|
|
|
Notícies :: especulació i okupació |
|
Carta de mesures contra la violència inmobilià ria i urbanÃstica
|
|
|
per un |
18 nov 2005
|
|
Carta de mesures contra la violència inmobiliària i urbanística |
Somiar amb un pis en condicions adequades s’ha convertit en un malson per a un gran nombre d’habitants de Barcelona. Segons dades oficials, tan sols des de finals de 1997 fins a l’actualitat els preus dels habitatges han augmentat més del 150%, mentre que els ingressos nets salarials en els sectors amb conveni només ho han fet un 34,5%. L’endeutament mitjà de les llars va passar del 45% al 1990 a més del 60% al 2004. El preu mitjà dels lloguers a l’Àrea Metropolitana va pujar de 355 euros al 1999 a 617 euros al 2004. Al mateix temps, continua augmentant el nombre d’habitatges buits: segons el cens de 2001 només a la provÃncia de Barcelona la xifra superava els 300.000 (i ha continuat creixent).
La conversió de l’habitatge en una pura mercaderia i en objecte d’especulació ha creat un cercle viciós de pressions i por que precaritza les condicions de vida d’à mplies capes de la població. Cada vegada hi ha més persones que es veuen obligades a marxar de la ciutat i instal·lar-se a una distà ncia de fins a 50 km perquè no troben un pis assequible. I cada vegada hi ha més persones obligades a jornades laborals extenuants en feines com més va més precaritzades per pagar la seva hipoteca o el seu lloguer. Però, tot i això, molts no hi arriben: tan sols al 2002 hi va haver 3.675 desnonaments a Barcelona.
El fet que la ciutat de Barcelona s’hagi convertit en les darreres dècades en una ciutat marca, on s’ha posat en funcionament un model que converteix el territori urbà en un factor productiu en si mateix, ha adobat el terreny per a la proliferació de la violència immobilià ria i urbanÃstica. Aquesta violència desencadenada pel “lliure mercatâ€? i assistida per l'Administració amb els seus plans de transformació urbanÃstica provoca una devastació del teixit urbà que produeix desplaçaments de població, desnonaments i el segrest de l’espai públic.
És en les zones urbanes en transformació (Ciutat Vella, Poble Nou, Sants...) on l’anomenat “mòbbing immobiliariâ€? es cobra el major nombre de vÃctimes i on el major nombre de persones ha d’abandonar la seva llar a causa d’augments abusius de lloguer o simplement perquè el propietari vol especular amb els habitatges. Per altra banda, aquesta selva immobilià ria ha generat formes d’organització veïnal que s’enfronten des de la Barcelona real al model Barcelona: una resistència à mpliament estesa a l’especulació i un no a cada pla urbanÃstic.
La urgència del problema de l’habitatge ha estat un banderà en els programes electorals de tots els partits que han ascendit al poder en els darrers anys. Tanmateix, les mesures anunciades pels actuals governs d'“esquerres� –com p.ex. les subvencions als propietaris per fomentar el lloguer dels pisos o els plans d’habitatge– estan lluny de complir la seva promesa de “garantir el dret a l’habitatge i a la ciutat�, ja que no tenen en compte cap mesura de regulació del mercat.
Per tot l’exposat, exigim als partits de govern que deixin de vulnerar els preceptes de la Constitució espanyola (en concret l’art. 47 que els obliga a “promover las condiciones necesarias y establecer las normas pertinentes para hacer efectivo el derecho a una vivienda digna y adecuada�) i que complexin els seus compromisos adquirits amb la firma de convenis internacionals de salvaguarda del dret a la ciutat.
Amb l’objectiu de fer efectius els esmentats drets a l’habitatge i a la ciutat exigim a la Generalitat i a l’Ajuntament que iniciïn els passos necessaris per a l’adopció de les mesures següents:
1. Limitació del preu dels lloguers i els preus dels pisos, per tal que no haguem de pagar mai més del 30% de la nostra renda pel lloguer o la hipoteca. En el cas de totes les persones els ingressos de les quals no superin 2,5 vegades el salari mÃnim interprofessional (el salari mÃnim actual és de 513 euros al mes), el preu de lloguer o de la hipoteca no podrà superar mai el 20% dels ingressos disponibles (tal com ho estableix el programa Pla per al dret a l’habitatge de la Generalitat en algunes de les subcategories dels seus pisos de protecció).
2. Moratòria dels PERIs i reformes urbanÃstiques, fins que no s’hagi realitzat un estudi d’impacte social i mediambiental en cada una de les actuacions i fins que no s’hagin elaborat mecanismes per a la participació real dels veïns (i no tan sols dels comerciants i associacions «clientelars» de l’Ajuntament) en qualsevol decisió que afecti el seu entorn vital.
3. Derogació de l'actual Llei d'Arrendaments Urbans (LAU). En concret, derogació de l’art. 9é del decret Boyer que estableix la supressió de la pròrroga forçosa, dels apartats 1 i 2 de la Ley 29/1994 que estableixen que els contractes a partir del 9 de maig de 1985 es regeixen retroactivament pel decret Boyer, aixà com de l’apartat 1 de l’art. 9é de la LAU de 1994 que estableix un mà xim de cinc anys de vigència d’un contracte de lloguer. I inici d’un ampli procés de debat i consulta que haurà de portar a l’elaboració d’una nova LAU que faci efectiu i garanteixi el dret a l’habitatge.
