Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: mitjans i manipulació : pobles i cultures vs poder i estats
Premsa i autoreconeixement: la informació metereològica i els mapes del temps
08 nov 2005
Aquest és el segon article de la sèrie dedicada a l'autoreconeixement de la premsa catalana. L'autoreconeixement, en definició de Bernat Joan, és el procés pel qual els habitants d'un territori s'identifiquen com a membres d'una unitat diferenciada de totes les altres. És molt difícil esbrinar el grau exacte d'autoreconeixement català de la nostra societat en el seu conjunt, però sí que hi ha indicadors que poden contribuir a determinar-ne el grau de parts significatives. Això és el que pretenem fer en aquesta sèrie d'articles que du el títol genèric de Premsa i autoreconeixement.

Al primer article vam descriure i analitzar la divisió en seccions de la premsa catalana i de la premsa basca, [1] i amb les dades obtingudes vam situar cada diari en una escala d'autoreconeixement. Vam poder comprovar que en aquest tema no es pot establir una oposició binària on A sigui "català" i B "espanyol", sinó que hi ha una tercera opció, que és la de l'autoreconeixement compartit, que fa que s'hagi de parlar en termes d'escala i de graus d'autoreconeixement català i espanyol. Com més alt és l'autoreconeixement català d'un diari, més baix és l'autoreconeixement espanyol. Certament, és possible que algun diari en algun aspecte tingui un índex d'autoreconeixement del 100% en un dels dos extrems, i així ho vam podem veure a l'article anterior: pel que fa a la divisió en seccions, un diari català, El Punt, i dos de bascos, Berria i Gara, manifesten un grau zero d'autoreconeixment espanyol i per tant cal parlar en relació a aquests diaris i a aquest aspecte d'autoreconeixement exclusivament català i basc.

http://www.contrastant.net
En aquest segon article, ens proposem analitzar un altre aspecte que ens proporciona informació sobre l'autoreconeixement d'un diari: la informació meteorològica i, concretament, els mapes del temps. Descriurem i analitzarem la pàgina destinada a la informació meteorològica dels nou diaris que constitueixen el corpus del nostre estudi -La Vanguardia, El Periódico de Catalunya, Avui i El Punt, per part catalana, i Diario Vasco, El Correo, Deia, Gara i Berria, per part basca [2]. Allò que considerarem significatiu de la pàgina on hi ha els mapes del temps serà quins mapes hi ha, quina mida tenen i com estan distribuïts en l'espai.


1. Els mapes del temps de la premsa basca

El Correo (EC)

· Un mapa d' Euskadi amb territoris veïns de l' Estat espanyol no sencers (Cantàbria, Burgos, la Rioja, Navarra) amb una clara distinció gràfica entre l'un i els altres. Està marcada la frontera entre estats i al nord d'aquesta línia hi diu "França". No hi apareixen els tres territoris sota administració francesa. És un mapa gran i està situat a la part superior de la pàgina.

· Un mapa d' Europa, l' Àfrica nordoccidental i l' Atlàntic nord, a sota del d' Euskadi, més petit, a l'esquerra.

· Un mapa de l' Estat espanyol, a sota del d' Euskadi, a la dreta, amb les fronteres de les comunitats autònomes. La mida d'aquest mapa és la mateixa que la del d'Europa

Diario Vasco (DV)

· Un mapa de Biscaia, Guipúscoa, Àlaba, Navarra, a la part superior esquerra i tres de petits al costat a la dreta. No hi apareixen els tres territoris sota administració francesa, però està marcada la frontera entre els estats francès i espanyol i al nord de la frontera hi diu "França".

· Un mapa de l' Estat espanyol de mida mitjana, al mig de la pàgina, a l'esquerra, i tres de petits a sota.

· Dos mapes d' Europa de mida mitjana a la part inferior de la pàgina.

Deia (DE)

· A dalt de tot, tres mapes petits dels set territoris amb les divisions regionals, sense fronteres estatals. Aquests mapes, en aquest diari, estan sota l'epígraf d'"Euskadi".

· Un mapa de Biscaia, al mig a l'esquerra, més gran que els anteriors.

· Un mapa d'Europa, a baix, a la dreta, més gran que els d'Euskadi, però més petit que el de Biscaia, sense divisions estatals.

