Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Anunci :: pobles i cultures vs poder i estats : guerra
Comunicat de Maulets
06 nov 2005
Palestina lliure !
Ben Ami i el Genocidi del poble palestí



Ben Ami i el genocidi del poble palestí

Ferran Peris*

En resposta a lâarticle dâopinió publicat al periòdic El Levante, en la seua edició del 2 de Novembre, El caso del profesor Ben Ami: antisemitismo ranpante, signat per Agustín Remesal i Carmen Postigo, i al voltant de les diferents manifestacions de condemna que sâhan produit arran lâacte de boicot a Shlomo Ben Ami, Maulets vol aclarar algunes qüestions.

En cap moment de la protesta es va intentar agredir al Sr. Ben Ami, només es van produir crits i espentes arran de la intervenció violenta dels guàrdies de seguretat de lâedifici de La Nau, que provocaren ferides en un ull a una jove i diversos contusionats entre els assistents a la protesta. Malgrat això, el Sr. Ben Ami en cap moment va ser agredit, com molts mitjans de comunicació han destacat en els últims dies.

La protesta anava dirigida exclusivament a la presència, apadrinada per lâorganització dels Premis Octubre i de la Universitat de València, del Sr. Ben Ami a La Nau. Aquest individu, més enllà de la seua condició de professor i intel.lectual israelià, autor de diversos llibres, com ara ¿Cuál es el futuro de Israel? (Ediciones B), va ser ministre de Seguretat entre 1999 i 2001 i ministre dâassumptes exteriors durant el govern laborista dâEhud Barak. Caldria recordar que durant lâany 2000, mentre el Sr. Ben Ami ocupava el càrrec de Ministre de Seguretat, les forces dâocupació i els colons israelians van assassinar un total de 297 civils palestins inocents. Quinze dâaquests assassinats foren execucions extrajudicials. Com indicava el col.lectiu Palestina Lliure en un comunicat previ a la celebració de la conferència, el Sr. Ben Ami és persona ânon-grata âperquè defensa el projecte sionista, dâideologia racista i excloent que promulga un Estat exclussivament per jueus i que fomenta la discriminació, a més de negar el Dret al Retorn dels refugiats palestins expulsats de les seus terres quan ell, nascut a Tànger (Marroc), es beneficià del âDret Històricâ? dâestablir-se a Palestinaâ?. Els crits llençats contre el Sr. Ben Ami eren ben acordes amb la realitat âsi ens fixem en ella. Més enllà de les diverses consideracions estrictament relacionades amb el conflicte palestino-israelià, que ara tractarem, resulta indignant que els Premis Octubre donen veu a un criminal de guerra, el cas del qual hauria dâestar estudiat per la justícia internacional.

Algunes persones, com el Sr. Climent, President dâAcció Cultural, així com gran part dels mitjans de comunicació sâhan mostrat molt crítics amb els fets succeïts, però en cap moment sâha tractat lâarrel de la qüestió: el tractament unilateral del conflicte per part dels organitzadors, convidant únicament a una de les parts en conflicte, el representant de la qual, a més, ha estat acusat dâatacs premeditats i executats per part de la desmesurada i perillosa força militar dâIsrael contra civils palestins inocents, entre els quals trobem a xiquets, ancians i dones. Aquest acte, a banda dâexcloure una de les parts implicades en el conflicte, resultava molt deficitari respecte a la complexitat del conflicte.

La resistència a Palestina sempre ha estat acusada per un sector dels mitjans de comunicació i dels intel.lectuals de practicar lâantisemitisme. Aquest ha estat lâargument favorit utilitzat contra els moviments de solidaritat amb la lluita del poble palestí i contra autors crítics amb la política genocida dâIsrael, com és el cas del nord-americà Noam Chomsky (que, a més, és jueu!). Agustín Remesal i Carmen Postigo, consideren els fets com âun rebrot dâantisemitismeâ?, però, què té a veure lâantisemitisme amb el conflicte palestino-israelià? Absolutament res. El moviment de solidaritat amb la lluita del poble palestí dirigeix les seues crítiques i accions contra la política expansionista i genocida exercida per lâEstat dâIsrael, en cap cas ataca al poble jueu. I és que, com passa amb altres conflictes internacionals, gran part dâintel.lectuals i de mitjans de comunicació, servils amb el discurs dominant, coincideixen a posicionar-se amb lâactor que es troba en una situació superior de força i de poder respecte a lâaltra part en conflicte.

