Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: @rtivisme
Correllengua, Països Catalans, Barça, Universitat Catalana,
per unallenguaviva 24 oct 2005
RESPOSTA DE LA CAL DAVANT L'ALLAU DE REACCIONS GENERADES ARRAN L’ACTE AL CAMP NOU

Arran de la polèmica suscitada després de l’ acte del Correllengua al Camp Nou, en el marc del partit Barça – Osasuna de dissabte 22 d’octubre, des de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL) volem expressar el nostre rebuig a les declaracions incendiàries d’alguns representants del govern valencià i fer algunes consideracions: El Correllengua és una de les campanyes anuals impulsada i organitzada per la CAL. Es tracta d’una iniciativa més a favor de la nostra llengua i cultura sorgida de la societat civil catalana. Per tant, una proposta per a la defensa i promoció de la llengua catalana, d’una manera transversal, oberta, participativa i popular que se celebra arreu dels Països Catalans des de fa 9 anys i que enguany ha celebrat més de 400 actes, 122 dels quals al País Valencià. Aquesta campanya té com a objectius principals: • Defensar la unitat lingüística dels Països Catalans i reclamar el reconeixement legal de la unitat de la llengua catalana en el conjunt del territori lingüístic, de Salses (Catalunya Nord) a Guardamar (País Valencià) i de Fraga (Franja de Ponent) a Maó (Illes Balears). • Promoure l’ús social del català en tots els seus àmbits i arreu del territori. Com deia el valencià Joan Fuster, que a més, fou el primer que va donar un sentit polític a la denominació de Països Catalans, “Hem d’exigir el català com a llengua pròpia dels catalans, amb tots els efectius culturals, administratius i polítics“. Aquests objectius són defensats per centenars d’entitats d’arreu dels Països Catalans, entre les quals hi ha el FC Barcelona. Així,el pas del Correllengua pel Camp Nou és un acte més que mostra com el Barça es una entitat compromesa amb el país i amb la nostra llengua i amb la societat civil. Ara bé, volem deixar clar que la CAL és l’única entitat organitzadora de l’acte, el qual estava previst des de feia molt de temps i que la col•laboració del FC Barcelona va ser la cessió de l’espai dins de les seves instal•lacions. Pel que a en Joel Joan, volem dir que l’actor va ser convidat per la CAL per presentar l’acte i que la darrera frase del discurs: “Visca els Països Catalans lliures�, tot i que “lliures� no estava en el guió, des de la CAL assumim aquesta frase com a pròpia. Amb això, volem agrair la seva col•laboració i deixar al marge de la polèmica tant el FC Barcelona com l’actor Joel Joan. Considerem molt greus les declaracions per part d’alguns sectors fins al punt de titllar-nos de feixistes per defensar un dret que tenim, el reconeixement de la unitat lingüística, i que a més, està reconegut per la Unió Europea i per una sentència del Tribunal Constitucional (75/1997) que es pronunciava sobre la constitucionalitat de la denominació llengua catalana com a equivalent de valencià. Les reaccions provinents dels mitjans espanyols i d’altres àmbits no són cap novetat, sinó que fets d’aquesta mena han estat sempre el motiu dels sectors secessionistes per carregar contra una realitat: que la llengua anomenada catalana, valenciana o balear,...és la mateixa en el conjunt de la nació catalana, és a dir, els Països Catalans. Considerem que els insults proferits des d’aquests sectors contra l’organització de l’acte i contra el FC Barcelona són una mostra de la manca de cultura democràtica d’alguns personatges que entenen que la llibertat d’expressió només és acceptable quan s’expressa el que els agrada i que tota opinió diferent de la seva no és legítima. Quant a les declaracions dels presidents d’alguns clubs denegant la relació entre l’esport i la política, no podem oblidar les pancartes exhibides pel València en favor del PHN, del Salamanca en contra de la devolució dels papers del “Archivo Nacional� o de tots els clubs de la primera divisió (inclòs el FC Barcelona) a favor de la Constitució Europea. En tots aquests casos van ser els jugadors qui van portar les pancartes, cosa que implicava directament els clubs, situació que no es va donar en el cas del Correllengua al Camp Nou.

