Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Comentari :: laboral
El sindicalisme, l'única opció
22 nov 2005
L'unió del proletariat és com mai una necessitat davant l'abús dels capitalistes a tots els sectors.
L'unió del proletariat és com mai una necessitat davant l'abús dels capitalistes a tots els sectors.

Durant el darrer terç del s.XX s'alça un sector laboral minoritari en èpoques anteriors com és l'anomenat sector terciari o serveis, allunyat de la falç rural i del martell industrial però que desenvolupa un paper importantissim en l'engranatge del consum i, es vulgui o no, en l'estat del benestar.
Aquest sector, dominat en un principi per petitburgesos, com la majoria de novetats laborals al llarg de la història, esdevé el nou territori per als grans capitalistes on poden sotmetre al treballador a l'explotació que els treballadors industrials han conseguit guanyar al llarg d'anys de lluita (i que ara sofreixen els efectes de la des-localització i rebaixes, incomplitn els capitalistes la seva part en l'acord no escrit de l'estat del benestar). Així, cafeteries i restaurants es converteixen en grans multinacionals (Starbucks, McDonalds), els mobles barats es dissenyen igual per a americans suecs i catalans (Ikea) i tots els components informàtics es venen igual (PcCity, MediaMarkt, etc.), per citar-ne alguns.
Aquestes empreses comparteixen totes una sèrie de trets comuns des de l'obtenció de les matèries primeres fins a que el producte final és servit al client, i tots aquests es basen en l'explotació a tots els nivells, des dels petitburgesos camperols subministradors, passant pel treballador industrial assalariat o pel treballador que finalment atendrà al client, sovint un treballador d'una altra empresa de similars pràctiques.
En tots els casos es lluita per a que els treballadors assalariats no puguin organitzar-se en sindicats per a demanar millors condicions laborals, i dificultant el fet contractan a immigrants ("legals" o "il·legals"), creant sempre contractes temporals o sub-contractes, amb coacció directa del gerent-porc-traidor al treballador, etc.
Com en el cas dels companys i camarades de PcCity Sant Antoni, es fa necessari que els treballadors d'aquestes empreses s'uneixin en sindicats que realment treballin pel proletariat com el cas de la CNT (i no amb altres sindicats contaminats per buròcrates com la UGT, CCOO, CGT o sindicats d'empresa que recorden al Vertical com FETICO), i que lluitin per la millora dels seus drets, dels drets de tots, tot i la temporalitat dels contractes (una gran arma del capitalista), que sàpiguen que tenen el suport de tots, no només animic sino factual. La lluita per la llibertat sindical i la justicia social ens espera a tots, a PcCity, a McDonalds, a Starbucks, a BurgerKing, a totes les pizzeries a domicili, a totes les franquicies.
Salut!
Darth Vader

This work is in the public domain

Comentaris

Re: El sindicalisme, l'única opció
22 nov 2005
ma non e l´unika opció
il sindikalisme é una eina mes
il sistema é multifacétik, la lluita cal q sigui tb multifazetika. lluitar a tots els fronts
Re: El sindicalisme, l'única opció
22 nov 2005
M'ha semblat interessant aquest article. Com sindicalista, estic dacord en que la organització dels treballadors d'aquests sectors ha de passar forçossament per la lluita sindical dins l'empresa.

Però com anarcosindicalista, entenc que la lluita és global. Tant a nivell geogràfic com a nivell personal, en totes les facetes que precaritzen la nostra vida.

La purament salarial n'és una, evidentment. Però no només ens costa pagar el lloguer del pis perquè tinguem uns sous no acords amb el nivell de vida de la ciutat on vivim, també perquè les lleis ens desamparen en aquests aspectes.

Pensar això no és modernitzar l'anarcosindicalisme. És practicar l'anarcosindicalisme, eïna de lluita que sempre ha entés que la problemàtica és global i que com a tal l'hem de contrarrestar globalment: contra el capital i contra l'estat (qui ens posa aquestes lleis), però també a nivel geogràfic amb la lluita global des d'una organització de treballadors internacional.

No estem inventant res de nou. Simplement hem de contextualitzar el bon sentit comú d'abans a la realitat actual.

