Ponència tàctico-estratègica de l'últim congrés nacional de JERC

Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494

Warning: error_log(/srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/private/log/dadaphp.log): failed to open stream: S’ha denegat el permís in /srv/www/indymedia.org/barcelona/site.tree/public/imc_classes/imc_FunctionLibrary.inc on line 494


Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
Ponència tàctico-estratègica de l'últim congrés nacional de JERC
per gregal	28 nov 2005
1)M'agradaria saber si es penjarà la ponència com s'ha fet amb la d'anys anteriors. 2)M'interessa força saber que han decidit al voltant del tema estudiantil. 3)També la vull llegir per trobar algunes perles, perquè sempre n'hi ha de bones. Us posso alguns exemples de perles de l'última ponència tàctico-estratègica titulada: "CONSTRUINT LLIBERTAT: 70 ANYS DE MOVIMENT JUVENIL INDEPENDENTISTA". Que podreu trobar a la secció de documents de la seva pàgina web (http://www.jerc.net). Perla 1: Quan parla de les Assemblees de Joves a la pàgina 43: "En aquells espais on hi hagi joves que veiem que no podem articular amb les JERC, podem fer-ho amb assemblees de joves on hi participa la militància de les JERC i treballen a nivell de poble. En cap cas aquestes assemblees poden anar en el sentit de disminuir l’activitat de les JERC, sinó tot el contrari." Perla 2: Quan parla del moviment estudiantil a la pàgina 39: "Apostem pel reforçament –importantíssim- del moviment estudiantil a través de les organitzacions independentistes que treballen en aquest àmbit: Acció a Secundària, al Principat i País Valencià, i CEPC a les Universitats i Secundària als Països Catalans. Des de les JERC defensem la necessitat d’una única organització nacional d’estudiants a tots els centres d’ensenyament i cap a aquest objectiu destinarem els nostres esforços." Perla 3: Quan parla de socialisme al punt 6.1.2 a les pàgines 20-25: "6.1.2 Socialisme, un modus de vida digne, lliure i solidari per tots i totes Durant el segle XX s’han produït profundes transformacions socials, polítiques i econòmiques que han significat grans canvis en l’ordre mundial. La caiguda del mur de Berlín ha significat la consolidació del sistema econòmic capitalista a través del que s’ha anomenat el pensament únic, o el que és el mateix, fer creure a la gent que no hi ha alternatives al sistema del lliure mercat. Aquest sistema, si bé ha estat capaç de generar benestar en unes reduïdes capes de la població mundial, no ha realitzat una distribució equitativa de la riquesa i ha sumit en la pobresa a ¾ parts d’aquesta població mundial. En els darrers anys, i gràcies als avenços tecnològics (principalment en matè ria de transports i comunicacions), el capitalisme s’ha desenvolupat a través del fenòmen de la globalització, sense que hagi significat una major extensió i repartiment de la riquesa a nivell mundial. Al contrari, observem una major concentració de poder en mans de les grans multinacionals i les grans institucions econòmiques (BM, FMI...), controlades pels EUA. D’avant d’aquest escenari, l’esquerra està passant per un procés de desorientació. En alguns casos no ha estat capaç d’actualitzar-se i oferir respostes als nous problemes que se’ns plantegen, i en d’altres s’ha dretanitzat assumint la doctrina de l’anomenada Tercera Via, que no és res més que acomodar-se a les regles del capitalisme afegint-hi uns retocs de compassió sociall. Per això des de les JERC, apostem per encetar una nova etapa política basada en un socialisme democràtic i modern, capaç d’oferir respostes reals a la nova societat de la informació i de plantejar una reformulació de les relacions internacionals i dels organismes que les han de regir. Capaç de superar els dèficits del capitalisme i d’extendre els beneficis que pot donar la globalització arreu del món. Aquest socialisme ha de redefinir la societat i els seus agents per tal de poder establir una economia al servei de les persones, que garanteixi la igualtat d’oportunitats, l’accés gratuït als serveis bàsics i que asseguri la no discriminació per raons de raça, sexe, religió o opció sexual. En definitiva, una societat d’iguals, de persones i pobles lliures en un medi habitable.
Elements bàsics: - Producció regulada potenciant els bens i serveis socialment necessaris i gravant aquells que no ho són i/o perjudiquen el medi ambient. La producció ha de basar-se en les necessitats socials i no responent al consum imposat per les grans multinacionals. Si no es necessita quelcom, no té perquè produir-se. Necessitem un major i més just repartiment de la producció i del consum. De la producció regulant la seva desarticulació arreu del món en recerca del mínim cost abaratint excessivament la mà d’obra i perjudicant l’entorn natural. I del consum, atenent a les necessitats socials de la població. Paradoxalment, mentre que actualment tenim els suficients mitjans com per alimentar sobradament el doble de la població mundial, gairebé 1.000 milions de persones es moren de fam. - Garantir l’accés als serveis i béns necessaris a un preu just. Hem d’apostar per una societat que garanteixi la prestació de serveis a tots/es els/les seus/es ciutadans/es, i l’obtenció per part