Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Anunci :: sense clasificar
Declaració del PSUC viu - No cedim a les pressions de la dreta contra l’execució del programa del Tinell! - Deixeu governar al Tripartit!
01 nov 2005
El PSUC viu, que recolza l’actual govern de la Generalitat, ha mostrat les seves discrepàncies amb certs desenvolupaments del procés d’elaboració de l’Estatut que, creiem, no ajuden a un procés de reforma federal i cedeixen a la dreta espanyola espai per a l’exercici de la demagògia i el nacionalisme més conservador. Hem mostrat també les nostres discrepàncies pel que fa a l’exercici del govern en aquest dos anys, perquè hem considerat que concentrar-se exclusivament en l’Estatut retardava l’atenció en aspectes sobre els que cal una urgent intervenció del govern en l’àmbit social.

Cte. Executiu del PSUC viu

www.psuc.org

Barcelona, 20 d’octubre 2005



El PSUC viu, que recolza l’actual govern de la Generalitat, ha mostrat les seves discrepàncies amb certs desenvolupaments del procés d’elaboració de l’Estatut que, creiem, no ajuden a un procés de reforma federal i cedeixen a la dreta espanyola espai per a l’exercici de la demagògia i el nacionalisme més conservador. Hem mostrat també les nostres discrepàncies pel que fa a l’exercici del govern en aquest dos anys, perquè hem considerat que concentrar-se exclusivament en l’Estatut retardava l’atenció en aspectes sobre els que cal una urgent intervenció del govern en l’àmbit social.

Tanmateix, el PSUC viu considera totalment desencertat obrir una crisi de govern en aquets moments per tres raons:

  1. Sembla poc oportú que mentre s’està negociant l’Estatut, el Govern de Catalunya es desarticuli enlloc d’assumir seriosament una negociació, que serà complexa per la pressió de la dreta i per alguns errors de l’actual redacció. No sembla gens adient que no coincideixi l’executiu que va preparar l’estatut amb el que el negociarà, això es presta a estimular els maximalismes i victimismes de tot tipus de nacionalismes.

  2. És absolutament desencertat introduir formes presidencialistes de fer política a Europa, la nostra tradició democràtica exigeix que, en un govern de coalició, els canvis es facin de manera col·legiada i consensuada.

  3. És frustrant per als ciutadans que donen suport al tripartit observar que els canvis proposats, van en la direcció de remoure aquells Consellers que més atacs han suscitat des de la dreta per aplicar precisament el Pacte del Tinell.

Creiem que és una greu irresponsabilitat procedir a aquest tipus de maniobres en el mateix moment en que la dreta més reaccionària està agitant Espanya, contra Catalunya i el mateix govern de l’Estat. El PSUC viu observa amb preocupació els fets en la Asamblea de Madrid, l’actuació de provocadors en la vaga del transport, que enllacen amb les mobilitzacions contra el trasllat de l’arxiu de Salamanca o amb l’extensió del dret del matrimoni. Sembla alarmant que, mentre la reacció agita als sectors conservadors al carrer i busca crear la sensació de desgovern e incapacitat de l’esquerra, hagi qui, enlloc de mobilitzar a la base social d’esquerres, contribueixi a alimentar aquesta percepció.

El PSUC viu vol recordar que amb totes les limitacions, s’estan desenvolupant accions des d’algunes Conselleries que no podem permetre siguin bloquejades per els poders fàctics de sempre.

Per posar un exemple, en el cas de la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge, en aquests últims mesos s’ha procedit a:

Iniciar des de l’ICS, en els dos primers anys de govern, les obres de 8.212 habitatges, dels 11.000 compromesos en el pacte del Tinell. Iniciar actuacions per a desenvolupar sòl per a construcció pública d’habitatges per a 27.969, dels 33.800 compromesos. Igualment s’ha proposat una Llei pel dret a habitatge, que desperta les esperances dels sectors municipals progressistes i proposa mesures efectives per a augmentar el parc disponible d’habitatges. Com conseqüència d’aquestes i altres actuacions a Catalunya en el darrer any, l’augment de preus de l’habitatge s’ha reduït a la meitat, fet que, afavorint a la gran majoria de la població, ha despertat la irritació dels sectors més especulatius.

S’ha destapat i iniciat un procés de resolució del problema dels sediments radioactius del pantà de Flix, ocultats durant decennis. S’han iniciat estudis per a frenar la contaminació de l’activitat minera de potassa en el Bages. S’ha iniciat l’actuació per a ajustar les emissions de 327 grans empreses (ciments, energia, vidre, etc.) als acords de màxim d’emissions de Kyoto.

En un any d’especial sequera s’ha estalviat un consum de 45 hm3 d’aigua i s’han inaugurat tres grans depuradores d’aigües residuals. S’ha establert un cànon de l’aigua que, no només no ha generat una guerra de l’aigua, sinó que ha permès insuflar finançament a la gestió pública de l’aigua, el que evita la seva possible privatització però provoca ira. És aquest un dels motius impulsors de la confrontació que la multinacional AGBAR ha llançat contra la Conselleria per tots els mitjans amb els que pot influir. Igualment s’apunta un nou cànon sobre dessaladores que apareix com una aposta per una nova política fiscal de l’aigua a Catalunya.

S’ha posat en marxa, per primera vegada, la concreció en la xarxa natura 2000, el projecte de protecció ambiental més important posat en marxa en els darrers 20 anys a Catalunya. El govern ha aprovat el pla de política forestal 2005-15. Aquests dos elements suposen un esforç de protecció real sobre més del 65% del territori de Catalunya. S’ha desenvolupat una política activa de prevenció d’incendis que ha suposat que en 2 anys el numero d’incendis i les hectàrees afectades s’hagin reduït significativament, malgrat la sequera del darrer estiu.

