Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Juliol»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
          01 02
03 04 05 06 07 08 09
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31            

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: educació i societat
L'Espai Europeu d'Educació Superior
09 nov 2005
L’ESPAI EUROPEU D’ENSENYAMENT SUPERIOR

L’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES) és un procés de convergència europea dels estudis superiors, que conclourà l’any 2010. Aquest procés es va iniciar oficialment amb la declaració de Bolonya l’any 1999 i suposarà un canvi radical en el model de docència i d’aprenentatge, així com la unificació de l’estructura dels estudis universitaris europeus. Els principals objectius d’aquest nou model són l’assegurament i l’acreditació de la qualitat de l’educació, la homogeneització dels estudis, la promoció de la mobilitat i un canvi en l’enfocament de la formació que estarà centrada en l’alumne enlloc del professor i, en l’aprenetatge permanent.

Analitzem el contingut que forma l’EES centrant-nos en la majoria dels apartats que configuren el contingut del Comunicat de Berlín de setembre del 2003, degut a que es tracta de l’última reunió de ministres responsables de l’ensenyament superior a nivell europeu.


La garantia de la qualitat

S’impulsa la cooperació europea per garantir la qualitat de l’ensenyament superior mitjançant criteris i metodologies comparables. Tot i així es remarca que d’acord amb el principi d’autonomia institucional la responsabilitat de la qualitat del ensenyament superior recau en els estats. A nivell estatal i seguint la normativa de la LOU (article 31) els òrgans encarregats de definir el procés d’avaluació de la qualitat són el “Consejo de Coordinación Universitaria� i la “Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad�.
Les agències que avaluaran la qualitat de l’educació tindran un paper central perquè seran el principal agent en l’acreditació dels estudis mitjançant uns criteris d’avaluació competitius. Amb aquests criteris d’avaluació competitius la lògica neoliberal penetra en l’estructura del sitema universitari ja que s’establiran escales de prestigi que repercutiran en un major o menor finançament de les universitats amb les conseqüencies implicites que això comporta (augment de les desigualtats entre les uiversitats creant una separació entre universitats d’elit i universitats de baix nivell com als EEUU).


La nova estructura de les titulacions

L’estructura de l’educació superior és dividirà en dos nivells més el doctorat (enfocat a la investigació):
Grau o Bachelor: La duració serà d’entre 180 a 240 crèdits (3 o rarament 4 anys). Es tractarà d’un títol de caràcter general amb un marge d’asignatures optatives molt reduit, limitant així la capacitat de la universitat alhora d’elaborar el pla d’estudis (uniformització de les titulacions). A més, a més, es vol inculcar als alumnes d’una base metodològica per afrontar la formació continuada i així adaptar-se a una societat sotmesa a consants canvis i a un mercat laboral inestable i flexible.
Postgrau o Master: La duració serà d’entre 120 a 160 crèdits (1 o normalment 2 anys). Per accedir al postgrau serà obligatori haver cursat primer estudis de grau. Es tractarà d’una titulació de caràcter especialitzat ja que l’estudiant aprofundirà els seus coneixements sobre algun camp concret relacionat amb l’estudi que havia cursat anteriorment i finalitzarà amb la realització d’un treball defensat davant d’un tribunal.
És deduible que la professionalització exessiva i la voluntat de reduïr la durada dels estudis de grau respon a la pressió del mercat laboral i a més, a més, beneficiarà als estats perquè el finançament de la eduació universitària resutlarà més rentable.
Per un altre cantó es plantegen certes incognites sobre la gratuïtat real dels estudis de postgrau tot i que el Ministeri d’Educació del Estat espanyol afirma que els masters s’oferiran a preu públic. Aquest asceptisime es deu a que la LOU possibilita l’augment de les taxes (aquestes s’estableixen en funció del cost real del ensenyament), perquè a països on ja s’ha implantat el nou sistema de titulacions els masters es poden ofrir fora de les universitats (àmbit privat) i perquè cop s’ofereixen més masters privats des de les mateixes universitats públiques.
La modificació de la divisió entre estudis de grau i postgrau provocarà una dualització real del estudiantat que es veura reflexada en el mercat laboral on els que hagin cursat el postgrau tindran moltes més possibilitats d’accedir als càrrecs amb més prestigi socioeconòmic.


