|
|
|
|
|
Anàlisi :: laboral |
|
Les relacions laborals al llarg dels darrers 25 anys (Cat / Cas)
|
|
|
per Antoni Ferret |
13 nov 2005
|
|
|
Amb motiu dels 25 anys de l'aprovació de l'Estatut dels Treballadors, del qual cal recordar que, trencant l'esperit de la Transició, es va aprovar sense consens, per imposició del bloc UCD-PSOE-UGT, el PSUC va organitzar el dia 4 de novembre una jornada amb el títol que antecedeix. Heus ací algunes notes agafades d'una de les ponències, en atenció als que no hi van assistir.
A partir de la Transició, augmenta la força i l'espai de la negociació col·lectiva (NC), amb menys intervenció estatal, intervenció que havia estat la norma de l'etapa franquista.
La reforma laboral del 1994, entre altres coses, com més foment dels contractes temporals, dóna un pas decisiu en aquest abandonament de la intervenció estatal. A partir de llavors, l'empresa pot canviar les condicions de treball sense autorització administrativa.
La NC, tal com ha quedat configurada a través de la legislació i les reformes, té dos aspectes positius:
* És obligatòria, i no pot una empresa quedar-ne al marge perquè no s'hi vulgui ajustar; tret de les «clàusules de desvinculació» de l'augment de salaris, quan una empresa pot demostrar que té pèrdues (en castellà «cláusula de descuelgue»).
* Té una continuïtat en el temps, ja que segueix sent aplicable el conveni que ha vençut la seva vigència temporal, fins que se n'aprovi un altre.
Però té aspectes negatius:
* Aquest canvi (NC en comptes d'intervenció) es va donar en època de crisi econòmica i atur, i de consegüent debilitat del moviment sindical, cosa que ha implicat successius passos enrere.
* La mateixa llibertat de la NC fa que es doni el cas de convenis d'empresa (de correlació de forces desfavorable) amb continguts per sota de les condicions dels convenis sectorials.
* La jurisprudència, interpretant la lletra dels convenis, actua sovint sentenciant a favor de l'empresari.
* L'obsessió no intervencionista porta fins i tot al cas que algunes directives europees, que serien favorables, i que són obligatòries, no s'apliquin amb l'excusa de la preferència de la NC.
Comparant la situació de fa 25 anys amb l'actual, podem observar les 5 diferències següents:
1. La consolidació de les organitzacions sindicals. I l'augment del seu camp d'actuació: no sols l'àmbit empresarial ni el macroeconòmic, sinó també la participació en consells, òrgans i pactes de tipus municipal, autonòmic i estatal.
2. La major incorporació de la dona al treball assalariat, però sense una protecció d'aquest fet, o molt tardana (va passar molt temps a haver-hi legislació sobre conciliació de la vida laboral i la personal o familiar).
3. La irrupció del tema de la salut en l'ordenació laboral (la Llei de Prevenció de Riscos Laborals de 1995, escassament complerta).
4. La incorporació de treballadors estrangers, que ha comportat algunes realitats noves: a) La prohibició (almenys en teoria) de discriminació. b) La necessitat periòdica de processos de regulació dels treballadors sense papers. c) L'emergència d'un mercat de treball submergit.
5. L'impacte de les noves tecnologies en el fet de modificar les condicions i l'organització del treball, que planteja al seu torn qüestions com ara:
a) El dret a la intimitat i el secret de les comunicacions, com en el cas del seu ús per part dels representants del treballadors. b) La no-presència física de molts treballadors en el centre de treball, com en el cas del teletreball.
Les condicions de treball, al llarg d'aquests 25 anys, han empitjorat de manera alarmant, sobretot en dos aspectes:
* La precarietat.
* La fragmentació.
Després d'un gran problema d'atur en els primers anys, darrerament, cada vegada treballa més gent, però cada vegada en pitjors condicions. De manera especial, el contracte d'obra i servei (O i S) es fa servir per a tot, per a tota mena d'abusos.
Hi ha una directiva europea que obliga els governs a evitar la contractació temporal successiva. En aquest sentit, caldria reformar l'article 15 de l'E dels T, que tracta del contracte d'O i S.
La NC ha pogut arribar a regular els contractes temporals però en sentit regressiu, adaptant-se a necessitats empresarials.
La fragmentació es manifesta en l'establiment progressiu d'una sèrie de diferències entre els treballadors:
* Diferències entre treballadors fixos i temporals en una mateixa empresa.
