|
|
|
|
|
Notícies :: laboral |
|
La CGT crida a la mobilització contra la nova Reforma Laboral
|
|
per CGT
Correu-e: cgtreus ARROBA estil.net (no verificat!) |
21 nov 2005
|
|
Davant la nova reforma laboral que estan preparant govern, patronal i CCOO-UGT, considerem necessària i imprescindible la mobilització social. |
Comitè Confederal de la CGT
El Govern del PSOE va presentar el passat mes d'octubre les seves propostes sobre la nova Reforma Laboral a Empresaris i a sindicats majoritaris.
La proposta del govern conté tres punts fonamentals que són:
1 . Generalització del contracte indefinit barat en el seu acomiadament, universalizant el seu ús per a tot aquell que entri en el mercat laboral.
2 . Potenciació del model de contrates i subcontrates a través del contracte per obra i servei (vinculant-la al producte) sense garantir la subrogació empresarial. Reforma de l'art. 52 de l'Estatut dels Treballadors garantint-se una causa d'acomiadament individual per raons objectives a la finalització de la contrata.
3 . Potenciació de les empreses de treball temporal (ETT).
En les mesures concretes, en aquestes que afecten a la vida quotidiana de milions de persones assalariades, es troba la realitat. Segons la proposta presentada pel govern espanyol es consagra la segmentació i fragmentació del mercat de treball, institucionalitzant dos tipus de contractes: els antics indefinits, denominats “ordinaris� que ja solament afecten a menys del 50% de la població assalariada ocupada i que el seu cost indemnizatori és de 45 dies, i els nous contractes, denominats de foment d'ocupació, els de 33 dies en cas d'acomiadament i subvencionant-los als empresaris més d'un terç del cost anual d'aquest contracte.
Ara, qualsevol persona que entri al mercat laboral (amb el simple requisit de ser demandant d'ocupació amb un mes d'antiguitat), tindrà la garantia d'aquest “contracte de foment d'ocupació� barat en el seu cost i encara més barat en el seu acomiadament.
A més, per a frenar el frau generalitzat en la contractació, reinventen el contracte temporal a fix, això és, si duus treballant 24 mesos en un perÃode de 36 i s'han subscrit dos o més contractes, havent de ser el treballador el que demani en els jutjats aquesta fixesa i pervertint novament el terme “estabilitat en l'ocupacióâ€?.
L'altra gran posada en escena de posar “lÃmits a la temporalitatâ€? es basa a definir què és una contraca i que una subcontrata, però no per a impedir el seu ús i abús per part de les empreses principals (grans companyies, multinacionals, Administracions Públiques), sinó perquè aquestes conservin les formes i ara en comptes de contractes per obra o servei puguin o haguin de contractar amb el contracte discriminatori de foment “d'ocupacióâ€?, el dels 33 dies per any i subvencionat.
Però a més, la cessió il·lÃcita de mà d'obra, la prohibida per l'article 43 de l'Estatut dels Treballadors, pretenen delimitar-la (a força de definir-la) a tres o quatre supòsits, quan la jurisprudència actual és més à mplia.
No es regula, ni es legisla en el sentit de solucionar el problema, doncs de tenir aquesta voluntat hauria de ser prohibida aquesta contractació massiva que es realitza per mitjà de les contrates i subcontrates, aixà com tampoc s'obliga a la subrogació dels contractes de treball en cas de cessament del contracte mercantil entre l'empresa principal i la contracta.
Reformar el contracte d'obra o servei –generalitzat en aquestes empreses-, la qual cosa pogués entendre's com un lÃmit real al frau en la contractació, no deixa de ser la porta d'entrada en les contrates i subcontrates del nou “contracte de foment d'ocupacióâ€? el qual és la consagració de la precarietat de forma generalitzada. Es garanteix a més, una causa d'acomiadament individual per causes objectives econòmiques, organitzatives i productives a la finalització de la contrata i amenacen amb una modificació en la Llei de Procediment laboral (article 122), per la qual els Tribunals Laborals haurien de limitar-se en aquests acomiadaments a assentir i no revisar si existeix causa objectiva justificada.
Aquesta és una vella reivindicació del empresariat (el no lligar jurÃdicament la causa a l'extinció, única garantia de seguretat jurÃdica per al treballador/a) que duu temps dient que “si poso a algú en el carrer, ho faig pel bé de l'economia, del desenvolupament, de la societat…" i els jutges laborals, és a dir la “justÃcia socialâ€?, mutis i acceptar l'acomiadament com objectiu (amb la Reforma pactada en el 94, l'Administració, en cas que el ERE vingui amb acord, els autoritza tots i no en revisa ni un).
S'incrementen les subvencions als empresaris. Contractar, realitzar molts contractes, deixa de ser un problema per al contractista doncs té la garantia que li subvencionen els mateixos en una gran part, aixà com la certesa del cost d'aquests a través de les rebaixes en les cotitzacions al FOGASA (de 0,4% a 0,3%) i a l'atur en aquells contractes que tenen a veure amb una mà d'obra flexible: els fixos discontinus i els contractes a temps parcial. I per a totes aquelles empreses de fins a 50 treballadors, se'ls abonarà el 40% de les indemnitzacions legals.
