|
|
|
|
|
Notícies :: sense clasificar |
|
"EL NOU ESTATUT: èxit o desengany?", xerrada amb Jordi Miralles a la UAB
|
|
per CJC-Joventut Comunista
Correu-e: cjc ARROBA pcc.es (no verificat!) |
07 nov 2005
|
|
|
|
Per fomentar el debat i espais de discussió sobre un dels temes més candents de l'actualitat pública catalana i del conjunt de l'Estat espanyol, la CJC-Joventut Comunista ha organitzat una xerrada sobre el projecte per un nou Estatut d'Autonomia de Catalunya amb la participació de Jordi Miralles, Coordinador General d'EUiA, diputat al Parlament i membre de la ponència redactora de la polèmica proposta catalana al govern central.
Us convidem a tots i totes a assistir-hi i a dir-hi la vostra, a participar activament fent preguntes al ponent i a reflexionar durant una estona en el significat d'aquesta iniciativa parlamentària que ha generat tanta controvèrsia al si de la societat catalana i a les institucions polítiques burgeses de l'Estat.
----------------------------
"EL NOU ESTATUT: èxit o desengany?"
AMB: Jordi Miralles
DATA: dimecres 9 de novembre
HORA: 13h
LLOC: aula 503 de la Facultat de Filosofia i Lletres (UAB)
---------------------------- |
Mira també:
http://www.joventutcomunista.org
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: "EL NOU ESTATUT: èxit o desengany?", xerrada amb Jordi Miralles a la UAB
|
|
per Maribel |
07 nov 2005
|
A decir verdad, importa poco o muy poco lo que diga Jordi Miralles. Ya que normalmente nunca dice nada. Prefiero oir o no, a Joan SAURA, es decir, la fuente directa.
No sabemos si EUiA, defiende la independencia de Catalunya, el modelo de Estado Confederal, que prefigura este Estatut o apuestan por un modelo Federal. |
|
Re: "EL NOU ESTATUT: èxit o desengany?", xerrada amb Jordi Miralles a la UAB
|
|
per yuups |
07 nov 2005
|
No entenc sincerament l'encapçalament del cartell: èxit o desengany? amb la fotografia d'una manifestació amb una pancarta del PSUC, que suposo que dèu ser d'una manifestació a favor de l'estatut vigent.
No es pot tocar les campanes i anar a la processó.
Això ho dic, perquè un partit comunista, o les seves joventuts que més o menys ve a ser el mateix no pot mantenir el seu ideari polític i donar suport a un estatut reformista, que aposta per un sistema econòmic neoliberal, que a nivell educatiu manté l'escola concertada, que és ambigu pel que fa a la religió... Això no es pot agafar ni amb pinçes, ni encara menys amb el famós pragmatisme comunista.
És curiós que els hereus de l'esquerra revolucionària de la transició tornin a fer el mateix error: donar suport a un estatut que legitima l'actual règim "democràtic" de l'estat espanyol i el seu sistema econòmic. Al 1978 com a mínim tenia suport popular i es sortia de 40 anys de dictadura feixista...però ara ja no.
Us agradi o no el PCC ja no és el partit dels 80' i tot i el poc de malícia que em permeto: si analitzem la relitat i el present des d'un punt de vista marxista EUIA es troba present en el govern de la ciutat de barcelona (clo$$ and cia.) i al tripartit de la generalitat.
En fí, els temps canvïen i vosaltres no. Tot i que la història és cíclica gira massa ràpid per vosaltres.
I del sarcasme: un petó
Salut!! |
|
Re: "EL NOU ESTATUT: èxit o desengany?", xerrada amb Jordi Miralles a la UAB
|
|
per roig |
07 nov 2005
|
maribel, si no hi vols anar, cap problema, ara bé, no ho argumentis dient que no parla mai, doncs aquest seria un motiu per anar-hi.
Si no saps el model d'estat que defensa actualment EUiA és perque no has llegit el seu programa
yups, un partit comunista donarà suport, en cada moment concret al que consideri oportú, defensant els interessos dels i les treballadores.
Si per tu, l'estatut vigent els defensa millor, és la teva opinió, respectable, però discutible. Que el PCC no és el partit dels '80, ho sabem tots, ningú ho nega.
Ara bé, dificilment podràs donar lliçons de marxisme amb afirmacions com que la història és cíclica... |
|
Re: "EL NOU ESTATUT: èxit o desengany?", xerrada amb Jordi Miralles a la UAB
|
|
per memòria |
07 nov 2005
|
Torna a fer de carter, una feina honrada.
