Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: criminalització i repressió
Prohibit ser pobre a Barcelona?
per joan closs	10 nov 2005
Un fantasma recorre Barcelona... l’incivisme. D’un sol cop, i al mateix sac, equiparen prostitució, mendicitat, migracions, dissidència, ocis nocturns i "delinqüència al detall" (la grossa ni la toquen), cosificant-les com els mals absoluts de la ciutat. Ja tenim enemic, alegria als despatxos oficials: tots cap a la foguera! Caps de turc, cortina de fum i solucions màgiques en una nova operació de marketing del civisme/cinisme. Fins i tot –quina barra!- han definit la pobresa com a una patologia –Jordi Portabella dixit-, quan no és res més que la més crua realitat socioeconòmica estructural fruit de decisions polítiques. De les seves decisions polítiques.
Prohibit ser pobre a Barcelona? Tot plegat, el més curiós, dramàtic i sobtant és que a més s’ho creuen. Que això funcionarà. Que es pot amagar la marginació, l’exclusió, la pobresa; o que la desesperació deixarà de picar a les portes de la vella Europa. Però no cal ser Sigmund Freud per esbrinar que no es pot amagar tanta misèria sota la falsa catifa de l’incivisme; que mentre combatin cegament conseqüències i no afrontin causes, tenen la derrota més que assegurada. Més cinisme: no els molesta la pobresa. Els molesta que es vegi, que ocupi el centre-aparador d’una ciutat de disseny repensada com la botiga més gran del món. Posats a fer, només cal que anomeneu les noves directrius com Ordenança del Sant Ofici de la Inquisició i el Sant Civisme. I després ja ens direu quin paper ens reserveu a la llarga llista de nous proscrits i perseguits i quantes garrotades rebrem dels UPAS. I sobretot, ja ens direu com ho penseu fer, perquè ja s’anuncien noves resistències, insubmissions i desobediències a aquest atac d’autoritarisme per “intervenir la ciutat�. Que és molt diferent “d’intervenir a la ciutat�. Capgireu-vos el discurs, que per alguna cosa cobreu un milió al més: no us demaneu res que no sapigueu fer. Que eradiqueu la desigualtat, que deixeu de jugar impunement al negoci del totxo amb les màfies immobiliàries, que no vengueu més sòl públic, que s’escolti la veu i necessitats del sense veu, que l’espai públic deixi de ser un espai de negocis i calers, que no es mercantilitzi cada espai de vida quotidiana, que les condicions de vida no empitjorin, que els ciutadans pintem quelcom més més enllà del circuit obligat espectador-elector-consumidor. Com el rei va nu –i el més fàcil és sempre acarnissar-se amb els dèbils– la pregunta també va nua: quan penseu criminalitzar i perseguir l’especulació, valents? Quan sereu tan curosos, zelosos i exigents amb totes les expressions de la violència immobiliària? ...i ja que l’ambient del país està tan constitucional, una altra pregunta retòrica pel tripartit local: no es pot considerar desatenció, irresponsabilitat i delicte d’omissió que el nostre Districte no hagi mogut ni un dit –ni un sol– per evitar el mobbing dantesc a Verdi 28? Ignoren que la Constitució obliga els poders públics a “combatre l’especulació�? En el món del tot al revés, però, la casa gran està més ocupada en impulsar el Saló Immobiliari Barcelona Meeting Point, que arrasarà amb la ciutat i que ha estat la major concentració dels especuladors radicals més perillosos d’Europa. Barcelona pels núvols. I sota l’sky line, s’hi continuaran aplegant pobres, precaris, rodamóns o prostitutes, cadascun amb la seva història i els seus somnis, i cadascun també, amb més dignitat que bona part dels nostres dirigents junts. Temps al temps, però l’única forma d’eliminar la pobresa és eradicar-la, no pas foragitar-la malthusianament. Si encara no heu arribat a aquesta regla de tres, anem ben apanyats. Aristòtil ja ho va dir: “Hi ha democràcia on manen els pobres�. Aquí –i ara-, mana qui mana... Però els Dijous Paella encara la claven més: “Urbanistes de carrer vigilen els que no tenen res/ ja n’hi prou d’aquest color, ja n’hi ha prou d’arquitectura / que el món seria molt millor sense tantes capes de pintura/ Mira que Barcelona no és bona si la bossa sona i no sona per a tothom�... Ateneu La Torna (Vila de Gràcia) extret de www.transversalweb.com
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more