Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: antifeixisme
Artículo Salvador Sostres
01 des 2005
Parlar espanyol és de pobres

Salvador Sostres

A Barcelona fa molt hortera parlar espanyol, jo només el parlo amb la minyona i amb alguns empleats. És de pobres i d'horteres, d'analfabets i de gent de poc nivell parlar un idioma que fa aquest soroll tan espantós per pronunciar la jota. Aquests que no parlen en català sovint tampoc no saben anglès, ni francès, ni qui és monsieur Paccaud. Però no només a Catalunya l'espanyol és un símptoma de classe baixa. L'amic Riera em facilita aquestes dades de l'ONU del 2002. Renda per càpita de Noruega, 36.600 dòlars; Dinamarca, 30.940; Islàndia, 29.750. Tots tres països riquíssims, amb economies internacionalitzades i llengües més petites que la nostra però que les parlen sense complex.

Contra aquesta absurda creença que el català ens tanca portes, aquestes dades prou eloqüents de si serveix o no serveix una llengua minoritària. En canvi en el meravellós món hispànic la pobresa és l'única dada.

La mitjana dels 13 principals països americans que tenen l'espanyol com a llengua, comptat des de l'Argentina, Xile i Mèxic fins a Nicaragua, Hondures i l'Equador, és de 6.209 atrotinats dòlars de renda per càpita. Catalunya parlant català i malgrat l'espoli fiscal infligit per una Espanya que no té ni la decència de publicar les xifres del robatori, té una renda de 26.420 dòlars.

Hem de triar model: Noruega o afegir-nos a la caravana de la misèria. Només cal veure com les zones més riques de l'Estat tenen una altra llengua pròpia: i és evident que l'Estat el mantenim, pagant molt i molt, els que no parlem en tercermundista.

És veritat que en espanyol s'han escrit pàgines d'una bellesa emocionant, però el destí dels països que el parlen ha estat històricament d'una fatalitat irrevocable. Parlar espanyol sí que tanca portes, i destins: mira. L'independentisme a Catalunya està absolutament justificat encara que només sigui per fugir de la caspa i de la pols, de la tristesa de ser espanyol.

TRADUCIÓN AL ESPAÑOL

En Barcelona queda muy hortera hablar en español, yo solo lo hablo con la criada y con algunos empleados. Es de pobres y de horteras, de analfabetos y de gente de poco nivel hablar un idioma que hace un ruido tan espantoso para pronunciar la jota.

Estos que no hablan catalán, a menudo tampoco saben inglés, ni francés, ni quién es monsieur Paccaud. Pero no solo en Cataluña el español es un síntoma de clase baja. El amigo Riera me facilita estos datos de la ONU del 2002.

Renta per cápita de Noruega, 36.600 dólares; Dinamarca, 30940; Islandia, 29.750. Tres países riquísimos, con economías internacionalizadas y lenguas más pequeñas que la nuestra pero que las hablan sin complejos. Contra esta absurda creencia de que el catalán nos
cierra puertas, estos datos sobradamente elocuentes de si sirve o no sirve una lengua minoritaria.

En cambio en el maravilloso mundo hispánico la pobreza es el único dato. La media de los 13 principales países americanos que tienen el español como lengua, desde Argentina, Chile y Méjico hasta Nicaragua, Honduras y Ecuador, es de 6.209 maltrechos, dólares de renta per cápita.

Cataluña hablando catalán y a pesar del espolio fiscal infringido por una España que
no tiene ni la decencia de publicar las cifras del robo tiene una renta de 26.420 dolares.

Hemos de escoger modelo: Noruega o unirnos a la caravana de la miseria. El independentismo en Cataluña esta absolutamente justificado aunque solo sea para huir de la caspa y el polvo, de la tristeza de ser español.

Y yo añado: Esto es el verdadero rostro del nacionalismo catalán. Uff. Qué miedo...

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Artículo Salvador Sostres
01 des 2005
Y yo añado: este es el verdadero rostro de un fascista y este artículo muestra su auténtico nivel intelectual
Re: Artículo Salvador Sostres
01 des 2005
És evident que SS Sostres prendrà mal...
Re: Artículo Salvador Sostres
01 des 2005
En Sostres és realment mediocre i vol fer-se l'especial tot dient allò de "caca, culo, pedo, pis" a crits i en català. El català no es mereix gent com el Sostres. El més normal és que prenguès mal, tot i que pot-ser és el que vol per tenir notorietat. Sigui com sigui, per desgràcia no prendrà mal. Aquí els fatxes tenen total impunitat. Potser que ens ho fem mirar...
Re: Artículo Salvador Sostres
01 des 2005
Ja se la pot ficar pel cul la seva Catalunya petitburgesa i subvencionada. No la volem per res!!!