Miralles, trepes i reformista.
RE-VO-LU-CIÓ! |
|
Re: "EL NOU ESTATUT: èxit o desengany?", xerrada amb Jordi Miralles a la UAB
|
|
per Ricard |
07 nov 2005
|
A estas alturas y contestando a "Roig", lo que apoya en cada momento el PCC, no es a los trabajadores (por ejemplo a los de Parques y Jardines), sino a lo que interesa a su Partido y no le crea contradicciones a ICV y al Tripartito.
Son correctas las preguntas de Maribel. Y la respuesta e "roig" es salirse por la tangente, por que no tiene un modelo concreto. Pueden pasar del independestismo (con todo mi respeto por esta alternativa), a la defensa de un proyecto más o menos confederal, como el pactado entre Mas y Maragall.
Pueden hablar de escuela laica y aprobar la introducción del factor regioso en el enseñanza. Así una tras otra.
Hace años que la palabra comunismo en una remora, que poco a poco están borrando de su dccionario. |
|
Re: "EL NOU ESTATUT: èxit o desengany?", xerrada amb Jordi Miralles a la UAB
|
|
per nolaxupo |
07 nov 2005
|
que el vagi a veure qui tingui prou estómac...
jo ja tinc principi d'úlcera de les vegades que le vist per la tele...
a la merda els ex-comunistes! |
|
Re: "EL NOU ESTATUT: èxit o desengany?", xerrada amb Jordi Miralles a la UAB
|
|
per Jose |
07 nov 2005
|
¿Por qué los de Revolta Global, PSUcviu y otros, no se plantean otras propuestas alternativas, en vez de perder el tiempo con esta gente?.
Este chiringuito tiene los días contados. |
|
Unes quantes respostes a diverses afirmacions malintencionades
|
|
per Lenin |
07 nov 2005
|
Primerament, dir que no m'entretendré gaire a respondre les mateixes acusacions de sempre. Ja hi ha hagut moltes ocasions per fer-ho i, tot i que en principi és respectable la forma en què pensi cadascú, les afirmacions verbals es demostren amb fets comprovables. I mai ningú dels qui gasta el seu temps criticant EUiA/PCC/CJC ha plantejat res nou, fora de la crítica buida i sovint malintencionada, ni ha demostrat tenir una idea o un projecte digne d'ésser escoltat. La crítica -i sobretot l'autocrítica- és necessària per millorar, créixer, implementar i superar-se, però sempre es cau en el parany de creure que criticar gratuïtament és una mena de "dret constitucional", sense adonar-se que, si no hi ha un projecte o una ideologia concreta al darrere, no duu enlloc i només fa que tots plegats perdem el temps.
Pel que fa a respostes concretes: el que ha dit la Maribel ho trobo completament fora de lloc, en dos aspectes que ja més o menys algú s'ha encarregat d'apuntar. En primera instància, això de que Miralles "mai no diu res" és una fal·làcia malintencionada, ja que si un es dedica a estar atent sobre la feina d'EUiA i més concretament sobre la del Coordinador General, es troba amb què cada dia es fan actes, xerrades, intervencions al Parlament, preguntes directes al President, declaracions a la premsa, comunicats i tot allò propi d'una organització política. El boicot dels mitjans de comunicació, que només busquen els personatges més mediatitzats i les declaracions més problemàtiques, i l'actuació moltes vegades deshonesta i mancada de bones intencions d'ICV, que sempre pretén acaparar tota l'atenció del grup ICV-EUiA, és en gran mesura la responsable que algú pugui pensar que en Jordi Miralles, i en general EUiA, no "fa ni diu mai res".
En segon lloc, l'afirmació que EUiA no té un plantejament concret sobre la forma d'Estat i la relació que ha de tenir Catalunya amb la resta de pobles d'Espanya és completament falsa. EUiA es defineix com una força nacional catalana que pretén la formació d'una república federal espanyola en què els drets de totes les nacions i pobles que la conformen siguin respectats, en una unió fonamentada en la solidaridat (no la solidaritat mal entesa, sinó la solidaritat entre treballadors i treballadores de tot l'Estat) i un model que garanteixi un ampli autogovern que no sigui sotmès a un poder central. Les afirmacions que EUiA és independentista o ha fet mai declaracions en aquest sentit no s'aguanta per enlloc. Quan EUiA o algun dels seus integrants s'ha manifestat en favor de la independència?
