Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Anàlisi :: criminalització i repressió
Dimissió del governador Rangel, llibertat per a Joan Maria Xirinachs
per Txema Correu-e: Txemabo ARROBA wanadoo.es (no verificat!)	26 oct 2005
En un estat de dret no es deté a un ciutadà per a opinar, i menys a una dels intel·lectuals més compromesos i més representatives del poble de Catalunya en la lluita pels nostres drets.
En una estat de Dret, el governador té el deure de vetllar per a que es respectin els drets dels ciutadans, i l’obligació d’actuar a favor dels drets dels ciutadans a opinar, a manifestar-se i a no ésser acusat i empresonat injustament. El governador Rangel justifica l’empresonament dient que va rebre ordres de l’audiència Nacional de Madrid: "la Policia el que ha fet és complir amb les seves obligacions en un Estat de Dret". "Hi ha una sentència ferma i una ordre dels jutjats centrals de l'Audiència Nacional que obliguen qualsevol policia que es trobi amb aquesta persona a detenir-lo i posar-lo a disposició judicial per ser empresonada". Un governador democràtic en el cas de rebre l’ordre de l’Audiència Nacional, un reducte d’ultres, de franquistes i centralistes antidemocràtics, hauria de delegar l’ordre a la Generalitat, perquè a Catalunya hi ha un govern, al que se li deu un mínim de respecte. Els franquistes no poden seguir governant des l’Audiència Nacional. L’ordre de l’Audiència pot ésser molt legal, tan legal com ho era el règim franquista i la successió monàrquica, però és il·legítima ja que va contra el dret internacional, contra els drets humans i contra el dret local de Catalunya. I en tan que il.legitima, un governador no l’ha d’acatar, i si ho fa, se l’ha de fer fora del país per a col·laborar en la repressió i detenció d’un ciutadà innocent. Un governador democràtic no ha de complir les decisions antidemocràtiques de l’Audiència Nacional i menys la de fer empresonar a un il·lustre ciutadà. Ara la branca més franquista del PP continua fent política des l’Audiència nacional i això els socialistes ho han d’acabar. L’Audiència Nacional segueix éssent una institució feixista, que fa política enlloc de justicia, i ara vol fer saber al govern Zapatero i a Catalunya que és Madrid qui mana, qui té el poder i que la Generalitat es una institució decorativa on deixen que els representants xerrin i proposin. Es una provocació dels ultres i s’ha de respondre enèrgicament a aquesta provocació per acabar d’una vegada per totes en els continuats greuges i provocacions dels fatxes de Madrid. En un estat de dret, es sanciona o s’expulsa al jutge que limita per ideologia feixista les llibertats dels ciutadans. En un estat de dret, un governador ha de defensar els drets dels ciutadans En una societat de dret, un governador que no sap o no pot defensar el dret dels seus ciutadans hauria de presentar la dimissió, si és honest i democràtic. En una societat de dret, s’hauria de dimitir al governador Joan Rangel, per haver autoritzat la detenció de Xirinahs, defensor dels drets a Catalunya. Rangel hauria de ser reexpedit i expulsat fulminantment a Madrid per a atropellar els drets dels catalans i per haver detingut un dels grans homes de Catalunya. Aquest senyor ja no pot ser governador de Catalunya i el govern de la Generalitat li hauria de treure immediatament la confiança. No volem governadors de Madrid, i menys governadors que vagin contra el poble català i contra els ciutadans catalans i contra els drets humans i els drets internacionals. El més trist, vergonyós, i esperpèntic és constatar el silenci del govern de la Generalitat. De què serveix tantes bones paraules, tant de reunions per un estatut, tants bons propòsits, tants programes, tantes ganes de governar i de lluitar per el poble català, si quan han de defensar a un ciutadà, un dels grans homes, callen com putes? El silenci i covardia d’aquests bons funcionaris, d’aquests excel·lents polítics, i d’aquests bons i democràtics ciutadans, és el més trist i destructiu que pot existir en un poble. Al final ens convenceran de que això ni es poble , ni nació, ni estat, sinó una manada de funcionaris i comerciants, obedients a Madrid i a la Monarquia, designada per en Franco. Si el govern de la Generalitat no pot treure avui mateix en Xirinachs de la presó, hauria de declarar vaga general i ells mateixos posar-se en vaga fins que surti, ja que és un greuge a tot Catalunya, als drets dels catalans, als drets universals. Si a Madrid, insisteixen a obligar-nos a opinar com a centralistes i monàrquics, i si ens han de dir com ens hem de governar, els hi hem de dir que se’n vagin, que es separin, fora, feixistes fora de Catalunya. Si no els agrada el que opinem i com ens governem, que se’n vagin.. Nosaltres no matarem a ningú perquè es separin, ni ens posarem a plorar per a quedar-nos sense Monarquia, sense Guardia civils, sense la Constitució espanyola, sense la bandera espanyola que ens uneix. I a més els hi regalarem el corrupte Piquer i els seus amics, i els militars, que ja ens defensarem sols, la COPE i els hi regalarem la Constitució que perpetua indefinidament la monarquia, i els funcionaris de l’Audiència nacional, i el Governador Rangel. I per a que vegin que som bona gent pagarem el viatge a tots els fatxes i antidemocràtics que vulguin marxar. I si es separen per les bones, democraticament, no sols no matarem a ningú, sinó que serem els seus millors aliats. Millor un bon divorci que plets continuats. El dret al divorci de nacions dintre un mateix estat hauria d’estar millor regulat internacionalment. Què passa quan un estat incompleix el dret internacional de l’autodeterminació dels pobles? Bé he sortit de tema. Hauríem de dedicar-nos a lluitar per la llibertat de Joan Maria Xirinachs, gran home que ha lluitar pels nostres drets. Ell, essent senador, lluità pel drets dels presoners quan era politicament incorrecte i es jugava tota la popularitat de que gaudia. Un exemple per els miserables governants i funcionaris d’avui que no gosen dir res per a no perdre el càrrec, per por a perdre popularitat, vots i prestigi, per por d’ésser criticats a Madrid, i mal vistos en els partits corresponents. No conec a Joan Maria Xirinachs, però em considero amic d’ell i amic dels seus amics. Txema Bofill
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more