Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
L'Estatut al País Valencià o la contrareforma neoliberal espanyola (CUP)
31 oct 2005
Article d'opinió de Toni Infante, membre de la CUP de València, on analitza el cas de la reforma estautària de la Comunitat Autònoma Valenciana i les raons per les quals l'Esquerra Independentista refusa aquest l'actual paradigma polític i les postures possibilistes de la resta de formacions.

L'Estatut al País Valencià o la contrareforma neoliberal espanyola

Artículo primero: âEl pueblo valenciano, históricamente organizado como Reino de Valencia, se constituye en comunidad Autónoma, dentro de la unidad de la nación española, como expresión de su identidad diferenciada como nacionalidad histórica y en el ejercicio del derecho de autogobierno que la Constitución española reconoce a toda nacionalidad, con la denominación de Comunidad Valenciana.â?

Després de transcriure literalment l'article primer de la proposició de llei orgànica de reforma de l'estatut d'autonomia del País Valencià, tal com ha sigut enviat al Congrés dels diputats espanyols (on realment ha estat negociat i pactat) per la seva aprovació, sembla que no cal incidir molt en els arguments dels qui rebutgem l'estatut i la seva reforma des d'una visió nacional dels Països Catalans. Cal adonar-se que la reforma representa una involució i que els i les independentistes haurem de dotar-nos de ferramentes conceptuals ideològiques i polítiques si no volem romandre com pardals en la cassola.

De cara enfora, aquesta reforma està concebuda com a instrument per a barrar el pas a possibles reformes d'altres estatuts que puguen ser més agosarades. Per tant, Espanya ens utilitza com punta de llança. I a nivell intern:

⢠La reforma manté els símbols identitaris que es van imposar a l'estatut del 82: la denominació Comunitat Valenciana, ús del terme llengua valenciana, sense reconèixer la unitat de la llengua catalana, bandera coronada amb franja blava, himne regional i regionalitzador (Per a ofrenar noves glòries a Espanya).

⢠Tot i anomenar-la valenciana, es relega la llengua a un paper folklòric i no es reconeixen expressament els drets lingüístics dels i les catalanoparlants.

⢠Continuarem sense tenir instruments financers i recaptadors propis.

⢠Tot i la possibilitat d'augmentar el nombre d'escons, es reforça el bipartidisme mantenint la barrera del 5% en circumscripció única.

⢠Es conserven l'anacronisme de les províncies i les diputacions provincials.

⢠Per a aprovar futures lleis de comarcalització i mancomunitats caldrà una majoria absoluta del 66,6% (fins ara nâhi havia prou amb el 50%).

⢠Per a futures reformes, tant de l'estatut com de la llei electoral també es necessitarà majoria del 66,6% (fins ara nâhi havia prou amb el 60%)

⢠L'estatut no requereix d'un referèndum per a la seva aprovació.; només necessita l'aprovació de les Corts espanyoles.

⢠No s'exigeixen més competències en matèries laborals i es renuncia a tenir-les en matèria d'immigració.

⢠Les relacions amb la Unió Europea són concebudes com una simple oficina de relacions empresarials.

Cal dir, no obstant això, que la reforma també conté alguns aspectes (formals majoritàriament) podríem dir positius: la possible dissolució anticipada de les Corts, la incorporació del dret civil valencià i d'altres que són un simple enunciat sense cap concreció, com ara les referències a les noves tecnologies, al medi ambient i a la igualtat de la dona, això sí sense equiparació real.

Quan parlem d'involució no ho fem debades. Des de l'aprovació de l'estatut del 82, que va suposar la divisió entre les persones que defensaven noves glòries a Espanya i les que lluitaven pel reconeixement i redreçament del País Valencià com a part integrant dels Països Catalans (lâanomenada batalla de València), hi ha hagut tota una infinitat de grans i xicotetes batalles que han anat posant contra les cordes els defensors del secessionisme. La fidelitat de molts intelâ¢lectuals, la fermesa de la Universitat i la pressió d'amplis sectors del poble i entitats cíviques i culturals començava a posar neguitosos els secessionistes, l'objectiu dels quals no és sinó mantenir el País Valencià com un territori lliure per a la depredació especulativa i l'explotació social. Per a eixos depredadors, que només usen el valencià quan cal enfrontar-lo al català, la situació començava a fer-se perillosa, perquè un poble amb consciència pròpia és més difícilment expoliable.

Ãs en aquest context on cal situar i analitzar la contrareforma i el paper jugat per les distintes formacions polítiques i des d'on cal elaborar una estratègia escaient. Així, el PP i el PSOE demostren per mitjà de l'articulat aprovat i la seva practica diària que assumeixen el fet estatutari com un mer exercici de descentralització i adequació administrativa de l'Estat espanyol. Que aposten per un model econòmic depredador i despersonalitzador i que el seu paradigma és el del capitalisme neoliberal. El PPSOE són en aquest moments expressió de la consciència de classe de la burgesia neoliberal que opera en el nostre país. Cal, doncs, que des de lâesquerra entenguem que no és només el PP i la cúpula del PSOE. Si bé és cert que el PSOE representa, a vegades, la cara mes civilitzada, progre i âcultaâ? en alguns aspectes secundaris, també ho és que en allò determinant com és la política econòmica, que és la que condiciona la resta de la intervenció en la vida social i política, així com en la defensa de la unitat de la pàtria espanyola, el PSOE no només sâequipara al PP, sinó que estratègicament el passa per la dreta.

