Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Juliol»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
          01 02
03 04 05 06 07 08 09
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31            

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Anàlisi :: altres temes
Prou provocacions i irresponsabilitat! (PCF sobre els fets de París)
12 nov 2005
Comunicat del PCF sobre els fets de tardor a París i altres ciutats.

PROU PROVOCACIONS I IRRESPONSABILITAT!

S´estan produint esdeveniments molt greus als barris populars de diverses ciutats de França, especialment a la regió parisenca: vehicles i edificis públics incendiats, actes de violència contra els bombers, vandalisme, enfrontaments amb les forces de policia, trets de pilotes de goma i de granades lacrimògenes... Fins i tot una mesquita ha estat atacada. La immensa majoria de les dones, els homes i els joves d´aquests barris, començant per aquelles que tenen més dificultats, són les primeres víctimes d´aquestes violències intolerables.

Aquesta explosió troba el seu detonant en la política irresponsable de provocació del ministre de l´ Interior, inspirada per raons politicistes i d´ambició personal. Tot arruïnant anys d´esforços dels representants electes locals i de les associacions, Nicolas Sarkozy no ha desaprofitat cap ocasió, com a representant de la República, per estigmatitzar les poblacions de barris sencers. Ha utilitzat el propi sofriment d´aquells âdes de la mort d´un nen fa alguns mesos fins a la de dos joves fa uns quants diesâ per sustentar una amalgama odiosa entre les dones, els homes i les famílies enfrontades a les pitjors dificultats, amb la criminalitat contra la que, per cert, es mostra incapaç d´enfrontar-se.

Estigmatitzats, humiliats, discriminats, alguns joves âen petit nombreâ s´han convertit en ostatges d´aquesta lògica d´enfrontament dins la que creuen erròniament poder expressar la seva còlera, la seva revolta i la seva desesperança.

El govern es mostra incapaç de garantir l´ordre públic. La política del ministre de l´Interior, reciclant idees de l´extrema dreta, és alguna cosa més que un complet fracàs: agita totes les tensions i produeix el resultat estrictament invers del que pretén obtenir. Nicolas Sarkozy ha de ser cessat de les seves funcions. El Govern que li dóna suport ha de reconèixer públicament el seu fracàs i decidir un canvi radical de la seva política de seguretat pública.

La situació actual, esdevinguda explosiva per les provocacions ministerials, és el producte de tres anys llargs de subestimació de la gravetat dels problemes plantejats per la que anomenen âcrisi urbanaâ?, a la qual els successius governs s´han negat a respondre, afavorint les lògiques liberals que trenquen els drets i les solidaritats.

La seguretat pública no pot construir-se quan una part important i creixent de la població és abandonada a dificultats sense solucions. No és per atzar que la joventut en sigui la primera víctima. ¿Com famílies desestructurades per l´atur i la precarietat, vivint al dia la negació als drets fonamentals que proclama la República âcomençant per la igualtat davant la llei i la seguretatâ podrien transmetre referents? ¿Com joves que no veuen el benestar i la riquesa més que a la televisió, i que viuen quotidianament , ells i les seves famílies, discriminacions insuportables, podrien sentir-se part d´aquest ordre social que els menysprea i els nega els seus drets? ¿Com el fracàs escolar, el futur tancat, l´atur i la manca d´ocupació, la desconfiança per la qual se senten apuntats no haurien de fer el llit a les pitjors derives, contribuint a llençar alguns a les xarxes esteses per delinqüents i mafiosos?

Restablir l´ordre és una urgència extrema. Això no passarà per l´acceptació de l´escalada de la violència. El Partit Comunista proposa posar en marxa un conjunt de mesures permetent de posar termini a una evolució de més en més perillosa.

1. Establir amb les poblacions afectades un veritable diàleg, mostrant la determinació dels poders públics a respectar la seva dignitat, a prendre en consideració, junt amb ells, els seus problemes i els seu patiments, per aportar-hi solucions. Aquest diàleg, que ha de desenvolupar-se dins un esperit de relaxació i no dins una lògica de desplegament de les forces repressives, comporta la posada en marxa immediata de dispositius de policia de proximitat, de mediadors entre tots els actors concernits: policia, gendarmeria, justícia, representats municipals, associacions, educació nacional, xarxa de transports, lloguers socials...

