Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: educació i societat
Altres aspectes de la Convergència Europea
11 nov 2005
.
Fins ara, en anteriors edicions del Queixal, s’ha tractat el Procés de Convergència Europea des del seu aspecte més acadèmic. Concretament amb 2 articles; un sobre el nou model docent i el nou concepte de crèdit; i un altre sobre els graus i post-graus i els canvis en els diferents plans d’estudi. Però aquest procés afecta també a altres dominis del món universitari com podrien ser el tractament dels idiomes dins la universitat, un nou Catàleg de Titulacions, la mobilitat dels estudiants a nivell europeu... que també han de ser analitzats amb molta cura ja que si aquests canvis no es realitzen de manera correcta la universitat pública pot sortir-ne molt perjudicada.


El Nou Catàleg de Titulacions i les agències d’avaluació

Un dels objectius del Procés de Bolonya és l’equiparació de totes les titulacions universitàries a nivell europeu, de manera que un biòleg d’Holanda tingui els mateixos estudis que un biòleg de França. Això comportarà una reestructuració dels Catàlegs de Titulacions (la llista d’estudis universitaris que un pot cursar) de tot Europa, per elaborar-ne un de conjunt. A l’Estat Espanyol, actualment existeixen més de 150 titulacions, que es veuran molt reduïdes un cop elaborat el nou Catàleg que està previst que surti cap al 31 de maig. L’agència que s’encarregarà d’elaborar-lo serà l’ANECA (Agéncia Nacional d’Evaluación de la Calidad i Acreditación). Aquesta agència d’avaluació s’encarrega d’emetre informes sobre les diferents universitats per avaluar-ne la seva qualitat, i serà l’encarregada d’adaptar les titulacions existents al nou model universitari.
El fet que s’hagi creat una única agència d’avaluació de les universitats a nivell estatal, per començar trepitja l’autonomia de les diferents comunitats i veiem que té seriosos inconvenients en el funcionament del que per nosaltres és la correcta avaluació de la tasca docent d’una universitat. Les decisions que es puguin prendre sobre la docència de cada centre, quedaran molt lluny de la realitat de cada universitat.
Un dels riscos que es corre amb les agències d’avaluació i que actualment ja estem patint és l’aparició d’universitats de primera i segona classe. A l’hora d’avaluar la qualitat de les diferents universitats es fan rànkings, que provoquen aquesta separació i classificació totalment injusta i que enlloc de facilitar-ne la cooperació entre elles provoquen una competitivitat absurda. Hem d’intentar evitar també, que el finançament extra que puguin rebre les universitats vingui donat per aquests rànkings (fet que també succeeix actualment), ja que l’únic que farem serà enfortir cada vegada més les universitats més grans, que tinguin titulacions amb més gent, i les universitats petites, amb menys gent o amb titulacions minoritàries s’aniran empobrint cada vegada més
Des de la comunitat estudiantil no hem de permetre, tampoc, que la selecció de les noves titulacions es faci en funció del que convingui més als col•legis de professionals o a les empreses. D’aquesta manera es descuidarien alguns dels àmbits del coneixement degut a que tenen «poca sortida» o són poc rendibles econòmicament. Això no es pot permetre de cap de les maneres, ja que la universitat es deu a la societat (i no al mercat!) i per tant, ha de cobrir les necessitats d’aquesta en els diferents àmbits del coneixement que existeixen (ja sigui l’artístic, el científic, l’humanístic, el social o el tècnic) sense descuidar-ne ni un per motius d’eficiència econòmica.

Idiomes i mobilitat estudiantil

Un dels objectius del Procés de Bolonya és obtenir un major nombre d’estudiants que cursin els seus estudis a l’estranger, i formar així una xarxa d’universitats amb una gran mobilitat tant del professorat com dels estudiants.
Un altre requisit a tenir en compte per tal que tothom pugui cursar els seus estudis amb igualtat d’oportunitats, són les beques de mobilitat. Si no tornarem a estar davant del cas en que només la gent amb rendes més altes podrà marxar a l’estranger a formar-se. És conegut per tots, que les actuals beques Erasmus (beques de mobilitat europea), no són suficients per poder viure durant uns mesos fora del país. Amb 100 € al més, no en tenim ni per alimentar-nos diàriament. Per tant, serà necessari un increment de beques si es vol facilitar una mobilitat estudiantil a nivell europeu que no sigui elitista.
És obvi que per anar a cursar estudis a un país estranger cal conèixer bé el seu idioma, i aquest és moltes vegades l’impediment d’alguns estudiants a l’hora de marxar fora. Actualment les universitats no faciliten de manera pública l’aprenentatge d’un idioma estranger, I les Escoles Oficials d’Idiomes tenen un nombre limitadíssim de places comparat amb les llistes d’espera que tenen. Si es manté la situació en els pròxims anys, això suposarà un greu problema pels estudiants que vulguin cursar els seus estudis fora del país, però no es puguin pagar un curs d’idiomes.

Llengua i uniformisme cultural

Un altre dels punts que es poden veure afectats amb un mal procés de convergència europea és el tractament de la llengua i la cultura catalana dins la universitat pública. Un dels perills amb què ens podem trobar és que el procés de convergència europea, es converteixi en un procés d’uniformització cultural, descuidant així, les peculiaritats de cada universitat.
Sabem que un dels objectius de la convergència és la mobilitat de professors i estudiants, i aquest fet pot afectar de manera clara i directa en la presència del català dins les facultats. Actualment ja succeeix que amb l’objectiu de captar nous estudiants de fora, s’elaboren post-graus en anglès o castellà, i s’espera que aquest fet s’agreugi de manera notable amb l’augment de possibilitats de mobilitat dels estudiants europeus, descuidant d’aquesta manera que la llengua catalana hauria de ser la llengua vehicular de les universitats catalanes. Una bona alternativa a això és fer una aposta clara i decidida per informar als estudiants de la nostra situació en el seu país d’origen, de manera que ja arribin coneixent la realitat cultural de Catalunya, i que les universitats ofereixin cursos de català de manera gratuïta a tots els estudiants que ho necessitin.
De la mateixa manera hem de vigilar que el procés de convergència no esdevingui un procés d’uniformització europea. És a dir, que les particularitats que puguin tenir les diverses titulacions d’una universitat o d’un país haurien de ser considerades com una riquesa, i per tant preservades. Hem de tenir cura doncs, que no quedin fora de la nova reestructuració de titulacions, sota un criteri d’homogeneïtat cultural mal entès.
Així doncs tota la comunitat dels i les estudiants, hem d’estar damunt del procés de Convergència Europea, vigilant i demanant les condicions que creiem necessàries perquè d’aquest procés no en surti en perjudicada la universitat pública.
Mira també:
http://www.pmdup.tk

This work is in the public domain
Sindicat