La promoció de la mobilitat

Segons el comunicat de Berlin “la mobilitat dels estudiants i del personal acadèmic i administratiu és l’eix de la creació de l’EEES�. Així mateix declaren la intenció d’eliminar els obstacles a la mobilitat i de millorar els ajuts i les beques nacionals per tal d’incentivar-la.
Tot i la declaració d’intencions de millorar les beques a la mobilitat, actualment la quantia econòmica és molt minsa i cobreix un percentatge molt reduït de les despeses que suposa estudiar a l’estranger. Així doncs, la promoció de la mobilitat esdevé una mesura de caràcter classista degut a que exclou als estudiants amb un estatus econòmic més baix.


La creació d’un sistema de crèdits comú (ECTS)

El sistema europeu de transferència de Crèdits (ECTS) consisteix en un sistema d’equivalències que permet comparar els estudis cursats en les diferents universitats que formen part del àrea de l’EEES. Aquest facilita la mobilitat estudiantil i el desenvolupament dels plans d’estudi internacionals El sistema de crèdits ECTS s’enmarca en la nova metodologia que és vol aplicar en l’ensenyament superior (inspirada en el model anglosaxó). Aquest model vol transformar el rol de la docencia abandonant l’actual model centrat en la figura del professor i representat per l’estructura de classes magistrals a un nou tipus centrat en la figura del alumne. Per tal de portar a terme aquest objectiu el sistema de crèdits ECTS
Comptabilitza els crèdits a partir del treball de l’alumne i no del professor (hores de classe, tutoria, seminaris, treball a casa,...). Estableix que s’han de cursar 60 crèdits a l’any i que cada crèdit comporta entre 25 i 30 hores de feina. Així doncs, suposa un total d’entre 1500 i 1800 hores a l’any.
Pèrdua de pes de les classes (especialment les magistrals).
Augment de la importància del treball individual i amb grup, les tutories i les noves tecnologies.
El nou sistema de comptabilització dels crèdits suposa una dedicació de l’alumne a temps complet dificultant la compatibilitat estudis-treball. Aixi doncs, si no s’incrementen les beques o s’estableix la opció de cursar els estudis a ritmes més baixos (ampliant els anys d’estudi) suposarà la exclusió dels estudis de grau superior a les persones amb una status econòmic baix i que els joves que es volen emancipar econòmicament de les seves families i estudiar al mateix temps hagin de triar per una opció o la consolidació dels sistemes de prèstec als estudiants, beneficiant així a l’activitat econòmica de la banca i hipotecant el futur d’un sector dels estudiants.
Al mateix temps comporta un nou model pedagògic de la docència i una renovació dels plans d’estudi que per adaptar-se adequadament a les universitats requereix una actuació ben planificada amb la participació de tots els estaments implicats i de la dotació de recursos materials i de temps necessaris. L’analisi de la conjuntura actual en l’ensenyament superior a nivell europeu no condueix a pensar que s’augmenti substancialment els recuros que les institucions públiques aporten a la universitat pública, ans al contrari, sembla que la linia a seguir en els pròxims anys serà la de una major privatització de l’educació superior.1


L’adopció d’un sistema de titols fàcilment comparable

Segons la Declaració de Bolonya l’objectiu de l’adopció d’un sistema de títols fàcilment comparable és el de “promocionar l’obtenció d’ocupació i la competitivitat del sistema d’educació superior europeu�.
L’adopció d’un sistema de títols fàcilment comparable es dividirà en dues etapes (tan a nivell europeu com del Estat espanyol):
Una primera fase transitòria, en la que s’adjuntarà un document als títols i que descriurà la naturalesa, el nivell, el context, el contingut i els status dels estudis cursats. Aquest document és el Suplement Europeu del Títol (SET).
Una segona fase definitiva, una vegada implantades les noves titulacions conforme al sistema de crèdits europeu. “La Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad� elaborarà els criteris d’acreditació (dins d’aquesta s’ha creat el “Comité Nacional de Acreditación� amb la funció de validar el procés d’acreditació).
Amb els criteris d’acreditació de les noves assignatures d’acord amb el sistema de crèdits europeu és d’esperar que es reduirà el nombre d’assignatures del primer nivell (bachelor) perquè és tracta d’una tipologia de títols de caire generalista i per qüestions d’homogeneització dels títols que s’oferiran a l’àrea de l’EEES.2 Amb l’homogeneïtzació dels diferents estudis de grau a nivell europeu es reduïran les particularitats de cada context local, empitjorant l’adaptació del sistema d’educació superior al seu entorn més immediat.
Hi ha indicis de que l’adopció d’un sistema de titols fàcilment comparable serà utilitzat com un instrument per eliminar, fusionar o reduïr el nivell de les titulacions que no resulten rentables des del punt de vista empresarial (especialment la branca d’humanitats). Cal tenir en compte que entre les persones que formen el “Comité Nacional de Acreditación� hi ha representants del sector empresarial.