I Prop del Camp Nou ..........

Manifest Correuniversitats 2005

El passat 3 de setembre va començar al Castell de Rià (El Conflent) la novena edició del Correllengua, que després de recorrer la gran majoria de comarques, viles i ciutats dels Països Catalans acabarà a Perpinyà el 5 de novembre, coincidint amb l’aniversari del Tractat dels Pirineus del 1659. Entre aquestes dues dates la flama del Correllengua servirà de nexe d’unió entre les diferents lluites per reclamar un major ús social de la llengua catalana i defensar la unitat i la oficialitat de la llengua en tot el seu territori, de Salses a Guardamar i de Fraga fins a Maó.

Per les universitats de l’Àrea Metropolitana de Barcelona el Correllengua es converteix en Correuniversitats, i per quart any consecutiu el col•lectiu universitari podrà gaudir del 24 al 27 d’octubre de diferents actes en defensa de la llengua.

Al Correllengua d’enguany es vol fer un especial èmfasi en reclamar el poder viure plenament en català, tal i com ho fa qualsevol altre país del món amb el seu idioma propi. Amb un ús social normalitzat, amb l’oficialitat que li pertoca i sense els atacs secessionistes a que està sotmesa la nostra llengua.

La realitat amb la que ens enfrontem, però, és bén diferent.

Al País Valencià, el PP-PSOE volen tirar endavant un nou Estatut d’Autonomia que ampari les polítiques en contra de la unitat de la llengua. Al Principat d’Andorra, el coneixement de la llengua oficial és totalment innecessari, tant per poder-hi viure com treballar-hi. A la Franja de Ponent continua sense ser oficial i la mil vegades promesa Llei de Llengües segueix sense arribar. A les Illes Balears, el PP s’ha tornat a negar a emetre pel•lícules doblades en català a IB3 al mateix temps que un estudi encarregat pel mateix govern desvetlla que només un 16,8% dels joves afirma que s’expressa més fàcilment en la llengua pròpia de Mallorca que en castellà. I al Principat de Catalunya, les costoses campanyes publicitàries no amaguen la situació de desús en la que cau la nostra llengua cada vegada més.

I si a algú li quedava el consol de que seria la Unió Europea qui salvaria la nostra llengua, a l’hora de la veritat tampoc va ser inclosa a la llista de la vintena de llengües oficials.

Pel que fa a l’àmbit educatiu, les coses no són millors. A la Catalunya Nord, el curs ha començat marcat per la decisió del govern francès de suprimir dues de les set places de professor de català a la Universitat de Perpinyà i d’obligar als nens i les nenes a apendre l’himne patriòtic francés a les aules, i a l’altra punta del país la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana continua privant a molts alumnes del seu dret a estudiar el batxillerat en la seva llengua. Per altra banda, una universitat dominada per les forces del mercat, havent de competir amb altres universitats públiques i privades per poder subsistir, i alhora lligada de mans i peus pel control dels governs centrals en qüestions tant importants com la selecció del propi professorat o l’avaluació de la qualitat, és una universitat que no serà capaç de treballar per la defensa i promoció de la llengua i la cultura catalana.

I per si això fós poc, la reordenació universitària que comporta l’infame Procés de Bolonya farà que la Filologia Catalana només sobrevisqui com una simple especialitat dintre de la nova carrera de llengües modernes, i això a les universitats en les que es cregui pertinent.

Davant de totes aquestes agressions, els col•lectius organitzadors del Correuniversitats, l’Associació d’Estudiants Progressistes (AEP), l’Alternativa Estel (AE) i la Coordinadora d’Estudiants dels Països Catalans (CEPC), ens compremetem a lluitar des dels nostres àmbits d’actuació, els centres educatius, per defensar la unitat de la llengua, la seva oficialitat única als Països Catalans i els seu ús com a llengua vehicular als nostres centres.

