|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
I per què a Madrid?
|
|
per gat Correu-e: massocat@hotmail.com (no verificat!) |
08 nov 2005
|
|
Favier escriu: "Madrid és una ciutat castellana que he de dir que he visitat sovint per qüestions personals. He de reconèixer també que li tinc una gran estima. M'agrada força aquesta capital castellana.
Madrid és una ciutat castellana que he de dir que he visitat sovint per qüestions personals. He de reconèixer també que li tinc una gran estima. M'agrada força aquesta capital castellana.
Conec i, sovint canto cançons de diversos artistes que en ella viuen o han viscut, i cançons més nostàlgiques com el "Puente de los franceses" que ens recorden que per molt que ho vam cridar van passar. Això també ho va recordar una mica De Madre l'altre dia al Congreso.
El parque del Retiro, l'Avinguda Castellana on van acampar els treballadors incansables de Sintel), la Plaza del Sol, l'estació d'Atocha i el seu jardí (i la sensació que tinc quan hi he estat darrerament), els Museus -paga la pena visitar el Reina Sofía (segur que algún día se'l podrà anomenar més modernament: "Museu Llibertat"?) on trobareu el Gernika (ho escric en basc per qüestions de dignitat nacional)-, la sala Caracol...
Reconec que sovint tinc ganes de visitar aquesta ciutat eminenment formada per treballadors i treballadores. Tinc moltes visites pendents...
Però políticament no entenc perquè els Estatuts que surten dels nostres parlaments autonòmics han d'anar a Madrid -com imagino les nord-catalanes ho deuen enviar a París, una altra bella ciutat-.
És clar, que l'Estatut(s) que s'han escrit i presentat al Congreso són insuficients quan no deplorables. Ja sé que no està de moda dir que l'Estatut de Catalunya és una mica cacona, però vaja mai no he seguit les modes.
Pel que fa al del País Valencià em sembla que no cal ni parlar-ne gaire: només dient que els únics que han votat a favor són PP i PSOE sense un mínim de participació i consagrant les renúncies d'alguns d'ençà de la Batalla de València durant la 2a Restauració borbònica. Escolteu la cançó d'Al Tall, Viurem: per damunt de porcs i lladres, per damunt de tots els pactes, per damunt de botiflers, per damunt de tot Viurem, per damunt de botiflers, per damunt de tot Viurem.
Pel que fa a l'actual Estatut de Catalunya, no entenc, repeteixo, perquè cal enviar-lo a Madrid. A negociar què?
He de reconèixer un altre dels meus "pecats": sóc català, fill d'immigrant i mare catalana que també va migrar de la seva terra natal, i per més inri sóc de Llefià.
La meva condició de català em fa pensar que el Parlament de Catalunya hauria de portar a debat entre la ciutadania de Catalunya el text que aquests partits polítics sense participació de les entitats han redactat i aprovat finalment. I després d'un temps de debat entre la ciutadania de Catalunya, aleshores caldria presentar el text resultant d'aquest debat a referèndum.
Diria que això tan senzill és l'essència del concepte "Democràcia", no?
Us he dir que a mi aquest Estatut de Catalunya no m'agrada perquè no posa fi definitivament a l'espoli fiscal si no que el pretén suavitzar, no proposa el català com a única llengua oficial, no garanteix que els nous diners que gestionarem directament sense passar (de cap i de nou) per Madrid els invertirem en sanitat pública i de qualitat, educació pública (d'escoles bressoles fins a la Universitat) -és a dir, que aturarà el procés de privatització de tots aquests serveis i els tornarem a recuperar per al bé col·lectiu.
Potser ens podríem plantejar mesures més agosarades per millorar el nostre nivell de vida, renda bàsica universal, un sou mitjà interprofessional decent, vivenda per a tothom (i no aquesta ofega persones que són les hipoteques a 40 anys), baixes per maternitat i per paternitat (i que aquestes no serveixin d'excusa per escurçar la de maternitat), baixes laborals amb el 100% del sou -si estàs malalt no és culpa teva, no sé si és correcte penalitzar la malaltia, no sé si això ajuda a guarir-te...
Podríem entre tots i totes treure un llistat de coses que es podrien fer amb els diners que podruïm els i les treballadores catalanes (a tots els nivells). Però vaja, tot i això encara no disposem de tot el que podruïm, atès que l'espoli tampoc no s'hi posa fi.
No tinc massa clar, però potser aquest estatut que ha sorgit ara del Parlament de Catalunya ens hagués estat bé fa 25 anys. Però ara em sembla que és poc ambiciós.
Per aquesta raó, no sé per què tornem a anar a Madrid. Si això ho hem repetit durant diversos episodis de la nostra història i ja sabem com retorna tot el que allà hi arriba des del nostre país, els Països Catalans.
Per què no comencem a visualitzar una República avançada en drets socials, i una República nostra, dels Països Catalans?
" |
This work is in the public domain |
Re: I per què a Madrid?
|
per ¿? |
08 nov 2005
|
Amb el capitalisme, els treballadors mai dispossem del que produïm, donç s'ho queda en gran part els capitalistes, de forma que fan malvé el mòn. AMb el capitalisme, no hi ha cap república avançada. |
Re: I per què a Madrid?
|
per pauc |
08 nov 2005
|
pffff fluixillo com a argumentari... de tant moderar-te queda sense contingut
el problema de l'estatut no és tant que tingui més o menys competències, sinó que és un estatut!, un reglament 'concedit' per l'estat que ens nega el dret a decidir, encara que ens en deixi escriure un esborrany (de fet als polítics, que ja se sap que la democràcia no es pot deixar en mans del poble...).
Resulta absurd demanar que un estatut doni solució a qüestions socials rellevants, per la seva pròpia naturalesa no pot, no és una constitució on es pugui establir un sistema econòmic o un altre.
I per altra banda, aquestes reformetes que proposes més aviat es podrien fer amb legislació ordinària.
El problema de l'estatut és que no inclou el dret a l'autodeterminació, que en el moment actual apuntala el caduc i degenerat estat espanyol de les autonomies, que ens l'imposaran com a límit durant moltes dècades, i per això és dolent ara i ho hagués estat fa 25 anys.
una mica més de canya home! |
Re: I per què a Madrid?
|
per Mark Dunn |
10 nov 2005
|
Catalunya molt dificilment cap a la independència. I els principals culpables, els catalans. Evidentment.
Si hom no vol sortir de casa donat que té por del que diguin els altres del seu aspecte, no és culpa dels altres, és d´ell la responsabilitat.
De la mateixa forma si els catalans no volen esdevenir lliures i conscients de la seva llibertat, no és culpa dels espanyols que s´aprofitan de l´avinentesa i treuen el rendiment que poden;
És culpa dels catalans que prefereixen viure esclaus dels senyor castellans a arriscar-se esdevenir lliures. |