* Entre treballadors fixos i «autònoms» (autònoms dependents).
* Entre treballadors de l'empresa principal i els de les empreses auxiliars.
* Entre treball declarat i treball no declarat.
* Entre treballadors amb conveni i treballadors sense (en una situació de tanta prevalença de la NC, els qui no en tenen queden poc menys que abandonats).
* Entre treballadors amb representació sindical i treballadors sense representació
En aquestes condicions caldrà esprémer tota la imaginació sindical per trobar sortides.
Antoni Ferret
http://llengcat.com/aferret
________________________________
LAS RELACIONES LABORALES A LO LARGO DE LOS ÚLTIMOS 25 AÑOS
Con motivo de los 25 años de la aprobación del Estatuto de los Trabajadores, del cual hay que recordar que, rompiendo el espíritu de la Transición, se aprobó sin consenso, por imposición del bloque UCD-PSOE-UGT, el PSUC organizó el día 4 de noviembre una jornada con el título que antecede. He aquí algunas notas cogidas de una de las ponencias, en atención a los que no asistieron.
A partir de la Transición, aumenta la fuerza y el espacio de la negociación colectiva (NC), con menos intervención estatal, intervención que había sido la norma de la etapa franquista.
La reforma laboral del 1994, entre otras cosas, como más fomento de los contratos temporales, da un paso decisivo en este abandono de la intervención estatal. A partir de entonces, la empresa puede cambiar las condiciones de trabajo sin autorización administrativa.
La NC, tal y como ha quedado configurada a través de la legislación y las reformas, tiene dos aspectos positivos:
* Es obligatoria, y no puede una empresa quedar al margen porque no se quiera ajustar a ella; excepto las «cláusulas de descuelgue» del aumento de salarios, cuando una empresa puede demostrar que tiene pérdidas.
* Tiene una continuidad en el tiempo, puesto que sigue siendo aplicable el convenio que ha terminado su vigencia temporal, hasta que se apruebe otro.
Pero tiene aspectos negativos:
* Este cambio (NC en lugar de intervención) se dio en época de crisis económica y paro, y de consiguiente debilidad del movimiento sindical, cosa que ha implicado sucesivos pasos atrás.
* La misma libertad de la NC hace que se dé el caso de convenios de empresa (de correlación de fuerzas desfavorable) con contenidos por debajo de las condiciones de los convenios sectoriales.
* La jurisprudencia, interpretando la letra de los convenios, actúa a menudo sentenciando a favor del empresario.
* La obsesión no intervencionista lleva incluso al caso de que algunas directivas europeas, que serían favorables, y que son obligatorias, no se apliquen con la excusa de la preferencia de la NC.
Comparando la situación de hace 25 años con la actual, podemos observar las 5 diferencias siguientes:
1. La consolidación de las organizaciones sindicales. Y el aumento de su campo de actuación: no sólo el ámbito empresarial ni el macroeconómico, sino también la participación en consejos, órganos y pactos de tipo municipal, autonómico y estatal.
2. La mayor incorporación de la mujer al trabajo asalariado, pero sin una protección de este hecho, o muy tardía (pasó mucho tiempo antes de haber una legislación sobre conciliación de la vida laboral y la personal o familiar).
3. La irrupción del tema de la salud en la ordenación laboral (la Ley de Prevención de Riesgos Laborales de 1995, escasamente cumplida).
4. La incorporación de trabajadores extranjeros, que ha comportado algunas realidades nuevas: a) La prohibición (al menos en teoría) de discriminación. b) La necesidad periódica de procesos de regulación de los trabajadores sin papeles. c) La emergencia de un mercado de trabajo sumergido.
5. El impacto de las nuevas tecnologías en la modificación de las condiciones y la organización del trabajo, que plantea a su vez cuestiones como por ejemplo:
a) El derecho a la intimidad y el secreto de las comunicaciones, como en el caso de su uso por parte de los representantes del trabajadores. b) La no-presencia física de muchos trabajadores en el centro de trabajo, como en el caso del teletrabajo.
Las condiciones de trabajo, a lo largo de estos 25 años, han empeorado de manera alarmante, sobre todo en dos aspectos:
* La precariedad.
* La fragmentación.
Tras un gran problema de paro en los primeros años, últimamente, cada vez trabaja más gente, pero cada vez en peores condiciones. De manera especial, el contrato de obra y servicio (O y S) se usa para todo, para toda clase de abusos.
