Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Anàlisi :: antifeixisme : corrupció i poder
El partit del mal
per Jaume d'Urgell Correu-e: jaume ARROBA durgell.com (no verificat!) Telèfon: 609907711	18 nov 2005
L'autor ens convida a un petit joc d'imaginació: un exercici irònic —fregant el sarcasme—, en el qual ens proposa una sèrie de situacions figurades, amb les quals prova d'ensenyar-nos una realitat evident, però sense arribar a nomenar-la en cap moment.
Suposem que hi hagués un partit polític que odiés tant la Democràcia, que aprofités qualsevol oportunitat per a conculcar els seus valors… forçant la redacció d'una Carta Magna en la qual el màxim mandatari no fos triat periòdicament pel poble… imaginem un partit que no s'organitzés sobre la base de criteris democràtics, sinó que els seus líders fossin nomenats de manera arbitrària i les seves decisions estiguessin presidides per l'opacitat, el pensament únic, i un inconfesable equilibri entre por i ambició. Un partit polític la fundació del qual arrelés amb els hereus de qui en el seu moment van prendre el poder per les armes, en contra de la voluntat del poble expressada en les urnes. Imaginem un partit polític que es negués a condemnar un règim dictatorial que va arribar a empresonar comunistes, republicans, homosexuals; va arribar a enviar tropes per a defensar el govern d'Adolf Hitler; estigmatitzava a les mares solteres; va realitzar bombardejos aeris sobre nuclis urbans desproveïts d'instal·lacions d'interès militar i va arribar a prohibir l'ús de les llengües autòctones… entre altres crims de lesa Humanitat. Imaginem que existís un partit polític que es dediqués a traficar amb els sentiments que envolten el fenomen del terrorisme, amb la fi principal d'aconseguir beneficis electorals. Un partit que empenyés, retorcés i collís cada gota de llàgrima de les pobres víctimes de la violència política. Un partit que al mateix temps, trunqués qualsevol solució basada en la paraula i els vots i es dediqués a tirar més llenya al foc, explotant els odis més viscerals de totes les parts en conflicte, mitjançant la unificació sincronitzada d'una interminable sèrie de discursos incendiaris de divulgarien els seus portaveus, escriptors, periodistes i tertulians a través dels mitjans de comunicació de la seva àrea d'influència. Imaginem un partit polític, que contés amb el suport incondicional de l'exèrcit. Un exèrcit que faria les vegades d'ossera ideològica per a tot un elenc de dinosauris —i descendents—. Un exèrcit que —com tots els exèrcits— tindria esquemes d'organització feudal, en el qual llibertats fonamentals com el dret de sindicació o reunió estarien prohibides, i en el qual una petita cúpula ultra-feixista dominaria una grapat de bretols armats, als quals —com en la llunyana Roma— els prometen obsequis com la ciutadania —per als estrangers—, o refugi per a frikys, dropos i llunàtics, i s'organitzaria en legions. Imaginem un partit polític que actués amb tebiesa a l'hora d'investigar els casos de tortura i maltractaments que reiteradament denuncien la Organització de les Nacions Unides i Human Rights Watch, referint-se a Espanya en els seus respectius informes anuals. Constituint-se en un encobridor de facto —quan no instigador—. Imaginem l'existència d'un partit polític que tanqués periòdics. Un partit que criminalitzés a altres partits polítics. Un partit que es dediqués a augmentar ressentiments històrics entre els ciutadans dels diferents territoris sobre els quals governés valent-se de perjudicis ètnics, lingüístics, jurídics i fins i tot climatològics… Suposem l'existència d'un partit que defensés els interessos d'una petita elite empresarial, en detriment dels de les classes treballadores; i que malgrat la diferència en nombre d'interessats, es valgués els mitjans de comunicació de masses per a crear la il·lusió que votar l'opció que et perjudica, és bo. Imaginem un partit polític que valent-se de la por al desconegut; proporcionés pensaments ja elaborats, per a alimentar la ment de qui no es prenen el temps de fer-lo per si mateixos, aconseguint així conrear llavors d'odi contra el divers: odi contra qui pensen d'una altra manera, odi contra qui estimen d'altra forma, odi contra qui són de fora, contra qui no són com nosaltres, contra qui no