Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Agost»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
      01 02 03 04
05 06 07 08 09 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30 31  

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
Espanya furiosa
02 nov 2005
La visceral onada de bramuls anticatalanistes que ens veiem obligats a suportar d'un temps cap aquí no és cap novetat suscitada per l'aprovació del nou Estatut al Parlament, sinó que és només l'última manifestació d'una llarga i molt arrelada tradició d'agressivitat, consubstancial a allò que alguns autors en diuen l'ésser nacional d'Espanya.

Existeix, en efecte, una espanya furiosa i cafre que envesteix a la més petita oportunitat, i que ha estat sempre allà, latent o desfermada. És l'Espanya de la carlinada, l'Espanya que ja es va carregar un Estatut el 1932 i, a continuació, una República sencera per encetar una Guerra Civil i acabar instaurant una dictadura; és l'Espanya obscura i sangonosa del Barroc, l'Espanya que té en els toros la seva festa nacional i els seus herois en la picaresca i els esperpents reaccionaris que ha condensat Santiago Segura amb el seu Torrente; l'Espanya retrògrada i brutal del Que inventen ellos, del Viva las caenas i del Manda huevos; l'Espanya bestial que José M. Aznar va fer despertar del letargi durant el seu mandat amb majoria absoluta, i que ara ja no tornarà a adormir-se sense haver aconseguit la seva ració de gresca. I les gresques de les bèsties, ja ho sabem, acaben sempre a queixalades.

No existeix possibilitat de diàleg amb aquesta Espanya rabiosa, com equivocadament han volgut, i volen creure encara, les classes dirigents catalanes. Aquí no hi ha acord ni pacte que valgui. Les raons que entén aquesta Espanya essencialment maniquea només són les dels vencedors i els vençuts, la dominació o l'enfrontament, la pax romana o la guerra contra la sublevació. La retòrica violenta i bel·licista de l'anomenada Brunete mediàtica no és cap broma ni cap hipèrbole de naturalesa folklòrica, com semblen creure alguns catalanistes ingenus (idiotes) a qui ara els agrada amollar l'esnobisme que escolten la COPE perquè els posa burros.

Aquesta retòrica infame va molt de veres, i està encaminada a la construcció d'una veritat oficial, que és assumida com a tal, i per tant legitimada, per milions de ciutadans espanyols que així ho expressen amb el seu vot. No estan bojos ni són una colla de freakies que ens haguem de prendre a conya, com fem sempre per aquí fins que ens giren la cara d'un mastegot formidable i llavors entenem que potser la cosa no anava de broma. Res de tot això: són els portaveus de l'Espanya furiosa, i es troben un altre cop, com tantes altres vegades al llarg de la història, en plena fase d'elaboració del seu discurs, el nucli del qual es fonamenta en la identificació de l'enemic. I això ja està fet: l'enemic som els catalans, i això no és cap animalada xocant, sinó una idea que té predicament, audiència, vots i carta de naturalesa plenament validada. Tant, que ara ja s'animen a fomentar el boicot comercial contra aquest enemic; la passa següent és proposar-ne l'anul·lació de dret o per la força.

Els motius que expliquen aquest comportament són històricament nítids. Espanya és un Estat- nació jacobí frustrat, que va ser creat a imatge i semblança de l'Estat-nació de França, d'on vàrem importar fins i tot la dinastia imperial, la borbonalla. Però ja des d'aquest moment fundacional, Espanya va actuar d'acord amb una de les seves característiques més ben definides: la incompetència.

Allà on França va procedir, amb mètode i eficàcia, a l'extermini de totes les minories culturals i lingüístiques sota el seu domini (dàlmates, provençals, bretons i tota la pesca; es van descuidar de quatre catalans a la frontera, però s'ho podien permetre), Espanya senzillament no se'n va sortir. Que se note el efecto sin que se note el cuidado: sí, però el cuidado no va ser suficient, i l'efecto que se n'ha seguit ha estat un doble fracàs, el d'Espanya per erigir-se en hegemonia nacional i el de Catalunya per desempallegar-se del pes mort que suposa carregar a l'esquena el teu opressor, i a sobre haver d'alimentar-lo i procurar no fer-lo enfadar.

Naturalment que hi ha una altra Espanya que advoca per no resoldre la seva frustració nacional en agressivitat (com es descriu als manuals bàsics de psiquiatria), sinó que intenta reconvertir-la en la virtut de la pluralitat, sempre que sigui bien entendida, això és, sense posar en qüestió la prevalença de la nació espanyola per damunt les altres.

