|
|
|
|
|
Notícies :: mitjans i manipulació : pobles i cultures vs poder i estats |
|
Premsa i autoreconeixement: les seccions dels diaris d'informació general
|
|
|
per contrastant |
02 nov 2005
|
|
En aquest article hem comptat amb la valuosa col·laboració de la filòloga Aduna Olaizola i del matemàtic Antoni Cuenca. |
1. L'autoreconeixement
L'autoreconeixement és el procés pel qual els habitants d'un territori s'identifiquen com a membres d'una unitat diferenciada de totes les altres. El concepte va ser emprat i explicat pel sociolingüista Bernat Joan en una ponència que va llegir a la jornada sobre recuperació de l'autoestima i normalitat nacional celebrada a Sueca (Ribera Baixa) el 14 de febrer de 2004. [1] Per Bernat Joan, els elements que poden contribuir a revertir la situació de minorització lingüística i nacional descrita al mateix treball s'organitzen en quatre fases:
l'autoreconeixement, l'autocentrament, el reforçament de l'autoestima col·lectiva i l'acció individual i col·lectiva. L'autoreconeixement constitueix la primera fase de tot procés de recuperació lingüística i nacional, i sense ella no poden esdevenir-se les altres.
Bernat Joan planteja el concepte d'autoreconeixement des de la perspectiva d'un projecte col·lectiu que persegueix la sobirania lingüística i política dels Països Catalans. Per això, mentre el poble català de manera col·lectiva i completa -tots els seus membres a tots els seus territoris- no s'autoreconegui com a entitat diferent de l'espanyola i la francesa, cal parlar de falta d'autoreconeixement o d'un grau baix d'autoreconeixement. Ara bé, si utilitzem el concepte d'autoreconeixement com a categoria d'anàlisi i de descripció de la realitat i no com a eina de transformació d'aquesta mateixa realitat, el resultat de la seva aplicació serà un altre. En efecte, l'aplicació del concepte d'autoreconeixement no pas al conjunt de la societat, sinó als diferents col.lectius -definits geogràficament, culturalment, socialment, econòmicament, etc- i individus que la integren, ens porta a constatar que cadascun d'aquests actors socials s'autoreconeix com a membre d'una o altra unitat. O dit d'una altra manera: si el grau d'autoreconeixement català és baix, no hem de pensar que els catalans no se senten membres de cap unitat diferenciada de les altres, sinó que la unitat en què es reconeixen és una altra o unes altres. Per a una part -probablement majoritària- dels catalans aquesta unitat és Espanya o França, per a una altra part és Catalunya, el País Valencià o les Illes Balears, i per a una altra part -molt minoritària- són els Països Catalans. Hi ha algun procediment per avaluar el volum de població que aglutinen aquestes tres unitats, Espanya (o França), Catalunya (o el País Valencià o les Balears), Països Catalans? Podem obtenir dades objectives que permetin elaborar un índex d'autoreconeixement català i saber quant de terreny queda encara per recórrer abans d'entrar a la fase següent, la de l'autocentrament? Això és el ens proposem de fer en aquest treball i en d'altres que vindran després. Intentarem elaborar un mètode que ens permeti avaluar el grau d'autoreconeixement català i espanyol d'una part de la societat catalana, que pot ser un bon baròmetre de la situació general, la premsa. Per tenir una referència externa també intentarem fixar l'índex d'autoreconeixement de la premsa basca. La comparació de la premsa catalana amb la d'un territori, el País Basc, que viu un procés semblant al català en el mateix context polític, ens ajudarà a saber si la situació podria ser molt diferent de com és ara o si, donat el nostre marc polític i jurídic, en el moment actual no es pot anar gaire més enllà.
