|
|
|
Notícies :: criminalització i repressió |
|
Bany de sang a Uzbekistan
|
|
|
per anna |
09 nov 2005
|
|
Esdeveniments dramàtics van esclatar a Uzbekistan els 12 i 13 de maig passat a la ciutat industrial d´Andijan, que va ser el teatre d'una insurrecció armada. |
Entre 50 i 100 homes armats es van apoderar de la presó, de diverses comissaries de policia, de dos quaters militars així com d'edificis administratius i van prendre el control de la ciutat durant un dia sencer. Reunits al centre de la ciutat amb persones preses en ostatge, van ser ajuntats per partidaris i curiosos, per escoltar discursos que es prenia al règim. Tropes especials enviades de Tachkent es van pronunciar al voltant al lloc central. Segons testimonis, els soldats van obrir el foc sobre la multitud, fent fins a 500 morts. La xifra oficial de les víctimes és de 176, la meitat dels quals serien insurrectes. Es van reunir diversos centenars d'Uzbeks que travessaven la frontera i als camps de refugiats a Kirguizistan.
Aquests esdeveniments es van produir en una zona pertorbada de l'extrem oriental d'Uzbekistan, la vall de Fergana, no gaire lluny de Kirguizistan i Tadjikistan. El 2000, un grup armat partit de bases situades en les muntanyes de Kirguizistan i Tadjikistan havia efectuat diverses incursions en aquesta regió. La massacre d´Andijan va tenir lloc en un context de tensions socials i moviments de protesta locals.L´últim any, diverses manifestacions, que reunien sobretot pagesos pobres, s'havien desenvolupat a Tachkent, Andijan, Djizak i Samarkanda.
Per a les autoritats ouzbèkes, els insurrectes de Andijan pertanyen a grups d'extremistes islamistes, oficialment designats com "terroristes", que s'haurien infiltrat al país a partir del Kirguizistan veí i servirien dels interessos estrangers. L'eliminació d'aquests "terroristes" sense una altra forma de plet era doncs legítima, pretenen les autoritats de Tachkent, que rebutgen l'acusació d'han obert el foc sobre civils sense armes. La Unió Europea, el Departament d'Estat americà i diverses organitzacions internacionals van demanar l'obertura d'una investigació independent sobre els esdeveniments. Afirmant allà veure una ingerència estrangera en els assumptes interiors del país, Tachkent es va negar. Els mitjans de comunicació uzbeks, sota total controlen governamental, van contestar plantejant la qüestió si els Estats Units tinguessin el dret a envair Iraq, i si l'escàndol de Abou Ghraib havia estat objecte d'una investigació independent. Tachkent no va apreciar a penes que les Nacions Unides traslladessin a Rumania, amb el suport manifest de Washington, els Uzbeks refugiats a Kirguizistan.
Aquests desordres polítics a Uzbekistan van coincidir amb canvis geopolítics.La Xangai Cooperation Organitzation (SCO), organisme interestatal que agrupa Xina, Rússia i quatre països d'Àsia Central, cridava a principis de juliol a la retirada de les bases militars americanes a Àsia Central. El 29 de juliol, les autoritats uzbeks van lliurar una nota a l'ambaixador americà a Tachkent que indicava als Estats Units que disposaven de sis mesos per evacuar la base aèria de Khanabad, cuyo paper va ser instrumental en la invasió americana de l'Afganistan el 2001 i que serveix encara en operacions militars a Àsia Central. Abans de la massacre d´ Andijan, tement que Washington fomenti un "canvi de règim" de manera no violenta com a Geòrgia o Ucraïna, o per mitjà d'una invasió massiva del país com l'Iraq, les autoritats de Tachkent ja prenien les seves distàncies amb la política americana. A principis de maig, Tachkent havia anunciat, fomentat en això pels estats Units, que el país deixava el GUUAM, una organització regional dirigida per Ucraïna, que competeix amb la influència russa a l'espai post soviètic. A Uzbekistan, el canvi geopolític ha mostrat els límits de la influència de Washington a Àsia Central en un moment on l'exèrcit americà xoca amb la resistència creixent a l'Afganistan.
Diverses qüestions continuen sense resposta. Qui eren els insurrectes d´ Andijan ? Activistes vinguts de l'exterior, o gent propera als presos vivint a la ciutat com deixa entendre un un informe? Les autoritats uzbeks van anunciar la detenció d'alguns dels assaltadors armats, però cap mena d'informació sobre la seva identitat, la seva pertinença o els seus objectius es va fer pública. La repressió demanada per Tachkent va "a estabilitzar" Uzbekistan, o és el preludi a una renovació de violència ? Una cosa queda clara : el clima social, econòmic i polític al país és tal que un canvi polític és inevitable. Quedi per veure com aquest canvi es produirà, però és poc probable tant per mitjà d'eleccions lliures com d'una revolució no violenta.
V. C. |
This work is in the public domain |