La participació de les institucions d’ensenyament superior i els estudiants en l’elaboració i la implantació de l’EEES

En un principi no es va comptar amb els estudiants a l’hora d’elaborar l’EEES i no fou fins després de la pressió exercida des de la Convenció d’Estudiants Europeus que va tenir lloc a Göteborg al març del 2001 i per part de les Unions Nacionals d’Estudiants a Europa (ESIB) que a la conferència de Praga de maig del 2001 que els ministres van acceptar la participació dels estudiants en el procés.
No és va permetre la presència dels estudiants fins que l’estructura bàsica del procés ja havia sigut definida a la Declaració de Bolonya. A més, a més, la presència dels estudiants en la construcció del EEES només està representada per l’ESIB, una organització molt poc crítica amb tot el procés i que només compleix la funció de legitimació d’aquest.


La promoció de la dimensió europea dins del ensenyament superior

Respón a la necessitat de crear un sentiment de pertinença a la UE. Aquest sentiment és necessari per tal de garantir la lleialtat ciutadana i la cohesió social de les diferents organitzacions territorials. La UE cada cop assumeix més competències dels estats membres però a l’actualitat el sentiment de pertinença a aquesta per part del conjunt de la població que la integra en general és bastant dèbil i distant.
De la mateixa manera la mobilitat també es una eina per potenciar la creació del sentiment de pertinença.


L’aprenentatge permanent

En la conferència de Praga es va considerar que el “long life learning� havia de ser un dels puntal de l’educació superior europea per tal d’adaptar-se als canvis constants de la societat i del mercat del treball.
L’implementació d’aquesta mesura suposa un canvi en la docència i els programes i, per sobre de tot, requereix un augment considerable dels recursos destinats a la educació superior per tal de poder complir correctament amb aquesta funció. Tal i com s’ha mencionat amb anterioritat, les institucions públiques segurament no facilitaran els recursos necessaris reflectint-se en la qualitat de l’ensenyament i/o en la progressiva privatitizació d’aquest.


L’EEES neix fruit de la globalització neoliberal en una econòmia cada cop més basada en el coneixement. El capital humà és de gran importància i l’educació superior és la peça clau en la seva creació i desenvolupament. L’EES suposa la creació d’una gran àrea coordinada d’educació superior, amb una estructura de crèdits i títols comuna i amb una nova metodologia més enfocades al mercat laboral i als constants canvis d’aquest.
En aquest nou model destaca el rol que l’educació superior assumeix (o almenys assoleix una major importància) com a motor incentivador de la economia, condicionant aspectes tant determinants com:
L’elaboració de les noves titulacions augmentant la importància dels criteris econòmics, és a dir, de les necessitats del mercat; eliminant o reagrupant els estudis que no resulten rentables per aquest.
L’avaluació segons les necessitats del mercat del treball i el finançament basat en criteris competitius, provoca que les diferents universitats adoptin criteris mercantilistes en detriment de la qualitat per tal de ser les millor situades potenciant així la uniformització dels continguts i que els estudis rebin més o menys recursos tenint en compte la seva utilitat econòmica. Al mateix temps es produirà una divisió entre universitats d’èl·lit (les que resultin més rentables) i universitats de baix nivell (les que menys s’hagin adaptat a les necessitats del mercat del treball).
Un altre punt important és l’augment del finançament que requereix la implantació de les mesures adoptades en el marc de l’EEES. Es necesari un augment dels recursos econòmics per tal d’aplicar les reformes necessàries. Aquest no provindrà del sector públic, degut a les restriccions pressupostàries a les que els governs estan sotmesos i s’obre la porta a la privatització de l’educació, especialment en l’educació a distància i en els masters. El resultat consistirà en un increment dels costos personals ja sigui provocat per un augment de les taxes públiques o bé per la privatització de certs títols. En aquest sentit l’accés a l’educació superior es veurà limitada als individus o families amb un baix nivell adquisitiu.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: L'Espai Europeu d'Educació Superior
09 nov 2005
eps, penso que estàs donant un mal ús a indymedia
Re: L'Espai Europeu d'Educació Superior
09 nov 2005
ja posats ...