En totes aquestes actuacions, el govern s’ha vist sotmès a pressions de grans interessos particulars que intentaven evitar l’aplicació efectiva del Pacte del Tinell. Els poders de sempre han iniciat en la premsa (especialment a través de La Vanguardia, però no únicament) una campanya personalista contra el Conseller, i tot evidencia que han empès a Maragall a proposar canvis, que cap partit de l’esquerra ha plantejat. El President no pot cedir a aquestes pressions amb el risc de veure erosionat el seu suport social (el que és, òbviament, també objectiu de la dreta ). Per a ningú hauria de ser un secret que molts ciutadans progressistes, si veuen frustrada la seva voluntat per la incapacitat de complir els compromisos de govern, poden tornar-se a refugiar en l’abstenció.

El camí per a reforçar el projecte de l’esquerra no passa ni per desplaçar a qui, amb totes las limitacions, estan intentant fer complir el programa del tripartit, ni tampoc per cedir a la dreta econòmica (com sembla apuntar també el abaratiment de l’acomiadament proposat per la Moncloa). Pel contrari, essent conscients que la dreta està pressionant per tots els mitjans, provocant una greu situació en el país que no es pot infravalorar, la resposta ha de ser esforçar-se per complir amb tranquil·litat, sense espavents i amb energia els programes que van vèncer electoralment a Catalunya i l’Estat.

Demanem al President es concentri en negociar l’Estatut de manera que capti les complicitats necessàries entre les forces progressistes de l’Estat i que, alhora, es comprometi sèriament en l’execució del programa del Tinell. Exigim que no es produeixi cap canvi en detriment de l’execució del programa de l’esquera. Entenem que per salut democràtica el que cal escoltar és a qui varem votar, que ens sentim representats en el programa de govern i no en les pressions de les forces conservadores de Catalunya que han tingut el país sota control durant 23 anys.


This work is in the public domain

Comentaris

Re: Declaració del PSUC viu - No cedim a les pressions de la dreta contra l’execució del programa del Tinell! - Deixeu governar al Tripartit!
01 nov 2005
venuts
Re: Declaració del PSUC viu - No cedim a les pressions de la dreta contra l’execució del programa del Tinell!
01 nov 2005
un ets un esquerrenós
Re: Declaració del PSUC viu - No cedim a les pressions de la dreta contra l’execució del programa del Tinell! - Deixeu governar al Tripartit!
01 nov 2005
pk les seguimos a estos UN i demas las xorradas k dicen.

adelante, unos trabajamos en la calle i en las instituciones i otros k se dediken a exar mierda. yo por lo menos me rompo la espalda luchando por nuestros derechos, los derechos del proletariado, las criticas demagogicas me impulsan a luchar mas i mas,


agurrrr
Re: Declaració del PSUC viu - No cedim a les pressions de la dreta contra l’execució del programa del Tinell!
01 nov 2005
Visca el Govern del Proletariat!!!!
Visca!
Re: Declaració del PSUC viu - No cedim a les pressions de la dreta contra l’execució del programa del Tinell! - Deixeu governar al Tripartit!
01 nov 2005
recordad que imc-bcn es para los movimientos sociales y no para partidos politicos.
Re: Declaració del PSUC viu - No cedim a les pressions de la dreta contra l’execució del programa del Tinell! - Deixeu governar al Tripartit!
02 nov 2005
Tota l´informacio social es ben rebuda. Nosoltres no discriminem.
Re: Declaració del PSUC viu - No cedim a les pressions de la dreta contra l’execució del programa del Tinell! - Deixeu governar al Tripartit!
02 nov 2005
per tots els mitjans: independència és revolució!!
visca el Poble!!
Re: Declaració del PSUC viu - No cedim a les pressions de la dreta contra l’execució del programa del Tinell! - Deixeu governar al Tripartit!
02 nov 2005
Sí, sí, deixem el Tripartit que faci els deures tal com li exigeix el poder econòmic i la classe empresarial. I això amb la connivència del que queda del PSUC. I és que sou taaaan servicials...
Re: Declaració del PSUC viu - No cedim a les pressions de la dreta contra l’execució del programa del Tinell! - Deixeu governar al Tripartit!
03 nov 2005
Crec que força gent pensava que a Catalunya la política faria un gir, de manera que amb un suposat tripartit d'esquerres i amb una força suposadament nacionalista es veurien complertes moltes de les demandes que els darrers anys havíen fet molts votants tant d'ERC com del PSC i d'ICV.

Però del que s'havia dit i promès, sembla que res de res. Em pregunto constantment: on són les seleccions esportives oficials catalanes?, on són els peatges retirats de les autopistes?, on és la retirada del 40% que paguem de més que fem una segona carrera universitària?, on són els pisos per a joves?, ¿han baixat els lloguers o el preu dels pisos?, com és que tot ha pujat des de l'entrada de l'euro més d'un 40% i no s'hi fa res?

De fet, el que em pregunto és: ¿hi ha algun diputat o parlamentari català que tingui els problemes i els desitjos que tenim els catalans? ¿O tots els polítics tenen pis, un bon sou, una bona feina i ja no representen ni formen part del poble? I em continuo preguntant, ara i sempre: com és que els tomàquets encara no tenen gust de tomàquet?
Sindicat Terrassa