d’aquests/es dels béns necessaris pel seu desenvolupament vital, social i intel·lectual, sense cap tipus de limitació econòmica. Per això és necessària la creació d’un veritable estat del benestar que doni cobertura social a aquestes necessitats, a partir de propostes que donin resposta a les noves problemàtiques de la societat actual. - Foment del cooperativisme. Hem d’evitar les grans concentracions empresarials i monopolis financers. Hem d’apostar per una organització de cooperatives, que en molts àmbits de la producció poden ajudar a socialitzar el treball i el seu benefici, a la vegada que també establir preus més justos per als/les consumidors/es responent més a les seves possibilitats i necessitats reals, que no pas als interessos econòmics de les grans multinacionals. Apostem pel mitjà i petit comerç. - El treball necessari per a aquesta producció ha de ser repartit. Apostem per un sistema econòmic que reparteixi el treball per tal d’evitar un elevat índex d’atur a través de la implantació de mesures com per exemple, la reducció de la jornada laboral a 35 hores setmanals. De la mateixa manera, també lluitem contra tots aquells mecanismes que precaritzen la situació laboral dels/les individus/es com per exemple les noves modalitats contractuals de l’actual reforma laboral imposada pel PP. - El benefici del treball ha de ser distribuït entre el conjunt de la societat. No poden existir diferències de remuneració per la mateixa feina, per raons d’ètnia, sexe o altres. Si tothom ha participat de l’elaboració d’un producte o de la prestació d’un servei, tothom n’ha de sortir equitativament recompensat. El benefici de qualsevol operació o activitat s’ha de distribuir proporcionalment a l’esforç invertit (atenent a les seves possibilitats i necessitats), i no en funció d’altres criteris com per exemple, socials, ètnics, etc. Hem de disminuir els beneficis empresarials i augmentar el salari de les persones d’acord amb el cost de vida real i salvant les diferències territorials. Només així aconseguirem una vertadera justícia social. Hem d’evitar la creixent (i interessada) distància entre rics i pobres. Només el 20% de la població posseeix el 84’7% de la renda mundial, és a dir, el 80% de la població s’ha de repartir poc més del 15% de la riquesa mundials, sent les dones i els/les joves els/les més afectats/des en aquest procés d’empobriment. - Socialització de la investigació i dels avenços tecnològics i centrar-los en la resolució de necessitats socials. Hem de posar la ciència al servei de les persones. La investigació ha de ser útil pel desenvolupament social, econòmic, cultural i ecològic de les societats, i en cap cas ha de respondre als capricis de les empreses privades o als interessos parcials de certs governs tal i com passa per exemple amb la inversió en investigació militar. Els descobriments científics han d’anar encaminats a la preservació de la salut i la guarició de malalties. Els beneficis dels avenços tècnics han de ser repartits entre la societat, i no convertir la ciència i la informació en simples mercaderies que aporten beneficis econòmics privats. S’ha de contemplar la possibilitat de rescat de patents quan aquestes siguin socialment necessàries. - Una societat desmilitaritzada. Els valors de la pau han de regir el funcionament social, polític i econòmic de les societats. De res serveixen els exèrcits, perquè no garanteixen la pau, i suposen una despesa econòmica innecessària que podria invertir-se en d’altres afers socials més importants per a la ciutadania. Tampoc contribueixen a la preservació del nostre entorn natural ja que utilitzen armaments nocius amb el medi ambient (per exemple, armes químiques i assaigs nuclears). D’altra banda suposen la imposició d’un sistema ideològic i pràctic basat en valors com l’autoritarisme, el masclisme i l’obediència cega. Creiem que els conflictes i les diferències no se solucionen mitjançant la guerra sinó el diàleg, la comprensió i el respecte. - Priorització de la societat civil i dels espais públics. La societat la formem tots, homes i dones, petits/es i grans, empresaris/es, estudiants i treballadors/es. El govern ha de respectar aquesta pluralitat i no ha d’actuar sempre en benefici de les empreses i altres espais privats. En el terreny econòmic, les privatitzacions només fan que precaritzar la situació laboral dels/les treballadors/es, i en d’altres àmbits com per exemple la cultura i l’ensenyament, redueixen els/les beneficiaris/es d’aquests serveis a un segment elitista de la societat, responent a criteris i capacitats econòmiques. Per tant, hem de potenciar els espais públics i garantir la seva accessibilitat per part de tothom, sense cap discriminació econòmica, i assegurar que l’opinió de tots/ es els/les membres que integren la societat civil, sigui escoltada. - Equilibri territorial, sostenibilitat ambiental. Hem de limitar la producció i el consum exagerats de tots aquells productes que perjudiquen el nostre entorn natural, alhora que intentar evitar que en nom dels avenços tecnològics o la producció "necessària", es produeixin determinats fenòmens que atempten a la sostenibilitat ecològica del planeta com per exemple, accidents nuclears, desforestacions (cada segon