Convocatòries
- Dilluns 15 de Novembre: Cercavila contra Bolonya a la UAB (convoca Assemblea Intercampus)
- Dimarts 16 de Novembre: Jornada d'Accions descentralitzades contra la Privatització
- Dijous 17 de Novembre:
Vaga d'estudiants de Secundària contra la LOE
Vaga d'estudiants d'universitat contra l'EEES
Manifestació unitària contra la privatització de l'ensenyament a les 12 a la Plaça Universitat de Barcelona (convoca PMDUP)
Concentració davant del Rectorat a les 12h a la Universitat de Lleida


L’educació és un dret, no una mercaderia!

Enguany, el desenvolupament de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES) comença a ser una realitat cada cop més palpable. Ja fa uns anys que les diverses assemblees de facultat i organitzacions d’estudiants que composem la Plataforma Mobilitzadora en Defensa de la Universitat Pública (PMDUP) estem informant-nos sobre l’abast d’aquesta reforma i conseqüentment posicionant-nos al respecte.

Per això, hem analitzat el tema en espais estudiantils tan dins com fora de les Universitats, i avui, 17 de novembre, dia internacional de l’estudiant, ens veiem abocats a la convocatòria de vaga estudiantil i mobilitzacions, de forma coordinada amb companys i companyes d’arreu d’Europa.

L’educació s’enfronta a múltiples amenaces que pretenen reduir-la a la condició de mercaderia; ja sigui a escala mundial a través de l’Acord General del Comerç de Serveis (AGCS) promogut per l’Organització Mundial del Comerç (OMC) com a nivell europeu amb l’establiment del Tractat pel qual s'estableix una Constitució per a Europa, el projecte de directiva Bolkenstein o el desenvolupament de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES). Aquestes, hagin tingut més o menys èxit, posteriorment es tradueixen en les reformes educatives amb les que cada un dels Estats estan impulsant un procés de privatització directa o indirecta dels serveis públics, que intenta acabar amb el dret a una educació pública i universal per a tots i totes.

Davant de l’anomenat Procés de Bolonya iniciat el 1998 que estableix els principis rectors de l’EEES “amb l’objectiu d’incrementar la competitivitat del sistema europeu d’educació superior�, plantegem les següents qüestions crítiques:

El procés d’elaboració i implementació a cada estat no ha comptat amb la participació efectiva de la comunitat universitària ni de la resta de la societat, però si amb les directrius de la UE i la OMC.

-La intenció que s’amaga en aquestes iniciatives és subordinar els continguts, estructures, mètodes i fins de la universitat a les necessitats del mercat, posant la lògica del màxim benefici per davant de la funció social del coneixement. Tot plegat, en plena etapa de desmantellament de l’Estat de Benestar.

-Estableix un model basat en la implementació dels ECTS (de l’anglès European Credit Transfer Sistem) que equipara la jornada de l’estudiant a la jornada laboral de 40 hores. Aquest model consagra l’alumne a temps complert, obviant el fet que amb l’actual sistema de beques són molts els i les alumnes que necessiten treballar. Això exclou de la universitat als estudiants-treballadors, causant una evident elitització que priva a milers de persones d’un dret fonamental.

- Implanta una estructura dels estudis dividida en grau i postgrau, que fomenta una inserció immediata a un mercat laboral precaritzat en el cas dels graus i a una elitització en l’accés dels postgraus. Serà enguany, el curs en què coneixerem aquesta nova estructura, però no podem ser més pessimistes sobre el futur d’aquestes especialitzacions, cridades a jugar el paper de filtre per assolir un nivell de coneixement ben remunerat pel mercat.

-Introdueix criteris de rendibilitat a l’hora d’elaborar el catàleg i la distribució de les titulacions. Aquest procés suposa una homogeneització dels continguts i la eliminació d’aquells no considerats rentables en termes de mercat, així com una amenaça per a les identitats i llengües minoritzades, que passen a ser concebudes com un cost econòmic per a les universitats segons la lògica de mercat. Després de l’estira i arronsa al que hem assistit els darrers mesos, encara no tenim garantia de en què consistirà el catàleg. Ja se’ns va deixar clar, però, que algunes titulacions podien caure pel fet de no ser “econòmicament rentables�.