En més d'una ocasió, la gent d'esquerres, deixant-se portar per un idealisme que nacionalment i socialment és suïcida, vol salvar de la critica les organitzacions locals o sectorials del PSOE. Obvien, entre dâaltres qüestions, el comportament urbanístic en tots i cadascun dels pobles i ciutats i obvien quelcom de més important, com és el funcionament en regim de franquícies. Cada cap local negocia el seu status quo amb la direcció regional en canvi de mantenir una quota de vots. A canvi el cap local disposa de béns i prebendes per a garantir-se fidelitats locals. Quan la direcció regional no pot garantir els seus compromisos perquè no té el govern regional, ho compensa fent ulls grossos a tot tipus de âpelotazosâ? urbanístics que garanteixen el flux d'ingressos. I així, en un bucle que es retroalimenta, molts dels líders locals i sectorials del PSOE han passat de ser gestors a ser gestors i part dels interessos del capital.

Dissortadament, el que definim com a franquícies no és una exclusiva del PPSOE, sinó que ha contaminat fins a la putrefacció la resta de formacions amb mes o menys representació institucional, com ara Esquerra Unida o el Bloc, amb l'agreujant que com que aquestes formacions són més modestes, el poder dels seus caps locals sâengrandeix. La realitat demostra que quan aquestes formacions tenen possibilitats de conformar governs municipals, la seva practica depredadora, especulativa i caciquil no es distingeix de la del PPSOE.

Cal afegir per no simplificar la qüestió en excés que utilitzen una justificació ideològica hereva del pensament feble de l'esquerra espanyola: la que afirma el creixement genera riquesa, és a dir, la mateixa justificació ideològica que el neoliberalisme.

Amb aquest rerefons s'entén que l'oposició a la contrareforma per part d'EU i del BLOC haja estat menys que testimonial. En acceptar i defensar la practica política del delegacionisme (per a ells com per a la dreta el vot és la delegació de la sobirania individual durant quatre anys), han renunciat a fer una campanya d'explicació i mobilitzacions que els hauria pogut compensar la seva feblesa representativa.

Un comentari especial mereix ERPV. Què podem esperar d'una organització que per tota estratègia política utilitza la força que l'aritmètica li dóna, conjunturalment, en el joc de majories i minories al parlament de Madrid? Com és possible que no s'adonen que eixa estratègia al País Valencià enforteix a l'espanyolisme i l'anticatalanisme? Esmenar en el parlament espanyol el que no han sigut capaços de criticar al País Valencià, a banda d'ineficaç, només li pot anar bé a ERC a Catalunya, perquè fer de defensors dels Països Catalans una vegada a l'any els hi ajuda a mantenir una franja de vot nacionalment fidel, però al País Valencià és, en el millor dels supòsits, una estratègia errònia.
Toni Cucarella, escriptor xativí i exdirigent d'ERPV, posava el dit en la nafra, si mes no parcialment, quan en un recent article desqualificava l'estratègia de bona part de l'esquerra institucional que situa com a objectiu per al 2007 traure el PP del govern de la Generalitat:

âAra tornem a tenir el burro en lâherba: Horitzó 2007. ¿Sâuniran, o això diuen, tots els partits de la galàxia de lâesquerra valenciana perquè el PSOE torne a clavar-los-la fins al mànec, com ara amb lâEstatut? ¿Ãs aquest el futur que construeixen per al País Valencià? Morir a mans del PP o el PSOE, aquest és lâhoritzó? Fa falta més ambició.â? I també: Si no volem que el PP i el PSOE continuen hipotecant el nostre futur,cal pensar en un pla propi que contemple no pas lâaquiescència ni lâapuntalament conjuntural, sinó la substitucióâ?.

Doncs bé, d'això es tracta, de dotar-nos d'un projecte propi i popular assembleari, participatiu i no delegacionista, d'esquerres i, per tant, anticapitalista, nacionalment català i profundament internacionalista, que practique i lluite per l'equiparació de gènere, respectuós amb el medi i no productivista. Ãs hora de continuar la tasca. Prou ja de fer-los el joc debatent les seves lleis. Cal que en cada poble i barri contestem a la contrareforma de l'estatut promovent assemblees ciutadanes i projectes municipals alternatius. Eixos projectes poden ser al mateix temps el mitjà per no malbaratar les forces que comencen a acumular-se en la lluita contra l'especulació i per la terra.

Cal que sapiguem que en qualsevol projecte basat en cúpules restaran els mateixos defectes que tenen els partits que avui patim Necessitem un canvi de paradigma polític que canvie el delegacionisme per l'autoparticipació popular. En eixe camí l'experiència de les Candidatures d'Unitat Popular demostren que sí hi ha alternatives.

Toni Infante

This work is in the public domain

Comentaris

Re: L'Estatut al País Valencià o la contrareforma neoliberal espanyola (CUP)
31 oct 2005
recorda q ja existeix i no te aqesta noticia :)
http://valencia.indymedia.org/
Re: L'Estatut al País Valencià o la contrareforma neoliberal espanyola (CUP)
31 oct 2005
"Cal que sapiguem que en qualsevol projecte basat en cúpules restaran els mateixos defectes que tenen els partits que avui patim Necessitem un canvi de paradigma polític que canvie el delegacionisme per l'autoparticipació popular. En eixe camí l'experiència de les Candidatures d'Unitat Popular demostren que sí hi ha alternatives."
aixó digau al secretariat de la CUP, que,a voltes, no ho té clar!
Re: L'Estatut al País Valencià o la contrareforma neoliberal espanyola (CUP)
31 oct 2005
jeje
Sindicat