En aquest cas, aquest posicionament sâha produit amb lâEstat dâIsrael, que exerceix una opressió sagnant sobre el poble palestí des de lâany de la seua creació, el 1948. Fou a partir dâaquest mateix any, quan la creació de lâEstat dâIsrael provocà la expulsió i la fugida inducida de 800.000 palestins. En lâactualitat, els refugiats palestins arriben a la xifra de quatre milions de persones, repartides entre Jordània (1.780.000), Líban (400.582), Siria (424.650), Cisjordània (687.542) i Gaza (961.645). Aquests oblidats de lâOrient Mitjà pateixen una greu situació, denunciada incontables vegades per innumerables institucions i organismes internacionals, com ara lâAlt Comissionat de les Nacions Unides pels Refugiats (ACNUR), que és responsabilitat exclusiva de lâEstat dâIsrael. El mur de la vergonya és un altra de les polítiques amplament denunciades des de la seua creació, amb les conseqüències directes per la població civil palestina que això suposa. Aquest mur ha estat denunciat i declarat il.legal en nombroses ocasions per les Nacions Unides, però Israel, suposat oasi de democràcia a lâOrient Mitjà incompleix sistemàticament les resolucions dictades per lâO.N.U. âen cas de no ser vetades pel màxim aliat dâIsrael al planeta, els Estats Units. Els atacs contra la població civil palestina inocent per part de les forces dâocupació són habituals als territoris palestins i als camps de refugiament, sent víctimes de lâarmament israelià xiquets, joves i dones.. Els fets de Sabra i Chatila ens recorden el nivell de violència i de manca de respecte dels drets humans que caracteritza a Israel, però aquests fets no són, malauradament una excepció: són qüotidians per milers de civils palestins. La situació dels palestins a les presons és insostenible, per no parlar de la situació socioeconòmica, que arran de lâimpacte de lâocupació, pateixen els palestins. A més Israel, constitueix el principal element de desestabilització al món àrab, com demostren les diferents ingerències als països veins de la regió, com ara el cas de Líban, o la possesió dâun important programa nuclear amb finalitats militars, denunciat lâany 1986 pel famòs enginyer Mordechaï Banunu al periòdic Sunday Times.

Els aspectes criticats de lâEstat dâIsrael per diferents motius són innumerables i és difícil resumir-los en poc dâespai, però en tot cas, criticar la política de lâEstat dâIsrael no té absolutament res a veure amb lâantisemitisme. Les acusacions dâantisemitisme només fan que desviar les mirades del món al genocidi que, en aquests moments, i des de fa més de mig segle, lâEstat dâIsrael està cometent contra Palestina.

Defensar el poble palestí i denunciar la política genocida de lâEstat dâIsrael va més enllà de la política, és una qüestió ètica i moral.

*Ferran Peris, Comissió de premsa de Maulets.
València, 2 de Novembre de 2005
Mira també:
http://www.lavanc.com

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Comunicat de Maulets
06 nov 2005
I el Vicent Partai (Vilaweb) i els seus col.laboradors (Raimon Bono) es fiquen al costat dels que ens insulten per protestar .
Eixe "nacionalisme" que defensa les llibertats del seu Pais ...i al mateix temps ès tan tolerant amb representants d'Estats genocides i ocupants com ara Israel...pateixen una esquizofrènia o no tenen vergonya !
Alliberament dels Pobles! ( no tan sols del meu )
ara Israel
Re: Comunicat de Maulets
06 nov 2005
Que importa errar lo menos si acerto lo principal(El Alcalde de Zalamea)



Donada la seva insistència enfrontem-nos d'entrada al més fort dels arguments esgrimits per "la premsa" i alguns "intel·lectuals". Neguem la major, "Ben-Ami te dret a parlar, perquè tots (i totes) tenim aqueix dret". Perquè no sempre, no en qualsevol lloc i circumstancia, no tots i totes (1). Les associacions de solidaritat amb Palestina i d'altres vam estar insistentment parlant amb l'organització dels Octubre perquè acceptaren la presència de "altra" visió contraposada a la de Ben Ami (no necessàriament Palestina, podria aprofitar la d'un pacifista israelita, un objector de consciència dels què paguen amb la presó la seva posició ètica), perquè no feren un Acte unilateral d'un "estat gamberro" enemic de Palestina. No tots i totes podien parlar.

Algú encara mes manipulador (no es pot pensar desgraciadament que estigues desinformat, sinó que actua com desinformaor) ha sigut capaç d'escriure acusacions de racisme! (2) (diu el mort al degollat...), quan precisament la protesta (al pati a 15 o 20 m. de la sala on s'anava a donar la conferència) estava motivada per les resolucions de la Conferència Mundial contra el Racisme, que insten a aïllar a l'Estat d'Israel pel seu incompliment de la legalitat internacional i la seva actitud segregacionista (no "només" la construcció del Mur), com a forma efectiva de pressió internacional per a fer-li complir les resolucions i convencions dels organismes multilaterals internacionals que vulnera repetidament. Es tracta d'instar a una acció internacional com la que acaba amb el règim de l'Apartheid a Sud-àfrica.