Gara (GA)

· Un mapa gran dels set territoris d'Euskal Herria, sense divisions regionals ni d'estats. El mapa ocupa quasi tota la meitat inferior de la pàgina. A la banda inferior esquerra hi ha el mateix mapa però molt més petit, i a la dreta, dos mapes d'Europa occidental de la mateixa mida que aquest últim.

Berria (BE)

· Un mapa gran dels set territoris bascos amb divisions regionals, a la part superior esquerra de la pàgina.

· Un mapa petit de l'oceà Atlàntic i dos mapes petits d'Euskal Herria a la part superior dreta.

· A la part inferior esquerra, un mapa petit del món i a la dreta, dos mapes petits d'Europa. Un dels mapes d'Europa presenta les fronteres dels estats i de diverses nacions sense estat: Galícia, el País Basc, els Països Catalans, Bretanya, Escòcia, Gal·les i Irlanda. En el cas d'Irlanda el criteri de representar les nacions i no els estats porta a esborrar la frontera estatal que separa Irlanda del Nord, que pertany al Regne Unit, de la República d'Irlanda.

2. Els mapes del temps de la premsa catalana

El Periódico de Catalunya (EPC)

· Un mapa gran de Catalunya amb comarques, capitals de comarca i capitals de província. No hi apareix Catalunya Nord, però sí Andorra. Hi ha fronteres estatals.

· Un mapa petit de l' Estat espanyol amb les divisions provincials i les capitals. Està situat a sota del de Catalunya, a l'esquerra.

· Un mapa petit d' Europa amb les divisions estatals i les capitals. Està situat a la part inferior de la pàgina, a sota del mapa de Catalunya i a la dreta del de l' Estat espanyol.

La Vanguardia (LV)

· Un mapa gran de Catalunya i les illes Balears amb les capitals de comarca. No hi apareix Catalunya Nord. Hi ha marcades les fronteres estatals. Andorra queda exclosa de la informació que dóna el mapa. A l'esquerra del mapa gran hi ha dos mapes molt petits de Catalunya. Tots tres ocupen el centre de la pàgina.

· Un mapa petit de l'Estat espanyol, sense divisions administratives. Està situat a la part inferior esquerra de la pàgina.

· Un mapa petit d'Europa, sense divisions entre estats. Aquest mapa està situat a sota del de l' Estat espanyol.

Avui (AV)

· Dos mapes petits de Catalunya amb les divisions comarcals, a la banda esquerra de la pàgina.
· Dos mapes petits dels Països Catalans sense divisions entre comarques ni estats, a la banda dreta de la pàgina. Aquests quatre mapes són de la mateixa mida.

· Un mapa d'Europa occidental i el Magrib, sense divisions estatals, a la part superior dreta.

El Punt (PT)

· Un mapa dels Països Catalans molt gran, amb divisions comarcals i el nom de cada comarca. No hi ha fronteres estatals ni regionals. A la part inferior dreta del gran hi ha un mapa molt petit. Aquest mapa conté les divisions entre regions (Catalunya Nord, Andorra, la Franja, el Principat, el País Valencià i les Illes).

· Un mapa molt petit de l'Europa central i occidental, a la dreta del mapa petit dels Països Catalans.


3. El sistema de la premsa basca i catalana pel que fa als mapes del temps

Com que el nostre propòsit és analitzar l'autoreconeixement de cada diari català, i ara per ara els catalans del Principat tan sols s'autoreconeixen com a espanyols o com a catalans però no com a europeus, no tindrem en consideració els mapes d'Europa. El que acabem de dir serveix també per a la premsa basca. Ara bé, en el cas del diari basc Berria ha calgut prendre en consideració el mapa del temps d' Europa perquè ens aporta informació valuosa per establir l'índex d'autoreconeixement basc d'aquest diari.

L'anàlisi dels mapes del temps que presenten els diaris catalans i bascos ens porta a establir la hipòtesi que la premsa catalana, entesa com un sistema, funciona d'acord amb les opcions o criteris següents:

1. Estat espanyol
2. Estat espanyol gran, Catalunya petit
3. L' Estat espanyol i Catalunya igual de grans
4. Catalunya i l' Estat espanyol igual de grans
5. Catalunya gran, Estat espanyol petit
6. Catalunya i un altre territori català gran, l' Estat espanyol petit
7. Catalunya
8. Catalunya i un altre territori català
9. Catalunya gran, Països Catalans petit
10. Catalunya i Països Catalans igual de grans
11. Països Catalans i Catalunya igual de grans
12. Països Catalans gran, Catalunya petit
13. Països Catalans
14. Europa amb els Països Catalans

La premsa de Catalunya, entesa com un sistema, inclou tant opcions que existeixen com d'altres que no existeixen però que podrien existir. Tanta informació sobre la concepció del món del diari ens proporciona el fet que un diari hagi triat un mapa per fer la informació del temps, com el fet que n'hagi rebutjat uns altres.

