Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
No hi ha apocalipsi i el país aguanta
28 oct 2005
GRÀCIES I PERDÓ
JORDI CABRÉ, escriptor
Barcelona · 25/10/2005
Com ens deia fa uns dies el Sr. Eduard Voltas en aquesta pàgina, no ha arribat lâapocalipsi. El país ha aguantat i encara aguanta, afortunadament, però és absolutament fonamental deixar clar que no aguanta gràcies a tothom. Segons lâesmentat article (i una recent ânotíciaâ? titulada âi si Carod lâhagués encertat del tot?â?), el pacte del Tinell ha resultat un encert: ha aconseguit bolcar totes les forces polítiques catalanes a favor dâun Estatut i ha obligat tothom a pronunciar-se (i retratar-se) en termes nacionals. Nego la major, i prego que es faci un esforç dâequanimitat i de memòria. Situem-nos: el pacte del Tinell se signa amb la previsió dâuna continuïtat dretana i espanyolista al govern de Madrid. Se signa, també, creient que CiU acabarà essent no-res sense Pujol i sense el poder (un dirigent republicà ho va afirmar aleshores així de categòricament). Encara recordo haver presenciat el brindis dâalguns militants dâERC per una futura majoria absoluta popular, que els permetria continuar vivint de lâaliança entre les esquerres contra lâamenaça de la dreta (i aquí hi comptaven CiU: recordem-ho). Que el mapa polític hagi canviat arran de la victòria de Zapatero no fa més bo ni més dolent el pacte del Tinell, ni canvia els seus termes. Ara bé, tot text legal o tot contracte, a més de tenir disposicions, té un esperit: i lâesperit del pacte del Tinell deia que, de lâherència del pujolisme, la pitjor part se lâhavia dâemportar la força nacionalista majoritària del país. Fem un altre esforç i imaginem un govern CiU-ERC, més ajustat a la voluntat majoritària dels votants dâambdues formacions durant aquells dies. Ãs que potser en aquest cas no sâhauria impulsat cap Estatut, essent com era un compromís electoral de quasi totes les formacions? Ãs que hem de pensar que el PSC no sâhi hauria sumat, alineant-se així amb el PP? Realment estem davant dâun PSC incapaç de complir les seves promeses electorals si no se li dóna tot (sí: tot) el poder del país? I si fos així, seria tolerable aquest xantatge? Més encara: si realment avui (segons el senyor Voltas) lâeix de la política catalana gira entorn a la qüestió nacional, és imaginable que ho hauria deixat de fer amb un govern nacionalista? Ãs que no sâhauria desemmascarat, igualment, tota la caverna existent dins del PSOE (i dins del PSC)? Ãs que CiU sâhauria pogut permetre no reclamar, de la mateixa manera que ho ha fet en solitari, el concert econòmic que figurava a la seva proposta dâEstatut? Podem en definitiva fer la demagògia de dir que lâEstatut ha estat possible gràcies al pacte del Tinell? I si no hagués sortit, voldria dir aleshores que seria culpa del govern tripartit? No, mâensumo que aleshores lâargumentació no seria vàlida i el culpable seria un altre. Només dono la raó al senyor Voltas en una cosa: el país ha aguantat bé i no hi ha cap plaga de llagostes. LâEstatut té una oportunitat de tirar endavant malgrat que el pacte del Tinell es va signar perquè no tirés endavant (recordem una vegada més: a Espanya havia de governar el PP). I CiU ha pogut resistir, aixecar el cap i confirmar el seu relleu generacional i ideològic malgrat els intents dâarraconar-la cap a un testimonialisme dretà. Ãs per això que hi ha Estatut, i és per això que el PSC està contra les cordes (i amagant, per cert, les pancartes penjades fa un mes). No gràcies a la decisió dâERC, sinó potser malgrat la seva decisió. Mâagradaria poder dinar tranquilâ¢lament un dia amb el senyor Carod-Rovira perquè em parlés del veritable esperit dâaquell pacte. Seria un immens plaer i tal vegada em suposaria un immens alleujament. No hi ha apocalipsi i el país aguanta, malgrat els considerables errors de càlcul, de gestió i dâidentificació de lâenemic. No hi ha apocalipsi i el país aguanta, aquesta és lâúnica cosa que pot oferir-nos ara mateix el pacte del Tinell. No sé si aguanta tan bé TV3, o les inversions en infraestructures, o el departament de Cultura, o el barri del Carmel, o lâautogovern real, o la coherència de lâindependentisme més liberal. Però el país aguanta. Gràcies, doncs, per no haver-ho destruït absolutament tot. I perdó per ser dâaquells que van decidir aguantar.

This work is in the public domain
Sindicat