Pel que fa al que ha dit en yuups, el cartell mostra, sí, una fotografia d'una manifestació del PSUC a favor de l'Estatut vigent. El propi títol de la xerrada ja mostra quina és la lectura que es pot fer des d'una òptica comunista: "èxit o desengany?". No pot pas ésser considerat un èxit rotund l'aprovació d'un Estatut com l'actual, és cert, però cal tenir sempre molt present quina és la correlació de forces actuals i ser coneixedors de les capacitats que tenim, ara mateix, per incidir en la política institucional. La presència d'EUiA al govern de la Generalitat no és pas una mostra de "conformisme" o "d'abandó del marxisme", sinó una actuació coherent amb els temps que vivim, en què la majoria de la població catalana decideix votar les forces de la social-democràcia burgesa. L'experiència, al llarg del segle XIX i del segle XX, de la participació dels comunistes als parlaments burgesos és vasta i dóna prou solidesa al fonament que mou EUiA: mentre les condicions no ens siguin més propícies, val la pena participar de les institucions per afavorir en el que puguem els interessos dels treballadors i treballadores d'aquest país, i no deixar la política "oficial" en mans de forces que no tenen en consideració la població més desfavorida o que no pretenen generar mesures socials per millorar-ne la qualitat de vida.
L'empempta d'EUiA en aquest projecte de nou Estatut és dèbil i no s'ha plasmat en la mesura que hauria de fer-ho, però sens dubte els aspectes més progressistes i de més caire social que recull aquesta proposta és fruit de la participació dels comunistes en la seva redacció. Poca, sí. Com poca és la nostra representació al Parlament -un sol diputat- que l'ha aprovat. Però si no hi hagués gent lluitant cada dia en aquest àmbit -paral·lelament a la lluita al carrer, a les organitzacions de solidaritat, a les AA.VV., als sindicats, etc.-, menys tindríem.
En aquest sentit, per exemple, hi ha qui diu més amunt que s'ha donat suport a un Estatut que no és contundent respecte al paper de la religió. Però refent a aquest tema cal apuntar que EUiA és, ara mateix, l'única força política que està duent a terme una campanya incessant per la laïcitat a les escoles, que participa molt activament en la Lliga per la Laïcitat i que posa aquesta qüestió com a prioritat de primer ordre en el seu programa polític. La poca força que té actualment i l'escassa representació de què gaudeix al Parlament han fet impossible una declaració contundent contra la ingerència religiosa diversos àmbits. Però, com deia, el poc que s'ha aconseguit és gràcies a haver estat present i haver defensat conseqüentment una posició en favor de l'escola laica en les discussions del procés de redacció.
En conclusió: que l'Estatut no és cap meravella, que queda a anys llum del que hauria de ser, i que caldrà canviar-lo quan l'esquerra tinguem més representació en un sistema que intenta per tots els mitjans d'impedir-ho, ho sabem tots. Però intentem no pecar d'arxi-revolucionaris del "tot o res". Ni la situació actual permet avançar més, ni es pot dir que l'Estatut sigui un retrocés.
Ara, més que mai, cal continuar treballant, guanyar base social, fer prendre consciència a la població que la majoria al Parlament no fa més que garanteir i perpetuar el règim vigent, i que aquest és nociu per a tots nosaltres i ens aboca irremediablement a una catàstrofe social, política, econòmica i mediambiental, que no sabem quan arribarà, però que és inevitable. |
|
Re: "EL NOU ESTATUT: èxit o desengany?", xerrada amb Jordi Miralles a la UAB
|
|
per Didac |
07 nov 2005
|
|
Quina poca vergonya o quina petelancia signar aquets panflets del PCC o de EUiA amb el nom de Lenin. A mes, per no respondre, de forme concreta a les preguntas plantejadas. |
|
Re: "EL NOU ESTATUT: èxit o desengany?", xerrada amb Jordi Miralles a la UAB
|
|
per Gramsci |
07 nov 2005
|
Lenin, comparteixo plenament la teva reflexió, si bé has de saber, que la majoria de persones que intervendran en el post, se'ls en fot, tot el que puguis raonar i estaran només pendents de si Miralles era funcionari de correus o no.