Hay una directiva europea que obliga los gobiernos a evitar la contratación temporal sucesiva. En este sentido, haría falta reformar el artículo 15 del E de los T, que trata del contrato de O y S.
La NC ha podido llegar a regular los contratos temporales pero en sentido regresivo, adaptándose a necesidades empresariales.
La fragmentación se manifiesta en el establecimiento progresivo de una serie de diferencias entre los trabajadores:
* Diferencias entre trabajadores fijos y temporales en una misma empresa.
* Entre trabajadores fijos y «autónomos» (autónomos dependientes).
* Entre trabajadores de la empresa principal y los de las empresas auxiliares.
* Entre trabajo declarado y trabajo no declarado.
* Entre trabajadores con convenio y trabajadores sin (en una situación de tanta prevalencia de la NC, quienes no la tienen quedan poco menos que abandonados).
* Entre trabajadores con representación sindical y trabajadores sin representación.
En estas condiciones hará falta exprimir toda la imaginación sindical para encontrar salidas.
Antoni Ferret |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Les relacions laborals al llarg dels darrers 25 anys (Cat / Cas)
|
|
per revetlla |
14 nov 2005
|
Les lleis mai han estat al costat dels treballadors i les treballadores, la única forma de conquistar drets és mitjançant la lluita sindical: l'acció directa i la solidaritat entre treballadores.
25 anys d'eleccions sindicals s'han demostrat contraproduents per a la Classe Treballadora, els Comités d'Empresa firmen ERE's, els sindicats representatius pacten l'acomiadament cada cop més barat i per motius més absurds (temporalitat laboral)...
Quan ens adonarem que, siguem de la ideologia que siguem, els treballadors no podem delegar. Els nostres problemes laborals els vivim a diari, i només els solucionarem associant-nos i actuant col·lectivament i directament.
Anarcosindicalisme!
http://barcelona.cnt.es |
|
Re: Les relacions laborals al llarg dels darrers 25 anys (Cat / Cas)
|
|
per Anna |
14 nov 2005
|
|
té raó revetlla però en el dia a dia és millor que les lleisno siguin tan retrògrades com aquesta. No et sembla? Evitaríem molt patiment entre la nostra classe. |
|
Re: Les relacions laborals al llarg dels darrers 25 anys (Cat / Cas)
|
|
per revetlla |
14 nov 2005
|
Evidentment les lleis si són més favorables millor, negar-ho és absurd. Però no vindran aquestes millores per pactes.
El pacte és entre iguals, i els legisladors i poderosos no ens consideren iuals.
En tot cas les millores vindran per la conquista diària dels drets socials i laborals.
Les generacions anteriors han deixat pèrdre masses drets, 25 anys ja són prou.
És hora que la joventut s'adoni que cada dia tindrem treball més precari, que cada cop serà més difícil conseguir una feina estable amb un sou DIGNE, adecuat als costs de la vida.
És el que pretenia dir. És important afiliar-se a un sindicat, ja que allí aprens com funciona la legislació laboral. Entens quins drets tens. I sense conéixe'ls mai podras defensar-los. |
|
Re: Les relacions laborals al llarg dels darrers 25 anys (Cat / Cas)
|
|
per punt |
14 nov 2005
|
|
Sr. Ferret s'ha deixat una diferència entre treballadors: els que són delegats sindicals(amb hores, i amb protecció oficial) i els que no. |
|
Re: Les relacions laborals al llarg dels darrers 25 anys (Cat / Cas)
|
|
per Ricard |
14 nov 2005
|
Es un análisis riguroso del retroceso del mundo de trabajo, de las contradicciones de las diferentes dirección sindicales, en especial CC.OO y UGT.
Pone de manifiesto lo que todos sabemos. La permanenecia de la lucha de clases y el proceso del neoliberalismo, que niega la liertad y la dsemocracia, tanto dentro como fuera de las empresas.
Las experiencias de los sindicatos italianos y franceses, de unir las reivindicaciones sindicales, junto a los MM.SS. y los Partidos de Izquierdas, puedean prefigurar una nueva mayoría, que inicie un fuerte proceso, genuinamente anticapitalista, en busca de una socidad socialista y alternativa.
El compañero Ferret ha hecho una buena aportación, al margen de delegados sindicales, y otras temas, que merece otro debate. |
|
|