creuen el que cal creure, contra qui són inferiors, contra qui sofrixen discapacitats, contra qui van perdre una guerra… Imaginem un partit polític que tingués un credo oficial. Un partit que permetés que els cònsols d'una teocràcia totalitària estrangera, decidir sobre la continuïtat laboral per una banda del professorat espanyol, al que es pagués amb fons públics. Un partit que supedités la tradició al progrés. Un partit per al qual la dona no estigués en peus d'igualtat amb l'home. Un partit polític que s'atrevís a legislar sobre la capacitat de les persones per a decidir sobre el seu cos. Suposem que aquest partit polític, fora capaç de valdre-se de falsedats, per a involucrar-se en una orgia descontrolada de mort i destrucció (guerra), anant del costat de qui posseïssin una brutal desproporció de mitjans i tecnologia. Causant la completa destrucció de les infraestructures d'un país llunyà, centenars de milers d'assassinats —entre ells, periodistes i professionals de la comunicació— i sumint a aquest poble en el caos i la misèria… amb l'única intenció d'aconseguir majors cotes de poder i rendiment econòmic. Imaginem que existeix un partit polític que en el qual la corrupció està bé vista, sempre que es dugui amb cert dissimulo. Un partit en el qual no dubtarien a alterar el cens —per exemple, mitjançant la inclusió irregular d'espanyols emigrants—, amb la condició de aconseguir la permanència en el poder. Imaginem un partit, per al qual la conservació del Mitjà Natural, la investigació no-militar, la condonació del deute extern, les polítiques d'integració d'immigrants, la lluita contra la violència domèstica, la protecció de l'art o la cultura no representessin un assumpte prioritari. Imaginem un partit polític que fos capaç de manipular els fantasmes de la desvertebración nacional o el soroll de sabres, amb l'únic propòsit de fabricar continguts per a una oposició destructiva, basada en l'allunyament de la realitat, la negació de qualsevol argument aliè i la dolenta educació. En cas d'existir un apartido polític així, quin nom tindria? Jaume d'Urgell escriptor, Madrid
Mira també: http://www.durgell.com/item/2005/11/18/el_partit_del_mal http://www.durgell.com/
This work is in the public domain

Comentaris

El partido del Mal
per Jaume d'Urgell jaume ARROBA durgell.com	18 nov 2005
Supongamos que existiera un partido político que odiara tanto la Democracia, que aprovechara cualquier oportunidad para conculcar sus valores… forzando la redacción de una Carta Magna en la que el máximo mandatario no fuera elegido periódicamente por el pueblo… imaginemos un partido que no se organizara en base a criterios democráticos, sino que sus líderes fueran nombrados de modo arbitrario y sus decisiones estuvieran presididas por la opacidad, el pensamiento único, y un inconfesable equilibrio entre miedo y ambición. Un partido político cuya fundación enraizara con los herederos de quienes en su día tomaron el poder por las armas, en contra de la voluntad del pueblo expresada en las urnas. Imaginemos un partido político que se negara a condenar un régimen dictatorial que llegó a encarcelar comunistas, republicanos, homosexuales; llegó a enviar tropas para defender el gobierno de Adolf Hitler; estigmatizaba a las madres solteras; realizó bombardeos aéreos sobre núcleos urbanos desprovistos de instalaciones de interés militar y llegó a prohibir el uso de las lenguas autóctonas… entre otros crímenes de lesa Humanidad. Imaginemos que existiera un partido político que se dedicara a traficar con los sentimientos que rodean el fenómeno del terrorismo, con el fin principal de conseguir beneficios electorales. Un partido que empujara, retorciera y cosechara cada gota de lágrima de las pobres víctimas de la violencia política. Un partido que al mismo tiempo, truncara cualquier solución basada en la palabra y los votos y se dedicara a echar más leña al fuego, explotando los odios más viscerales de todas las partes en conflicto, mediante la unificación sincronizada de una interminable serie de discursos incendiarios de divulgarían sus portavoces, escritores, periodistas y tertulianos a través de los medios de comunicación de su área de influencia. Imaginemos un partido político, que contara con el apoyo incondicional del ejército. Un ejército que