En qualsevol cas, ànims camarada! |
|
Unes quantes respostes a diverses afirmacions malintencionades
|
|
per Lenin |
07 nov 2005
|
Primerament, dir que no m'entretendré gaire a respondre les mateixes acusacions de sempre. Ja hi ha hagut moltes ocasions per fer-ho i, tot i que en principi és respectable la forma en què pensi cadascú, les afirmacions verbals es demostren amb fets comprovables. I mai ningú dels qui gasta el seu temps criticant EUiA/PCC/CJC ha plantejat res nou, fora de la crítica buida i sovint malintencionada, ni ha demostrat tenir una idea o un projecte digne d'ésser escoltat. La crítica -i sobretot l'autocrítica- és necessària per millorar, créixer, implementar i superar-se, però sempre es cau en el parany de creure que criticar gratuïtament és una mena de "dret constitucional", sense adonar-se que, si no hi ha un projecte o una ideologia concreta al darrere, no duu enlloc i només fa que tots plegats perdem el temps.
Pel que fa a respostes concretes: el que ha dit la Maribel ho trobo completament fora de lloc, en dos aspectes que ja més o menys algú s'ha encarregat d'apuntar. En primera instància, això de que Miralles "mai no diu res" és una fal·làcia malintencionada, ja que si un es dedica a estar atent sobre la feina d'EUiA i més concretament sobre la del Coordinador General, es troba amb què cada dia es fan actes, xerrades, intervencions al Parlament, preguntes directes al President, declaracions a la premsa, comunicats i tot allò propi d'una organització política. El boicot dels mitjans de comunicació, que només busquen els personatges més mediatitzats i les declaracions més problemàtiques, i l'actuació moltes vegades deshonesta i mancada de bones intencions d'ICV, que sempre pretén acaparar tota l'atenció del grup ICV-EUiA, és en gran mesura la responsable que algú pugui pensar que en Jordi Miralles, i en general EUiA, no "fa ni diu mai res".
En segon lloc, l'afirmació que EUiA no té un plantejament concret sobre la forma d'Estat i la relació que ha de tenir Catalunya amb la resta de pobles d'Espanya és completament falsa. EUiA es defineix com una força nacional catalana que pretén la formació d'una república federal espanyola en què els drets de totes les nacions i pobles que la conformen siguin respectats, en una unió fonamentada en la solidaridat (no la solidaritat mal entesa, sinó la solidaritat entre treballadors i treballadores de tot l'Estat) i un model que garanteixi un ampli autogovern que no sigui sotmès a un poder central. Les afirmacions que EUiA és independentista o ha fet mai declaracions en aquest sentit no s'aguanta per enlloc. Quan EUiA o algun dels seus integrants s'ha manifestat en favor de la independència?
Pel que fa al que ha dit en yuups, el cartell mostra, sí, una fotografia d'una manifestació del PSUC a favor de l'Estatut vigent. El propi títol de la xerrada ja mostra quina és la lectura que es pot fer des d'una òptica comunista: "èxit o desengany?". No pot pas ésser considerat un èxit rotund l'aprovació d'un Estatut com l'actual, és cert, però cal tenir sempre molt present quina és la correlació de forces actuals i ser coneixedors de les capacitats que tenim, ara mateix, per incidir en la política institucional. La presència d'EUiA al govern de la Generalitat no és pas una mostra de "conformisme" o "d'abandó del marxisme", sinó una actuació coherent amb els temps que vivim, en què la majoria de la població catalana decideix votar les forces de la social-democràcia burgesa. L'experiència, al llarg del segle XIX i del segle XX, de la participació dels comunistes als parlaments burgesos és vasta i dóna prou solidesa al fonament que mou EUiA: mentre les condicions no ens siguin més propícies, val la pena participar de les institucions per afavorir en el que puguem els interessos dels treballadors i treballadores d'aquest país, i no deixar la política "oficial" en mans de forces que no tenen en consideració la població més desfavorida o que no pretenen generar mesures socials per millorar-ne la qualitat de vida.
L'empempta d'EUiA en aquest projecte de nou Estatut és dèbil i no s'ha plasmat en la mesura que hauria de fer-ho, però sens dubte els aspectes més progressistes i de més caire social que recull aquesta proposta és fruit de la participació dels comunistes en la seva redacció. Poca, sí. Com poca és la nostra representació al Parlament -un sol diputat- que l'ha aprovat. Però si no hi hagués gent lluitant cada dia en aquest àmbit -paral·lelament a la lluita al carrer, a les organitzacions de solidaritat, a les AA.VV., als sindicats, etc.-, menys tindríem.