La primera cosa que cal fer és decidir què volem dir quan parlem de premsa basca o d'Euskadi i de premsa catalana o de Catalunya. En aquest estudi, per premsa basca entenem tots aquells periòdics d'informació general de publicació diària que són pensats, escrits, editats i distribuïts de manera majoritària a la comunitat autònoma d'Euskadi. Per premsa catalana entenem totes les publicacions diàries d'informació general que són pensades, escrites, editades i distribuïdes a la comunitat autònoma de Catalunya. Excloem, doncs, de manera conscient, d'aquest estudi, d'una banda la premsa publicada als altres territoris bascos (Navarra i Euskadi Nord) i catalans (País Valencià, Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i Franja de Ponent), i d'una altra banda la premsa espanyola que té edicions específiques per a Euskadi i Catalunya, com ara El País i El Mundo. En el cas de Catalunya, hem optat per deixar també fora de l'estudi tots aquells diaris que tenen una distribució limitada a una part del territori del Principat (Diari de Girona, Diari de Tarragona, Segre, etc). En el cas d'Euskadi no hem inclòs a l'estudi cap diari d'Àlaba, però en descàrrec nostre podem al·legar que en aquest territori no hi ha cap diari que tingui una tirada i una quota de mercat comparable a la que tenen El Correo a Biscaia i El Diario Vasco a Guipúscoa. Utilitzem, doncs, els termes "premsa basca" i "premsa catalana" d'una manera restringida, sense que això vulgui dir que pensem que tots els territoris bascos i catalans es limiten als que nosaltres hem triat com a àmbit d'aquest treball.
Cal dir també que hem treballat sobre les edicions dels dies 29, 30, 31 de març i 1 d'abril de 2004 dels diaris esmentats. Això vol dir que en el transcurs de l'any i mig que va des de la publicació de les edicions estudiades fins al moment que de la publicació d'aquest treball, es poden haver produït canvis en els aspectes que hem analitzat. El cas més clar és el de l'Avui, que el setembre de 2005 va fer una edició completament nova de la versió en paper del diari. Cal veure si aquesta renovació afecta els aspectes que a nosaltres ens interessen o tan sols és una renovació de disseny i gràfica.
Un cop determinat què constitueix el corpus de l'estudi, és a dir, els diaris bascos i catalans que seran tinguts en consideració, el següent pas és definir quins elements d'un diari són els que ens proporcionen informació sobre l'autoreconeixement que practica el rotatiu. La sèrie de treball que encetem treball se centrarà en alguns d'aquests elements: la divisió en seccions del diari, l'àmbit de la informació meteorològica, la tria i ordenació dels canals de televisió dels quals es facilita la programació i l'àmbit polític de les notícies que són incloses al diari o creades pel diari. Deixem, per tant, de banda alguns dels elements més decisius en la definició de la línia ideològica i de l'autoreconeixement nacional del diari, els editorials i els articles d'opinió.
2. Les seccions del diaris d'Euskadi i Catalunya[2]
2.1. Premsa de Catalunya
LA VANGUARDIA (LV)
Àmbit territorial: Catalunya.
Seccions: Internacional, Política, Opinión, Vivir en Barcelona, Sociedad, Cultura, cartelera, Anuncios, Economía, Deportes
EL PERIÓDICO DE CATALUNYA (EPC)
Àmbit territorial: Catalunya
Seccions: Tema del dia, Opinió, Internacional, Política, Economia, Coses de la vida ( Societat, Gran Barcelona, Catalunya, Tecnologies,* Catalunya construeix*), Anuncis, Esports, Espectacles, Oci, Gent, Cartellera-Avui sortim, Cultura*, Tele i ràdio, Agenda i serveis, Els més llegits*
*Seccions no fixes
AVUI (AV)
Àmbit territorial: Països Catalans
Seccions: Opinió, Món, Política, Diàleg, Societat, Economia, Espectacles, Cultura, Cartellera, Esports, Serveis, Oci, Publicitat, Comunicació, Última
EL PUNT (PT)
Àmbit territorial: Catalunya
Seccions: Punt i a part, Països Catalans, Punt de vista, Europa-Món, Economia, Cultura-Espectacles, Publicitat, Apunts, Comunicació
2.2. Premsa d'Euskadi
EL DIARIO VASCO (DV)
Àmbit territorial: Guipúscoa
Seccions: Al día, San Sebastián, Guipuzkoa, Esquelas, Opinión, Política, Economía, Mundo, Deportes, Anuncios, Pasatiempos, Cultura, Gente, Televisión / Comunicación, Agenda
EL CORREO (EC)