haría las veces de osario ideológico para todo un elenco de dinosaurios —y descendientes—. Un ejército que —como todos los ejércitos— tendría esquemas de organización feudal, en el que libertades fundamentales como el derecho de sindicación o reunión estarían prohibidas, y en el que una pequeña cúpula ultra-fascista dominaría una turba armada de mentes planas y hambrientas, a la que —como en la lejana Roma— se le prometerían obsequios como la ciudadanía —para los extranjeros—, o refugio para frikys, vagos y orates, y se organizaría en legiones. Imaginemos un partido político que actuara con tibieza a la hora de investigar los casos de tortura y malos tratos que reiteradamente denuncianla Organización de las Naciones Unidas y Human Rights Watch, refiriéndose a España en sus respectivos informes anuales. Constituyéndose en un encubridor de facto —cuando no instigador—. Imaginemos la existencia de un partido político que cerrara periódicos. Un partido que criminalizara a otros partidos políticos. Un partido que se dedicara a aumentar resentimientos históricos entre los ciudadanos de los diferentes territorios sobre los que gobernara valiéndose de perjuicios étnicos, lingüísticos, jurídicos e incluso climatológicos… Supongamos la existencia de un partido que defendiera los intereses de una pequeña elite empresarial, en detrimento de los de las clases trabajadoras; y que pese a la diferencia en número de interesados, se valiera los medios de comunicación de masas para crear la ilusión de que votar la opción que te perjudica, es bueno. Imaginemos un partido político que valiéndose del miedo a lo desconocido; proporcionara pensamientos ya elaborados, para alimentar la mente de quienes no se toman el tiempo de hacerlo por si mismos, consiguiendo así cultivar semillas de odio contra lo diverso: odio contra quienes piensan de otro modo, odio contra quienes aman de otra forma, odio contra quienes son de fuera, contra quienes no son como nosotros, contra quienes no creen lo que hay que creer, contra quienes son inferiores, contra quienes sufren discapacidades, contra quienes perdieron una guerra… Imaginemos un partido político que tuviera un credo oficial. Un partido que permitiera que los cónsules de una teocracia totalitaria extranjera, decidir sobre la continuidad laboral de una parte del profesorado español, al que se pagara con fondos públicos. Un partido que supeditara la tradición al progreso. Un partido para el que la mujer no estuviera en pie de igualdad con el hombre. Un partido político que se atreviera a legislar sobre la capacidad de las personas para decidir sobre su cuerpo. Supongamos que ese partido político, fuera capaz de valerse de falsedades, para involucrarse en una orgía descontrolada de muerte y destrucción (guerra), yendo del lado de quienes poseyeran una brutal desproporción de medios y tecnología. Causando la completa destrucción de las infraestructuras de un país lejano, centenares de miles de asesinatos —entre ellos, periodistas y profesionales de la comunicación— y sumiendo a dicho pueblo en el caos y la miseria… con la única intención de conseguir mayores cotas de poder y rendimiento económico. Imaginemos que existe un partido político que en el que la corrupción está bien vista, siempre que se lleve con cierto disimulo. Un partido en el que no dudarían en alterar el censo —por ejemplo, mediante la inclusión irregular de españoles emigrantes—, con tal de conseguir la permanencia en el poder. Imaginemos un partido, para el que la conservación del Medio Natural, la investigación no-militar, la condonación de la deuda externa, las políticas de integración de inmigrantes, la lucha contra la violencia doméstica, la protección del arte o la cultura no representaran un asunto prioritario. Imaginemos un partido político que fuera capaz de manipular los fantasmas de la desvertebración nacional o el ruido de sables, con el único propósito de fabricar contenidos para una oposición destructiva, basada en el alejamiento de la realidad, la negación de cualquier argumento ajeno y la mala educación. En caso de existir un apartido político así, ¿qué nombre tendría?
Mira també: http://www.durgell.com/item/2005/11/7/el_partido_del_mal http://www.durgell.com/

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more