|
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
Lluita 245
|
|
|
per //*// |
30 nov 2005
|
> Editorial
Ja n’hi ha prou, d’estatuts! |
Quina manera més vil d’enganyar el poble, fent-li creure que, amb un nou estatut, la cosa pública canviarà. Al País Valencià, amb la reformeta pactada pels dos grans podrits PP i PSOE, no s’ho creu ningú, això. Però al Principat, amb el teatre que li han posat al part del nou text, han volgut fer creure que ens hi va la vida i que el text és la setena meravella del món. Cal dir que, per aconseguir aquest efecte, s’ha comptat amb l’entusiasta col·laboració de l’Espanya profunda, de dretes i d’esquerres, tocant a sometent.
Però un estatut d’autonomia, sigui el de dalt, sigui el de baix, no és res més que allò que ja coneixem i hem experimentat de fa anys i panys. I les limitacions de l’autonomia són paleses i ja han estat analitzades i denunciades a bastament en aquesta revista. Ara, de nou, ens hi hem de posar, ja que ens volen vendre la bondat del nou text estatutari amb dos arguments externs: la unitat política assolida per a la seva aprovació parlamentària i la necessitat de respondre unitàriament, «com un sol poble», a les agressions verbals espanyoles que tal aprovació ha provocat. Però la unitat política és falsa (com s’han encarregat de mostrar-ho immediatament Maragall, els del tripartit, CiU i tutti quanti) i la reacció espanyola no és cap novetat: és una constant històrica inamovible.
Per cert, que un dels punts que més fòbies ha desfermat és la declaració de l’article primer «Catalunya és una nació», el qual podria presentar-se com una de les bondats internes del text... si no fos perquè l’article següent deixa clar que només es refereix a la Catalunya «constituïda com a comunitat autònoma d’acord amb la Constitució», és a dir, a les quatre províncies «constitucionals» de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. I aquest és un dels grans guanys del nou Estatut! Quan aquest i altres «guanys» se’ls carreguin a Madrid, encara voldran fer-nos empassar que és un pas endavant el nyap que en quedi i que cal votar-hi «hoc», talment «com un sol badoc». Apa, aneu a l’ample, i que us hi posin fulles, polítics que viviu de l’estatut! |
This work is in the public domain |