Lluïta de classe o Mort!!!

VENCEREMOS!!
Re: Artículo Salvador Sostres
01 des 2005
Este paciente sufre de una seria disfunción mental. Onanismo le llaman, el problema del articulista aislado de lo real que además, en su caso, se acentúa con una patología clasista -de corte nacional- que podría tener graves consecuencias físicas. Gimenezlosantitis, se le llama.

Se le recomienda la retirada del carnet de profesión -si es que lo tiene- y el urgente internado en un sanatorio, alejado de Catalunya a poder ser. Subvecionaria la Generalitat.
Re: Artículo Salvador Sostres
01 des 2005
carn de canó per al lerrouxisme. llàstima, amics lerrouxistes que aquest capullo també hagi scrit això avui:

LLIR ENTRE CARDS

L'altre Madrid-Barça

Salvador Sostres

Inicis de la setmana a Madrid. Horcher, Zalacaín Jockey. La gent creu que per parlar de com estan les ciutats el que convé és visitar novetats, els llocs que estan de moda. Ben al contrari: el que dóna una idea de si una ciutat està en forma és justament l'estat dels seus clàssics. I Madrid està pletòrica, radiant, tan superior a Barcelona com el Barça ho fou al Bernabéu. És fals el mite que a Madrid només hi ha burocràcia i que on es treballa és aquí. Els restaurants de luxe de Madrid omplen migdia i nit i la majoria de les taules són de negocis. A les 8 de la matinada ja trobes els directors generals al seu despatx i fins a quarts de 10 del vespre és fàcil que encara s'hi posin. Que els rics barcelonins no són tan ostentosos és cert, i ben segur que rere la nostra discreció s'hi amaguen fortunes immenses. Però un nervi recorre Madrid i aquí fem d'esma. Pel que fa pròpiament als restaurants, la mitjana és millor allà que aquí. La gran casa és Zalacaín; Horcher, tan germànic, continua impecable, i Jockey segueix interpretant amb eficàcia els grans plats de la cuina madrilenya. En tots tres és obligatòria la corbata. No com a Via Veneto, que pots entrar-hi de qualsevol manera, i que si una senyora hi va arreglada pot ser que estigui bellíssima, però no podrà evitar sentir-se ridícula entre texans i vambes. El luxe és cerimònia i no té sentit embolicar joies amb paper d'estrassa. Es nota que no tenim cort, ni litúrgia, ni maneres. Ni segle XVIII, ni superestructura, ni temor de res més que de les pèrdues del comerç diari. Així es construeixen societats democràtiques, però insuportablement grolleres. Barcelona és el cop de puny a la taula i Madrid el cardenal Richelieu. I per això es conformen que creguem que tenim raó, perquè nosaltres sempre ens hem conformat a perdre.
Re: Artículo Salvador Sostres
01 des 2005
Ets -sou- xusma classista.
Re: Artículo Salvador Sostres
01 des 2005
Vaja, "l' amic" Sostres es puja al carro del Boadillisme o altrament dit "provocació barata a costa de 4 duros".
Pero aquest tipus de gent amb tant canvi de xaqueta s' oblida d' episodis passats. Doncs si no recordo malament a costa de parlar castellà, llengua de pobres, aquest xicotet de bona familia va treure uns bons calerons a Cronicas Marcianas.
Doncs bé, des d' aquí el convido a que retorni aquells diners o els doni a algun d' aquells països de parla castellana tant pobres que avans a esmentat.

SALUT
Re: Artículo Salvador Sostres
01 des 2005
D'acord amb la crítica d'aquest tannoca burgeset convergent, però, el que em rebenta és llegir al final de l'article:
"Y yo añado: Esto es el verdadero rostro del nacionalismo catalán. Uff. Qué miedo..."
Mira xaval, si amb l'article d'aquest imbècil aprofites per fotre cullerada i criticar el nacionalisme...,a tu tb se't veu "el rostro" i el plumero!!!!
Re: Artículo Salvador Sostres
01 des 2005
autodeterminación ya
Re: Artículo Salvador Sostres
07 des 2005
Lo relevante de este artículo es el lugar donde lo emtite;un periódico subvencionado y mantenido con dinero público para uso y disfrute del poder político naSSionalista.
Re: Artículo Salvador Sostres
14 des 2005
Lo más triste no es hablar catalán que con eso no me meto, sino la profunda imsolidaridad que refleja este artículo y la visión meramente economicista de la vida, como si el dinero por sí mismo y únicamente, valiese para algo
Sindicat Terrassa