Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: antifeixisme
L'esquerra catalana davant la revolta a França.
08 nov 2005
I l'esquerra catalana què en pensa de tot plegat?

Que en pensa ERC, ICV, EA-IU, les diferents organitzacions i partits de l'Esquerra Independentista, la CNT, el PCC, els Joves Comunistes, el PCPC, les organitzacions antiglobalització, etc...

Perquè estem deixant que el discurs únic de la dreta: immigració = delinqüència sigui la veu més potent que se sent aquests dies per explicar la revolta de França?

This work is in the public domain

Comentaris

Re: L'esquerra catalana davant la revolta a França.
08 nov 2005
tens raó que hi ha poca reacció, però sí n'hi ha!

i s'han escrit coses bones

però encara que diguem el que diguem no t'esperis que als media hi surti gaire res eh...
Re: L'esquerra catalana davant la revolta a França.
08 nov 2005
són vàndals, a veure si ara cometrem l'error d'idealitzar aquesta revolta...no fotem
Re: L'esquerra catalana davant la revolta a França.
08 nov 2005
¿y si les preguntamos a ellos? ¿no hay acaso un indymedia Paris? Que difundan un comunicado...o entrevistas a los/las protagonistas...

¡que hable la calle! ¡que se calle la tele!
Re: L'esquerra catalana davant la revolta a França.
08 nov 2005
Ui, si , son joves revolucionaris, han sortit als carrers a cremar el seu propi barri, els cotxes dels seus veins i a cremar viva una dona minusvalida per tal de defensar els seus drets i de defensar-se del gobern nazi que els dona de menjar i els te a la seva terra, (o es que Francia els va obligar a venir?)
A veure si ens deixem de falsos ideals progres i toquem de peus a terra.
Re: L'esquerra catalana davant la revolta a França.
08 nov 2005
a la web de la Joventut Comunista hi ha penjat el següent:

Declaració del del Partit Comunista Francès davant la situació a França.
Prou provocacions i irresponsabilitat!

S´estan produit esdeveniments molt greus als barris populars de nombroses ciutats de França, sobretot en la regió parisina: cotxes i edificis públics incendiats, actes de violència contra els bombers, vandalisme, enfrontament amb la polícia, llançaments de âflash-ballâ? i de granades lacrimògenes. Fins i tot una mesquita ha estat atemptada. L´immensa majoria de dones homes i joves d´aquests barrirs, començant per aquelles que estan en més dificultats, són les primeres víctimes d´aquesta violència intolerable.

Aquesta explosió sorgeix arrel de la política irresponsable de provocació del Ministre d´Interior, insipirada per motius d´interessos polítics i d´ambició personal. Destrossant els anys d´esforç dels carrecs escollits locals i de les associacions, Nicolas Sarkozy no ha desaprofitat cap ocasió, com a representant de la Republica, per tal d´estigmatitzar la població de barris sencers. Ha utilitzat el seu propi patiment -des de la mort d´un infant, fa uns mesos, fins a la de dos joves, fa pocs dies- per alimentar un amalgama d´odi entre les dones, homes i families confrontades a les pitjors dificultats davant la criminalitat, que ell mateix no és capaç de resoldre.Estigmatitzats, humillats, discriminats, alguns joves han esdevingut els hostatgesd´aquesta lògica d´enfrontaments, creient, cegament, tenir el poder d´expressar la seva ràbia, revolta i desesperació.

El Govern es mostra incapaç de garantir l´ordre públic. La política del Ministre d´Interior, reciclant les idees de l´extrema dreta, és un fracàs complet: està alimentant totes les tensions i produiex el resultat invers del que preten obtenir. Nicolas Sarkozy ha de dimitir de les seves funcions. El govern que el sostè ha de reconèixer públicament el seu fracàs i donar un gir radical en la seva política de seguretat pública.

Però la situació actual, esdevinguda explosiva per les provocacions ministerials, és el producte de molts anys de subestimació de la gravetat dels problememes generats pel que coneixem com a âcrisi urbanaâ?, davant la qual, els successius governs s´han negat a prendre partit, afavorint les lògiques liberals, que retallen els drets i la solidaritat.

La seguretat pública no es pot construir quan una part important i creixen de la població està abandonada a les seves dificultats sense solucions. No és cap casualitat que la joventut sigui la primera víctima. Com poden transmetre senyals, les families desestructurades per l´atur i la precarietat, vivint dia a dia, la negació dels seus drets fonamentals recollits per la Republica -començant per la igualtat davant la llei, i la seguretat? Com poden sentir que formen part d´aquest ordre social qui els menysprea i els nega els seus drets, els joves que tansols veuen la riquesa i la comoditat a la televisió, i que viuen a la seva pròpia pell i a la de les seves families, discriminacions insuportables? Com és d´extranyar que el fracàs escolar, el futur barrat, l´atur, la desocupació i la desconfiança amb la que són assenyalats, no contribueixi a que hi hagi joves que prenguin els pitjors camins, i caiguin en les xarxes exteses pels delinqüents i els mafiosos?