En aquest sentit, per exemple, hi ha qui diu més amunt que s'ha donat suport a un Estatut que no és contundent respecte al paper de la religió. Però refent a aquest tema cal apuntar que EUiA és, ara mateix, l'única força política que està duent a terme una campanya incessant per la laïcitat a les escoles, que participa molt activament en la Lliga per la Laïcitat i que posa aquesta qüestió com a prioritat de primer ordre en el seu programa polític. La poca força que té actualment i l'escassa representació de què gaudeix al Parlament han fet impossible una declaració contundent contra la ingerència religiosa diversos àmbits. Però, com deia, el poc que s'ha aconseguit és gràcies a haver estat present i haver defensat conseqüentment una posició en favor de l'escola laica en les discussions del procés de redacció.
En conclusió: que l'Estatut no és cap meravella, que queda a anys llum del que hauria de ser, i que caldrà canviar-lo quan l'esquerra tinguem més representació en un sistema que intenta per tots els mitjans d'impedir-ho, ho sabem tots. Però intentem no pecar d'arxi-revolucionaris del "tot o res". Ni la situació actual permet avançar més, ni es pot dir que l'Estatut sigui un retrocés.
Ara, més que mai, cal continuar treballant, guanyar base social, fer prendre consciència a la població que la majoria al Parlament no fa més que garanteir i perpetuar el règim vigent, i que aquest és nociu per a tots nosaltres i ens aboca irremediablement a una catàstrofe social, política, econòmica i mediambiental, que no sabem quan arribarà, però que és inevitable. |
|
Re: "EL NOU ESTATUT: èxit o desengany?", xerrada amb Jordi Miralles a la UAB
|
|
per Ricard |
07 nov 2005
|
Didac, creo que la petulancia que tú dices, queda demostrada por el camarada Gramsci, que me imagino que es el mismo que firma Lenin.
No creo que ni Lenín ni Gramsci, firmaran o militaran en la organización de referencia.
Si leemos es escrito de ambos, es una mera postura defensiva, fundamentada en su escasa representación.
¿Pero, cuando , en el debate previo al Estatut, se ha hecho pública sus posiciones?. ¿Cuando se han dirigido a la sociedad progresista, a explicar sus diferencias, a marcar sus propuestas de izquierda, tento en ICV, como publicamente?. Nunca.
Esta soberbia, de burocrata de turno, se hace más patente cuando habla de los comunistas. Por suerte, hay mucho más comunistas, con o sin Partido, de lo que queda del PCC.
Por cierto, siento un gran cariño y respeto por los carteros. Y no me parece correcto equipararlos con Jordi Miralles. Algún día habría que hablar de esta personaje, la sombre muda de Joan Saura. |
|
Re: "EL NOU ESTATUT: èxit o desengany?", xerrada amb Jordi Miralles a la UAB
|
|
per Gramsci |
07 nov 2005
|
Ricard, pots tenir les hipotesis que vulguis, però jo no dedicaria el temps que ha dedicat "Lenin" a desactivar les vostres intoxicacions. Tinc massa feina a fer, francament, i massa poques ganes d'anar apurat per haver de fer-vos cas.
Salut, i bona nit |
|
Re: "EL NOU ESTATUT: èxit o desengany?", xerrada amb Jordi Miralles a la UAB
|
|
per Ricard |
07 nov 2005
|
|
Lenin-Gramsci, que descanses bien, y dejad descansar a los demás. |
|
Re: "EL NOU ESTATUT: èxit o desengany?", xerrada amb Jordi Miralles a la UAB
|
|
per un altre |
07 nov 2005
|
Visca la joventut comunista i visca l'estatut!
AU a intoxicar a casa vostre colla d'esquerranosos! |
|
Re: "EL NOU ESTATUT: èxit o desengany?", xerrada amb Jordi Miralles a la UAB
|
|
per Enric |
07 nov 2005
|
No se de quina juventud comunista parleu ni quin estatut defenses.
Aixo de intonxicar, sera cosa vostre que teniu experiencia.
Sou cuatre i tan dogamtics i sectaris com els vostres fundadors, el Ardiaca y Cia. |
|
Els que encara som comunistes no creiem pas que aquesta colla sigui res mes que un jeta del copon!!
|
|
per Alfons |
07 nov 2005
|
El comunistes estem amb el poble i vosaltres esteu tocant els collons al poble i fent l'idiota útil ales institucions a camvi de un bon sou!!
Per mi y per molts de nosatres us podeu anar a pendre pel sac.
Gora Batasuna!!
Batasuna aurrera!! |
|
Re: "EL NOU ESTATUT: èxit o desengany?", xerrada amb Jordi Miralles a la UAB
|
|
per Comunista sense partit |
08 nov 2005
|
Miralles per fi parla!!! Jo pensava que era un ombra de Saura.