La resta de propostes, vénen a reforçar l'actual configuració del mercat de treball: reforçament de les ETT (a les quals se'ls rebaixa les cotitzacions socials), una major ampliació de la cobertura d'aturats per subsidi i una picada d'ullet (gest) a les dones on es ven “la igualtat entre homes i dones en el mercat de treballâ€?, quan el que realment succeïx és que segueixen sent tractades salarial, social i culturalment de forma absolutament desigual. Això sÃ, són mesures que augmentaran la seva taxa d'ocupació en l'ocupació assalariada i augmentaran la seva altÃssima taxa de dedicació majorità ria en el seu temps no laboral a la reproducció (cures, llar, educació, etc.).
Res es diu en aquesta Reforma Laboral d'una gran part de la població activa assalariada, tant ocupada com desocupada, que és la més representativa de la precarietat i inseguretat, les persones immigrants extracomunità ries. La seva participació en el mercat de treball de l'ocupació assalariat, ve regulada per una llei discriminatòria –Llei d'Estrangeria-, i el seu Reglament de “normalització�, consensuat i pactat per qui són els potencials signants d'aquesta Reforma. Retòrica, bona lluna i consens, li sobren al document del Govern. Però aquesta retòrica, consens i pacte social, han estat de forma permanent i persistent en totes les Reformes Laborals que des de 1980 (Estatut dels Treballadors), fins a la Reforma del 2001 del PP, s'han produït en el model de Relacions Laborals en l'Estat Espanyol.
Les seves mesures concretes, tenen el sabor ranci i amarg de totes les que s'han adoptat al llarg d'aquests 30 anys de relacions laborals “democrà tiquesâ€? i que han causat el major frau en les relacions laborals de milions i milions de persones assalariades, les quals assistim “impotentsâ€? al blindatge del capital, de la seva llibertat de moviments, sense lÃmits, sense fronteres i deixant després de si milers de morts per accidents de treball, centenars de milers d'esclaus moderns els quals ens veiem obligats a treballar en empreses denominades contrates i subcontrates, amb contractes fraudulents, temporals i amb salaris i horaris que atempten directament contra la nostra dignitat.
La patronal ho vol tot
No contenta amb l'ofertat pel govern, la patronal espanyola representada per la CEOE i la CEPYME, presenta una proposta, “órdago en gran� i ho volen tot, fent una proposta pròpia proposta que conté com elements bà sics: contractes a la carta; rebaixa substancial de cotitzacions socials; eliminació del contracte estable indefinit; acomiadaments més fà cils i encara més barats i que els jutges laborals callin la boca.
La proposta de la Patronal aposta en gran i directament ataca el nucli central de les relacions laborals:
1 . Instaura el contracte discriminatori i flexible de foment “d'ocupació indefinida�, com el contracte estable ordinari. Els contractes de 45 dies, quedarien com marginals per a qui els tinguin.
2 . Els contractes eventuals (6 mesos), podran subscriure's directament o a través d'ETT, i per circumstà ncies del mercat. Res d'introduir limitacions ni frens al frau massiu dels encadenaments de contractes.
3 . La conya de les contrates i subcontrates, ho eleven a la categoria de model de contractació i es neguen a qualsevol responsabilitat laboral de les empreses amb els treballadors (a centenars de milers) que són prestats dià riament a les grans empreses. Res de definir i delimitar la cessió il·lÃcita. 4 . Més diners per dues vies: incentius i reduccions patronals en les cotitzacions socials.
Des de la CGT cridem a la mobilització social enfront de la gran mentida de Govern, empresaris i sindicats majoritaris
El temps de les respostes socials a les mesures concretes de govern, empresaris i, possiblement també de les opcions sindicals majorità ries, es reduïx. En un temps molt curt, de dos a quatre mesos, la Reforma Laboral serà una realitat, si no ho evitem. El Ministeri de Treball és bastant clar referent a això: a la fi de novembre o existeix “pacte social� o el Govern amb els seus socis parlamentaris (IU, ERC, BNG i Xunta Aragonesista), aprovarà la Reforma per Decret-Llei.
Qualsevol dels dos escenaris, el “del consens social� amb foto inclosa, o el del decret llei amb la majoria parlamentà ria, duen a l'aplicació de les mesures concretes sobre la contractació i l'acomiadament, amb les consegüents conseqüències socials i laborals sobre la vida de milions de persones.
En primer lloc, es legalitzarà el que és un fet quotidià : la flexibilitat en la contractació:
- Ara, per als milions de persones que treballen en contrates i subcontrates es crea un contracte a la carta, amb indemnitzacions certes, segons l'any que l'empresari decideixi lliurement acomiadar: Si el contracte es resol el primer any 8 dies d'indemnització. Si el contracte es resol el segon any 20 dies d'indemnització. El tercer any 36 dies d'indemnització. El quart any 56 dies d'indemnització. A partir del cinquè any, se li aplicarà la relació laboral existent per a l'acomiadament disciplinari i objectiu (art.56 ET), és a dir 33 dies per any amb un mà xim de 24 mensualitats.