Àmbit territorial: Biscaia
Seccions: Ciudadanos, Actualidad, Política, Opinión, Mundo, Economía, Bolsa, Deportes, Anuncios, Vivir (temes diversos, pasatiempos, tiempo, agenda, cartelera, televisión)
DEIA (DE)
Àmbit territorial: Biscaia
Seccions: Metro, Euskadi, Eskelak (esqueles), Iritzia (opinió), Estatua (estat), Mundua (món), Ekonomia, Iragarkak (anuncis), Kirolak (esports), La revista, Cultura, Información meteorológica, Cartelera, Agenda cultural, Telebista (televisió)
GARA (GA)
Àmbit territorial: Euskal Herria
Seccions: Gizartea (societat), Iritzia (opinió), Euskal Herria (País Basc), Herriak (nacionals), Ekonomia (economia), Eskelak (esqueles), Mundua (món), Kirolak (esports), Kultura, Zinema, Agenda, Denborapasa (passatemps), Irrati-Telebista (ràdio i televisió)
BERRIA (BE)
Àmbit territorial: Euskal Herria
Seccions: Harian (tema), Iritzia (opinió), Euskal Herria (País Basc), Ekonomia, Mundua (Món), Kirola (esport), Kultura, Zinema, Zerbitzuak (serveis), Eguraldia (temps), Denborapasa (passatemps), Irrati-telebista (ràdio i televisió)
3. Les seccions d'informació política
En tots els diaris del món, sigui quina sigui la seva orientació ideològica i el lloc on es publiquin, la informació política apareix repartida en dues o tres seccions, una que proporciona informació sobre l'àmbit polític que es considera més proper al lector i una o dues més on hi va a parar la informació dels àmbits més allunyats del lector. Vegem ara quines seccions han creat els diaris catalans i bascos per abocar-hi la informació política.
Premsa catalana
LV Internacional / Política
EPC Internacional / Política
AV Món / Política
PT Països Catalans / Europa-Món
Premsa basca
DV Política / Món
EC Política / Món
DE Euskadi / Estat / món
GA Euskal Herria / Món
BE Euskal Herria / Món
Tots els diaris bascos i catalans podrien quedar inclosos en algun dels quatre criteris següents:
· Internacional / Política
· Món / Política
· Comunitat autònoma / Estat / Món
· Comunitat nacional / Europa-Món o Món
Hipotèticament, i seguint la lògica plantejada pel sistema mediàtic basc i català, podrien existir com a mínim sis criteris més. La seva no existència, per tant, també caldrà tenir-la en compte a l'hora d'interpretar aquests dos sistemes mediàtics.
· Comunitat autònoma / Espanya / Món
· Comunitat autònoma / Espanya / Internacional
· Comunitat nacional / Internacional
Comunitat nacional = Països Catalans o Euskal Herria
· Política / Europa-Món o Món
Política = Política basca o política catalana
· Política / Internacional
Política = Política basca o política catalana
· Comunitat nacional / Internacional
Comunitat nacional = Espanya
El sistema de les seccions de política de la premsa d'Euskadi i Catalunya inclou, doncs, tant les oposicions que existeixen com les que no existeixen. Tanta informació sobre la concepció del món del diari ens proporciona el fet que hagi fet una opció determinada a l'hora d'organitzar-se en seccions, com el fet que se n'hagi rebutjat unes altres. Així, el sistema complet és el següent:
1. Comunitat nacional (Espanya) / Internacional
2. Comunitat nacional (Espanya) / Món
3. Política (espanyola) / Internacional
4. Política (espanyola) / Món
5. Comunitat autònoma / Espanya / Internacional
6. Comunitat autònoma / Espanya / Món
7. Comunitat autònoma / Estat / Internacional
8. Comunitat autònoma / Estat / Món
9. Política (catalana o basca) / Món
10. Política (catalana o basca) / Internacional
11. Comunitat nacional (Països Catalans o Euskal Herria) / Món
12. Comunitat nacional (Països Catalans o Euskal Herria) / Internacional
Analitzem, ara, quines són les presències i les absències en el sistema.
Criteri 1. Cap diari
Criteri 2. Cap diari
Criteri 3. Els diaris que organitzen les seccions amb aquest criteri són LV i EPC. No hi ha cap diari basc que s'hi aculli.
Criteri 4. Aquest criteri és utilitzat per un diari català, l'AV, i per dos diaris bascos, el DV i EC.
Criteri 5. Cap diari
Criteri 6. Cap diari
Criteri 7. Cap diari
Criteri 8. Aquest criteri és utilitzat per un diari basc, DE, i per cap de català.
Criteri 9. Cap diari
Criteri 10. Cap diari
Criteri 11. Els diaris que empren aquest criteri són PT, entre els catalans, i GA i BE, entre els bascos.