DE SALSES A GUARDAMAR I DE FRAGA A MAÓ, A LES AULES, EN CATALÀ!


Agenda d'actes del Correuniversitats'05:

- Facultat de Biologia: Dilluns 24, a les 14:00h, passi de vídeo "Del roig al blau".

- Facultat de Biologia-Facultat de Farmàcia: Dimecres 26, de 10:00h a 00:00h, Festa amb gimcana, jocs lingüístics, botifarrada, concert...

- Facultat de Física: Dimarts 25, a la 13:00h, Xerrada: "Les llengües sense estat a la universitat."

- Campus Nord: Dimarts 26, a les 11:30h, Xerrada: "El català a Internet". (ponents de vilaweb)

- Pompeu Fabra. Pati Jaume I: Dimarts 26, a les 11:00 h (aquesta hora és la bona, a l'altre correu estava equivocada), Tirada-demostració de bitlles catalanes

- Pompeu Fabra. Dimarts 26, a les 13:30, Xerrada sobre l'ús social de la llengua (amb ponent de Veu Pròpia)

- Pompeu Fabra. Pati Jaume I: Dimarts 26, Dinar Popular

- Pompeu Fabra. Pati Jaume I: Dimarts 26, a les 15:00-15:30h, Recital homenatge a Ovidi Montllor amb Àlex Vendrell (Inadaptats) i Cesk Freixas.

- Facultat d'Econòmiques (UB): Dimarts 25, a les 12 h, aula 117, Taula rodona: "El català del '39 a avui".

- Facultat d'Econòmiques (UB): Dimarts 25, a les 16h, aula 117, Passi de vídeo (encara per determinar).

- Facultat de Geografia/història (UB): Dimarts 25 a les 12'30 a l'aula d'audiovisuals, pasi de video "Del Roig al Blau"

DIJOUS 27 a partir de les 14'00 Dinar i durant tota la tarda jocs, batucada, castellers...

i a partir de les 19'00 CONCERT AL PARKING DEL CAMPUS SUD AMB:

- ENDAVANT LES ATXES
- CESK FREIXAS I ELS ALTRES BANDAIS
- AD VERSARIS
- IGITAIA
- REVOLTA 21
correuniversitats_2005_34.jpe
Barcelona

CORRELLENGUA, ACTE CENTRAL DE BARCELONA.
PROGRAMA D’ACTES

ACTES PREVIS


Dimecres 26 d’octubre
20.30h al Via Fora de Riera de Sant Miquel, 25

Recital de poesia de la terra amb la companyia de teatre Toc Dart, una formació artística que treballa textos poètics i presenta, amb èxit, espectacles de petit format que defugen la convencionalitat dels recitals de poesia.


Dijous 27 d’octubre
20.00h al local La Barraqueta
carrer Virtut, 14

Tertúlia/sopar: El nou Estatut i la llengua catalana


Divendres 28 d’octubre
20.30h al local l’Ateneu La Torna
carrer Sant Pere Màrtir, 37

Tertúlia: El català a Internet, les noves tecnologies


Dissabte 29 d’octubre
De 10 del matí a 2 del migdia

El Cor de l’Aula de Música Tradicional i Popular de la Generalitat de Catalunya oferirà cantades de cançons tradicionals dels Països Catalans als mercats de la Concepció, de l’Albaceria i de la Llibertat.


ACTE CENTRAL

Dissabte 29 d’octubre
a partir de les 4 de la tarda
a la plaça Rius i Taulet

- Durant tota la tarda es podrà visitar una fira en la qual hi participaran entitats dels Països Catalans. Al mateix espai s’oferiran menjars i begudes típics de diversos llocs del país, així com una exhibició de bitlles catalanes i una trobada de puntaires que mostraran l’elaboració de puntes de coixí.

- També durant tota la tarda, a la plaça Rius i Taulet, s’ubicarà un espai amb material divers sobre Ovidi Montllor i es projectarà un audiovisual d’homenatge al cantautor d’Alcoi.