Exemples com Starbucks, on els treballadors-es s'han organitzat al sindicat revolucionari IWW (Industrial Workers of the World) http://www.starbucksunion.org, no poden quedar en no res. Les hem d'agafar i portar al límit. Localitzant la lluita, mitjançant la solidaritat i explicant als treballadors i treballadores d'Starbucks de les ciutats de l'Estat què han fet els seus homòlegs d'EEUU.

Aquestes són les estratègies que hem de fer servir: la soldiaritat i l'acció directa.
Actuant localment, però entenent que la problemàtica del nostre temps rau en un tot: la injustícia social.

Contra el capital i l'autoritat: organització dels i les treballadores!

Salut i anarcosindicalisme.
Re: El sindicalisme, l'única opció
22 nov 2005
Se m'oblidaba: http://barcelona.cnt.es/pccity ;-)
Re: El sindicalisme, l'única opció
22 nov 2005
Intersindical, l'únic sindicat nacional di de classe
Re: El sindicalisme, l'única opció
22 nov 2005
CGT el unico sindicato coerente, la cnt no es un
sindicato, es un conglomerado de tribus hurabanas
donde en cincuenta por ciento ni trabaja, ni idea de lo que es eso.
Re: El sindicalisme, l'única opció
22 nov 2005
Doncs digue-lis als i les treballadores de la Secció Sindical de CNT a Restaurants Sagardi, Lavandería Valle, PCCity... per citar les més recents a la ciutat.

Una cosa és q critiquem models sindicals... però d'aquí a dir que som una colla de tribus urbanes et delata com a troll. Digue-lis als companys de CGT de Parcs i Jardins, que ens van poder veure mirant d'aportar la nostra solidaritat en la mesura del possible...

Troll!!!!!!!!
Re: El sindicalisme, l'única opció
22 nov 2005
Anarcosindicalismo de Starbucks y MacDonalds.

Ese es el "futuro"?

Ni Starbucks, ni Macdonalds!!!!
Continuant amb la tralla
23 nov 2005
Salut companyes,
En resposta a "un de cnt-pccity", totalment d'acord i ho faig saber si en algun punt del meu article arrel semblo expressar-m'hi en desacord. De fet, considero que la lluita salarial és de totes, la que el capitalisme ha conseguit fer creure que és la més important, però realment tot treballador, a partir d'un sal·lari digne i suficient, acostuma a refusar augments innecessaris a canvi de millors condicions laborals (vacances pagades, permisos, millor ambient laboral, més seguretat, dinars subvencionats, espai de descans, per citar-ne algunes)
En resposta a "comunista", elaboraré quelcom més: em considero comunista, o almenys ho intento; sóc marxià (si algú es pensa que aquest terme me l'acabo d'inventar, sabrem qui és un 'postal'...) i marxista, però això no em desvia de la realitat. Tant McDonalds com StarBucks com totes aquestes multinacionals son realitats, i son entitats empresarials que donen feina (precaria) a molta gent, i que de fet -i per tant- també realitzen una funció social. El fet és que qualsevol treballador s'hi pot veure treballant (aquell que es digui comunista però pugui permetre's el luxe de renunciar a un lloc laboral com aquests em resulta sospitós de incoherencia), i un cop s'hi està treballant, el sindicalisme n'és necessari. Apart, coincideixo en que el model de empresa/servei d'aquestes multinacionals em sembla repugnant i s'ha de lluitar per la seva desaparició, però mentrestant no calificaré de traidors ni res similar a aquells que hi decideixen treballar, i encara menys als que lluiten per la seva situació i la del tot el proletariat del món, per la via (una d'elles) del sindicalisme, on la CNT em sembla actualment la opció més coherent. El considerar-me comunista no em torna cec, i el que jo veig és que, com molts altres àmbits propers al socialisme, els sindicats d'una tendència en la que (teòricament) m'hauria de sentir més còmode com UGT, CCOO, CGT, etc. es vàren tornar ja anys enrera un pou de buròcrates interessats en el poder més que en els treballadors i la lluita del proletariat, i excessivament polititzats dintre del que és el sindicalisme. Per això recolzo activament els meus companys de CNT i considero que hem de treballar plegats en el terreny del sindicalisme, que alguns que ens diem comunistes encara no ens hem quedat cecs.

Salut!
Sindicato Sindicat