Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Juliol»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
          01 02
03 04 05 06 07 08 09
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31            

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: educació i societat
Punts mínims davant la LOU
12 nov 2005
PUNTS MÃ?NIMS PER LA NOVA LLEI DâUNIVERSITATS

PLATAFORMA MOBILITZADORA EN DEFENSA DE LA UNIVERSITAT PÃBLICA

Sembla força acceptat que la Llei de Reforma Universitària (LRU) de 1983 ha quedat superada per les necessitats i els reptes que la comunitat universitària i el seu entorn plantegen en lâactualitat. També cal dir que el govern de lâEstat vol tirar endavant una nova llei que substitueixi la LRU, completant els canvis en les diferents lleis dâeducació que el govern ha anat introduint. En aquest context, quan les línies bàsiques de la proposta de nova llei han estat presentades i tot sembla indicar que es vol cercar un augment de la competitivitat entre universitats, una retallada en la democràcia en el govern dâaquestes, i a més no es parla dâun augment en el finançament públic que permeti la millora de les universitats i faciliti lâaccés dâaquells que ara no poden a aquestes; els estudiants ens volem dirigir al conjunt de la comunitat universitària i a la societat per exposar els punts claus que entenem ha dâafrontar qualsevol canvi en la legislació vigent.

Creiem que el punt de partida per lâactualització de la llei continua essent la diversa missió de la Universitat com servei, motor i consciència social, a través de la creació, conservació, desenvolupament i crítica del coneixement, i de la seva transmissió atenent al dret universal a lâeducació superior.


I. Finançament

Són les Comunitats Autònomes les que tenen transferides les competències dâassignació de recursos, això fa que es vulgui defugir dâaquest debat a lâhora de discutir la nova llei, de fet el govern ha explicat que no es contempla augmentar el finançament i que en tot cas això sâhaurà de parlar en el marc autonòmic. Per nosaltres és imprescindible que es discuteixi, tant en el marc de la Comunitat Autònoma com en el marc del sistema de finançament dâaquestes, i que sâarribi a un compromís ferm expressat en un pla de finançament que solucioni els problemes econòmics que les nostres universitats públiques i els seus estudiants pateixen diàriament.

Qualsevol proposta per millorar la situació de la Universitat pública ha de passar per un augment molt significatiu del finançament públic que ara rep, situant-nos com a mínim en els nivells que observem al nostre entorn i tendint a les xifres dels països escandinaus.

Ens posicionem doncs, per un pla de finançament que contempli:

1) Augment de la despesa en Educació pública superior de lâ1,26% al 1,75% del PIB,

2) En particular, augment dels ajuts als estudiants de lâactual 0,09% del PIB al 0,27% (Mitjana de la Unió Europea), i dignificació de les retribucions del personal.

3) Congelació de les taxes acadèmiques en termes absoluts i progressiva disminució dâaquestes fins a la seva desaparició. Gratuïtat per les persones amb rendes més baixes.

4) Augment de la despesa pública en Recerca i Desenvolupament (R+D) del 0,55% al 0,9% (Mitjana de lâOCDE de països desenvolupats) del PIB.

5) Desaparició de les desviacions directes o indirectes de finançament públic cap a les universitats privades.

6) Augment de la inversió en noves tecnologies garantint el seu accés en igualtat d'oportunitats a tota la comunitat universitària així com potenciant el seu ús com a eina de millora en la qualitat docent.

7) Control i redistribució per part de la comunitat universitària de les inversions privades seguint uns criteris de qualitat i equitat.


II. Ãrgans de govern

Un dels temes que es tracten amb més recurrència a lâhora dâafrontar la nova llei dâuniversitats són els òrgan de govern dâaquesta. Per nosaltres és un tema fonamental i creiem necessari destacar que el govern universitari hauria de basar-se en la participació i la corresponsabilitat, defugint tota temptació de presidencialisme o jerarquització. A més, considerem que la Universitat hauria dâésser escola i exemple de democràcia, participació i implicació cívica en el govern colâ¢lectiu.


A lâactualitat els òrgans de govern de les universitats públiques són els següents:

· Claustre General, és triat per sufragi universal i és el màxim òrgan de govern. Ãs lâencarregat dâelegir al rector i de controlar la tasca dâaquest. Els estudiants representen entre el 20 i el 30% del Claustre (cal dir que la LRU de 1983 no fixava el percentatge de participació dâaquests), el personal dâadministració i serveis (PAS) representa al voltant del 10% i els professors un percentatge mai inferior al 60%. Així els representants dels estudiants (i dels altres estaments) en aquest òrgan són triats per i entre els mateixos estudiants.