- A 2/4 de 5, s’iniciaran les activitats per als més petits. Començarà la Companyia Independent per riure i somriure amb un espectacle d’animació.
- Seguidament, a 1/4 de 6 de la tarda, s’oferirà una xocolatada per a tothom. A 2/4 de 6 es lliuraran els premis del concurs de dibuix infantil que, en motiu del Correllengua, s’ha fet a diversos centres escolars i d’esplai de Gràcia.

- A les 6 de la tarda començarà l’acte d’homenatge a Jesús Moncada. Des de la CAL, en el marc del Correllengua 2005, hem volgut recordar i destacar l’escriptor de Mequinensa que ens va deixar el passat mes de juny. La columna del Correllengua que passa per les comarques de Ponent porta el nom de Jesús Moncada. Intervindrà Hèctor Moret, també escriptor de Mequinensa, que parlarà de la figura de Jesús Moncada, es projectarà un audiovisual biogràfic i es comptarà amb la presència de familiars de l’escriptor i representants del districte de Gràcia. D’altra banda, actuaran l’esbart Comtal i l’esbart dansaire de l’Hospitalet i es clourà amb una cantada de cançons tradicionals dels Països Catalans, pel Cor de l’Aula de Música Tradicional.

- A 2/4 de 7 de la tarda, s’iniciarà un cercavila amb la participació de diverses colles de cultura popular que passarà pels carrers Robí, Plaça de la Virreina, carrer Torrijos, Plaça del Sol, carrer Puigmartí, carrer Torrent de l’Olla, carrer Diluvi i acabarà novament a la Plaça Rius i Taulet.

- A 2/4 de 8 del vespre, amb l’arribada del cercavila, entrarà també la Flama del Correllengua i seguidament es farà lectura del manifest d’enguany.

- A les 8 del vespre, la colla de dimonis de L’Hospitalet oferirà un espectacle de foc i pirotècnic.


- A 2/4 de 9 del vespre, actuaran els mallorquins Al-Mayurqa. Grup nascut l’any 1994 amb la intenció de dignificar la música tradicional mallorquina fent una lectura actual del temes que ens defineixen com a poble. Preocupats per la nostra identitat, el nostre País, la nostra llengua i la nostra cultura, sense oblidar que som part del Mediterrani i que la riquesa del nostre patrimoni cultural no pot desaparèixer. Per tradició, fan ús dels instruments que de forma ancestral han sobreviscut al pas del temps, amb la intenció, entre d’altres de fer arribar a les generacions futures tots els valors que no volem que es perdin. Defensant el compromís amb un país, un idioma i una forma de viure i sentir que conformen la nostra identitat. Deixen oberta la porta a la creativitat, a les noves tecnologies musicals i fins i tot a les noves músiques d’arrel ètnica ja que la cultura es sempre viva i lluitem perquè no esdevingui un peça de museu.

Com a cloenda, a partir de les 10 de la nit, s’oferirà gresca catalana a l’ateneu La Torna, al carrer Sant Pere Màrtir, 37.
1

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Correllengua, Països Catalans, Barça, Universitat Catalana,
per snif 25 oct 2005
Hasta anteayer, sólo los contados pocos que nos habíamos expuesto de cerca al genuino Pasqual Maragall –el del traje blanco cruzado, su buen par de mocasines marrón clarito con hebilla dorada y la camisa azul fluorescente de seda– estábamos legitimados para hablar con propiedad de los daños colaterales de una tal vivencia estética. Pero en esto llegó el Tripartito. Cuenta en sus Diarios Witold Gombrowicz que hubo de abandonar a toda prisa la profesión de abogado y su patria, Polonia, cuando ya era incapaz de distinguir a jueces de criminales, al cruzárselos por los pasillos del Palacio de Justicia de Varsovia.

