Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: globalització neoliberal
15 tesis per a la construcció d'una esquerra europea d'alternativa
11 nov 2005
1. Sabíem fins a que punt la crisi de la política era una de les conseqüències específiques de la globalització capitalista. Sabíem, a més, que en aquesta crisi confluïen el desenllaç del gran i dramàtic conflicte del segle XX. Sobre aquest coneixement hem fonamentat la idea de la refundació.

2. L'anàlisi crítica de les noves formes concretes d'alienació i d'explotació del treball assalariat, de la seves modificacions i de l'ampliació del camp en què actuen ens va dur a comprendre el sentit més radical de la ârefundació comunistaâ?.

3. Les noves formes d'organització del poder a escala mundial ocupen el lloc dels estats nacionals, de les antigues sobiranies, dels sistemes d'aliances, dels ordenaments mundials hereus de la victòria contra el nazi-feixisme i de la guerra freda. Aquests no han estat cancel·lats sinó transfigurats per la nova cadena de comandament que arriba al món sencer. El problema de la transformació de la societat capitalista no es pot situar sinó en l'àmbit mundial. Aquesta és la base per al renaixement de la política.

4. El naixement i el desenvolupament del moviment de crítica a la globalització origina un fenomen de valor estratègic. Aquest fenomen reclama ser interpretat també a la llum d'un rellançament del conflicte social i de treball i d'altres experiències de participació conflictiva. La refundació comunista té aquí el seu principal recurs. Tanmateix, aquest recurs no és infinit.

5. La guerra infinita i indefinida troba en la doctrina Bush la seva orgànica i terrible declaració d'intencions i en el govern nord-americà la baula d'arrossegament de la cadena de poder del nou ordre imperial. Així mateix, la guerra de civilitzacions es transforma en la màscara per desplegar del tot la globalització capitalista amb el seu caràcter intrínsecament regressiu.

6. Cal que el nou moviment per la pau sàpiga marcar-se com a objectiu derrotar la guerra de la globalització capitalista, combatent tot el sistema de guerra a escala mundial. El caràcter extrem d'aquesta guerra produeix moltes oposicions, resistències i dissensions, fins i tot en l'àmbit dels estats i dels governs. El moviment s'ha de relacionar activament amb aquestes contradiccions sense atribuir-los la possibilitat d'aturar el procés. Només el creixement quantitatiu, qualitatiu, social, polític i cultural del moviment permet aquesta possibilitat. Aquest creixement pot desvetllar el nexe entre model social neoliberal i guerra de la globalització i, per tant, treballar per una alternativa de model de societat. El renaixement de la política pansa per lluitar contra la guerra i per la pau. Si no hi ha pau sense justícia, no hi pot haver justícia sense pau.

7. A l'interior de la política mundial, Europa és, per nosaltres, la dimensió mínima necessària perquè reneixi la política de les classes subalternes. La seva destinació i la possibilitat mateixa d'exercir un protagonisme passen per participar en la construcció de la via de sortida de la crisi de la política. Conquerir la pau i transformar l'actual societat capitalista seran els terrenys relacionats d'aquesta empresa. Europa n'és el teatre mínim, inseparable del món.

8. Europa és, no obstant això, solament un cas d'una globalització capitalista més general. Europa no existeix políticament. No és una realitat geopolítica autònoma ni una original experiència de democràcia i de govern. El fonament d'aquest estat (que és tal malgrat les cultures que l'han enriquit i la seva extraordinària experiència de considerar la política com a expressió del conflicte de classes) resideix en el model social configurador de la globalització i, per això, cada vegada menys europeu. Però les antigues cultures europees i les extraordinàries experiències polítiques d'Europa revelen encara avui una possibilitat. Aquestes poden i han de ser posades en relació amb un moviment que marca el nostre temps. El salt de tigre és possible i necessari.

9. Sabíem que les dues ones llargues i contraposades dels nous processos mundials, una la de la globalització capitalista i l'altra la que proposa un altre món possible (i necessari) fan entrar dramàticament en crisi la hipòtesi reformista (encara que no necessàriament les formacions que s'hi refereixen). La fallida de la darrera temptativa reformista, la del centresquerra, tant als Estats Units com a Europa, ha contribuït a elegir, en la segona globalització, les dretes com a forces de govern.

