Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: corrupció i poder : pobles i cultures vs poder i estats
L鈥橝juntament redemptor i la nova normativa 鈥淐铆vica鈥?
27 oct 2005
Tota disposició del poder fonamenta la seva legitimitat en el benestar i llibertats individuals dels ciutadans als que administra.
nova religio acoplat.jpg
Tot Estat i autoritats subalternes, en aquest cas lâ橝juntament de Bcn, requereix dâ檜n mecanisme de legitimació per a les seves ordenacions: es presenta com a Garant de les Llibertats Individuals, un ideal heretat de la Revolució Francesa on el naixement de lâ橢stat modern fou vist com lâ檃lliberament definitiu de la tirania política. I això mateix es pot dir de la nova â淥rdenança de Mesures per Fomentar i Garantir la Convivència a la ciutat de Barcelonaâ?, projecte que enmarca tot un seguit de normatives amb la finalitat dâ檈vitar els comportaments i la utilització de lâ檈spai públic â渜ue dificulten lâ檈xercici lliure dels drets del ciutadans i ciutadanes a gaudir de la seva ciutat i de lâ檈spai públic amb llibertat i tranquilâ¢litatâ?, i que té lâ檕bjectiu dâ檃ssolir â渜ue aquest àmbit representi un espai de llibertat, civisme, tolerància i de participació en una societat democràtica, plural, complexa, tolerant i solidària.â?
Però de què estem parlant exactament? Doncs dâ檜n paquet de mesures sancionadores de determinades activitats que usualment es donen als carrers de Barcelona, activitats que lâ檃lcalde Clos i el seu sèquit redemptor han cregut perjudicials per la qualitat de vida dels seus administrats, és a dir, dels ciutadans i ciutadanes de la Gran Barcelona. I aquí sâ檋i barreja de tot; des de problemes socials que pensen solucionar a través dâ檜na actuació policial-punitiva, fins aspectes de la vida de les persones que mai fins ara havien estat regulats per lâ檃dministració. El projecte no té desperdici; a un servidor fins i tot li costava aguantar-se el riure a lâ檋ora de llegir-lo (allò de riure per no plorar).
Ã塻 sorprenent, a tall dâ檈xemple, el fet de que a partir de Gener podrà ser sancionat amb una multa de fins a 3000⬠el fet de patinar fora dels espais establerts per lâ檃dministració, o fins a 1500⬠pel fet dâ檈scupir al terra a les immediacions dâ檜n edifici de lâ檃dministració pública. Aneu amb compte companys fumadors, amb la carrasquera de bon dematí; haureu dâ檃ssegurar-vos de que, com a mínim, no llenceu el moc prop de cap edifici oficial... cosa que agreujaria de manera important la vostra infracció! En fi, podria citar moltes més bajanades, però el millor serà que feu un cop dâ檜ll directament a la normativa complerta, visitant la web de lâ橝juntament (www.bcn.es).
El fet més preocupant, malgrat tot, és que aquest avantprojecte no és més que la punta de lâ檌ceberg de tota una mentalitat que dia rere dia ens inculquen els sectors benpensants de la nostra societat. Polítics i mitjans de comunicació fa mesos que tenen la paraula â淐ivismeâ? a la boca, definint part del què passa al nostre entorn en base a termes de bo-dolent, responsable-irresponsable, cívic-incívic,... i dic part, perquè tota aquesta retòrica sâ檈nfoca únicament i exclusiva al comportament dels ciutadans i grups socials dempeus; o algú a sentit a parlar de que la dinàmica dâ檈ncariment i precarització de la vida a â渓a botiga més gran del mónâ? sigui incívica? Algú qüestiona que la funció del sòl no urbanitzat sigui acabar soterrat sota formigó i asfalt, mentre lâ檋abitatge digne i assequible escasseja tant com els contractes fixos a lâ檈mpresa? No. Ara..., les festes alternatives van sembrar el caos a la Barcelona estiuenca, i les rierades de pixats dâ檌ndigents van obligar a evacuar barris sencers del centre, mentre que lâ檕ci dels turistes etílics simplement fa augmentar el PIB de la ciutat, però no estorba per res als veïns. Els cartells i pintades a les parets atempten contra el â渄ret a gaudir del passatge urbà de la ciutatâ?, mentre que dia a dia ens avassallen amb publicitat massiva i ens adoctrinen amb noticiaris alarmistes a les andanes del metro, o sâ檌ntensifica el control social a través de publicacions gratuïtes de continguts imbècils que omplen el cap de tot aquell que bonament creu que sâ檈stà â渋nformantâ?. ¿No tinc dret a utilitzar el transport públic sense córrer el risc dâ檃tac dâúlcera fruit del cabreig que em produeix tanta propaganda? No, aquesta és propaganda cívica en tant que nâ檋an pagat la llicència que així ho certifica.