De haberlo oteado una única a vez, y aun en fotografía, cuántas páginas gloriosas no habría dedicado el autor de Ferdydurke a ese Bargalló de semblante hosco e incalificable camiseta gris plomo bajo algodón incierto a rayitas granates y verdes. Qué temblores no lo hubieran sacudido, observando esos lazos sombríos salpicados de naturalezas muertas, las corbatas que repudiaría –por horteras– el peor gañán del garito más sórdido del sur del Bronx, eclipsadas cuerdas que ahorcarían la sensibilidad más encallecida con las que gozan uniformándose los propios de Carod y el president. Qué nublados presagios de lo que ha de acontecer no le hubiesen augurado esas lóbregas lanas, la tenebrosa materia prima de la fosca librea que, invariablemente, oculta la inefable blusa parda de los que, hoy, ordenan y mandan en Cataluña. Mas, por suerte para él y quebranto de la literatura universal, el camino del exilio lo llevaría a Buenos Aires, donde lo aguardaban las falanges peronistas, deslucido sucedáneo del crepuscular espectáculo plástico que nos regalamos en Cataluña.

Viene a cuento este preámbulo textil porque es sabido que siempre existe una relación misteriosa y causal entre ética y estética. De ahí que algunos intuyésemos una génesis siniestra tras la obsesión por el diseño aberrante y los trapitos de quinientos euros la pieza, de la izquierda caviar catalana, es decir, de la izquierda catalana. Aunque –procede admitirlo– fracasamos al hurgar en Del asesinato considerado como una de las bellas artes, de Thomas De Quincey, en la búsqueda del soporte teórico a ese cargante exhibicionismo ornamental que los retrata. Así, nos era hurtada la fuente doctrinal de tanta plaza intransitable, tanto edificio absurdo, tanta silla coja, tanta chaquetilla perseguible de oficio y tanta patada en la vista.

Hasta que, leyendo Checas de Barcelona, el documento sobre la represión izquierdista en la ciudad que acaba de publicar la editorial Belacqua, descubrimos al artífice de la modernidad ful que se gastan. Y es que del diseño de las celdas de tortura catalanas se encargó un tal Alfonso Laurencic, socialista austriaco, pintor profesional y padre putativo de las formas maragallianas. De él, leemos: “ideó una nueva modalidad de tortura, la llamada de métodos psicotécnicos. Estos consistían en la decoración de la checa con dibujos geométricos que conseguían marear y obsesionar visualmente al recluso. El parecido de los dibujos con ciertas obras de la Bauhaus, especialmente con algunas de Kandinsky y Vararely, es sorprendente (…) Las checas utilizaron, pues, los estilos vanguardistas del momento con el propósito de torturar psicológicamente a la víctima�. Al fin, hemos dado con el origen de la marea de terror rojo que ahora mismo asola Barcelona. Algo es algo.
Re: petita rectificació
per gracienc 25 oct 2005
El títol correcte de l'acte de dijous a Gràcia és:

El nou estatut, una altra oportunitat perduda per al català.
Re: Correllengua, Països Catalans, Barça, Universitat Catalana,
per Terror rojo 25 oct 2005
Terror rojo ???

Pido que la policia nazional haga público las denúncias por agresiones premeditadas en Catalunya. veremos quién está sufriendo constantemente el terror.

Sí señor, pero el terror fascista que asola Catalunya desde hace unas cuantas décadas. Primero con el ejército, luego los nacionales, luego con los falangistas, luego con la policía y ahora del lumen garrulo-narcóticoadictos que nos acecha.

A ver si os dais cuenta. Vuestra impunidad se os acaba. Tarde o temprano vais a pagar por vuestros crímenes.
Re: Correllengua, Països Catalans, Barça, Universitat Catalana,
per text 25 oct 2005
Ja tenim de nou el burro en l’herba: l’acte de suport al Correllengua a can Barça, amb el mapa i l’esment dels Països Catalans, ha tornat a desfermar les ires del PP i els seus corifeus. González Pons, tripulant d’honor del Desafio Español de l’American’s Cup, compara els Països Catalans amb l’expansionisme nazi i acusa la directiva blaugrana de fer política. El mort li diu al degollat...