Però aquesta Espanya més tolerant i tolerable sembla servir només per excitar els baixos instints de l'altra, que periòdicament, com ara, torna a la càrrega. Doncs si volen barallar-se, que ho facin: però és hora de decidir d'una vegada per totes que amb nosaltres no hi comptin més.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Espanya furiosa
02 nov 2005
Cuba tambè la consideraven (tan els furiosos com els pluralistes) part de la "nación española"... i mira ara, en Fidel es permet el luxe de no assistir a la crida de Salamanca... i pacta amb el Govern de Veneçuela i el de Xina...la crítica em sembla bé però no parla gaire del problema que generen les classes dominants a Catalunya, les quals sempre han estat lastrades pel seu interès econòmic vinculat a "les espanyes": desde la Mels cotoners i teixidors a la Edat Mitjanja i el REnaixement que volian la llana de la Mesta fins a la actual caixa de pensions, que vol les hipoteques dels madrilenys i els andalussos i els dipósits de l'Estat Espanyol... així que Catalunya no ha tingut mai una classe dominant interessada en assolir un Estat propi, donç els estats moderns son una construcció de les élits capitalistes: aquí les élits capitalistes sempre han volgut recolçar-çe amb l'Estat espanyol perque els protegis (Fomento Arancelario del Trabajo Nacional).. al 37 va haver un intent de crear un estat de base llibertària, però tambè el van destruir la divisió interna, els errors polítics de la Generalitat i la determinació violenta del Govern pro-soviétic de Madrid.

El fet es que d'acord amb l'actual correlació de forçes, Catalunya no té base social suficient per assolir un estat autónom propi, tot intent en aquest sentit seria ara inmediatament derrotar: en Carod que es molt ambiciós no s'equivoca amb els plaços llargs que algun cop ha manifestat...
Re: Espanya furiosa
02 nov 2005
Sense un camvi a Espanya, no hi haurà cambi a Catalunya.

Lluitem tots plegats per un gran camvi a tota la Península Ibèrica.
Re: Espanya furiosa
02 nov 2005
és igual, n'hi ha uns cuants que estem disposats a plantar-los cara si s'atreveixen a fer el Milosevic. Som i serem! I sino, morirem en l'intent. Perque? Perque tenim dignitat i, sobre tot, com deia l'Ovidi: perque vull!

Visca Catalunya LLiure !

Visca els Països Catalans: fraternitat cultural.
Re: Espanya furiosa
02 nov 2005
pobles autodeterminats d'iberia:
el casposo vuelve. su reacci'on es su limitacion, su incapacidad argumentativa, su "viva la muerte".el odio de su propia frustracion en sus ojos.
nacions autederminades iberiques, euskal herria, catalunya, galiza, canarias, asturias, andalucia...la respuesta esta aqui, bien visible. somos mas en donde no nos paramos en pensar q somos.
un saludo acrata, endavant
Re: Espanya furiosa
03 nov 2005
Los que estamos furiosos somos los ciudadanos del resto del "Estado", que vemos que nos quieren poner una frontera que haga de válvula de no-retorno del dinero que obtienen las empresas catalanas del mercado del "estado" español. Eso por no hablar de toda la mano de obra española que emigró a Barcelona.

De verdad es Cataluña de los catalanes? Quienes son esos catalanes y quien les da derecho a discriminar a otros? Son preguntas que los españolitos furiosos se hacen en su fascista cabeza y que tiene respuesta clara y evidente en la mente de nacionalistas catalanes que saben perfectamente como se sienten. Igual que se sienten resfriados cuando llega el invierno, se sienten nacionalistas cuando les hablan de fronteras y costumbres.
Re: Espanya furiosa
03 nov 2005
estimat ciutadà del reste de l´estat, redado, ets molt simpatic, però Catalunya ha fet un pas endavant, tota ella. I dona aquest pas perque hi té dret com a nació que és.
Re: Espanya furiosa
04 nov 2005
pä redado nadie a dicho que la mierda d'estatut nos independice de manera que instalemos fronteras, antes de hablar informate BOCAZAS!
QUE PARA MANIPULAR I GENERAR ODIO HACIA NOSOTROS YA ESTAN LOS DEL PP!!!!

ANTES DE HABLAR LEER CON ATENCIÓN GARRULOS!!

en un futuro no muy lejano en espania no habrá monarquia, sera un estado federal, y tampoco se nombrará Espanya, podria ser algo semejante a: Naciones Ibericas, Confederación de entidades Peninsulares, Naciones Unidas de la Peninsula Iberica...
Re: Espanya furiosa
21 nov 2005
It´s funny speak about dalmatian people in France. I would like to known which was the french region that was inhabitated by dalmatian peoples. I only knew about the Dalmatia in Croatia.

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more

Sindicat