|
|
|
Notícies :: guerra |
|
Un partit per la pau al Camp Nou? - la bona -
|
|
|
per Ciutadans i ciutadanes que volen conservar el cabell |
29 nov 2005
|
|
|
Avui es juga a l'estadi del FC Barcelona l'anomenat partit de la pau (Match for peace) en què un combinat de jugadors israelians i palestins s'enfrontaran al Barça. N'haureu sentit a parlar; el seguiment dels mitjans ha estat tan intensiu que ha arribat a embafar.
A casa nostra la iniciativa la promociona el publicista LluÃs Bassat, i l'organitzen la Fundació Ernest Lluch, el Peres Center for Peace i l'Abu Suker Center for Peace and Sport (que no té presència, pel que sembla, a internet). I té el suport total de les administracions, que no s'han estat de "suggerir" a la comunitat palestina que la seva presència al partit és "convenient".
Peres Center for Peace? És la fundació que ha fet Shimon Peres, antic primer ministre, ministre d'afers estrangers de l'actual govern d'Ariel Sharon i personatge destacat del laborisme israelià des de fa dècades. Davant el reguitzell de tòpics amb què els mitjans i les administracions ens obsequiat aquests dies ("ens hi juguem la pau", "un gol per la pau", "festa per la pau", etc, etc), volem contraposar la figura de Shimon Peres. AquÃn va els motius pels quals Shimon Peres no és un home de pau:
- Peres ha estat ministre d'afers estrangers al govern d'Ariel Sharon, dins l'anomenat govern d'Unió Nacional, responsable de les massacres de Xabra i Xatil·la. A Xabra i Xatil·la, camps de refugiats al LÃban, van ser assassinades entre 700 i 3500 persones, segons les fonts.
- Que hom sà piga, Peres no va posar cap condició a l'entrada dins el govern de Sharon. Per contra, aquest govern va engegar l'any 2002 la construcció del mur. El mur annexiona de fet a Israel prop del 50% de Cisjordà nia, i destrueix la continuïtat de la vida a les comunitats palestines. Aquesta construcció de 650 km, condemnada pel Tribunal Internacional de JustÃcia de l'Haia, té el suport de Peres i del seu partit. Per si algú en dubta, de l'afinitat de Peres i Sharon, aquests dies és notÃcia la possiblitat que Peres s'integri al nou partit de Sharon.
- L'any 1974, Peres va posar en marxa el primer assentament jueu al cor de Cisjordà nia, Kedumim, que des d'aleshores terroritza la població palestina. Al contrari d'allò que de vegades es creu, la majoria d'assentaments jueus dins territoris palestins s'han construït durant els governs laboristes en què ha participat Shimon Peres. Des de l'any 1993 i durant els 7 anys següents, els de l'anomenat procés d'Oslo, es van construir més assentaments que durant els 25 anys anteriors d'ocupació. Peres ha dit que una retirada dels assentaments de Cisjordà nia representaria "una recompensa al terror". Tothom coincideix a afirmar que els assentaments són un dels principals obstacles per la pau a Palestina.
L'any 1982, Peres va donar suport amb Rabin a la intervenció militar d'Ariel Sharon al LÃban, i l'establiment de l'anomenada "zona de seguretat". Israel es va haver de retirar d'aquesta zona ocupada al LÃban el maig de 2002.
- El govern de Rabin, amb Peres, va signar els acords d'Oslo. Però de seguida els va violar, tot construint nous assentaments i no obrint els "passatges segurs" entre Gaza i Cisjordà nia.
- Després de l'assassinat de Rabin, Peres va engegar com a primer ministre una "petita guerra" al LÃban, l'any 1996, que va culminar amb la massacre de Qana. 102 persones hi van morir sota les bombes de l'exèrcit israelià . L'escriptor israelià Michel Warschawski explica que, després de l'assassinat de Rabin, Peres i el laborisme van assumir els postulats dels assessins, enlloc de condemnar-los.
- Després de l'ultimà tum de Camp David, el primer ministre laborista Barak va declarar que els palestins volien destruir Israel i que no hi havia ningú amb qui parlar. Aquesta ha estat la lÃnia del partit laborista israelià durant els últims anys, darrere la qual ha estat Peres durant molts anys.
I ara ens volen fer creure que avui es juga el partit de la pau, impulsat per una fundació que aquest senyor ha fet per tal de rentar-se la cara i les mans. I què més?
Que no et prenguin el pèl
Més informació a http://www.miftah.org/Display.cfm?DocId=8829&CategoryId=5 |
This work is in the public domain |
|
Re: Un partit per la pau al Camp Nou? - la bona -
|
|
per rosadefoc |
29 nov 2005
|
"aquest senyor ha fet per tal de rentar-se la cara i les mans"
¡LES TAQUES DE SANG NO MARXEN NI AMB TAN DE SABÓ KOM EL KE PESA EL PORK ULTRA D'ARIEL SHARON !
SOLIDARITAT AMB EL POBLE PALESTÃ?! |
|
Re: Un partit per la pau al Camp Nou? - la bona -
|
|
per jo |
29 nov 2005
|
A veure si els de la JNC s'ho curren i tornen a penjar la pancarta de CATALONIA IS NOT SPAIN!
Que ho vegi tot el món! |
|
Re: Un partit per la pau al Camp Nou? - la bona -
|
|
per !" |
29 nov 2005
|
|
tot el mon? si no ho mirara ningu! |
|
Re: Un partit per la pau al Camp Nou? - la bona -
|
|
per Artur |
29 nov 2005
|
|
JNC=sionistes. |
|
Re: Un partit per la pau al Camp Nou? - la bona -
|
|
per ... |
30 nov 2005
|
el combinat palestino-israelí només comta amb 3 jugadors palestins, que jo sapiga en un partit de futbol hi juguen 11 contra 11, no seria lògic qe fossin la meitat d'un equip i no solsament 3??
"Aqui hay gato encerrado!" |