Per a saber qui és nazi per convicció i amb pedigrí, només cal seure una estona davant la televisió pública valenciana, que és pública perquè la paguem entre tots, però qui la manipula barroerament en benefici propi, al més pur estil goebbelsià de la intoxicació i la crispació social, és el PP de Camps i González Pons. Els seus programes “informatius� només són comparables als No-Do del franquisme triomfant. No debades, la base antiga del PP prové dels femers ideològics del franquisme, nazisme espanyol de "botijo y pandereta".

Si parlem d’annexionisme, caldria que parlarem de l’imperialisme castellà, altramentment dit espanyolisme, i de l’abús que patim al País Valencià a mans del PP, que rebenta sistemàticament les línies en “valencià� posant-hi professors que desconeixen totalment el català, o que neguen el requisit lingüístic per a accedir a l’administració pública valenciana encara que això suspose la discriminació dels catalanoparlants valencians, que no podem ser atesos en la nostra pròpia llengua.

Si parlem d’equips de futbol que fan política, potser caldrà recordar quan el València, el Llevant i l’Hèrcules, entre d’altres equips de futbol, a instàncies del govern valencià del PP, han donat suport en els seus camps a les campanyes “Agua para todos�, “Basta Ya� o al deplorable “Manifiesto Brosseta�, Però caldrà referir, particularment, la permissitivat amb que el València C.F. tracta les penyes d’ultradreta, que fins i tot arribaren a posar a l’estadi “Guillem, jódete�, en al·lusió a Guillem Agulló, jove nacionalista assassinat per un ultradretà, Pedro Cuevas, que ha tornat ha estar detingut per la política com a membre d’un grup d’extrema dreta molt violent. La directiva del València C.F. mai no ha emès un comunicat de condemna, ni tan sols ha mogut un dit per expulsar aquests degenerats de les seues graderies. Al contrari.

Però el més preocupant d’aquests continuats exhabruptes, de tota aquesta intoxicació i crispació constant del PP, és la falta de resposta dels partits polítics i dels mitjans de comunicació que diuen defensar la democràcia. Si la defensen no poden consentir que el PP continue impune. Cal respondre-li com es mereix: amb la veritat clara i contundent. De la mateixa manera que ells usen en benefici polític propi els mitjans de comunicació, els públics i els privats que li alcen el pet, s’haurien de fer campanyes que demostraren que el PP és un partit intolerant, antidemocràtic i corrupte. I pel que fa a la corrupció, caldria, per higiene democràtica, posar en lletres ben grans com Zaplana demanava comissions al seu soci Palop, com afirmava estar en política per a fer-se ric, i esbombar també els afers de Julio Iglesias, a qui la Generalitat Valenciana, va pagar més de mil milions de les antigues pessetes en bancs de paradissos fiscals, com una màfia qualsevol, o els sobrecostos espectaculars de totes les obres que fa el PP: Terra Mítica, Palau de les Arts i Ciències, l’Oceanogràfic i etcètera. El cas Fabra i els alcaldes de Torrevella i Oriola, entre d'altres.

N’hi ha munició de sobra per fer-los abaixar el cap a aquesta banda de nazis i pirates del PP. Però, cague'n l'ou!, hi ha algun partit dels que es diuen democràtics que siga capaç de posar els collons damunt la taula i plantar-li cara al PP? ¿Hi ha potser periodistes i tertulians i "intel.lectuals" i entitats cíviques i culturals dels Països Catalans que tinguen el coratge d'airejar la molta merda del PP per tal de defensar la convivència pacífica i democràtica i la llibertat d'expressió? O no n'hi han? ¿Consentirem, doncs, que continuen enverinant la nostra societat, que continuen mentint i manipulant, que continuen fent-se passar pel que no són, que continuen robant-nos com ens roben i damunt es burlen en la nostra cara? Estem sols davant la bèstia pepera? Potser ara no toca? Hem de callar, doncs? Tohom calla i qui s'ajusta l'esparadrap obri la boca per a insistir que ara no toca. És por? És covardia?
Re: Correllengua, Països Catalans, Barça, Universitat Catalana,
per A 25 oct 2005
tienes razon, hay mucho yonqui garrulo adicto por ahi...
straight edge
Sindicato Sindicat