D’altra banda, el dramatisme de la situació actual exigeix una solució immediata dels casos més extrems ocasionats per la violència urbanÃstica i immobilià ria. Per tant, mentre no s'hagin satisfet els tres punts anteriors, reclamem l'adopció de les següents mesures d'emergència:
Mesures preventives
* Mesures que facin efectiva la transparència dels Registres de la Propietat; per exemple, l’obligació d’informar totes les parts implicades en la venda d’una finca o d’un pis i la publicació mensual o trimestral de les operacions de compra-venda realitzades en un mateix registre (i dividides per finques).
* L’obligació, en qualsevol operació de compra-venda en immobles on hi hagi inquilins, de realitzar un informe jurÃdic independent que avali que les condicions de l’operació respecten els seus drets.
* La condició per a la concessió de subvencions per a la rehabilitació d’edificis d’una moratòria de cinc anys en els preus dels lloguers i d’una pujada ajustada estrictament a l'IPC a partir d’aquest termini.
* La penalització de la possessió d’immobles buits, sense utilitzar o abandonats (mitjançant l’augment de l’IBI o l’amenaça d’expropiació) i la despenalització de l'okupació, amb l’abolició de les penes de multa, presó i condemna a costos que actualment recull la llei. La revocació dels documents de propietat d’un immoble a partir dels cinc anys d’abandonament sense justificació.
* La prohibició total de venda de sòl públic.
Actuacions en l'Ã mbit penal
* La persecució de les prà ctiques de violència immobilià ria, que caldria tipificar com a delicte de vulneració del dret a l'habitatge i sancionar amb penes proporcionals a la importà ncia d'aquest dret. En el cas de la participació en aquestes prà ctiques de membres del Registre de la Propietat, funcionaris municipals o de la Generalitat, societats mixtes público-privades i administradors de finques, una primera mesura hauria de ser la inhabilitació per a qualsevol d'aquests cà rrecs públics.
* En l'estat actual de la situació considerem priorità ria la intervenció de les institucions municipals i autonòmiques com a acusació pública en casos d'assetjament immobiliari denunciats per veïns com a mesura dissuasiva per contrarestar la impunitat amb què actuen empreses i particulars en aquest sector.
A causa de l'extrema gravetat de la situació i mentre no s'apliquin les mesures exigides en aquest document, els sotasignants fem una crida a emprendre accions de desobediència civil que visibilitzin la insostenibilitat de l'actual model i que generin xarxes de defensa, lluita i resistència contra la violència immobilià ria (com ara actes d'interpel·lació a l'Administració, vagues de lloguers, autoreduccions en el preu de les hipoteques o okupacions d'habitatges buits).
Escrit en algun lloc de la selva immobilià ria, setembre del 2005 |
This work is in the public domain |
|
Carta de mesures contra la violència inmobilià ria i urbanÃstica...a los Reyes Magos de Oriente?
|
|
per o spareceis tontos o solo sois ilusos!!! |
18 nov 2005
|
..."exigim als partits de govern que deixin de vulnerar els preceptes de la Constitució espanyola (en concret l’art. 47 que els obliga a “promover las condiciones necesarias y establecer las normas pertinentes para hacer efectivo el derecho a una vivienda digna y adecuada�) i que complexin els seus compromisos adquirits amb la firma de convenis internacional,,,"
Huy que miedo!! exigis a los partidos... del gobierno , huau que fuerte!!!
Amenazais con "actes de interpelacion a la Administracion - con mayuscula , eh!-
y con Autoreducciones en el precio de la hipotecas !!!!
Demasiaoooo!! y eso como se hace?, negociando con el director del banco o haciendo trios y pagando la hipooteca entre tres, ???
Vagas de lloguers, vale, empezar, para dar ejemplo todos los que vivis de alquiler de las asociaciones de los Moviemitnos sosciales que estais en la Coordinadora contra la Especualcion de Barcelona: -Nombres y apellidos,
-Nombre de la inmobiliaria y direccion
-Dia de comienzo de la huelga
-Fines concretos de la huelga
Y lo de okupar ya lo hacen, los chicos y chicas con ganas y posibiidades, sin hijos y con habita en casa de los papas.
HACE 70 AÑOS OKUPAMOS SUS FABRICAS Y PALACIOS, AHORA NOS HECHAN DE NUESTRAS CASAS!!!!! |
|
Re: Carta de mesures contra la violència inmobilià ria i urbanÃstica
|
|
per Anna |
19 nov 2005
|
|
Quin imbècil més integral aquest que ha penjat el comentari |
|
anna es una neurotica paranoica !!
|
|
per integral |
20 nov 2005
|
|
Pues eso .. |
|
Re: Carta de mesures contra la violència inmobilià ria i urbanÃstica
|
|
per 1 + |
23 nov 2005
|
|
nene, que avuí no t'has pres la medicació? deixa de fotre amb comentaris estúpids i demagogs i ves a veure la tele, o cercar webs porno, etc.. els que més t'agradi (potser siga aquesta la teva quimera: alienar-te i burxar per entreteniment a qui et presenta raons) |
|
Re: Carta de mesures contra la violència inmobilià ria i urbanÃstica
|
per Roby
galati5678@hotmail.com |
25 nov 2005
|
MEDIDAS
Los alquileres no deben superar el 10 % de los ingresos del inquilino.
Plan de vivienda social y reactivación del sector. |