- Els estudiants passen de ser usuaris d’un servei públic a clients d’una empresa, la universitat, que des d’aquest mateix moment s’haurà de regir segons les lleis de la competència, l’oferta i la demanda. El finançament competitiu, segons la lògica de la gestió empresarial, provocarà que les universitats hagin de barallar-se entre elles per a rebre finançament públic, i les abocarà, com ja ve fent, perillosament al sector privat. Dins d’aquesta lògica, s’entén que progressivament se’ns vagin prenent, tant als estudiants, com als i les treballadores del PAS o al professorat no funcionari, les petites quotes de representativitat als centres de les que disposàvem.

- Si bé com a estudiants europeus no podem veure malament les declaracions a favor de programes que afavoreixin la mobilitat, ens sembla que aquests són inassolibles per la majoria d’estudiants ja que aquestes són aprovades sense un augment de pressupost: més enllà de les afirmacions europeistes, la mobilitat segueix sent una pràctica restringida a aquells que s’ho poden permetre.

Per últim, l’autonomia a l’hora d’elaborar plans d’estudis propis, així com la normalització lingüística a les universitats dels Països Catalans i a d’altres pobles no poden prosperar davant de la lògica neoliberal ni la voluntat uniformitzadora estatal.

Mentrestant, segueix vigent la LOU, tot i les promeses del PSOE, que ja introduïa mecanismes necessaris per a poder desenvolupar l’anomenat esperit Bolonya. Ara se’ns parla de reformes, com és permetre’s millor representativitat als i les estudiants, amagant cínicament que serà inferior a la de l’antiga LRU. No es diu, però, que l’ANECA seguirà vigent, tot i que de titularitat pública, i que no té altra funció que instaurar un model de gestió empresarial ja que consideren hi havia poca eficiència en la gestió pública, quan l’única solució possible és augmentar els recursos econòmics tal com s’ha demanant des dels sectors més compromesos amb un model educatiu transformador. No es diu, tampoc, que els Consells Socials seguiran vigents i més envalentits que mai, sent aquests, i no els Claustres, qui tinguin potestat sobre l’aplicació dels pressupostos als centres.

L’educació en tots els nivells és un dret i no un privilegi; rebutgem la concepció d’aquesta com un “servei econòmic d’interès general� i la consideració de l’estudiant com un client i no un usuari. Volem participar i volem que la universitat es posi al servei de la societat. Volem que la universitat esdevingui un motor de transformació social i nosaltres volem ser-ne subjectes actius.


L’educació és un dret, no una mercaderia!

Derogació de la LOU, ja!

Congelació del procés de Bolonya i inici d’un procés de debat democràtic i participatiu!

Augment immediat i substancial del fiançament i eliminació de les taxes!

Que es garanteixi que els plans d’estudi permetran poder compaginar feina i estudis!
Re: L'Espai Europeu d'Educació Superior
09 nov 2005
El 17 de novembre, tot coincidint amb el dia internacionals dels i les estudiants, tindrà lloc una nova jornada de lluita a les aules.
A dia d'avui, es preparen convocatòries a Itàlia, Portugal, Euskal Herria, Grècia, Galiza, Noruega i Madrid.
Els Països Catalans, presents darrerament amb veu pròpia a les diverses trobades d'estudiants a nivell europeu, també participaran d'aquestes convocatòries, centralitzades en la denúncia del procés de Bolonya així com de la futura LOE.

Poc a poc, des de la Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans (CEPC), anem obrint un espai de mobilitzacions propi junt amb altres organitzacions i plataformes estudiantils en consonància al treball realitzat fins ara amb un seguit d'organitzacions i col·lectius d'arreu d'Europa sota la premissa d'internacionalitzar la lluita com a millor manera de respondre a les agressions capitalistes i estatalistes.