Civisme i més civisme; el mateix diccionari ens dóna la clau de lâ檈ntramat: Zel pels interessos de lâ檈stat. Aquest és el vertader significat de la paraula, per més que lâ檈quip municipal sâ檕mpli la boca de convivència i respecte en un discurs evangelitzador que pretén civilitzar la població a la que estan cridats a domesticar. La Marca Barcelona® que imposa per davant de tot un model turístic i comercial no hi té res a veure; es tracta de la convivència entre totes i tots com a bons germans... res a veure amb els interessos de lâ橢stat! Si el discurs del bon cristià quedà desterrat amb lâ橢stat Modern, hauriem dâ檈scoltar a Ferrer i Guàrdia quan ens advertia a principis del S.XX que â淸...] en el catàleg del laïcisme francès, Déu era reemplaçat per lâ橢stat, la virtut cristiana pel deure cívic, la religió pel patriotisme, i la submissió i la obediència al rei, a lâ檃utòcrata i al clergat per lâ檃catament al funcionari, al propietari i al patró.â? Només així podrem desxifrar el missatge redemptor dels nostres enginyers socials, la nova â渞eligió ciutadanaâ? a la que cal sotmetreâ檚 sense miraments, sense objeccions, convençuts que si seguim el camí traçat ens guanyarem un lloc en aquest paraís terrenal. Tot plegat, per fer realitat (si és que algun dia han deixat de ser-ho) les paraules dâ檜n estudiós francès que, analitzant la incipient democràcia nord-americana, deia que â渆ls ciutadans cauen progressivament sota el control de lâ檃dministració pública, com sense adornar-seâ檔, es veuen obligats a cedir cada dia noves porcions de la seva independència individual; i els mateixos homes que un dia derrueixen un tro i esclafen lâ檃utoritat dels reis, es pleguen cada dia sense resistència als menors desitjos dâ檜n funcionariâ? . Així ens volen i cap aquí ens dirigeixen. Ens toca acceptar lo inacceptable. La pregunta aquí és què volem nosaltres, si és que encara som capaces de pensar per nosaltres mateixes.






1) Diccionari Barcanova de la Llengua Bàsic, p.119, 6ª ed., 1992:
Civisme m Zel pels interessos de lâ檈stat; Cívic adj. Relatiu al ciutadà en lâ檕rdre polític, al zel per lâ檈stat.
2) Ferrer i Guàrdia, Francesc; â淟â橢scola Modernaâ? p.100.; ed. Júcar, 1976. Ferrer fou un important pedagog de finals del XIX i principis del XX que féu causa comú amb el moviment obrer català. Fou el fundador de lâ橢scola Moderna, o Racionalista i Científica, en la que pretenia dotar als alumnes dâ檜na educació emancipadora lliure de tota mena de prejudicis, en la que no existien segregacions de lâ檃lumnat, premis, ni cap mena de càstig. Fou afusellat el 1909, sota el pretext dâ檋aver sembrat la rebelâ¢lió a través del seu mètode pedagògic (Setmana Tràgica, atemptat de Mateo Morral contra Alfons XIII,...).
3) Tocqueville, Alexis de; â淟a Democràcia en Américaâ?, vol. 2, p.263; ed.Orbis, 1985.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: L鈥橝juntament redemptor i la nova normativa 鈥淐铆vica鈥?
09 nov 2005
Aclaridor, potent i documentat l'article.
Sindicat