Criteri 12. Cap diari
La utilització del criteri 1 suposa el grau màxim d'autoreconeixement espanyol i el grau mínim d'autoreconeixement basc o català, mentre que la utilització del criteri 12 suposa el grau màxim d'autoreconeixement català o basc i el grau mínim d'autoreconeixement espanyol. Atorguem als criteris 2, 4 i 6, els que tenen Món com a segon terme de l'oposició, un grau d'autoreconeixement espanyol més baix que no pas als criteris 1, 3 i 5. La raó és que la utilització del terme Internacional per referir-se a la política que es desenvolupa fora de l'Estat Espanyol, implica que la política que es desenvolupa a l'Estat Espanyol és la política nacional. Segons aquest criteri, doncs, Espanya és una nació. En canvi, aquells diaris que utilitzen el terme Món per referir-se a la política feta fora de l'Estat Espanyol, no assumeixen necessàriament que l'Estat Espanyol sigui una nació, sinó que assumeixen que és un àmbit d'acció política.
El grau d'autoreconeixement dels diaris que se situen en la banda 1, 2, 3 i 4 és clarament espanyol. En canvi, els diaris que se situen a la banda 9, 10, 11 i 12 mostren un nivell d'autoreconeixment espanyol nul i un nivell d'autoreconeixment català o basc molt elevat. La utilització dels criteris 5, 6, 7 i 8 delata un nivell d'autoreconeixement català i basc comparable.
4. Funcionament i lògica del sistema
El sistema té dos eixos, un que fa referència al tema de les seccions: política, esports, societat, cultura, comunicació, etc. I un altre eix que té a veure amb l'àmbit de les notícies seleccionades: local, nacional, internacional.
Assignem el valor 1 al tema política. Assignem el valor A a l'àmbit nacional. Assignem el valor B a l'àmbit internacional.
Apliquem ara aquests valors als diaris que utilitzen el criteri 3, és a dir, EPC i LV. En comptes de trobar una secció 1A (política nacional) i una secció 1B (política internacional), el que trobem és una secció 1 (política) i una secció B (internacional). El sistema no és 1A/1B sinó 1(A)/(1)B. Això és possible perquè la supressió d'A en el primer element de l'oposició i la supressió d'1 en el segon element no suposen un entrebanc per a la interpretació de la informació. Ara bé, ¿què passaria si fos al contrari?
(1)A/1(B)
Dit d'una altra manera, imaginem-nos un diari català o basc que anomenés Nacional la secció 1A, és a dir, la secció de política nacional, i Política la secció 1B, és a dir, la de política internacional. Aquesta formulació és inviable perquè resulta confusa i incompleta. Seria incompleta perquè la informació nacional, a causa de la proximitat amb el lector, no és únicament informació política. Com més pròxim és l'àmbit de la informació, més se n'amplia l'espectre temàtic. Hi ha molts fets que són convertits en notícia perquè passen aquí o a un d'aquí. El mateix fet passa alhora fora d'aquí a molts que no són d'aquí i no és considerat notícia. L'estiu de l'any 2000, per exemple, els butlletins informatius de Catalunya Ràdio van informar tot un dia sobre el trencament d'una canonada a l'estadi Santiago Bernabeu de Madrid. Per contra, com més llunyà és l'àmbit de la informació més es redueix aquesta a la informació política. Quin tipus d'informació tenim sobre Equador o Sri Lanka? Informació política, sobretot, tot i que aquests països també reben atenció quan s'hi produeix una catàstrofe natural o una crisi humanitària. Algú pot dubtar que a l'Equador o a Sri Lanka també es trenquen canonades en edificis públics o privats importants? El lector, per tant, si llegís Nacional esperaria trobar informacions no únicament polítiques.
En segon lloc, la formulació A/1 seria confusa perquè quan el lector llegís Política sense un complement al costat que en definís l'àmbit, entendria que es tracta del seu àmbit, de l'àmbit que comparteix amb el redactor de la notícia, és a dir, l'àmbit nacional, no l'internacional. En resum, aquesta segona opció provocaria una gran confusió en el lector ja que no respondria a les seves expectatives.