Restablir l´ordre és una urgència extrema, que no passarà per l´acceptació de l´escalada de violència. El Partit Comunista proposa engegar una sèrie de mesures per tal d´evitar una evolució cada cop més perillosa.

1.Iniciar amb la població afectada, un veritable diàleg, demostrant la determinació dels poder públics a respectar la seva dignitat, i a prendre en consideració els seus problemes i els seus patiments per aportar solucions. Aquest dàleg que ha de desenvolupar-se amb un esperit de distensió i no de desplegament de forces repressives, suposa la posada en marxa immediata de dispositius de policia de proximitat, de col·labocaració entre tots els afectats: policia, gendarmeria, justicia, càrrecs escollits locals, associacions, Educació Nacional, xarxa de transport, agents socials...

2.Acordar els mitjans necessaris pels serveis públics dels que depèn la població afectada, i especialment, els joves:
·Ajuda a les families i als infants.
·Mitjans massius per les escoles on es juga sovint el futur d´un o una jove.
·Ajuda important a les associacions que són, en molts casos, l´únic mitjà d´actuar eficaçment.
·Desenvolupament considerable dels transports per comunicar algunes ciutates i alguns barris.
·Prendre la decisió de fer del l´habitatge de protecció oficial, una prioritat per la creació d´un servei públic d´habitatge, amb l´objectiu de fer ràpidament del dret a un sostre, un dret absolut.

3.Fer de l´ocupació i la formació un eix prioritari en totes les polítiques públiques, amb l´objectiu d´assolir una vertadera seguretat de treball o de formació.

4.Desenvolupament a l´alça, exactament al revés del que es fa els darrers anys, dels mitjans de protecció de la joventut, especialment en el terreny de la prevenció.

5.Retornar la seva dignitat a les families i als joves:
·Respectar la joventut donant els mitjans de la seva autonomia
·Llençar un pla d´erradicació de la pobresa que toca en el nostre pais a milions de persones, sobretot els infants.
·Eliminar totes les lleis que comporten un atac a les llibertats, discriminen i alimenten el cicle violència-repressió-violència.
·Establir una ciutadania de residencia, donant els dret al vot, a tothom i totdon que visqui a França.

6.Posar la policia al servei de tota la nació, és a dir, la democratització, formació, proximitat i mitjans adaptats.

7.Atacar vertaderament, l´economia paral·lela i els tràfics de tots els gèneres, marcant una determinació sense falta, fins a les instàncies internacionals, per trobar, en els paradisos fiscals, a aquells que blanquejen diners, se n´aprofiten, i engeguen les xarxes locals.

8.Tornar a donar sentit a la llei, és a dir, que sigui la mateixa per totes i tots; que asseguri el respecte dels drets de manera que la noció dels deures reprengui el seu sentit i la seva legitimitat per cadascu i cadascuna; que sigui efectivament elaborada per tots i totes, el que suposa, el desenvolupament de la ciutadania i la democràcia en tots els àmbits de la vida social, incloent, el funcionament dels serveis públics.

9.Donar a la justicia els mitjans de fer respectar la llei, igualment per totes, tant pels magistrats com pel sistema penitènciari, els nous mitjans necessaris per fer de la sanció de cada infracció, el mitjà per enfortir, dins del respecte de cada persona, les regles fonamentals que ens permeten viure plegats i plegades.
Re: L'esquerra catalana davant la revolta a França.
08 nov 2005
El Partit Comunista de França es equiparable a EUiA aqui a l'Estat Espanyol?....si és així....

Però està clar, que el caos arribarà algun dia o altre...
Re: L'esquerra catalana davant la revolta a França.
08 nov 2005
només una puntualització, frança no els va obligar a anar-hi, pero no oblidids k els va colonitzar, i això te les seves conseqüencies, no es pot ser tant irresponsable pensant k al cap dels anys no pasara res.
Re: L'esquerra catalana davant la revolta a França.
08 nov 2005
Tranquils, que veieu fantasmes per tot. No diem que són revolucionaris, sinó que protagonitzen una revolta que segurament canviarà forces coses, perquè és la visualització més incendiària del conflicteu social clau a França.
Re: L'esquerra catalana davant la revolta a França.
08 nov 2005
No queman "sus barrios", queman aquello que les hace esclavos. No entendeis de revuelta sin un guia o una vanguardia. Esta es la verdadera revuelta, la de la gente de la calle, arrasando con todo, pues si no lo hacen, jamás podrán sentirse bien. Es una rebelión sincera. No una rebelión dogmática.
Re: L'esquerra catalana davant la revolta a França.
09 nov 2005
Hace un tiempo leí algo así que decía que "los chavales que queman coches lo han entendido todo de esta sociedad: no los queman por no poder tenerlos sino para no tener que desearlos". Pues eso. Y ahora que venga el gurú de turno con su bonita dialéctica marxista a hablarles de "sujeto revolucionario" y "misión histórica".
Re: L'esquerra catalana davant la revolta a França.
09 nov 2005
"Restablir l´ordre és una urgència extrema"

Veig que aneu avançant alguns "comunistes". Pero cap a on?
Sindicat Terrassa