desapareixen 0,4Ha de bosc) o grans infrastructures (les que suposa l’aplicació del PHN entre d’altres). Apostem clarament pels tansports públics i no contaminants, especialment dins de les grans ciutats, i per un replantejament urbanístic respectant l’entorn natural i les relacions socials. I per tal de mantenir la nostra sostenibilitat territorial, creiem que s’han de preservar els espais naturals protegits i els d’interès cultural, a la vegada que potenciar les anomenades "zones verdes" en tots els nuclis urbans. - Únic sistema d’escola pública, abolició dels concerts educatius. L’aposta clara del govern ha de ser per un sistema educatiu basat en l’ensenyament gratuït, obligatori (a primària i secundària), laic, català i de qualitat, però sobretot públic per tal de garantir l’accés de tothom. La xarxa d’escoles privades s’incorporaran a la pública de manera paulatina. En aquest context, les escoles concertades no tenen sentit. Intentar anar disminuint progressivament el nivell nacional d’analfabetització i garantir el desenvolupament cultural i intel·lectual al llarg de la vida dels/les individus/es, i per tant posar èmfasi en les escoles bressol, escoles, instituts i universitats, però també en d’altres centres educatius com biblioteques, laboratoris, centres d’investigació, museus, etc. - Nova ètica i valors en les relacions socials. El liberalisme, la globalització, etc. han estès un sistema de valors que ens deshumanitza i ens porta a l’aïllament i incomunicació entre les persones. Hem de procurar crear una societat on les relacions entre els/les individus/es sigui una de les seves màximes preocupacions per tal d’evitar fenòmens de desintegració i marginació social. A més a més, també hem de procurar que aquestes relacions es fonamentin en una nova ètica no economicista i materialista, sinó basada en valors com la tolerància, el respecte mutu, la igualtat i la no discriminació. - Estat completament laic que potenciï els valors humanistes. Creiem que l’estat ha de ser aconfessional, és a dir, no ha d’imposar cap religió com a oficial, sense que tampoc discrimini determinades religions en favor d’altres més majoritàries. Així apostem per un estat fomentador dels valors basats en les persones i les relacions socials pacífiques i igualitàries amb independència de les seves creences. - Veritable democràcia participativa i no només representativa. No hem de deixar que els qui prenen decisions que ens afecten, ens deixin participar un cop cada quatre anys. Hem de procurar fer conèixer, estendre i normalitzar altres vies de participació de la ciutadania en els processos governamentals de presa de decisions, com ara referèndums o consultes populars sobre temes d’interès social (tal i com va fer per exemple la XCADE), i evidenciar d’aquesta manera una vertadera democràcia que escolta l’opinió de tots/es els/les seus/es membres, per tal de poder-los representar millor. - Societat mundial basada en la lliure relació dels diferents pobles del món. Hem d’acabar amb les relacions imperialistes i neo-colonialistes entre països, així com també intentar evitar actituds hipòcritament paternalistes respecte aquells països menys desenvolupats econòmicament. Els pobles s’han de relacionar en igualtat de condicions i respectant mútuament les seves cultures. Abolició del deute extern i de l’ofegament financer per part dels països capitalistes, envers els més desfavorits. - EL SUG (El Subsidi Universal Garantit) o la Renda Bàsica. També anomenat "Renda de Ciutadania". És una proposta per fer front a la pobresa de les societats i determinats problemes econòmics de les societats basades en un sistema capitalista com per exemple l’atur. Preten qüestionar què hem d’entendre per treball, si únicament aquelles activitats remunerades, també d’altres, com les feines domèstiques o el voluntariat, al marge d’afavorir l’expansió real de llibertat de la ciutadania. És un projecte totalment viable en un sentit econòmic, i també justificable des d’un punt de vista ètic. Consisteix en un ingrés pagat pel govern a cada membre de ple dret de la societat, fins i tot en el cas que no vulgui treballar remuneradament, independentment d'altres possibles fonts renda que pugui posseir i sense importar amb qui convisqui. A més: · Garantir un sistema sanitari públic, universal i de qualitat · Garantir l’accés de tothom a un habitatge de qualitat, elaborant una legislació detallada per evitar l’especulació i afavorir l’habitatge de lloguer. · Accés públic i gratuït a les noves tecnologies de la informació · Establiment d’un sistema de pensions per a la vellesa que permeti als nostres avis i àvies sobreviure amb dignitat · Condonació del deute extern als Països en vies de desenvolupament" Sense entrar a valorar si aquest "socialisme" és el que jo vull o no, només dir que això no dista massa del sistema dels països nòridcs. En consqüència, no entenc perquè no es fa servir la paraula adequada per fer referència a aquest sistema: socialdemocràcia. Sobre el fet de la creació d'Assemblees de Joves i el fet d'assumir la CEPC com a un dels referents al moviment estudiantil quan aquesta no vol saber res de vosaltres cau tot pel sue propi pes. Au, salut!
This work is in the public domain