Però, ja he demanat permís del que ha de dir als d'ICV? |
|
Re: "EL NOU ESTATUT: èxit o desengany?", xerrada amb Jordi Miralles a la UAB
|
|
per jose |
08 nov 2005
|
a ver si no criticais tanto a los de ic euia que aparte de la putada que hicieron con los verdes poca cosa mas han podido influir en esta mierda de tripartito.si quereis un responsable(o varios) de la mala fe de este estatut que pretende acabar con la españa federal que podria haber sido algun dia y no creo que sea buscadlo en ridao, en la estrategia de mas y en la bajada de pantalones final del psc, que por cierto esta errando nuchisimo mas en sus mensajes que el propio maragall.
al fin y al cabo, pasqual tenia razon en lo del 3 por ciento, en lo de cambiar a la mitad de los consellers y en algunas cosas mas que dijo en el parlament el dia que se hablo del cambio de govern bluf,
no vale enviar a manuela a madrid a convencer a las gentes del psoe cuando aqui se han tragado todo lo que ha pedido ciu.
si esto sigue asi carod se carga el gobierno del zapatero, que me parece muy digno dadas las circumstancias y el resurgimiento del fascismo neoconservador del pp y la irresponsabilidad de las fuerzas politicas catalanas.
gracias por darle alas a la derecha y a los fachas de todavia quedan en el psoe(bono p e).
si por desgracia volvemos a tener en el poder a una derecha asquerosa que la buena gente de este pais no se merece, acordaros de mi analisis, hay muchos culpables pero no estan en iniciativa...
un consejo, para pocos rojos que somos informados hariamos mejor en no discutir tanto entre nosotros habiendo tanto facha y tanto desinformado como hay en todas partes. |
|
Re: "EL NOU ESTATUT: èxit o desengany?", xerrada amb Jordi Miralles a la UAB
|
|
per Comunista sense partit |
08 nov 2005
|
Jose, una pregunta, ¿Si ICV-EUiA no influyen en el tripartito (y así es)? ¿Pa que coñó estan?
¿Será por los carguillos? ¿Será para mantenr abierto los respectivos chiringuitos?
Es jodido trabajar y más de cartero, es mejor dedicarse a poner el jeto detrás de Saura y callarse, se cobra más y no te mojas. |
|
Re: "EL NOU ESTATUT: èxit o desengany?", xerrada amb Jordi Miralles a la UAB
|
|
per Marx (apa, aquest me'l demano jo) |
08 nov 2005
|
doncs si és una ombra de saura xungo, perquè aquest és l'ombra d'en pasqui!
se m'acuden algunes preguntes
es pot ser ombra d'ombra?
el petit tros de poder que dóna el tripartit és el que evita l'enèssima escisió IC-PCC/psuc'viu'/afegits?
com es pot escriure visca els joves comunistes i visca l'estatut i no tenir un atac de vergonya? |
|
Re: "EL NOU ESTATUT: èxit o desengany?", xerrada amb Jordi Miralles a la UAB
|
|
per Camilo Cienfuegos |
08 nov 2005
|
COMUNISTA SENSE PARTIT:
COMUNISTA SENSE TEORIA
COMUNISTA SENSE HERÈNCIA
COMUNISTA SENSE PROGRAMA
COMUNISTA SENSE PRÀCTICA
...
COMUNISTA SENSE COLLONS |
|
Re: "EL NOU ESTATUT: èxit o desengany?", xerrada amb Jordi Miralles a la UAB
|
|
per Comunista sense partit |
08 nov 2005
|
Camilo Cienfuegos (no embrutis aquest nom) ets un "machito", només et falta dir allò de "nos vemos fuera".
Quan s'acaben els arguments és el que passa. |
|
Re: "EL NOU ESTATUT: èxit o desengany?", xerrada amb Jordi Miralles a la UAB
|
|
per Camilo Cienfuegos |
08 nov 2005
|
COMUNISTA SENSE PARTIT:
COMUNISTA SENSE TEORIA
COMUNISTA SENSE HERÈNCIA
COMUNISTA SENSE PROGRAMA
COMUNISTA SENSE PRÀCTICA
...
COMUNISTA SENSE COLLONS |
|
Re: "EL NOU ESTATUT: èxit o desengany?", xerrada amb Jordi Miralles a la UAB
|
|
per Matanzas |
09 nov 2005
|
|
Doncs el xaval (en miralles vull dir) no ho ha fet pas malament |
|
|