- Els contractes escombraria, formatius, interinage i de relleu, es mantenen tal qual: escombraria salarial, escombraria de drets, escombraria de futur.
- El contracte model que donarà “seguretatâ€? al treballador/a, passa a ser el contracte “estable de foment d'ocupacióâ€?, el de 33 dies d'indemnització per any i amb el lÃmit de 24 mensualitats.
- Els contractes eventuals, segueixen tal qual i ara, si a l'empresari se “li va la mà � en tres anys de relació laboral i encadena un parell de contractes temporals, doncs sembla que toca anar als Tribunals a dir que la llei diu que t'han de fer fix…
En segon lloc, l'altra gran mesura: l'Acomiadament “net i eficaç�:
Si l'empresari decideix acomiadaments objectius per raons econòmiques, organitzatives, productives, tècniques, encara que el treballador demandi perquè s'incompleixin les raons argumentades, els Jutges socials no podran intervenir, doncs la llei els prohibirà revisar l'acomiadament, és a dir, si la causa al·legada està o no justificada, si el que amaga –com gairebé sempre- és el fet de voler guanyar més per part empresarial, si la mesura és proporcional, etc. La legalitat només té una raó, l'empresarial.
No només és una prà ctica quotidiana el que es transgredeixi de forma sistemà tica el principi de tots “som iguals davant la lleiâ€?, sinó que ara, pretenen legalitzar de forma descarada i oberta la desigualtat davant la llei. Això no és JustÃcia, és un autèntic atropellament als drets més elementals de milions i milions de persones assalariades. Cal tenir “poca vergonyaâ€? per a adoptar aquestes mesures i aplicar-les bé per “consens socialâ€?, bé per decret i, a més, explicar-nos el conte que és per la nostra seguretat en l'ocupació i el nostre benestar social.
Des de la CGT volem donar resposta a aquesta barbaritat, injustÃcia i atropellament a les persones assalariades. Resposta que ha de ser donada des de la majoria social -i especialment des dels més perjudicats i perjudicades: dones, joves, precaris/as. Que aquest “conteâ€? ja el coneixem i que les nostres vides laborals, socials i culturals, seran novament trepitjades i empitjorades.
Com Organització sindical coherent, alternativa i compromesa amb la creació d'una societat solidà ria tenim una gran responsabilitat davant aquesta nova agressió, major en les seves seqüeles que totes les anteriors i hem de ser capaços de generar una à mplia mobilització social, dur el nostre discurs a les fà briques i centres de treball, estenent el mateix als col·lectius socials afins, i realitzar plans concrets de treball en tots els territoris i sectors. |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Un gran problema: els comitès d'empresa
|
|
per Anarcosindicalista |
21 nov 2005
|
Després de 25 anys d'eleccions sindicals, múltiples comitès d'empresa i delegats, els i les treballadores hem de fer almenys una reflexió: Què hem aconseguit amb els comitès d'empresa? Per a què han servit, o serveixen?
A aquestes alçades molt poques dubtarem en assegurar que per a res, tenint en compte la situació en la qual ens trobem, de manca d'unitat, manca de força, lligades de peus i de mans davant la patronal i el govern de torn, amb contractes que no valen res, atur, i la negociació col·lectiva basada sempre en allò que la patronal i el govern vulguin.
Recordem el què deien CCOO i UGT i demés sindicats defensors de les eleccions sindicals, després dels 'Pactos de la Moncloa':
"Los Comités de Empresa son órganos unitarios de los trabajadores, evitarán su división, aumentará la fuerza de los sindicatos, mejorará la negociación en la empresa, y potenciarán las asambleas como órgano de decisión".
Què deiem i diem els i les anarcosindicalistes? Que els comitès d'empresa són òrgans corporatius i insolidaris que divideixen els i les treballadores empresa per empresa, fent un sindicalisme vertical, i practicant el parlamentarisme, i per tant dividint els treballadors. Fan dels sindicats òrgans burocràtics al servei de la patronal i del govern, que els mantenen, aliens així als interessos de les treballadores. Les assemblees desapareixen, doncs els comitès tenen tota la capacitat de negociar, i les mateixes es converteixen en òrgans inservibles, doncs són consultives i no decissòries. Els sindicats perden la seva força, doncs els i les treballadores no veiem en aquests la nostra arma de defensa en front de la patronal.
Amb el tems que ha passat, ens podem preguntar:
Qui tenia raó?
Com estem les treballadores avuí? No tenim unitat, som insolidaris, es practica el 'campi qui pugui' davant qualsevol problema i reivindicació.
Contractes a través de ETT, i aquest llarg etcètera que tots i totes coneixem.
Rectificar sempre s'ha dit que és de sabis: encara som a temps de fer un sindicat fort, al marge dels buròcrates compromesos més en defensa dels seus sous i els seus privilegis que en defensar les treballadores.
Exigeix un sindicat de treballador*s, i per a treballador*s.
Si ningú no treballa per tu, que ningú no decideixi per tu. |
|
|
