|
|
|
Notícies :: criminalització i repressió : mitjans i manipulació |
|
El feixisme torna a trencar el silenci periodistic contra el PCE (r)
|
|
per Difon SRI
Correu-e: amnistiapresos ARROBA wanadoo.es (no verificat!) |
01 des 2005
|
|
Comunitat del PCE (r), i difós per SRI, arran de l'article publicat al diari feixista ABC del passat 28 de novembre. |
Des del Socors Roig Internacional volem difondre aquesta nota a pesar que no és nostra. L'article aparegut al diari feixista ABC (edició 28 de novembre, que esmenta el comunicat, s'hi implica a l'entorn solidari nostre i d'altres sectors independentistes i llibertaris en un nou intent de criminalització. Creiem oportú i necessari que la veu del PCE (r) es pugui saber davant d'aquestes noves calúmnies i intoxicacions informatives.
Els motius d’una nova campanya d’intoxicació
Els feixistes tornen a trencar el silenci periodístic
El 28 de novembre el diari monàrquic-feixista ABC trencava el silenci imposat a la premsa des del Ministeri d’Interior, desencadenant una nova campanya d’intoxicació al més pur estil policíac contra el nostre Partit, el PCE (r).
No anirem ara a corre-cuita a desmentir tot el cúmul de falsedats de l’article sinó a parlar de les raons per les quals, ara, precisament ara, es trenca la perllongada campanya de silenci. Per tant, no anirem a parlar del text sinó del context.
Ja al 1979 ABC va publicar un article calumniós (signat pel periodista-policía Alfredo Semprún) sobre el nostre camarada Francisco Javier Martín Eizaguirre pocs díes abans de que fos assassinat a París pels mercenaris a sou del Ministeri de l’Interior espanyol. L’ABC segueix com en els vells temps del seu gran mestre Goebbels: de la demagògia al terror i del terror a la demagògia. La propaganda no fa sinó preparar i encobrir els crims feixistes, les seves componendes i les seves brutes maniobres.
Tampoc es casualitat que aquesta nova campanya periodística coincideixi amb l’atac al nostre web i la pressió contra el titular del domini, que fou cridat a declarar pel servei secret canadenc a instàncies de l’embaixada espanyola a Ottawa. Ens silencien per a que només ells puguin llançar les seves absurdes acusacions.
El context de la campanya d’ ABC és el judici d’il·legalització contra el nostre Partit que han obert simultàniament en dos front, París i Madrid, on definitivament els jutges tenen que confirmar la tesi de la Guàrdia Civil de que en realitat nosaltres som una organització terrorista. No hi ha maniobra policíaco-judicial que no tractin de ficar-hi mà amb la seva corresponent campanya mediàtica.
Com sempre, l’objectiu es arrossegar-nos fins allà on no ho han aconseguit en 30 anys: fer-nos claudicar a nosaltres i confondre als treballadors i a tots els antifeixistes. Per això diuen en el seu article que els GRAPO ja s’han reorganitzat després de les ratzies del 2000 i 2002 a París i que estan preparats per atacar de manera immediata. Així, es demostra la tesi del guadiana que ells mateixos inventaren fa anys: ataquem i ens desarticulen; ens reorganitzem i ataquem de nou; ens tornen a desarticular. Tot és un problema tècnic: en tant tornem a tenir forces ens llancem a per ells; si no ho fem es perque ens manquen forces. Es com aquell que no difon octavetes perque no té impressora; si la tingués, estaria tot el dia al carrer amb els seus missatges...
En fi, l’article de l’ABC s’inscriu dins de la campanya del PP contra la negociació iniciada pel govern del PSOE amb la resistència antifeixista, el Moviment d’Alliberament Nacional Basc i nosaltres. En realitat, com a bons falangistes, el PP està contra tot i contra tots: els homosexuals, la sortida de les tropes d’Iraq, la nova llei d’educació, el nou Estatut de Catalunya,...Per això, amb l’ inapreciable suport de l’embaixada d’Estats Units a Madrid, les autoanomenades víctimes del terrorisme i els bisbes de la Santa inquisició, estan treient les seves tropes al carrer com en els vells temps de la Plaza de Oriente.
Però si l’Estat de les autonomies que amanyaren durant la transició s’està caient a pedaços, també la seva política antiterrorista s’enfonsa. Ha fracassat el GAL i la guerra bruta, ha fracassat el Pacte antiterrorista, ha fracassat l’Audiència Nacional i les presons de màxima seguretat, ha fracassat la tortura i la col·laboració policíaca franco-espanyola...Tot això se’ls enfonsa i estan obligats a arribar on mai han volgut arribar-hi voluntàriament: a negociar amb les organitzacions de la resistència, les úniques que mantenen a l’Estat espanyol la bandera de la lluita pels objectius populars, els legítims drets de les nacions i la millora de les condicions de vida i treball.