2. Acordar els molt importants mitjans necessaris per als serveis públics dels que depenen, per a les poblacions concernides i especialment els joves, les possibilitats de participar des del seu lloc en la societat:
â Ajudes a les famílies i a la primera infància.
â Mitjans massius per a les escoles on es decideix sovint el futur d´un o una jove.
â Suport important a les associacions que són, en molts casos, l´únic mitjà d´actuar eficaçment
â Desenvolupament considerable dels transports per trencar l´aïllament de certes ciutats i certs barris.
â Decisió de fer de l´habitatge social una prioritat per mitjà de la creació d´un servei públic d´allotjament marcant-se l´objectiu de fer, ràpidament, del dret a un sostre un dret absolut.

3. Fer de l´ocupació i la formació un eix prioritari de totes les polítiques públiques, apuntant cap a una veritable seguretat d´ocupació o de formació.

4. Desenvolupar en gran manera, exactament a la inversa del que es fa des de fa anys, mitjans de protecció de la joventut, sobretot en el terreny de la prevenció.

5. Tornar la seva dignitat a les famílies i als joves:
- Respectar la joventut a l´Estat i a la ciutat, donant-li mitjans per a la seva autonomia.
- Llençar un gran pla d´eradicació de la pobresa, que afecta al nostre país a milions de persones i especialment a infants.
- Suprimir totes les lleis que comporten atemptats contra les llibertats, organitzen les discriminacions i alimenten el cicle violència-repressió-violència.
- Establir una ciutadania de residència, donant dret de vot a tota dona o home que visqui a França.

6. Posar la policia al servei de tota la nació, la qual cosa implica: democratització, formació, proximitat, mitjans adaptats.

7. Atacar veritablement l'economia paral·lela i els tràfics de tot tipus, marcant una determinació sense feblesa, fins a instàncies internacionals, per atrapar als paradisos fiscals els qui blanquegen diner negre, se n'aprofiten i utilitzen les xarxes locals.

8. Tornar a donar sentit a la llei, la qual cosa implica: que sigui la mateixa per a tothom, que n´asseguri el respecte dels drets a fi que la noció dels deures recuperi tot el seu sentit i legitimitat per a cadascú, que sigui efectivament elaborada per tothom, cosa que comporta el desenvolupament de la ciutadania i de la democràcia en tots els dominis de la vida social, inclòs el funcionament dels servei públics.

9. Donar a la justícia els mitjans per fer respectar la llei, iguals per a tothom, cosa que implica, tant per als magistrats com dins el sistema penitenciari, els mitjans nous necessaris per fer de la sanció de cada infracció el mitjà per fer viure i reforçar, dins el respecte a cada persona, les regles fonamentals que permeten la vida en comú.

Partit Comunista Francès, 3 de novembre de 2005

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Prou provocacions i irresponsabilitat! (PCF sobre els fets de París)
12 nov 2005
le parti communiste n'a rien trouvé de mieux à toulouse que de faire une manif pacifiste !!!
ils essaient de récuperer les luttes et de calmer les esprits des "troubleurs d'ordre".
Estalinistas, iros al pedo!!!
13 nov 2005
Es increible que desde indymedia se tolere que la propaganda autoritaria, chekista y estalinista se publique en esta lista
Porque no se envia esta basura seudodemocrataestalinista a la lista moderada, con los fachas y los frikis?
Pensais que dando posibilidades de expresion a las organizaciones autoritarias, estalinistas y asesinas, desmovilizadoras, monarkicas en España, asesinas en RUsia y en medio MUndo ( Cuba, China, Vietnam...) aliadas del poder derechista en Francia desde el 1936, pasando por el 68 y hasta hoy mismo, pensais que colaborais en dar voz a los que ya tienen su propia prensa subencionada por el capitaismo y el estado:
Estalinistas a la lista moderada, por favor !!!!!!!
Re: Retrato de Familia
13 nov 2005
que muestra y demuestra el sub-desarrollo del nazional sindicalismo y otras sub-especies del corporativismo del paticorto caudillo en contubernio con adlateres y pesebreros de la buscona fiel y leal oposicion
Re: Prou provocacions i irresponsabilitat! (PCF sobre els fets de París)
13 nov 2005
Le PCF n'essaie pas de récuperer aucune lutte, au contraire que les partis socialo-anarchistes.