La comparació amb altres sistemes mediàtics del nostre entorn (Espanya, França, Gran Bretanya) ens aporta una dada rellevant: En cap d'ells no existeix l'oposició Política / Internacional o Política / Món. És a Catalunya i al País Basc, territoris en què existeix un conflicte polític al voltant de la sobirania política i de la identitat nacional, on el terme que habitualment apareix en oposició a Internacional o Món, és substituït pel terme Política. La nostra hipòtesi és que es tracta d'un eufemisme per tal d'evitar el terme Espanya, que, en un context de conflicte polític i identitari, suposaria per al diari prendre partit per una de les posicions en conflicte. Si aquesta hipòtesi fos certa, l'existència de la secció Política tan sols s'explica per la situació de conflicte, la qual cosa fa suposar que en una situació de normalitat política aquesta secció no existiria i el que trobaríem seria una secció que fes referència a l'àmbit de la política nacional (Països Catalans, Euskal Herria). Per això, modificarem el quadre del sistema de la premsa catalana i basca eliminant els criteris 9 i 10 per la raó que no tan sols es tracta de criteris que no existeixen, sinó que no poden arribar a existir, tal com demostra l'observació del nostre entorn més pròxim. Així doncs, d'acord amb el que acabem d'exposar, el sistema de la premsa basca i catalana és el següent:
1. Comunitat nacional (Espanya) / Internacional
2. Comunitat nacional (Espanya) / Món
3. Política (espanyola) / Internacional
4. Política (espanyola) / Món
5. Comunitat autònoma / Espanya / Internacional
6. Comunitat autònoma / Espanya / Món
7. Comunitat autònoma / Estat / Internacional
8. Comunitat autònoma / Estat / Món
9. Comunitat nacional (Països Catalans o Euskal Herria) / Món
10. Comunitat nacional (Països Catalans o Euskal Herria) / Internacional
Analitzem, ara, quines són les presències i les absències en el sistema, tal com ha quedat finalment configurat:
Criteri 1. Cap diari
Criteri 2. Cap diari
Criteri 3. Els diaris que organitzen les seccions amb aquest criteri són LV i EPC. No hi ha cap diari basc que s'hi aculli.
Criteri 4. Aquest criteri és utilitzat per un diari català, l'Avui, i per dos diaris bascos, el DV i EC.
Criteri 5. Cap diari
Criteri 6. Cap diari
Criteri 7. Cap diari
Criteri 8. Aquest criteri és utilitzat per un diari basc, DE, i per cap de català.
Criteri 9. Els diaris que empren aquest criteri són PT, entre els catalans, i GA i BE, entre els bascos.
Criteri 10. Cap diari
Coincidint amb els criteris d'establiment de seccions, es poden establir diversos graus d'autoreconeixement Vegem-ho en tots els casos:
Criteri 1: "Comunitat nacional (Espanya) / Internacional"
Valoració del criteri 1: "1"
Criteri 2: "Comunitat nacional (Espanya) / Món"
Valoració del criteri 2: "2"
Criteri 3: "Política (espanyola) / Internacional"
Valoració del criteri 3: "3"
Criteri 4: "Política (espanyola) / Món"
Valoració del criteri 4: "4"
Criteri 5: "Comunitat autònoma (Catalunya o Euskadi) / Espanya / Internacional"
Valoració del criteri 5: "5"
Criteri 6: "Comunitat autònoma (Catalunya o Euskadi) / Espanya / Món"
Valoració del criteri 6: "6"
Criteri 7: "Comunitat autònoma (Catalunya o Euskadi) / Estat / Internacional"
Valoració del criteri 7: "7"
Criteri 8: "Comunitat autònoma (Catalunya o Euskadi) / Estat / Món"
Valoració del criteri 8: "8"
Criteri 9: "Comunitat nacional (Països Catalans o Euskal Herria) / Món"
Valoració del criteri 9: "9"
Criteri 10: "Comunitat nacional (Països Catalans o Euskal Herria) / Internacional"
Valoració del criteri 10: "10"
5. Comparació entre la premsa basca i la premsa catalana pel que fa a l'autoreconeixement
A.. Autoreconeixement preferentment espanyol:
Aquí se situa el subconjunt de la premsa amb valoració inferior o igual a 4. En el cas de la premsa catalana els diaris que formen aquest subconjunt són LV, EP i AV i en el de la premsa basca són DV i EC. A partir d'ara d'aquest subconjunt en direm "població A"
PREMSA DIARIS PERCENTATGE
Catalana LV, EPC i AV 75%
Basca DV i EC 40%
B. Autoreconeixement compartit basc-espanyol o català-espanyol
Aquí se situa el subconjunt de la premsa amb valoració major que 4 i menor o gual a 8. En el cas català, aquest subconjunt, que anomenarem "població B", està buit, mentre que en la premsa basca està format per un diari, el DE.