Sota el lema "Estudiar és un dret, no una mercaderia" des de la CEPC participarem en un seguit de concentracions, manifestacions i vagues arreu dels Països Catalans:

Alacant>> Concentració a les 12 hores davant de la Subdelegació del Govern espanyol (Plaça de la Muntanyeta) d'estudiants d'institut de l'Alacantí i el Baix Vinalopó, de la Universitat d'Alacant (UA) i de la Universitat Miguel Hernández (UMH)
Convoca: CEPC

Baix Montseny-Vallès Oriental>> Vaga als instituts de la comarca (Sant Celoni, Cardedeu, Granollers Santa Maria de Palautordera) i concentració cap a la manifestació de Barcelona.
Convoca: CEPC

Barcelona>> Vagues a instituts i universitats (UAB, UPF), en el cas de la UB i de la UPC aquestes seran on es vegi viable.
Manifestació a les 12 hores a Plaça Universitat fins a Delegació del Govern espanyol (Pla de Palau).
Convoca: Plataforma Mobilitzadora en Defensa de la Universitat Pública (PMDUP)

Castelló>> Manifestació a les 12 hores des de la Plaça de la Pau d'estudiants de secundària i de la Universitat Jaume I (UJI)
Convoca: CEPC

Figueres>> Aturada de classes a les 12 hores d'ensenyament secundari i concentració.
Espai a concretar
Convoca: CEPC

Gandia>> Concentració a les 12 hores davant la seu del PSOE (Carrer Abat Solà) d'estudiants de secundària de la Safor i la Marina així com del campus de la Universitat Politècnica de València (UPV)
Convoca: CEPC

Girona>> Aturada de classes, parades informatives i concentració des de la Universitat de Girona (UdG). Espai a concretar.
Convoca: CEPC

Gramenet del Besós>> Vaga d'estudiants de secundària i concentració a les 11,30 a la Plaça de la Vila per acudir a la manifestació de Barcelona.
Convoca: CEPC

Mallorca>> Xerrada, acció i lectura de manifest a l'IES Josep Maria Llompart. Desplegament de pancartes i parades informatives als diversos edificis de la Universitat de les Illes Balears (UIB)
[El 17 de novembre coincideix amb Dijous Bo i ha alterat les activitats previstes]
Convoca: CEPC

Maresme>> Vaga als instituts de les poblacions de Mataró, Vilassar de Mar, Vilassar de Dalt, Premià de Mar i Arenys de Mar. Concentració cap a la manifestació de Barcelona
Convoca: CEPC

Olot>> Vaga als instituts de la capital de la Garrotxa i concentració davant de l'Ajuntament a les 12 hores.
Convoca: CEPC

Perpinyà>> Castanyada contra la LOPRI a les 18 hores a la Universitat de Perpinyà (UP)
Paradetes informatives des de les 10 del matí.
Convoca: CEPC

València>> Manifestació a les 12 hores davant de la facultat d'Història (Avda Blasco Ibañez) d'estudiants de la Universitat de València (UV) i Universitat Politècnica de València (UPV) així com d'instituts de l'Horta.
Convoca: CEPC

Valls>> Aturada de classes als IES Narcís Oller i Jaume Huguet de la capital de l'Alt Camp, concentracions i lectura de manifest.
Convoca: CEPC

Vic>> Aturada de classes a les 12 hores a la Universitat de Vic (UdV). Concentració al pati del campus Miramarges i lectura de manifest.
Convoca: CEPC

Vinaròs>> Concentració d'estudiants de secundària a les 12 hores davant de la seu del PSOE (C/ Sant Francesc)
Convoca: CEPC

Xàtiva>> Concentració a les 12 hores davant la seu del PSOE (Carrer Pintor Guiteras) d'estudiants de secundària de la Costera.
Convoca: CEPC
Re: L'Espai Europeu d'Educació Superior
10 nov 2005
una pregunta, la cepc no estava dins de la PMDUP? pq en principi la PMDUP es va crear per aglutinar esforços entre assemblees i associacions i no per ser "una més" en la mobilització de l'estudiantat català.