· Junta de Govern, és triada pel Claustre General i és el màxim òrgan de govern ordinari. La seva composició manté, més o menys, els mateixos percentatges per estudiants, professorat i PAS que al Claustre General.

· El Consell Social, és la via de participació de la societat en el govern de la Universitat, però actualment només està format per representants del govern autonòmic, representants del Parlament autonòmic, de la patronal, les cambres de comerç, els sindicats, els colâ¢legis de professionals i una part universitària triada per la Junta de Govern.



La proposta presentada per la ministra Pilar del Castillo suposa:

- Sistema dâelecció del rector per sufragi universal ponderat (el vot conjunt dels professors funcionaris doctors tindrà el valor del 51%; i el de la resta de la comunitat universitària el del 49%). Aquest rector veurà augmentades les seves competències i quedarà pràcticament lliure de lâactual control que li exerceixen Claustre i Junta de Govern (només podria ser reprobat per majoria absoluta del claustre). A més, aquest sistema dâelecció podria fer que les candidatures millor recolzades econòmicament i política sortissin en una posició clarament avantatjada.

- Supressió de lâactual Junta de Govern, que seria substituïda per un Consell de Govern, que seria el màxim òrgan de govern de la Universitat. Un terç dâaquest òrgan seria triat pel rector, un terç estaria format per una representació de degans i directors de departament i un terç triat pel Claustre. Així la participació democràtica i directa dels diferents estaments quedaria relegada al Claustre (de caire fonamentalment consultiu) i a un terç del Consell de Govern. Ãs a dir, la participació de la comunitat universitària, i per extensió dels estudiants, en el seu govern seria inexistent o si més no simbòlica.

- Desaparició de la component universitària dels Consells Socials als quals quedaran atribuides importants competències com lâaprobació dels pressupostos o la creació i supressió dâensenyaments. En aquests temes les universitats no hi tindran pràcticament res a dir.

Front aquesta proposta presentem aquestes mesures per millorar i fer avançar la democràcia en lâactual govern de les Universitats:

8) Professionalització interna de la gestió, supervisada pel Claustre i conscient de la realitat universitària.

9) Reforçar i garantir que es compleixin les funcions del Claustre, mantenint el seu paper de control, evitant qualsevol pèrdua de competències dâaquest o de la Junta de Govern en favor del rector i essent el màxim òrgan de govern.

10) Configuració de la Junta de Govern com a permanent del Claustre, mantenint les seves competències de màxim òrgan de govern ordinari.

11) Garantir la participació plural dels diferents estaments universitaris en el Claustre General i la Junta de Govern, fent que cap sector de la Universitat superi el 50%.

12) Reconeixement dels òrgans democràtics de participació estudiantil (consells dâestudiants, delegacions, assemblees,...) així com garantir una dotació de recursos que permeti el seu correcte desenvolupament.

13) Articulació de Meses de Negociació sindical dels empleats de la Universitat, en els tres nivells: estatal, autonòmic i de cada universitat; delimitant les competències de cadascuna.

14) Reforçar i aprofundir en les funcions dâintermediació social, supervisió, avaluació de resultats i rendició de contes per part dels Consells Socials, aquestes tasques estarien clarament diferenciades i complementàries de les de govern ordinari. Caldrà, a més, revisar lâactual composició dels Consells Socials per garantir la participació de tota la societat (i no únicament de la seva part privilegiada) en el govern universitari.

15) Inclusió en el Consejo de Universidades de representants dels agents socials i altres institucions cíviques, i creació dâòrgans anàlegs a cada Comunitat Autònoma.

16) Creació dâòrgans i mecanismes dâavaluació i acreditació per les diferents activitats de la Universitat, així com de programes específics, que no condueixin a la discriminació entre Universitats i que vagin encaminades a trobar solucions a les mancances que sâobservin en les diferents avaluacions.


III. Estructura de personal.

La qualitat del servei universitari depèn en gran mesura de les capacitats i actituds del seu personal. Ãs per això fonamental garantir una suficient estabilitat laboral i unes raonables expectatives de promoció. La nova llei hauria dâapuntar la regulació del personal públic en la Universitat, el disseny de plantilles, la seva gestió per competències, etcètera. A més cal reconduir lâactual tendència a la precarietat en molts llocs de treball. Cal també prestar una especial atenció a la creació de noves figures precàries com la dâajudant contractat i professor ajudant doctor, proposades per la ministra.


