Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: especulació i okupació
Comunicat per la roda de premsa del CSO La Gàbia (Lleida)
per CSO La Gàbia	09 nov 2005
El Centre Social Okupat La Gàbia és una casa okupada que funciona des de fa més d’un any a la ciutat de Lleida. En primer lloc volem deixar clars els motius que van dur a okupar pacíficament la casa. Es va fer un cop es va confirmar que la finca estava en desús i en estat d’abandonament absolut des de feia més de cinc anys. La necessitat d’espais no institucionalitzats on desenvolupar l’esperit crític i la formació social i cultural n’és el motiu principal. Al mateix temps, satisfer el dret que tenim tots i totes a un habitatge digne.
Era el juliol del 2004 i es va fer front a l’abandonament al qual l’Empresa Municipal d’Urbanisme (EMU) havia condemnat la casa, transformant-la i rehabilitant-la per donar-li l’ús que se n’està fent: habitatge i centre social obert a tothom. El resultat és àmpliament satisfactori. S’ha convertit una casa deshabitada en una casa nova, oberta a la cultura i a la formació intel·lectual. En definitiva, s’ha donat utilitat social a un immoble, quan anteriorment no n’hi havia. Des de llavors s’hi han realitzat activitats molt diverses, s’ha constituït un autèntic punt de trobada a nivell associatiu, i s’ha donat força a un munt de projectes de caràcter social i cultural. Tallers de malabars, d’artesania o de música, debats polítics, xerrades de temàtiques socials, assemblees i reunions, sopars populars, concerts, passis de pel·lícules i documentals, un curs d’economia crítica... També hem creat espais permanents per activitats concretes, com ara un local d’assaig, un local-taller de pintura i fusta, i un de serigrafia. A La Gàbia es satisfan dues necessitats bàsiques que no podien esperar més. D’una banda, cobrir el dret dels i les joves a un habitatge digne i de l’altra, atribuir a l’espai una funció social que no tenia. Estem donant vida a una casa que estava morta. Treballem i vivim en un espai inutilitzat per l’Ajuntament amb l’objectiu de plantejar una alternativa crítica a la ciutat de Lleida i fugir de la inactivitat i la passivitat que promou el sistema davant tot allò que ens envolta. Des de fa un temps, l’EMU ha iniciat el procés per desallotjar la Gàbia. Volen tornar la casa al servei de l’especulació municipal. L’Empresa Municipal d’Urbanisme és un organ creat l’any 1994 des de la Paeria davant la nova necessitat de gestionar el sòl urbà municipal i executar les actuacions urbanístiques en diferents punts de la ciutat. Es va constituïr com una Societat limitada i era una empresa privada que gestionava (i gestiona) els bens municipals i, per tant, públics. Pel fet de ser és una societat limitada, i no una institució pública, com la Paeria, l’EMU té una major llibertat per comprar i vendre solars i edificis sense haver de justificar davant la ciutadania les seves inversions. Des de la seva creació, ha adquirit amb capital públic una gran quantitat solars en totes les zones de la ciutat, però sobretot s’ha centrat en la zona del Centre Històric. A través del Pla ARI ha justificat un projecte especulatiu sense precedents a la ciutat, destruint el patrimoni i obtenint quantiosos guanys a través de la venda de les seves propietats a la iniciativa privada, la qual ha actuat sense cap mena de control i amb total impuntitat. A l’EMU se li va traspassar la titularitat de totes les propietats immobiliàries què anteriorment eren de propietat municipal. Però la gestió dels béns immobiliaris què ha fet (no oblidem que, com a empresa, busca extreure la màxima redibilitat a les seves propietats) és, en molts casos, contrària a les necessitats socials de vivenda què té la ciutadania de Lleida. Les dades ho demostren: en els propers anys no es construiran els pisos de protecció oficials suficients per satisfer la demanda (en concret, no es podrà cobrir ni un miler de les més de 3000 sol·licituts d’habitatge social). També és alarmant la gran dificultat d’accés a un habitatge digne degut al creixement imparable dels beneficis bancaris, la mala qualitat en la construcció, la insostenible escalada de preus (la mitjana del metre quadrat a Lleida és de 1927€) o la proliferació desmesurada d’agències immobiliàries. Tot això fa que avui en dia una necessitat bàsica, com és la vivenda, hagi esdevingut un luxe. Contra tot això, l’okupació esdevé una resposta davant la impossibilitat econòmica d’accedir a una vivenda. No acceptem un model de gestió econòmica dels recursos totalment apartat de les necessitats reals de les persones, el qual permet que a Lleida un 20% dels pisos construïts estiguin buits. Un model que esclavitza les persones i les hipoteca de per vida, amb prèstecs els terminis de pagament dels quals ja arriben a 40 anys. El CSO La Gàbia vol deixar clar que l’actitud tant de l’EMU com de la Paeria ha estat hostil des d’un princiupi, com ho demostra el fet que la denúncia contra els membres del centre social ha estat interposada per la via penal, cosa que comporta penes de presó. En cap moment han tingut la més mínima intenció de dialogar, i és per això que el passat 5 de Novembre es va dur a terme la manifestació a Lleida. La manifestació va transcórrer pacíficament de la Plaça Paeria fins al pavelló Barris Nord, on un grup nombrós de policies de paisà s’avalançà sobre els manifestants de forma violenta. El resultat va ser: diverses persones amb contusions, quatre persones detingudes (una d’elles posada en llibertat després de ser identificada a la comissaria). Els tres detinguts, agredits durant el moment de la detenció, han passat dues nits a les dependències policials, fins que el dilluns van declarar davant del jutge i van ser deixats en llibertat amb càrrecs. Volem remarcar que les accions que es van dur a terme durant la manifestació eren totalment pacífiques i estaven encarades a denunciar l’EMU, la Paeria i la resta d’agents responsables de l’especulació urbanística de la ciutat (bancs, caixes i immobiliàries). La realització de pintades durant una manifestació no pot considerar-se una acció violenta. I incívica és l’actitud de l’Ajuntament i l’EMU quan derroca cases i especula amb els solars, deixant famílies senceres al carrer; incívic és que el preu dels pisos s’hagi gairebé triplicat en els darrers 6 anys; incívic és voler desallotjar un centre social i acabar amb tota l’activitat cultural que comporta, encara més quan no hi ha cap mena de projecte per aquest espai fins al 2015. Considerem interessada l’actitut alarmista del paer en cap i els seus regidors, així com l’utilització política que d’aquest fet inflat per la premsa està fent l’oposició. L’intent de magnificar les accions és una estratègia de l’Ajuntament per desviar el focus d’atenció del vertader problema, què és l’ús especulatiu del sòl que està fent l’Ajuntament i la manca de vivenda i espais no intitucionalitzats on desenvolupar lliurement el nostre esperit crític i organitzar-nos autònomament. Finalment, volem donar les gràcies a totes les persones que han donat el seu suport al CSO La Gàbia, a les que durant aquests dies s’han solidaritzat amb els companys detinguts, al sindicat d’estudiants Alternativa Estel i a les més de 22 associacions que han signat el manifest contra el desallotjament. Finalment també donem les gràcies a la població de Lleida que no es deixa manipular pels mitjans i recolza l’activitat diària que és duu a terme al CSO La Gàbia. QUAN LA VIVENDA ÉS UN LUXE, OKUPAR ÉS UN DRET. LA GÀBIA ES QUEDA! Lleida, dimecres 9 de Novembre del 2005
Mira també: http://www.suportponent.net
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more