Le parti qui va surgir des banlieus ne va pas etre lié aux "luttes" des universitaires bougeois, radicalo-trotskistes. Ce qu'il faut faire c'est, entre tous, aider a que ce parti et cel leaders politiques des banlieu puissent surgir.

VIVA CHAVEZ!!!
Re: Prou provocacions i irresponsabilitat! (PCF sobre els fets de París)
13 nov 2005
la lluita dels universitaris, en el centre de l'imperi al segle XXI, no s'ha de menysprear, de fet estrategicament és indispensable pel paper que juga la universitat en la conformació del pensament hegemònic.

Altra cosa és que alguns universitaris, tinguin actituds petitburgeses, com passa, i va passar per exemple a finals del maig francès.
Re: Prou provocacions i irresponsabilitat! (PCF sobre els fets de París)
13 nov 2005
NO DISCUTAMOS SOMOS TANTOS/AS Y TAM BIEN ORGANIZADOS QUE MAÑANA TOMAMOS EL PODER Y CAMBIAMOS EL MUNDO!!

www.kaosenlared.net
Re: ESO
13 nov 2005
ORGANICEMONOS, CUANDO NOS HAYAMOS ORGANIZADO TODAS/OS Y SEAMOS MUCHAS/OS Y MUY BIEN ORGANIZADOS, TOMAMOS EL PODER Y ME SENTAIS A MI EN LA MONCLOA. Y DE PREMIO TENDREIS CREDITO EN LA CAIXA. PERO DAROS PRISA, QUE LA CHUSMA ME PARECE QUE NO ESTA POR LA LABOR Y NOS PUEDE JODER EL CHOLLO.

PASALO!
Re: Prou provocacions i irresponsabilitat! (PCF sobre els fets de París)
13 nov 2005
q penos el PCF...
ojala la CUP no actui igual quan toqui,...
Re: Prou provocacions i irresponsabilitat! (PCF sobre els fets de París)
13 nov 2005
a veure, crec que ningú, des d'una perspectiva d'esquerres pot defensar que s'atempti contra els béns de la classe treballadora i (potser encara menys) contra els pocs serveis públics dirigits per aquesta propia classe.

El que és penós és la impunitat moral dels qui des d'aquí, o des dels barris rics d'allà, proclamen a favor d'aquest tipus d'accions.

I defensar el fi d'aquesta violència cega, no significa oblidar els motius i les causes que l'ha n provocat, ni tampoc la reacció ultra-repressiva del govern.
Re: Prou provocacions i irresponsabilitat! (PCF sobre els fets de París)
13 nov 2005
recuperadors!!

SE US HA VIST EL LLAUTÓ, apagafocs.

Resulta que segons el gran Partit Comunista Frances "es una prioritat restaurar l'orde públic", " és intolerable aquesta violencia"...
perquè collons esteu sempre al costat dels opressors i mai dels oprimits, perque parleu dels social-anarquistes (ein?) i els antiautoritaris com a "petitburgesos" quan sou vosaltres els qui defenseu la pax burgesa, l'estat burges, la llei burgesa i l'orde burgés.

COMUNISTES DE PARTIT, MARXISTES AMB VOCACIÓ DE PODER: VOSALTRES SOU ELS PETITSBURGESOS, TRAIDORS I RECUPERADORS.

Desmovilitzadors, demagogs, pactistes, revisionistes, anti-insurrecionalistes, noés serviu per aillar i marginar encara més el lumpen-proletariat, l'ÚNIC subjecte revolucionari de l'actualitat!!

Sou una purria estatista, oficialista, partidista, "democrata" en el pitjor sentit del terme. Realment no se qui collons es pensa que es avui dia el PCF. Serán pringats! NI tan sols saben estar a la altura de les circumstancies.

Molts us dieu "comunistes" quan l'unic que sou es "marxistes-leninistes" somia truites. Esteu a anys llum de la "chusma rebel" dels carrers. El comunisme, abans que res, es comunitat humana, es a dir solidaritat amb els humans en comú: i la gran majoria de humans son lumpen-marginal, "chusma", treballadors precaris (no sindicats i inclus antisindicals pel vostre "AMARILLISME" a CCOO, CGT frança, UGT...). El vostre idolatrat "subjecte revolucionari": el proletariat, s'ha tornat un obrer conservador, reaccionari, pactista, inmovilista i insolidari. Ha perdut tot esperit combatiu. Només vol semblar més ric i guapo que els seus veins. Está a favor del control policial i les presons, com a metode de "control social" i com a "selecció natural" dels més forts/llestos: s'ha acomodat a l'estat paternal-patronal. Veu els precaris i la inmigració "il·legal" més com una molestia perillosa que no com a companys de classe.

