Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: antifeixisme
Castelló sota les bombes
per Torre Bellver	12 nov 2005
Hola! Des del Col•lectiu jove Reflexió de Benicàssim hem decidit exposar, en la sala d'exposicions del teatre municipal del nostre poble, una mostra de l'excel•lent treball del Grup per la memòria històrica que podreu disfrutar a partir del 20 de novembre a les 18 hores. El període d'exposició per a visitar-la serà del 20 al 27 de novembre del 2005. L'horari de 18h a 20:30 hores a la vesprada. Us esperem! ############################################### Memòria ############################################### En este país va haver-hi un temps en què es parlava en veu baixa en els autobusos. En els col•legis castigaven els xiquets que parlaven una altra llengua diferent del castellà. No es podia ser d'esquerres ni nacionalista ni faltar a missa. Va haver-hi abans també una guerra. I després d'ella, la dictadura. Franco no era un bon home ni un gran dirigent. Compte-li estes històries als seus fills. Insistisca en el fet que memoritzen. Que almenys el seu record salve la verdadera història, perquè certs polítics volen reinventar-la. El rei i la dreta espanyola tracten de convéncer-nos que el castellà mai es va imposar. Als indígenes llatinoamericans se'ls demanava per favor que assistiren a classe d'espanyol. Això em va paréixer entendre. Dins de poc la dreta es deixarà de nimietats i reivindicarà la memòria de Franco. Es començarà relativitzant. Es dirà que la situació era insostenible. Que la guerra civil no va ser per a tant. I que amb Franco, eixe home, es vivia millor. Se li faran grans homenatges i la gent llançarà globus a l'aire i serpentines. Se soltaran Vives a Espanya i a la mare que la va parir. El següent serà revisar els llibres de text i la memòria dels més jóvens. A Alemanya la negació de l'holocaust és delicte i els camps de concentració són museus que recorden l'horror d'aquells anys i la tragèdia de les seues víctimes. A Espanya encara podria fer-se quelcom paregut. Traure el cadàver del dictador de la Vall dels Caiguts i convertir-ho en museu. Un museu que recorde els presos que ho van construir, al ban vençut que, en definitiva, vam ser tots. Això i comptar-li als xiquets abans de gitar-se llargs contes que parlen de com van ser perseguits alguns sons i de com, gràcies a la voluntat d'alguns lluitadors, es van mantindre vius. Recordem la història real per a saber el que encara ens queda de camí. Col·lectiu jove Reflexió, Benicàssim.
Mira també: http://es.geocities.com/jove_reflexio/
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more