Aquesta era l'acció modulada i continguda (4) que s'emmarcava al text que es va difondre i va llegir (fora de l'aula on tindria lloc la intervenció de Ben Ami i no dins com s'ha escrit, perquè - aquesta és l'altra- la majoria dels què escriuen no varen ser testimonis dels fets) (3), una protesta simbòlica davant l'indesitjada presència d'un exministre de seguretat i d'exteriors que incompleix resolucions de l'ONU i, sobre qui cal fer pressió internacionalment perquè acaten la legalitat multilateral.
Una acció de la qual la premsa i la televisió tenen boniques fotos del veritable escenari: davant de l'estàtua que tant s'esmenta hi havia una pancarta darrere de la qual estàvem una sèrie de persones "de mitjana edat" i, davant seu, a manera d'estora, una enorme bandera Palestina, però ni aquestes imatges ni el nostre testimoni s'han publicat, només la imatge de "rebombori" a la porta, però clar això no és manipulació, com no ho són les grotesques i impúdiques adjectivacions, la tergiversació i mentides rotundes que s'escriuen... per una sola de les "parts", a d'això se l'anomena llibertat d'expressió (i de càtedra?, no se ben be ara, però en els meus temps hagueren estat suspesos en periodisme per sensacionalisme, groguisme, judicis d'intencions i basta manipulació. "A mi em causa una profunda vergonya". Ho saps V. P.)

Tot era -escriuen- "un boicot basat en acusacions fora de mida com la de genocidi". No era una de les consignes que es van donar des de la Xarxa, però -jo almenys- la subscric. Joan F. Mira escrivia fa res que el diccionari de la Llengua espanyola -parlant del separatisme- era més contundent en la definició que la del català; referint-nos al terme "genocidi" ho defineix com "eliminació sistemàtica d'un grup social per motiu de raça, de religió o de política"; doncs bé, hi ha cinc milions de palestins expulsats de la seva terra als què no se'ls reconeix el dret a retornar, hi ha camps de refugiats, "punts de control" israelites en terres palestines que filtren qui passa i qui no, i moltes més "coses" (també moltes morts innocents, per descomptat) per tots i totes conegudes que donen "mesura" a l'ús de la paraula genocida.

Hi ha també el mes important de tot i en el que SI estem d'acord: "Palestina te dret a un estat independent i viable, sí. Però Israel també te drets". Efectivament, però El Govern d'Israel impedeix la viabilitat de l'Estat Palestí i, té drets entre els que no es troba el de vulnerar la legalitat internacional. El dret dels ciutadans i ciutadanes -també la seva obligació- és denunciar el delicte i defensar la Justícia allí on ho troben, lluitar contra la impunitat i mantenir la memòria... (de l'Holocaust, com no, igual que de Sabrà i Shatila).

(1) Sense entrar en els casos obvis o que estan assenyalats en la legislació, com l'apologia del terrorisme, l'incitació a la violència, etc. etc. etc... Els proposi als nostres devots partidaris de la Llibertat d'Expressió i del diàleg un divertiment intel·lectual, que pensen a posar també la mateixa universitat oberta i els mateixos diners a disposició del Sr. Sentandreu i altres amics seus, per a què -sols i sense contraparts- exposen les segues aberrants posicions al voltant de l'identitat nacional valenciana i el seu idioma valencià... a veure que passa...

(2) Personalment he tingut l'ocasió d'escoltar en un altre recinte universitari (només que llavors si hi havia "altres" veus i posicions reflectides), a un dels corferís intel·lectuals que ara tant s'indignen, defensar la posició que l'immigració calia dosificar-la, controlar-la i "assimilar-la", imposar-li la nostra cultura, perquè eren un risc per a la identitat nacional i cultural catalana. Però, clar, això no és racisme...

(3) La mentida més justificable que diuen -ells i/o la premsa- és que "hi havia palestins cridant en àrab", ...perquè no, hi havia dos marroquins que van llançar dues consignes en àrab marroquí, no palestí, com m’assenyala un company sindicalista marroquí que tenia al meu costat darrere de la esmentada pancarta. Els palestins potser que, com ens passava amb els iraquià durant la Campanya contra la Guerra, tenien por dels servissis secrets israelians, però no estaven, excepció feta de la jove que va llegir el nostre paper en valencià.

(4) Vull dir, dirigida al "representant" del Gov. d'Israel, no a "els Octubre", convocada només 24h. abans després d'esperar dues setmanes "un gest" dels organitzadors, limitada en presència, no massiva. Que no volia impedir l'acte (com consta en l'acta de la reunió), sinó assenyalar i protestar el greu error comès en donar tribuna a posicions contràries al dret internacional, i no "aïllar" aqueixes posicions com demana el moviment alterglobalitzaor en els FSM i la Conf. de Durban.







comentaris a notícia externa


L'Avanç Informació SL | Avís legal | Política de protecció de dades personals
Re: Comunicat de Maulets
06 nov 2005
s'haurien de fer els comunicats més curt
Re: Comunicat de Maulets
07 nov 2005
moltes felicitats Maulets

és un molt bon comunicat!
Colera camping CNT