"des d'una perspectiva d'esquerres" aun va!!

Qué passa, que soc burges perque tingui un ordinador i conexió a internet? No sigeu babaus.
Aquest comunicat del PCF demostra com n'estan de convençuts de la seva linia politica. Com n'estan de comodes amb l'europa del capital. L'europa fortalesa que assegura l'ordre del mercat. Només que s'ataquin uns putos cotxes, acte artistic d'insuperable bellesa, acció irrecuperable, llavors ja salteu a defensar els cotxes dels treballadors, sense mai denunciar (ni tan sols esmentar) la introducció de la dicotomía de clase (posseidors/no-posseidors) en l'antiga classe obrera.

Els lumpens dels suburbis francesos han estat desposeits pel Capital, reprimits per l'Estat. Pero amés han estat oblidats convenientment pels treballadors acomodats-sindicats-domesticats. han estat utilitzats i abandonats per "l'esquerra" francesa. Ara voleu que estiguin amb vosaltres?
Ara voleu que actuin com vosaltres voleu?
Aneu arreglats!!
Re: Prou provocacions i irresponsabilitat! (PCF sobre els fets de París)
13 nov 2005
i encara diu un que "el PCF no intenta recuperar cap lluita". Collons! Doncs si en el comunicat aquests no intenten recuperar la lluita: fent que defensen els oprimits mentre defensen l'orde político-social, ja em diras qué és "recuperar" una lluita. Si d'això no en saben els marxistes partidistes, especialistes precisament en fer aquesta politica, no en sap ningú.
Re: Prou provocacions i irresponsabilitat! (PCF sobre els fets de París)
14 nov 2005
Comunicat comú: NO A L´ESTAT D´EXCEPCIÃ

Confrontat a una revolta nascuda de l´acumulació de desigualtats i discriminacions, als suburbis i els barris pobres, el Govern Francès, acaba de superar una nova etapa, d´extrema gravetat, en l´escalada de seguretat. Ni tansols al maig del ´68, en una situació molt més dramàtica, es va utilitzar una llei d´excepció per part dels poders públics. La proclamació de l´estat d´urgència respon a una revolta, les causes de la qual són profundes i ben conegudes, sobre l´únic terreny de la repressió.

Més enllà del missatge simbolic desastrós, que alimentarà la referència a la guerra d´Algèria, ja no es tracta només d´un âapaga-focsâ?, sinó d´una lògica de guerra. De fet el govern ha mentit. La llei del 3 d´abril de 1955 autoritza: les prohibicions d´estància per âtota persona que pretengui obstaculitzar, de qualsevol manera, l´acció dels poders públicsâ?, l´assignació de residència per âtota persona [...] l´activitat de la qual es demostri perillosa per la seguretat i l´ordre publicâ?, el tancament dels âllocs de reunió de qualsevol naturalesaâ? i la prohibició de âreunions amb l´objectiu de provocar o mantenir el desordreâ?. El govern, fins i tot, ha previst registres de nit. Pot, a més, fer âprendre totes les mesures per assegurar el control de la premsa i de les publicacions de qualsevol naturalesaâ? i donar competències a les juridiccions militars, en detrmient dels jutges ordinaris.

Aturar les violències i reestablir la solidartat als suburbis, és una necessitat. I això implica sotmetre´ls a una legislació d´excepció heretada del període colonial? Sabem on porta aquest cicle tan ben conegut, que encadena provocacions i repressió, i quins resultats podem obtenir.Els suburbis no necessiten un estat d´excepció: necessiten, desesperadament, justicia, respecte i igualtat.

Paris, a 8 de novembre del 2005.

Signen:

Alternative Citoyenne, ATMF, CEDETIM, Comité des sans-logis, CRLDHT, Fédération syndicale unitaire, Ligue communiste révolutionnaire, Ligue des droits de lâHomme, MRAP, PARTI COMMUNISTE FRANÃAIS, Syndicat des avocats de France, Syndicat de la magistrature, Union syndicale Solidaires, Les Verts.

>>comunicat traduit al català per www.joventutcomunista.org<;<

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more