El mateix model és perfectament aplicable a la premsa basca:

1. Estat espanyol
2. Estat espanyol gran, Euskadi petit
3. L'Estat espanyol i Euskadi igual de grans
4. Euskadi i l'Estat espanyol igual de grans
5. Euskadi gran, Estat espanyol petit
6. Euskadi i un altre territori basc gran, Estat espanyol petit
7. Euskadi
8. Euskadi i un altre territori basc
9. Euskadi gran, Euskal Herria petit
10. Euskadi i Euskal Herria igual de grans
11. Euskal Herria i Euskadi igual de grans
12. Euskal Herria gran, Euskadi petit
13. Euskal Herria
14. Europa amb Euskal Herria

Per Catalunya entenem aquí el territori sota administració espanyola que constitueix la comunitat autònoma de Catalunya i per Euskadi, el territori sota administració espanyola que constitueix la comunitat autònoma d' Euskadi. Per Euskal Herria entenem els set territoris històrics bascos, és a dir, Àlaba, Biscaia, Guipúscoa, Navarra, Baixa Navarra, Lapurdi i Zuberoa.

Els criteris 3 i 4 són iguals pel que fa a dues de les tres variables que hem utilitzat per establir-los, contingut dels mapes i mida. Per tant, el que fa diferents aquests dos criteris és la tercera variable, la que fa referència a la situació en l'espai: en el criteri 3 a l'esquerra hi ha el mapa de l' Estat espanyol mentre que al criteri 4 hi ha el de Catalunya o Euskadi. Tenint en compte que es comença a llegir per l'esquerra, com que el primer que trobem als diaris que utilitzen el criteri 3 és un mapa de l'Estat espanyol, hem de concloure que aquests diaris manifesten un autoreconeixment espanyol superior al dels diaris que situen a l'esquerra un mapa de Catalunya o d'Euskadi. El mateix raonament serveix per explicar la diferència entre els criteris 10 i 11. Ara bé, aquest factor de situació en l'espai a dreta o a esquerra tan sols l'hem considerat significatiu quan la mida dels dos mapes és idèntica, ja que quan un dels dos mapes és més gran, el lector del diari sempre l'interpreta primer, per molt que l'altre estigui més a l'esquerra.

Un cop establert el sistema a partir de totes les opcions possibles, el pas següent és comprovar dues coses: d'una banda, si tots els criteris són productius o si, per contra, n'hi ha algun que és buit i, d'una altra banda, cal situar cada diari català i basc dins d'un criteri. El resultat és el següent:

CRITERI PREMSA CATALANA PREMSA BASCA
1 --- ---
2 --- ---
3 --- ---
4 --- ---
5 --- EC
6 EPC i LV DV
7 --- ---
8 --- ---
9 --- DE
10 AV ---
11 --- ---
12 --- ---
13 EP GA
14 --- BE

El darrer pas de la fase de l'anàlisi de les dades consisteix a assignar a cada criteri un valor numèric per tal de poder establir l'escala del grau d'autoreconeixement i poder situar en aquesta escala cada diari i el conjunt del sistema mediàtic en funció del criteri que utilitza cada un dels rotatius.

