|
|
|
Notícies :: dones |
|
25N. Front la violència sexista i el sistema patriarcal: dones en lluita
|
|
per CNT-València
Correu-e: cntvalencia@gmail.com (no verificat!) |
25 nov 2005
|
|
La societat actual està estructurada segons tres eixos fonamentals: patriarcat, estatalisme i capitalisme. I l’ordre no és casual. En el cas de l’estat espanyol, durant els darrers anys, espantats davant tanta violència habitual contra les dones, nombrosos colectius i fins i tot ara el govern i televisió, han començat a treballar per tal d’erradicar-la. És evident que comptar amb els recursos necessàris per a ser independent econòmicament en el món capitalista és imprescindible, però no és la solució a un problema que no és estríctament econòmic: el primer món és l’exemple. Analitzem-lo: |
|
Al primer món, l’emancipació ha comportat per a la dona una igualtat econòmica teòrica perquè en realitat sabem que pel mateix treball es cobra significativament menys per ser dona. Però, la formació emocional que rep no li ha donat la suficient força com per a competir en un món realitzat a mida del gènere masculà (que no de l’home com a ésser humà ) la qual cosa l’obliga a esgotar la seua vitalitat i a destrossar el seu sistema nerviós per a poder aconseguir el valor del mercat, que d’altra banda no aconseguirà mai pel sol fet de ser una dona. Perque per a poder ser competitives hem de sacrificar el dret a ser mares sota amenaça de veure negada qualsevol promoció professional o directament ser acomiadada; i segurament, si la feina ens ocupa massa temps o ens obliga a viatjar o en algún moment tenim èxit, aquests fets causaran conflictes amb la parella. És a dir, haurem de sacrificar la vida personal, en pro de la laboral.
Però aquesta problema, no es veurà solucionat amb teòriques “polÃtiques de conciliació laboralâ€?, aixà com tampoc la violència contra la dona es solucionarà amb una “Ley Integral contra la Violencia de Géneroâ€?; ja tenim moltes d’eixes lleis que proclamen la “igualtatâ€? i el “dret a la vivendaâ€? i a la “llibertat d’expressióâ€? per exemple i: Què hi ha de realitat en elles?
Els partits polÃtics, les instituciones, les organitzacions i alguns sindicats demanen més recursos però aquests tampoc aseguren l’erradicació de la violència de gènere. Per què? Doncs perquè el component emocional es deixa de banda i es valora solament l’aspecte econòmic, sense voler reconèixer que la pitjor de les tortures i la que més senyals deixa és la psicològica i no la fÃsica: I que pot haver més desestabilitzador i corrossiu que ser agredida per la persona que estimes?
Les dones que aconsegueixen alliberar-se de la cadena afectiva, les que realitzant un procés de auto-re-educació trenquen amb la submissió interioritzada des de la infantesa i donen un pas endavant cap a l’alliberament personal, són les que ho aconsegueixen. Sols les que realitzen aquest esforç poden eixir de la situació de violència.
Si ara hi ha més denúncies és perquè podem qüestionar el patriarcat, però no perquè hi haja més recursos. De fet a l’actualitat, a molts llocs del món els propis pares rebutjen la filla que ha fugit del seu marit per maltractament; o que comentar d’Irlanda, que va entrar a la Unió Europea en 1973 però fins 1996 no va tancar l’últim convent de las “Hermanas de la Magdalenaâ€?, convents gestionats per l’Esglèsia Catòlica on les dones joves considerades “descarriadesâ€? eren tancades i obligades a treballar 364 dies a l’any, on se'ls feia passar fam i se’ls sotmetia a cà stics fÃsics, humiliacions i violència fÃsica i moral.
Com a anarcosindicalistes, lluitem per una vertadera revolució social. Sabem que no hem de tancar els ulls davant les injustÃcies, no ho fem als llocs de feina i no ho farem al carrer. No necessitem tampoc permisos per a defensar-les per això, no deixarem en mans de la policia, o dels jutjats o dels jugadors de futbol que ara fan anuncis, la responsabilitat de la integritat i la dignitat de les dones.
Sabem que és una lluita del dia a dia, de no permetre cap discriminacio ni cap actitut masclista, d’igual manera que no tolerem les actituts xenòfobes i racistes.
Com a dones, sabem que tenim una doble lluita i la primera és realitzar la nostra propia revolució personal, per a anar construint amb elles, la revolució col·lectiva. Ser conscients del nostre grau de masclisme, anul·lar-lo i al mateix temps que ens re-eduquem, anar fent pedagogia per a que els companys assumeixen la lluita com a pròpia, ja que a ells també els afecta, i evitar les actituts de solidaritat: En aquesta lluita no hi ha implicades i solidaris, totes i tots hem de participar activament.
Com a anarcosindicalistes sabem que el canvi social ha de ser complet i nosaltres, dones i homes de la CNT creiem i treballem en una nova societat on les relacions entre els sexes siguen igualità ries i justes.
CNT-València.
Manifestació divendres 25 de novembre 19:30 a la Glorieta de València. |
Mira també:
http://www.valenciallibertaria.org
|
This work is in the public domain |
|
NO a la violencia
|
per HITOR
nomo_grafitero@hotmail.com |
30 gen 2006
|
|
sou uns fills de puta NO ALA VIOLENCIA JAJAJAJAJA io vaic violar a vostra mare en un temps de gust!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!FILLS DE LA GRAN PUTISIMA VIOLENCIA AL CARRER |