Trobo extrany que, en el cas que la cepc participi a la PMDUP, cosa que no se ja que fa dos anys que vaig acabar la carrera, convoqui a Catalunya pel seu compte, si és així hem sembla una falta total de respecte vers les assemlees i la resta d'associacions.
Re: L'Espai Europeu d'Educació Superior
10 nov 2005
Evidentment, vas molt despistat.
La CEPC no només participa sinó que ha estat una de les impulsores del rellançament i dinamització de la PMDUP.
Ara bé, actualment, per desgràcia, l'àmbit de la PMDUP es redueix a les universitats de l'àrea de Barcelona, de manera que la CEPC hi participa amb els seus nuclis de Barcelona i com a tal (PMDUP)convoca a Barcelona. Això no treu que la CEPC sigui una organització nacional i, com és lògic, surti al carrer a moltes viles i ciutats del país, sovint en solitari per falta de presència d'altres agents. Per tant, fora de Barcelona té tot el dret a convocar com a CEPC. Com comprendràs, si la CEPC convoqués com a PMDUP a Perpinyà, Mallorca, Vic, Castelló o Alacant, ja es podria autodissoldre, no?
Re: L'Espai Europeu d'Educació Superior
10 nov 2005
Entenc que la CEPC (PPCC)treballa en un marc territorial més ampli que el de la PMDUP (Catalunya), però no crec que aquest sigui un argument prou fort com per fer aquest tipus de coses. A Catalunya, si la CEPC treballa dins de la PMDUP hauria de dedicar tots els esforços per enfortir-la (si no hi ha ningú de la URL que participi a la PMDUP la CEPC hauria de tenir la responsabilitat de potenciar que això succeïs).

Si ara per ara a la PMDUP només participen assemblees que estan a l'àrea de BCN s'ha de treballar pq això no continuï passant i no posar pals a les rodes. La PMDUP és el marc de l'estudiantat a Catalunya, si la CEPC treballa a la UdG o a la URL hauria de vetllar perquè aquestes universitats participessin en el si de la PMDUP, enfortint, d'aquesta manera, a aquesta.

Trobo que aquest tipus d'estatègies (egoistes i irrespectuoses) només fan que reduir la capacitat de resposta i de lluita de les estudiantes i els estudiants
Re: L'Espai Europeu d'Educació Superior
10 nov 2005
Entenc que la CEPC (PPCC)treballa en un marc territorial més ampli que el de la PMDUP (Catalunya), però no crec que aquest sigui un argument prou fort com per fer aquest tipus de coses. A Catalunya, si la CEPC treballa dins de la PMDUP hauria de dedicar tots els esforços per enfortir-la (si no hi ha ningú de la URL que participi a la PMDUP la CEPC hauria de tenir la responsabilitat de potenciar que això succeïs).

Si ara per ara a la PMDUP només participen assemblees que estan a l'àrea de BCN s'ha de treballar pq això no continuï passant i no posar pals a les rodes. La PMDUP és el marc de l'estudiantat a Catalunya, si la CEPC treballa a la UdG o a la URL hauria de vetllar perquè aquestes universitats participessin en el si de la PMDUP, enfortint, d'aquesta manera, a aquesta.

Trobo que aquest tipus d'estatègies (egoistes i irrespectuoses) només fan que reduir la capacitat de resposta i de lluita de les estudiantes i els estudiants
Re: L'Espai Europeu d'Educació Superior
10 nov 2005
Jo militava a l'AEP, fa uns anys, i puc parlar de la meva experiència. Si en alguna mobilització de caràcter unitàri hi havia facultats en les quals per que fos no hi havia assemblea, el treball del grup de facultat de l'AEP no es feia a banda del general de tota l'associació, si havia de fer algun acte o encartellar per una mani ho feia com a PMDUP pq s'entén que és "tota l'associació la que hi participa.

Si en el cas de la CEPC aquesta treballa en un marc més ampli es conprensible que els actes o lluites que es portin a terme, per etx, a Valencia o a Perpinyà, es facin com a CEPC, però no a Catalunya.

A més, si hi ha alguna facultat... o univeristat en la qual no hi han assemblees, el treball de les associacions evidentment ha de estar orientat a enfortir-se, però també a enfortir el moviment estudiantil i les seves lluites (en aquest cas pel q sembla el procés de Bolonya), ha de participar en les assemblees, no monopolitzant-les ni convocat-les quan s'apropa una mani, el treball a de ser continuat i s'ha de fometar que es coordinïn i treballin en marcs més amplis.

Hem sembla de tot hipòcrita utilitzar el discurs victimista i dir que "per desgràcia ara només treballa gent de BCN", s'ha de treballar activament pq això no passi i que jo recordi l'esforç de la CEPC per impulsar que la gent de la UdG, la URL o la UdL participi a la PMDUP sempre ha deixat bastant que desitjar.