Criteri 1: "Estat espanyol"
Valoració del criteri 1: "1"
Criteri 2: "Estat espanyol gran, Catalunya o Euskadi petit"
Valoració del criteri 2: "2"
Criteri 3: "Estat espanyol i Catalunya o Euskadi igual de grans"
Valoració del criteri 3: "3"
Criteri 4: "Catalunya o Euskadi i l'Estat espanyol igual de grans"
Valoració del criteri 4: "4"
Criteri 5: "Catalunya o Euskadi gran, Estat espanyol petit"
Valoració del criteri 5: "5"
Criteri 6: "Catalunya i un altre territori català gran, o Euskadi i un altre territori basc gran, Estat espanyol petit"
Valoració del criteri 6:"6"
Criteri 7: "Catalunya o Euskadi"
Valoració del criteri 7: "7"
Criteri 8: "Catalunya i un altre territori català o Euskadi i un altre terriotri basc"
Valoració del criteri 8: "8"
Criteri 9: "Catalunya gran, Països Catalans petit o Euskadi gran i Euskal Herria petit"
Valoració del criteri 9: "9"
Criteri 10: "Catalunya i Països Catalans igual de grans o Euskadi i Euskal Herria igual de grans"
Valoració del criteri 10: "10"
Criteri 11: "Països Catalans i Catalunya igual de grans o Euskal Herria i Euskadi igual de grans"
Valoració del criteri 11: "11"
Criteri 12: "Països Catalans gran, Catalunya petit o Euskal Herria gran i Euskadi petit"
Valoració del criteri 12: "12"
Criteri 13: "Països Catalans o Euskal Herria"
Valoració del criteri 13: "13"
Criteri 14: Països Catalans o Euskal Herria, nació d' Europa
Valoració del criteri 14: "14"

Ara que ja sabem quin criteri utilitza cada diari i quina és al valoració de cada criteri, estem en condicions d'establir la valoració de cada diari i de la premsa catalana i basca en el seu conjunt:

PREMSA CATALANA PREMSA BASCA
CRITERIS DIARI VALORACIÓ DIARI VALORACIÓ
1
2
3
4
5 EC 5
6 EPC i LV 6 + 6 DV 6
7
8
9 DE 9
10 AV 10
11
12
13 PT 13 GA 13
14 BE 14
VALORACIÓ TOTAL 35 47

Si sumem els resultats obtinguts per la premsa catalana, d'una banda, i per la basca, d'una altra, i dividim aquesta suma pel nombre de diaris que intervenen -quatre en el cas català i cinc en el cas basc-, obtindrem una mitjana que ens permetrà comparar el grau d'autoreconeixement dels diaris catalans i bascos en aquest aspecte. La mitjana catalana és 8,7 i la mitjana basca és 9,5 en una escala que va de l'1 al 14 -6,2 i 6,7, respectivament, si ho passem a base 10.

4. Comentaris i conclusions

1. La premsa catalana, pel que fa als mapes del temps, mostra un autoreconeixement més català que espanyol. En una escala d'1 a 14, on els índex més baixos corresponen a un nivell més alt d'autoreconeixement espanyol, i els índex més alts corresponen a un nivell més alt d'autoreconeixement català o basc, la premsa catalana se situa en el grau 8,7 -6,2 en base 10.

2. La premsa catalana, pel que fa als mapes del temps, presenta un grau d'autoreconeixement català inferior al de la premsa basca, ja que aquesta presenta un índex de 9,5 en l'escala d'1 a 14 -6,7 en base 10-, on els índex més baixos corresponen a un nivell més alt d'autoreconeixement espanyol, i els índex més alts corresponen a un nivell més alt d'autoreconeixement català o basc.

3. Els diaris de Catalunya que tenen un grau d'autoreconeixement espanyol més elevat són El Periódico de Catalunya i La Vanguardia. Tots dos tenen una valoració de 6 en l'escala d'1 a 14. Un diari basc, El Correo de Bilbao, presenta un grau d'autoreconiexement espanyol superior al que presenten aquests dos diaris catalans, ja que té una valoració de 5 en aquesta mateixa escala.

NOTES:

1. En aquesta sèrie d'articles emprem les expressions "premsa catalana" i "premsa basca" per referir-nos a diaris fets i editats a Catalunya i a Euskadi, entenent per Catalunya el territori format per les províncies espanyoles de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, i per Euskadi el format per les províncies espanyoles d'Àlaba, Biscaïa i Guipúscoa. Per a més detalls, consulteu l'article Premsa i autoreconeixement 1

2. Hem treballat sobre les edicions dels dies 29, 30, 31 de març i 1 d'abril de 2004 dels diaris esmentats. Això vol dir que en el transcurs de l'any i mig que va des de la publicació de les edicions estudiades fins al moment que de la publicació d'aquest treball, es poden haver produït canvis en els aspectes que hem analitzat. El cas més clar és el de l'Avui, que el setembre de 2005 va fer una edició completament nova de la versió en paper del diari i va introduir uns canvis en la pàgina de la informació meteorològica que tenen molt a veure amb el que aquí volem estudiar.


Contrastant

This work is in the public domain
Sindicat Terrassa