Nosaltres som partidaris –sempre ho hem estat- d’aquesta negociació. Som partidaris també del programa exposat pel Moviment d’Alliberament Nacional Basc a Anoeta i estem convençuts de que s’ha d’articular entorn del principi general de pau per llibertat. No pau a canvi d’alliberar als presos polítics (que naturalment exigim) sinó a canvi de plenes lliberatts polítiques i millores de les condicions de vida i treball. Pau a canvi de derogar la Llei de Partits, d’acabar amb la tortura i de permetre l’actuació oberta de totes les organitzacions populars. Aixó –i altres coses més- es el que nosaltres pretenem, com ja hem exposat públicament en nombroses ocasions; per la nostra part, sempre hem plantejat les negociacions polítiques ens aquests termes.
El nostre Partit no ha canviat per a res en aquest punt. Nosaltres som les veritables víctimes del terrorisme (d’Estat) i no els seus responsables; en conseqüència, estem interessats en que aquesta situació de terrorisme d’Estat cessi. Però si les negociacions fracassen, tampoc anirem a lamentar-nos-en. La nostra història està farcida de repressió, tortures, presó, assassinats i clandestinitat que hem hagut de patir durant dècades. Això ja ho coneixem de sobres i no tenim cap mena de por a continuar per aquesta vía si no ens deixen altre camí. Creiem haver-ho demostrat ja fa força temps.
Però tampoc li tenim cap por a la legalitat, a treballar obertament entre els obrers i tots els oprimits i explotats. Diuen que som molt poquets: doncs bé, que ens deixin tranquils per difondre les nostres idees comunistes obertament. Si això és possible per totes les organitzacions populars i antifeixistes i per a nosaltres, llavors direm que la lluita armada de resistència deixa de tenir justificació política. Si no és possible, llavors cridarem a tots els antifexistes a continuar amb la lluita armada i, com és el nostre deure, nosaltres estarem a primera línia.
Com és evident, una negociació política amb l’Estat és per a nosaltres un esdeveniment important que compromet a la Línia política del nostre Partit i, per tant, a tots nosaltres com a militants del mateix. Per tant, no existirà cap negociació amb el nostre moviment de resistència sense que prèviament l’Estat reagrupi a tots els nostres camarades presos amb la finalitat de que puguin discutir i aprovar els termes de la mateixa. En contra del que pretén l’article de l’ABC, entre nosaltres no existeixen, ni ha existit mai, divergències polítiques al respecte. Com sempre se li ha fet saber a l’Estat, la decisió que es prengui al respecte serà adoptada col·lectivament pel conjunt del nostre Partit i comprometerà, també, a tots.
La situació internacional i la greu crisi de l’Estat afavoreix la negociació i, en conseqüència, pot permetre ara el cessament de la lluita armada antifeixista. En aquest punt el govern actual del PSOE no té l’enemic en nosaltres sinó en el PP i en les forces que el sostenen: l’embaixada dels Estats Unitas i la jerarquia episcopal principalment, que són els que alimenten les campanyes de premsa contra la negociació política com la del ABC. Zapatero i companyía, com a bons socialfeixistes, no són capaços d’enfrontar-se a les forces més reaccionàries del país, dubten i tracten de negociar amb elles descarregan el pes de les seves crisis sobre les espatlles dels treballadors, les masses i les seves organitzacions d’avantguarda. Els socialfeixistes obren el camí als feixistes i es converteixen en els seus còmplices.
Com sempre, la manera d’impedir-ho és la lluita popular en tots els terrenys, la mobilització. Nosaltres estem convençuts de que ara és possible aconseguir algunes conquestes per tot el moviment popular de resistència i, per tant, és necessari alçar-se contra qui pretenen impedir-ho. Cal posar l’amnistia i les plenes llibertats polítiques en primer pla, organitzar-se per a conquerir-les i sortir al carrer sota les seves banderes. Alhora, cal denunciar a qui, com l’ABC, menteixen i enganyen per evitar que la resistència antifeixista guanyi aquesta important batalla política.
Vosaltres feixistes sou els terroristes !!!
Per l’amnistia i la llibertat per a tots !!!
Fora els judicis farsa a l’Audiència Nacional !!!
Partit Comunista d’Espanya (reconstituït)
PCE (r)
http://www.antorcha.org
desembre 2005 |
This work is in the public domain |
|
Re: El feixisme torna a trencar el silenci periodistic contra el PCE (r)
|
|
per un de l'EI |
02 des 2005
|
|
endavant amb la lluita camarades! salut i revolta! |
|
Re: El feixisme torna a trencar el silenci periodistic contra el PCE (r)
|
|
per piñols de meda(mede) |
03 des 2005
|
|
Pcr hummm |