Per a mi, tal i com està la cosa, si no es fa una aposta clara i enèrgica pels marc unitaris (i evidentment també pel sindicalisme més local)s'estaà cometent un error.

Dir que "ara per ara per desgràcia només treballa gent de BCN a la PMDUP", no fer res per solucionar-ho i convocar firmant (...fins i tot fer un manifest paral·lel!) encartellant a sobre a BCN és una mostra ben clara que "que no s'està pel que s'ha d'estar", a més, suposen línies de treball que el que fan és debilitar encara més la PMDUP.
Re: L'Espai Europeu d'Educació Superior
10 nov 2005
Quan hem referia al manifest, feia menció a l'AE i de fet llegit-me'l no hem sembla incorrecte que convoquin secundaria. És més hem sembla molt bé.
Re: L'Espai Europeu d'Educació Superior
10 nov 2005
Déu n'hi do lo despistats que aneu els dos.
Per començar, la CEPC ni pot ni mai farà res per a que la gent de la URL assisteixi a la PMDUP perquè la URL és una universitat privada i, que se sàpigui, no hi ha ningú fent res. Suposo que us haureu confós amb la URV (Tarragona), on, ara per ara, la CEPC tampoc hi té gaire res. La mateixa situació és la de la UdL. Quan dieu que mai s'ha intentat atreure gent de fora de Bcn a la PMDUP sabeu que esteu mentint. Com comprendreu, a més, és difícil que algú de Lleida o Girona es desplaci un dimarts a mitja tarda a Bcn per fer una reunió i tornar-se'n.
D'altra banda, quan parleu de "convocar a Catalunya com a PMDUP" heu de filar una mica més prim, és a dir, moltes de les convocatòries aquestes de "Catalunya" són de secundària, amb la qual cosa no tenen res a veure amb la PMDUP (Plataforma Mobilitzadora en Defensa de la UNIVERSITAT Pública). Si l'AEP en algun moment ha fet coses com a PMDUP en alguna facultat de Barcelona, doncs ben fet, la CEPC n'ha fet i en fa moltes. Gairebé tot el referent a Bolonya que es fa a Barcelona es fa com a PMDUP i ho sabeu. Com ja s'ha dit, la CEPC és una de les responsables directes del rellançament d'aquesta plataforma. A més, veig jo aquí molt centralisme. Si l'AEP, per les raons que sigui, no és capaç d'organitzar res fora de Barcelona ciutat no és problema dels altres, que tenim un marc de Països Catalans on no veiem per enlloc aquestes fronteres que veieu vosaltres i que sembla que legitimeu quan parleu de convocar d'una manera a Catalunya i d'una altra a València i Perpinyà. Que sapigueu que la CEPC té la seva pròpia estructura (nacional) i per tant molt més complexa que la de qualsevol altra organització estudiantil.
Que el món no s'acaba a Barcelona! A més, no enteneu el que és una plataforma o què? una plataforma és un espai de coordinació i de trobada de diversos agents socials. Per tant, ben estrany seria que una organització, només pel fet de potenciar una plataforma, un dia canviés de nom i es fes dir plataforma quan l'únic que s'estàrà coordinant són els militants de la pròpia organització. Representa que l'endemà, la mateixa gent, farà un altre acte en nom de CEPC i no de PMDUP? Sota quins criteri uns actes sí uns no?
Doncs això. Menys palles mentals, que de falta de respecte res de res. Una mica de respecte cap a les dinàmqiues i maneres de fer pròpies de l'única organització avui dia nacional és el que cal.
Apa, salut i canya a Bolonya, que al final sembla que estem fent la feina a intoxicadors just abans d'una mobilització important. Això es parla on toca i és o malintencionat o de poca vista començar a treure fantasmes uns dies abans de sortir al carrer.
Re: L'Espai Europeu d'Educació Superior
11 nov 2005
pretendre deslegitimar el marc nacional de lluita en el qual treballa la cepc em sembla més que vergonyós . Si algu d'aquests pretesos catalanistes i d'esquerres es serveix de l'extensió nacional de la cepc per a criticar-la em sembla que deixa de ser catalanista i d'esquerres per a convertir-se en un simple espanyolista de dretes.
STOP intoxicació contra el sindicalisme en clau nacional!
Amunt la unitat de la CEPC i Alternativa Estel!

un de l'Estel.

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more