien que venen el seu pis a un europeu o japonès ric, o a un especulador,
i per tant posen preus de venda altíssims, inabordables per la majoria de persones.
SOLUCIÓ parcial (govern socialista, juliol 2004):
Subvencions de fins 6000 € als propietaris que posin en lloguer un pis,
amb assegurances per impagats, desperfectes...

** CASES RURALS: Cases maravelloses, que si es poguèssin arreglar
serien, entre altres, valors culturals i estètics que donarien personalitat i història a cada zona rural,
s'estàn esfonsant per diferents causes:
- Els mateixos propietaris, sovint, quan les abandonen per anar viure a la ciutat,
esfoncen les taulades per tal que siguin qualificades com a ruines i paguin menys contribució.
- Moltes d'elles, considerades valors sòlids als anys 70,
però bastant esfonçades desprès de 20 o més anys de no estar habitades,
estan embargades pels Bancs per valor de molts millions, i ni els Bancs se'n ocupen,
ni es poden vendre ni llogar a gent que les reconstruiria.
- Algunes han estat heretades per familiars que estan enemistat o no es parlen molt,
i les deixen esfonçar, els uns pels altres.
- I quan una casa queda deshabitada, sobretot al camp, en 10 anys o menys, s'espatlla moltíssim.

- (((Anar completant)))

L'HABITATGE a altres països

NO per tot arreu és (o ha estat) així.

- Abans a casa nostra, en zones rurals,
sovint s'ha construit entre tot el poble la casa de la gent quan decidia casar-se.
I en moltes zones rurals arreu el món, això segueix passant,
ens semblen més pobres a primera vista, però no tenen aquests problemes tan durs.

- A SU?SSA, per exemple, la situació dels LLOGUERS és prou atractiva
com per que la gent no es preocupi sovint en tota la seva vida de comprar un pis.
I quan decideixes COMPRAR un pis, normalment pagues només el 20% del seu preu
(que tampoc acostuma ser exageradament alt)
i la resta queda com una hipoteca amb el banc per sempre més, sense cap problema.
Mig país està hipotecat, als bancs ja els va bé (són com propietaris de tot això)
i a la gent també. Tot plegat fa que el problema de l'habitatge no sigui exagerat, com ho és aquí.

- En tiempos de Franco no se vivía mejor,
pero cuando echaban a la gente de las muchas CHABOLAS que se montaron,
acostumbraban facilitarles nuevas viviendas, de una u otra forma
(ver libro sobre la historia del Monjuïch i altres indrets de Barcelona, de Pere Candel).
Ahora, que una familia sea deshauciada y quede sin vivienda sí que nos entra en la cabeza, son cosas de la vida
(o más bien de nuestro capitalismo extremado).

- A FRANÇA, al 2004, l'Estat paga el lloguer complet (li diuen allocation logement)
a les persones que tenen pensions baixes.
Allí no hi ha gent sense pensió...!!! Com a mínim tothom té, automàticament
(és a dir, sense haver de convèncer una assistenta social de què ets molt desgraciat/da)
el RMI (Revenu minimum d'insertion), que al 2004 són 400 €.



AMPLIACIONS


- A BARCELONA sembla ser que hi ha uns 3.000 DESNONAMENTS d'HABITATGES cada any.
Mateixa xifra aproximada a MADRID
(((comprovar l'actualitat d'aquestes dades, i les d'altres ciutats)))
(3.662 a Madrid, al 1995, i per un estil a Barcelona, segons la revista La Farola núm. 31).
Aquests desnonaments rarament surten a la premsa.
Suposen normalment un cop molt dur, una humiliació social, etc., per a les persones afectades,
que sovint són acollides en principi per familiars,
i que procuren sobretot que se'n assebenti el menor número possible de persones.
I molt rarament surten a la premsa diària com a notícia.
Però ES FAN clarament EN CONTRA de la CONSTITUCIÓ,
que reconeix el dret de tota persona a tenir una casa.
No havia d'estar permés que una família, o persona etc., quedéssin sense sostre.
Si s'ha de deixar una casa, s'hauria de poder accedir a una altra casa prou digna
amb els diners que pugui pagar, que sovint seràn igual a zero
(l'economia etc. està castigant molt durament a molta més gent del que sembla a primera vista).
Mira també:
http://www.tinet.org/~trec/trecdecolors/campament/calaixos/problsolucions/prosolhabitatge.htm

This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more