Ãs també necessari tractar la selecció del professorat, on cal preservar lâautonomia universitària, garantint la solvència i el mèrit dels seleccionats. La proposta que presenta el govern, amb una prova dâhabilitació estatal i una posterior tria per part de les Universitats trenca amb aquests principis i obra les portes a la competència per portar-se els millors, i no garanteix que aquells que es puguin seleccionar (després de lâhabilitació i la tria de les Universitats que ho facin primer) siguin els idonis pel perfil que la Universitat requereixi.


Així doncs els punts bàsics per lâestructura del personal serien:

17) Configuració dâuna carrera acadèmica per al Personal Docent i Investigador (evitant la separació en cossos estancs amb les mateixes funcions, i la marginació per les titulacions impartides) i una professional pel PAS, mitjançant mecanismes adequats dâavaluació i promoció, incloent tanmateix etapes específiques de formació, tant investigadora com docent, per al PDI; el seu desenvolupament correspondria a un posterior Estatut específic.

18) Regularitzar la situació laboral de tots els llocs de treball, garantint condicions dignes i evitant les borses de precarietat, per exemple a les etapes de formació o en cas de creació de noves figures de professorat contractat, adaptables a les necessitats de docència i investigació; en particular, eliminació del contracte administratiu.

19) Aplicar a cada plaça de PDI a cobrir un procés descentralitzat de selecció en dues fases: preselecció i informe, atenent a la solvència i capacitat tant docent com investigadora dels candidats, per part dâexperts externs nomenats ad hoc i amb competències únicament per aquesta plaça; selecció definitiva per part de la pròpia Universitat, en funció de lâadequació a les funcions a desenvolupar, dâentre els abans preseleccionats.

20) Reconeixement dels drets laborals de les actuals beques de colâ¢laboració amb la Universitat, així com de les beques de colâ¢laboració en empreses, administracions, cursos de doctorat i/o altres entitats.

21) Establir mecanismes dâavaluació del professorat, tenint en compte lâopinió dels estudiants (expressada per enquestes,...). Els resultats dâaquesta avaluació, que es difondran a tota la comunitat universitària, serviran per proposar mesures correctores dâaquells aspectes valorats negativament, aquestes mesures poden ser cursos realitzats per experts i dirigits a millorar la docència (parlar en públic, mantenir lâatenció dels estudiants i dâaltres). Si no sâobserven millores els resultats de les avaluacions es tindrien en compte a lâhora dâestudiar promocions dels afectats.


IV. Accés a la Universitat.

Aquest ha estat seâns dubte la proposta feta pel govern que ha tingut un major pes mediàtic, aconseguint reduir o fins i tot eliminant el debat sobre la resta de temes que considerem dâigual o major importància pel futur de les Universitats públiques. La proposta que presenta el govern significaria una eliminació de la selectivitat i aquelles facultats o centres amb major demanda que oferta podrien establir una prova per a seleccionar els estudiants que acceptaria. Per nosaltres això és un nou pas en la competència entre Universitats i suposa un greuge vers la igualtat dâoportunitats. Aquesta mesura crearia Universitats dâèlit que rebrien els millors acadèmicament i que econòmicament sâho poguessin permetre (podria suposar desplaçaments,...) i les altres Universitats amb proves dâaccés més fàcils, o sense, que rebrien la resta dâestudiants: els que no han pogut acadèmicament i els que no sâho podien permetre econòmicament.


Nosaltres ens posicionem per que hi hagi qualitat a tot el sistema universitari i per la colâ¢laboració entre les Universitats.


Ãs per això que demanem:

22) Garantir el dret universal a l'ensenyament superior, augmentant el número de places en aquells estudis amb una major demanda que oferta, fins arribar a cobrir el número dâestudiants que ho demanen en primera opció. Fins que aquesta situació no sigui possible mantenir les PAAU (selectivitat) i lâactual via dâaccés, evitant multiplicacions absurdes de proves.

23) Eliminació de lâactual limitació que fixa la LOGSE al número de places reservades als estudiants majors de 25 anys que han superat les proves específiques (Actualment es reserva un número de places no inferior a lâ1% i mai superior al 3% als diferents ensenyaments quan mai abans sâhavien fixat aquests percentatges.).

24) Pel que fa a la mobilitat dels estudiants, és imprescindible que la seva potenciació vagi acompanyada de beques que garanteixin als estudiants menys afavorits poder gaudir dâaquestes experiències. A més, sâhauran dâestablir els mecanismes adients perquè les diferents nacionalitats històriques no es vegin perjudicades, ans el contrari enriquides. Ãs per això necessari garantir lâidioma i els trets propis de determinades titulacions i que no es perdin en lâafany de captar estudiants.

25) Elaborar un pla per tal de fomentar l'accés a la Universitat dels colâ¢lectius més desfavorits, així com programar mesures de discriminació positiva.

This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more