Comentaris

Re: Ponència tàctico-estratègica de l'últim congrés nacional de JERC
per x	28 nov 2005
No parlis de la CEPC si no ets de la CEPC.

Re: Ponència tàctico-estratègica de l'últim congrés nacional de JERC
per yuups	28 nov 2005
Ei x, crec que el comentari és una mica totalitari. Tothom i totdon pot parlar de la CEPC encara que no hi militi de la mateixa manera que jo si ho crec pertinent puc expressar l'opinió que em mereixen les JERC (que ja ho dic ara és nefasta) encara que no milito ni militaré mai en aquest tinglado. I per una altra banda la CEPC ja fa temps que va trencar prou clarament les seves relacions amb les JERC. Apa Salut i somriures!!

Re: Ponència tàctico-estratègica de l'últim congrés nacional de JERC
per SantAndreuRoig	28 nov 2005
Quina pena de ponència, son uns baratos, ja ho deia Lluís Llach: No abarateixis el somni, res més que això tinc per dir-te, si vols. No abarateixis el somni, que és com l’estel que hi ha al fons del camí. Si cal, refarem tots els signes d’un present tan difícil i esquerp, però no abarateixis el teu somni mai més. Que ens han fet preu per viure i el viure a voltes té el preu de dir prou. Prou de renúncies mediocres que no ens permeten la història dempeus. Si cal, conviurem la misèria, però ha de ser sense engany, dignament, prou d’amenaces innobles amb la fam i el tronar dels canons. No abarateixis el somni, el teu estel que hi ha al fons del camí, no abarateixis el somni o et donaràs per menyspreu tu mateix.