PREMSA DIARIS PERCENTATGE
Catalana --- 0%
Basca DE 20%
C. Autoreconeixement preferentment basc o català:
Aquí se situa el subconjunt de la premsa amb valoració > 8. En el cas català, aquest subconjunt, que anomenarem població C, està format per PT i, en el de la premsa basca, per GA i BE.
PREMSA DIARIS PERCENTATGE
Catalana PT 25%
Basca GA i BE 40%
Pel que fa a la població A, com més petita és la valoració del criteri de cada diari, més elevat és el grau d'autoreconeixement espanyol.
Pel que fa a la població B, com més petita és la valoració del criteri de cada diari, més elevat és el grau d'autoreconeixement espanyol i més baix és el català o basc.
Pel que fa a la població C, com més gran és la valoració del criteri de cada diari, més elevat és el grau d'autoreconeixement català o basc.
POBLACIÓ I CRITERI PREMSA CATALANA PREMSA BASCA
Diari Valoració Diari Valoració
Població A: Criteri 1
Població A: Criteri 2
Població A: Criteri 3 LV i EPC 3+3
Població A: Criteri 4 AV 4 DV i EC 4+4
Població B: Criteri 5
Població B: Criteri 6
Població B: Criteri 7
Població B: Criteri 8 DE 8
Població C: Criteri 9 PT 9 GA i BE 9+9
Població C: Criteri 10
Conjunt de les tes poblacions 19 34
Si sumem els resultats obtinguts per la premsa catalana, d'una banda, i per la basca, d'una altra, i ho dividim pel nombre de diaris que intervenen -quatre en el cas català i cinc en el cas basc-, obtindrem una mitjana que ens permetrà comparar el grau d'autoreconeixement dels diaris catalans i bascos. La mitjana catalana és 4,7 i la mitjana basca és 6,8.
6. Conclusions
Tot plegat permet arribar a les conclusions següents:
1. La premsa catalana, pel que fa a les seccions, presenta un grau d'autoreconeixement més espanyol que català. En una escala d'1 a 10, on els índex més baixos corresponen a un nivell més alt d'autoreconeixement espanyol, i els índex més alts corresponen a un nivell més alt d'autoreconeixement català o basc, la premsa catalana se situa en el grau 4,7.
2. La premsa catalana, pel que fa a les seccions, presenta un un grau d'autoreconeixement espanyol més elevat que no pas la premsa basca, ja que aquesta presenta un índex de 6,8 en l'escala d'1 a 10, on els índexs més baixos corresponen a un nivell més alt d'autoreconeixement espanyol, i els índex més alts corresponen a un nivell més alt d'autoreconeixement català o basc.
3. Els diaris que tenen un grau d'autoreconeixement espanyol més elevat són EPC i LV. Cap dels diaris bascos presenta un grau d'autoreconiexement espanyol igual que el que presenten aquests dos diaris catalans, si bé la diferència és molt petita.
NOTES:
[1] Aquesta ponència, amb el títol de "De la minorització a la normalitat", es pot llegir al llibre El despertar dels Països Catalans de l'editorial La Busca. Sobre el mateix tema podeu consultar una altra ponència de Bernat Joan publicada al llibre Autoestima i Països Catalans, Ed. La Busca, Barcelona, 2001.
[2] Hem mantingut en espanyol el nom de les seccions dels diaris fets en espanyol tant a Catalunya com a Euskadi, però hem traduït al català el nom de les seccions dels diaris editats en llengua basca.
[3] No fem dues categories diferents, Comunitat nacional/ Europa-Món i Comunitat nacional / Món perquè aquesta distinció no és rellevant quan s'estudia l'autoreconeixement català. Sí que ho seria si l'objecte d'estudi fos l'autoreconeixement europeu. |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Premsa i autoreconeixement: les seccions dels diaris d'informació general
|
|
per Winston Smith |
03 nov 2005
|
El Matemàtic Toni Cuenca del Bruguers?
Que petit és el mòn. |
|
|