10. La crisi, com la guerra, són part constituent de la segona globalització. La precarietat i la incertesa no sols assalten el treball i la vida de la gent, també afecten l'economia i el desenvolupament capitalista. La inestabilitat i la incertesa són la clau del quadre general i de classe del capitalisme del nostre temps. El curs breu de la crisi de la política es confronta amb el curs llarg de la crisi de civilització, marcada per la tendencial separació entre la innovació i el progrés social. En aquest quadre s'aprofundeix la crisi de la democràcia.

11. Cal que tinguem en compte que la crisi de l'esquerra reformista a Europa occidental, evidenciada en el cicle global de les eleccions, es troba en ple desenvolupament i no ve sola. S'està aprofundint i, en lloc de trobar sortides a la crisi, a Europa com en tots els països, es produeix una divergència: d'una banda, la tesi de la governabilitat proposa un ordre neocentrista que vol la globalització i el model nord-americà; de l'altra banda, la recerca d'un nou recorregut reformista posa en tensió crítica aquesta tesi amb aquella tendència de fons. La inestabilitat i la incertesa assalten l'esquerra reformista, que no pot ser considerada com una realitat substancialment immodificable.

12. Hem de tenir en compte que la crisi de l'esquerra reformista i socialdemòcrata destrueix qualsevol possibilitat per a les forces comunistes de definir-se en relació amb aquella. La idea que, fixada una identitat històrica heretada del passat, es pot construir una fase de transició cercant una aliança de govern amb els reformistes ha estat ferida de mort en aquest cicle. Però a la salvació no s'arriba tampoc amb el contrast respecte a la socialdemocràcia. En realitat, el que estem aprenent és que a la crisi de l'esquerra reformista, enfront de la globalització després de la derrota del segle XX, s'uneix la crisi de les formacions comunistes tradicionals. Simula stabunt, simul cadent . Sabíem que la refundació era necessària per reconstruir una perspectiva revolucionària. Ara ens adonem que és necessària per existir.

13. La palanca per al canvi és, per tant, construir un nou moviment obrer. Europa és un dels llocs encarregats d'aquesta nova construcció del subjecte de la transformació de la societat capitalista del 2000. Ãs, obligatòriament, el nostre lloc prioritari d'acció.

14. La construcció a Europa d'una esquerra d'alternativa com a protagonista política del nou cicle és una qüestió decisiva per al desenllaç general de la confrontació. El caràcter plural dels moviments exigeix un subjecte polític capaç, per la seva pròpia composició, d'entrar en dialèctica amb ells en el marc del projecte per construir un âaltre món possibleâ?. La crisi de la política requereix sortir-ne a través de la fundació d'un nova relació entre la política d'esquerres, el conflicte social i la societat civil. Rifondazione Comunista és condició necessària però no suficient per a aquesta última redefinició. En el marc de la construcció d'una esquerra alternativa europea, la refundació comunista pot guanyar un nou horitzó impulsor i contribuir al naixement de la subjectivitat política necessària per fer creïble l'objectiu d'una altra Europa. Una Europa autònoma, com a porta cap al sud del món, portadora d'un model social i polític diferent del de la globalització.

15. Les forces representades en el GUE i les forces polítiques que es col·loquen a Europa a l'esquerra de la Internacional Socialista estan cridades a aquest tasca per deixar de ser minoria. Però l'esquerra d'alternativa no pot néixer sobre una geografia política discriminatòria. Les seves discriminants són la radical oposició a la guerra i l'abandó de les polítiques neoliberals. La seva ubicació prioritària es troba dintre dels moviments de lluita del nostre temps per tal de construir una alternativa de societat. La seva raó de ser és la reforma de la política a fi de retornar l'eficàcia a l'acció col·lectiva i fer renéixer la política. Per això, en la nova subjectivitat europea han de poder conviure en igualtat partits, organitzacions socials, polítiques i culturals diferents dels partits. Per dur a terme la transformació, L'esquerra d'alternativa ha de transformar la seva pròpia manera de ser i dirigir-se cap a la participació, el pluralisme, la valoració de les diferències i de l'autogovern.
15 tesis per a la construcció d'una esquerra europea d'alternativa, Fausto Bertinotti. Desembre de 2002

This work is in the public domain

Comentaris

Re: 15 tesis per a la construcció d'una esquerra europea d'alternativa
11 nov 2005
1a. tesi: S'agafa una ampolla buida.

2a. tesi: S'omple de betzina.

3a. tesi: S'hi posa un drap que surti una mica.

4a. tesi: S'encen el drap.

5a. tesi: Rapidament, es tira contra qualsevol manifestacio del sistema.
Sindicat