|
Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
Èxit de la democrà cia?
|
|
|
per adéu, ja me n'he anat |
03 nov 2005
|
|
Zapatero potser és un bon governant però aquest país és una merda |
Vaig tenir ocasió ahir d’escoltar una estona el debat parlamentari a propòsit de la proposta d’Estatut. Tothom va fer el seu paper i per tant no hi hagué sorpreses. Però no me va deixar de xocar com “el boâ€? de Zapatero feia un retrat del paÃs. Pel president del govern, i potser no podia ser d’altra manera, Espanya és poc menys que un lloc idÃl·lic, i segur que l’objecte d’admiració de tot el planeta. I al dir Espanya, s’inclou evidentment Catalunya. Crec sincerament que en un moment de pobresa ideològica com l’actual el problema el tenim tant amb el reaccionarisme de la dreta com amb l’optimisme cec i exacerbat (o la candidesa) de l’esquerra institucional.
Pel que sembla el creixement econòmic desenfrenat no és un problema sinó una benedicció, aixà com l’allau d’immigració, o l’augment descontrolat del consumisme. És igual que aquest paÃs sigui un paradÃs per les mà fies i especuladors; un territori entregat al negoci immobiliari; el destà principal de blanqueig de diner d’Europa; el paÃs mediterrani amb el litoral més destrossat per la massificació turÃstica i l’especulació salvatge; un dels llocs amb major consum de droga del planeta; el bordell d’Europa; el paÃs de la Unió Europea més perjudicat pel canvi climà tic, una à rea geogrà fica en procés avançat de desertització... Perquè malgrat això, i tantes altres coses, és evident que vivim en un dels millors llocs del món i, com diria Maragall, anem camà de "l’excel.lència". |
This work is in the public domain |
|
Re: Èxit de la democrà cia?
|
|
per garcia |
03 nov 2005
|
Crec que si algun dia els catalans recuperem la nostra llibertat, haurem de reescriure la història dels darrers trenta anys. O si més no, els fets potser seran vistos amb molta més objectivitat que ara.
Avui en dia es té massa respecte en general (quan no veneració) per l'ex-president de la Generalitat, en Jordi Pujol, i quasi el mateix succeeix amb en Pasqual Maragall.
Si ambdós els comparem amb altres ex-presidents catalans com Francesc Macià o LluÃs Companys surten clarament mal parats. Mentre aquests últims tenien clar que Catalunya havia d'esdevenir lliure i sobirana, independent de l'Estat espanyol, els dos polÃtics actuals han intentat sempre “catalanitzar Espanyaâ€? o diluir Catalunya com a comunitat autònoma dins d'una Espanya “pluralâ€?, “federalâ€? o “plurinacionalâ€? (podrÃem dir el mateix ara també de l'ERC de Carod-Rovira).
En Jordi Pujol (el “español del año� segons l'ABC, o l'anomenat “Virrei�), que durant dos dècades ha estat president català , s'ha caracteritzat per una submissió absoluta cap a la monarquia i l'Estat espanyol; i més que submissió, col·laboracionisme extrem. Ha intentat únicament facilitar l'encaix de Catalunya dins d'Espanya i ha renunciat sempre a la reivindicació de la unitat de la nació catalana (Països Catalans).
En Pasqual Maragall és dels polÃtics més espanyolistes (botiflers) que ha tingut Catalunya. La seva submissió vers Espanya és escandalosa, però, al contrari que Jordi Pujol, no enganya a ningú, és espanyol i se sent orgullós de ser-ho (com la resta de personatges del PSC). Podeu escoltar sempre dels seus llavis la paraula “Espanyaâ€?, ja sigui aquesta considerada plural, federal o autonòmica.
No hi ha comparació possible entre Macià i Companys, i Pujol i Maragall; no perquè pertanyin a temps diferents sinó perquè fa 70 anys els nostres dirigents estaven disposats a jugar-se la vida o a ser empresonats per la llibertat de la nostra nació (recordem que Macià també propugnava la revolta armada); mentre avui, tristament, els nostres “dirigents� són els primers col·laboradors que tenen els espanyols a Catalunya. L'únic exemple que donen és la resignació.
Si algun dia assolim la llibertat, aquests polÃtics actuals hauran de ser posats on es correspon. L'independentisme català , i el nacionalisme català , es més antic que Pujol i Maragall, i està fortament inserit dins de la societat catalana, i superarà aquests personatges de botiflerisme sublim. També cal dir a ERC que vigili (el vot independentista no és gratuït), ja que participa igualment de la creació d'aquesta nova “Espanya plural o federalâ€? que no és més que l'Espanya de sempre adaptada al segle XXI, amb la façana més neta però l'interior igual de brut que sempre.
Cadascú al seu lloc. Construïm des de sota, i girem l'esquena al col·laboracionisme i la submissió; és l'única manera que tenim per no haver de patir més polÃtics com els actuals. |
|
Re: Èxit de la democrà cia?
|
|
per Redado |
03 nov 2005
|
"Crec que si algun dia els catalans recuperem la nostra llibertat, haurem de reescriure la història dels darrers trenta anys. O si més no, els fets potser seran vistos amb molta més objectivitat que ara"
BWAHAHAHAHAHAHAHAHAH
Es la frase con mayores chorradas por linea que he leído!!!!!!!!!!! |
|
Re: Èxit de la democrà cia?
|
|
per Redado |
03 nov 2005
|
recuperem la nostra llibertad: Recuperar? Algún dia tuvieron la gente que vivía en Cataluña, libertad? Con el Reino de Aragón?
Nuestra? De quien hablas? De todo el mundo que vive en Cataluña? De la burguesía rica? De los obreros? De los payeses? De los que hablan catalán? Quien cojones te crees para decir "nuestra".Mi libertad no es la tuya.
Libertad: Se me ponen los pelos de punta al oir esa palabra cuando viene detrás de "nuestra" y cuando no está claro, ni nunca lo estuvo, quien es "nosotros".
Nacionalista!! |
|
Re: Èxit de la democrà cia?
|
|
per fastiguejat |
03 nov 2005
|
Mi libertad no es la tuya?
Tú potser no ets un nacionalista, però ho portes molt mal entès, company, tot plegat. La meva llibertat, la llibertat de cadascú, és la llibertat de tot el Poble.
La llibertat individual, que no existeix, és una coartada per a que cadascú podreixi les seves misèries en soledat. La unió fa la força!
visca la terra i l'anarquia |
|
Re: Èxit de la democrà cia?
|
|
per ny |
04 nov 2005
|
amb l'estatut seguim encadenades!!!
ni reformes, ni estatuts, ni negociacions democracia és acceptar el 100% del que va aprobar el parlament català i ara ens començaran a retallar un estatut descafeïnat ja desde qe sortí del parlament! hi haura altre gent que pensarà que és un primer pas Sí que ho és però que vol dir que d'aqui 20 anys les generacions futures hauran de tornar a negociar??? i tornar a donar un petit pas endavant?!
per que no donar aquest pas de cop!!?? |
Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more
